Un trinquet municipal per a Petrer

Era tal dia com hui 9 d'abril, dissabte, de l'any 1988, i per fi va aplegar el moment tan esperat per l'afició a la pilota valenciana a Petrer. Eixe dia es va inaugurar el trinquet municipal. L'acte d'inauguració va estar presidit pel president de la Diputació d'Alacant, Antonio Fernández Valenzuela, acompanyat per l'alcalde, Vicente Maestre Juan, i per la corporació municipal. El nou trinquet li va costar a l’Ajuntament 15.500.000 ptes. i les despeses totals van ser de 28 milions, ja que es va rebre una subvenció de la Conselleria de Cultura superior als 6.100.000 ptes. i un altra de la Diputació Provincial de quasi 4.500.000 ptes. 

El trinquet es va construir dintre del recinte del poliesportiu municipal i el mateix dia que es va inaugurar, a la nit, va tindre lloc el recordat pregó de festes que va pronunciar el periodista Javier Basilio. Però tornem al tema de la crònica de hui. En la partida inaugural van jugar Francisco Cabanes, el Genovés, i el seu germà Pepe contra Sarasol I i José María. El número u de la pilota valenciana no va poder brindar un triomf als més de tres-cents aficionats que es van congregar al trinquet, i al final de la partida el marcador es va decantar a favor dels seus oponents Sarasol I i José María. En una partida que es va omplir de gom a gom es van batre les dues màximes figures de la pilota: el Genovés, l’últim mite, successor de José Sanvenancio, Eusebio (ningú com ell va aconseguir dominar totes les modalitats d’este esport amb tanta solvència), i la figura més destacada als albors del segle XXI, Enrique Sarasol, conegut com a Sarasol I, que va prendre el relleu en el rànquing dels grans genis de la pilota, i que es va caracteritzar per ser un jugador dominador de totes les pegades, de sang freda i gran regularitat.

Encara que esta va ser la partida oficial d'inauguració, el dia anterior s'havia jugat una altra organitzada pel club entre jugadors locals i jugadors de la veïna localitat de Castalla, poble molt vinculat a Petrer en temes concernents a esta pràctica. Esta partida podem dir que era herència de Francisco Leal Pérez, Sogall, gran entusiasta d’este joc i que igual que quan es va inaugurar el seu trinquet l'any 1960, també van ser els jugadors de Castalla protagonistes. Este trinquet construït gràcies a la iniciativa privada el va destruir un temporal en 1973.

El joc de la pilota sempre ha sigut una tradició esportiva molt arrelada a Petrer. Una acta municipal del 3 de setembre de 1617 certifica l'existència d'un trinquet públic. Este document fins no fa molt era el més antic en tot l'àmbit en què es practica la pilota valenciana. El nostre poble ha comptat amb jugadors que han sigut tot un referent en el món d'este esport com el Sagal o Jaumet de Petrer en el segle XIX fins a, recentment, David Beneit Botero en llargues, i Miguel i Álvaro en escala i corda. Sempre ha sigut un viver de grans figures del joc de pilota. També des de temps immemorial es va jugar en diversos carrers del poble i Sogall va construir un trinquet. També, i abans de la inauguració del trinquet municipal, ja l'any 1983 s'havia constituït el Club de Pilota Valenciana, que pretenia que la pilota fora un esport normalitzat i que es practicara des del col·legi fins al professionalisme.

Els fruits d'este equip de treball en 1988, quan es va obrir el trinquet, eren una escola de pilota amb 40 alumnes de 8 a 13 anys, que participaven en campionats escolars; la presentació per part del Club d'equips en les competicions provincials i comarcals i l'objectiu que l'Ajuntament fera un trinquet que facilitara la consecució de les metes marcades en l'acta fundacional del Club.

El trinquet de Petrer va ser el fruit d'una il·lusió de molts petrerins però es materialitzà gràcies a la tenacitat i a l'esforç de Paco Amores, que va lluitar i va persistir dia a dia perquè el nostre poble tinguera un trinquet digne que fora referent a les comarques del Vinalopó. Han passat 33 anys des que el trinquet va anunciar la seua partida inaugural. Molts aficionats han omplit la seua escala, incomptables xiquets i xiquetes han aprés la pilota valenciana dins de les seues parets, i alguns d'ells, jugadors tan diferents com Miguel, David Botero, la saga dels Peyes, Javier Navarro Boina, José Luis Hernández Boineta, Carlos Payá, Àngel, Álvaro Francés, entre altres, han sigut jugadors que van marcar i que continuen marcant una època. Però tot això no podria haver-se donat sense una altra persona, que des d'abans de construir-se el trinquet ja donava vida a la pilota a Petrer, una persona que mai ha volgut destacar entre els altres, que cada dia aporta el seu xicotet gra d'arena a aquest món, un enamorat de la pilota que ha donat vida al trinquet de Petrer cada dia amb tota la seua il·lusió, suor, esforç i passió, per això des d'enguany esta persona és mereixedora que el seu nom lluïsca a la part alta de la galeria del trinquet; ell és Abelardo Martínez. Abelardo, juntament amb Joaquim Tomás el Sacri, Amores i altres entusiastes d’este esport han donat el millor d’ells per a visibilitzar esta tradició centenària. Des del 19 de novembre de 2020 el trinquet s’anomena Trinquet Municipal Abelardo Martínez en honor a este home que sempre ha transmés el seu amor per la pilota valenciana.

En els vells carrers de Petrer encara es poden escoltar, en els moments de més silenci, els ecos d’antigues partides, atenuats pel pas del temps, els colps de la pilota contra els murs, les imprecacions dels jugadors, els aplaudiments del públic. La pilota ha desaparegut per sempre dels nostres carrers i està viva al trinquet, encara que com a esport típic de les nostres terres hauria de recuperar-se per a les noves generacions.

Pocs pobles poden presumir de tan rica història relacionada amb este joc com este racó valencià de la Vall del Vinalopó. Hui al nostre poble i en molts més pobles el joc de pilota seguix viu gràcies a les iniciatives que han potenciat este esport tan valencià i continua tenint gran acceptació per part de gent de totes les edats. En l’actualitat el trinquet de Petrer és l’únic que funciona en les comarques del Vinalopó. Ja per acabar cal desitjar que este esport siga cada volta més fort, que es jugue en tot el nostre territori i que continue sent l’esport que ens identifica com a valencians. I, per descomptat, que compte sempre amb el suport del nostre Ajuntament, a través de la Regidoria d’Esports.

Ja per acabar, només cal desitjar llarga vida al joc de pilota a Petrer. Va de bo!