Vida i mort a Petrer

VIDA I MORT A PETRER Historia deis cementeris Feo. Javier Jover Maestre (CoordJ VIDA I MORT A PETRER Historia deis cementeris LMORXÓ. Directora: M. Carmen Rico Navarro © deis textos: Feo . Javier Jover Maestre, Eduardo López Seguí, M. Paz de Miguel lbáñez, Concepción Navarro Poveda i M. Carmen Rico Navarro © de la present edició: Ajuntament de Petrer Traducció: Oficina de Normalització Lingüíst ica de Petrer Depósit legal: A-926-2005 ISBN: 84-95254-18-2 lmprimei x: Gráficas Arenal, S .L. -Petrer FCO. JAVIER JOVER MAESTRE {COORD.) VIDA I MORT A PETRER Historia deis cementeris Regidoria de Cultura i Patrimoni Ajuntament de Petrer INTRODUCCIÓ a vida no és més que el camí cap a la mort. La mort va !ligada a l’at zar, a la ma la lti a i al dolor, pero especialment al pas del temps. La vel lesa és !’antesa la de la mort. És una fidel companya indissoluble i present en la nostra consciencia des que desenvolupem plenament la capacitat de raciocini . 1 precisament per ser conscients individualment i social ment que el nostre procés vit al necessariament pot finalitzar en qua lsevol moment, ens resist im a morir i de senvo lupem creences en altres existénc ies més enl la de la propi a vid a. El s rit uals funeraris que practiquem quan una persona ens abandona han sigut, al llarg de la historia de la humanitat, molt diversos, singulars i fins i tot cu riosos, pero no só n exclusius de l’espécie huma na a qué pertanyem, ésa dir, !’Horno sapiens, sinó que a ltres espec ies humanes ja extingides com foren els Horno neanderthalensis ja els p ract ica ren. 1 de la mateixa manera que al llarg de la historia cada g rup huma ha triat uns l locs concrets pera viure, pera a l~ar les seues cases i desenvolupar les seues prac tiques socials, en funci ó de la proximitat a bones terres peral seu cult iu o a paratges amb bones condicio ns amb ientals i amb amplis recursos, també s’ha n seleccionat zo nes próximes a les arees de residenci a per a depositar els difunts. En alguns mo men ts prehistó rics es van aprofit ar coves o petites cavitats pera depositar els cada vers. En altre s, es van inhumar dava ll el só l deis mateixos habitatges i, en dates més recents, habitualment es crea ren espais fu neraris delimitats o no, coneguts com necrópolis o cementer is, on els dif unts eren inhumats i en altres cremats i, fins i tot, incinerats. El nostre interés en aquest text és mostrar de forma senzilla les practiques fune raries de is habitants de Petrer, des d’aque lles pr imere s comun itats l lauradores que van hab itar en la zona fa uns 6.500 anys fins a l’actualitat, i relacionar -les amb els nuclis de pob lame nt que van exist ir en cada moment. En aques t se nti t i des de la nostra concepció de la Historia, qualsevol proposta sobre les distintes comunitats que han habitat en les te rres de Petrer, als peus de les ser res del Sit i del Cavall, ha de partir de les bases empíriques existents, que no són altres que les generades des de la practica arqueo lógica i des de les fonts documen tals conservades. VIDA I MORT A L’OMBRIA DE LA SERRA DEL SIT: LES PRIMERES COMUNITATS CAMPEROLES Feo. Javier Jover Maestre n ncara estem molt lluny de fer una proposta degudament contrastada sobre el desenvolupament historie a Petrer, especialment deis moments més antics. No obstant aixo, disposem d’un bon conjunt d’informació empírica, notícies i excavacions arqueologiques efectuades principal ment en el nucli historie de la població que permeten plantejar algunes qüestions. Les últimes dades obtingudes sobre la primera ocupació humana del solar petrerí ens permeten deduir l’existencia de, almenys, dos assentaments d’epoca neo lítica, l’antiguitat deis quals es remunta a uns 6500 anys. Estan ubicats en la partida del Xorrillo i en l’Almorxó. Es tractaria de dos petits assentaments compostos per algunes cabanyes, on viurien algunes famílies dedicades a diverses practiques agro pecuaries i predadores. És molt probable que aquestes evidencies d’ocupació del fons de la vall es corresponguen amb la presencia de diferents comunitats familiars exten ses, que estarien implantades en cada una de les cubetes geografiques que integren la vall del Vinalopó. Aquests grups basarien la seua subsistencia en el cultiu de diver ses especies vegetals com cerea Is -blat, ordi-i lleguminoses, la cria d’un ramat menut de vaques, porcs, cabres i ovelles, i la recol·lecció i la cac_;a, que tindrien un paper des tacat. Aquests grups anirien traslladant el seu lloc de residencia al llarg de les riberes del riu, una vegada que les terres d’explotació s’esgotaren. La disponibilitat de terres lliures, en facilitaría el trasllat i la seua posada en explotació. Vista de la serra del Sit des de la Cueva del Hacha Encara que no s’han documentat practiques funeraries pera moments neolítics al terme municipal de Petrer, sí que n’hi ha evidencies en jaciments próxims com en la Cova de la Serreta la Vella a Monóver (Segura i Jover, 1997), on es van trobar res tes de diversos cadavers inhumats juntament amb un aixovar compost per materia Is ceramics, com són fragments en qué es combinen decoracions impreses amb incises i acanalades, o també en la Cova de Sant Martí a Agost (Torregrosa i López, 2003). D’aquesta serie d’evidéncies, podem inferir que aquelles primeres comunitats llaura dores inhumaven els seus difunts en coves i de forma col-lectiva, utilitzant els matei xos llocs, tant pera adults, com per a joves i infants. Les primeres evidencies funeraries en el municipi corresponen a la fase campa niforme, aproximadament a uns 2500 anys a. de C. La Cueva del Hacha fou el lloc triat. Situada en el marge esquerre del riu Vinalopó, concretament en el paratge cone gut com Panta d’Elda, encara que en terme municipal de Petrer, mostra les practiques funeraries d’alguns d’aquells grups familiars de llauradors assentats en la Terrassa del Panta (Segura i Jover, 1997). Aquesta cavitat d’aproximadament uns 4 m de longitud i uns 0,70 m d’altura en la boca d’accés, s’obri en la base de la cornisa existent en la part alta de l’alinea ció muntanyosa que discorre paral·lela a la serra de la Torreta, aprofitant una petita inflexió. La seua ubicació va condicionar el tancament de la boca mitjan;ant un mur semicircular, que encara es conserva en gran part. La Cueva del Hacha fou descoberta al mar; del 1954 per J. Payá qui l’excava juntament amb J. Ruiz i J. Starli, i en publica una notícia breu en el diari Información. La Cueva del Hacha Restes cranials deis cadavers enterrats en la Cueva del Hacha Encara que les restes van caure en l’oblit en les dependencies municipals d’Elda, les restes humanes i els materials depositats com a aixovar foren recuperats pels mem bres de la Secció d’Arqueologia del Centre Excursionista d’Elda, i s’exposare n en una de les vitrines de l’actual Museu Arqueológic Municipal d’Elda. Els seus excavadors van poder recuperar un total d’onze restes humanes entre les qua ls cal esmentar dos fragments de la part frontal de sengles cranis, un fragment d’un altre crani que conserva part del maxil· lar superior amb dues peces dentals; una mandíbula amb tres peces dentals, un metacarp i a ltres sis peces denta ls. Per tant, atenent a aquestes restes recuperades, en la cavitat es van poder inhumar almen ys quatre individus adults. Tots els cadavers estaven or ientats amb els caps s ituats al fons, i tenien un aixovar col·locat als peus format per: una destral de diabasa i una aixa de s il·lim anit a, una vareta -punxó d’os de bóvid i un punxó de coure. Fa uns 4000 anys, la consolidació de la forma de vid a agríco la de base cerealis ta i les evidencies de processos d’intensificació de la producció agrícola, basats en la mil lora de is mitjans de treball (Jover i López, 2004) generaren un augment demogra fic en les agrupacions familiars existents en cada una de les cubetes que integren el corredor del Vinalopó. Les excavacions efectuades en el jaciment de Terlinques a Vi llena (Jover i López, 1 999; Jover et a!ii, 2001 ) i les datacions aportades per altres jaciments ( Jover, 1999), evidencien que a part ir d’ aque l Is moments es produiria la fundació de tota una serie de poblats estables, dis tribuüs al llarg del Vinalopó, que constituirien e ls nuclis a par tir deis quals s’estr ucturaria el poblament. o - 3 - Destral i aixola de diabasa emprades com a aixovar en la Cueva del Hacha Els nucli s d’assentament, molt próxims al que actualment podem entendre com a petits caserius, estarien integrats per diversos habitatges de pedra, on es realitzarien tot tipus d’activitats com a expressió d’una comunitat autosuf icient que emmagatze ma, processa i consumeix la producció generada pel seu treball en el camp i el pas tu ratge de bestiar i que, a través de l’intercanvi o per mitja de relacions de rec iproci tat obtindr ien metal! i alguns altres materia ls forans (Jover i López, 2004). La fa lta d’excavac ions en els jaciments de l’ Edat de l Bronze ubicats en el so lar petrerí no permet determinar a quin moment corresponen jaciments com Mirabuenos, Li orna de Petr er, Alt de l Perrió o el Puntal del Ginebre, amb !’ún ica excepció de Catí Forada (Wa lker, 1981; Jover i Segura, 1995), on a través de dive rses llavo rs d’ordi car bonitzat docum entat en un sonde ig practicat per J. Wa lker ( 198 1 ), es va poder obte n ir un a data ció abso luta -3500 ±50 BP - que el s itua sobre el 1800-1700 a. de C. Aquesta serie de canvis que s’observen durant l’Edat del Br onze es palesen a pa rtir de diversos indicadors: a) Es cons tata una plena ocupació del curs del r iu Vinalopó i de rambles com la de Pu;a. És mo lt probable que els jaciments de Mirabuenos, A lt del Perr ió i Li orna del Caste l!, ubicats en el marge esquerre de la ramb la de Pu;a, foren creats dins d’aquest procés. Atenent a la grandaria d’A lt del Perri ó i M ira buenos, que no pareixen supera r els 400 m’, estem davant de nuc lis unifa mili ars dedicat s al cultiu de cereals i a la cria d’un petit ramat de cabre s/ove lle s, por cs i vaques . b) El jaciment de Catí-Forada (Jover i Segura, 1995; Segura i Jover, 1997) és un deis més grans de la vall mitjana del Vinalopó. És possib le que en aquelles dates Catí -Forada aconseguira la seua maxima grandaria -0,20 ha- i esti guera integrat per diverses famílies extenses. En aque ll nucli de tipus caseriu, a més de les practiques agropecuaries de subsistencia, es realitzarien activi tats metal·lúrgiques tal com testimonia la presencia d’escóries de coure i l’in tercanvi, documentat en la presencia no sois de coure, els afloraments més próxims de la qual s’ubiquen en la Serra d’Oriola, sinó de ceramica amb des greixant de flogopita (Walker, 198 1) peral qual s’assenyala una possib le pro cedencia de la zona de Fortuna (Múrcia) i d’aixes elaborades sobre una roca metamórfica (Jiménez de Cisneros, 1911; 1925), l’origen de la qual hem de relac ionar- lo amb zones del sud-est, a llunyades de l Vinalopó. c) No obstant, encara que sabem que durant aquells moments se solia inhumar els difunts en coves o covetes próximes al poblat, fins i tot en fosses fora, en els aterrassaments exteriors, no ten im cap informació sobre sote rram ents de l ’ Edat del Bronze a Petrer, amb l’excepció de la notícia que recull Jiménez de Cisneros (1911 ) sobre Catí-Forada, en assenya lar-hi la presencia de ’tombes neolítiques’. És possib le que aquesta notícia aportada per Jiménez de Cisne ros ens estiga indicant la presencia d’algun soterrament en algun clivell o coveta en les proximitats del poblat. En qualsevol cas, hem d’esperar als seg les V -IV a. de C. i al ple desenvolupa ment de la cultura ibérica en aquestes terres, per a poder referir-nos a algunes notí cies que poden indicar-nos l’existéncia de practiques funeraries associades a algun deis poblats ibérics ubicats en el terme municipal. En aquells moment s hi h avia diversos assentaments humans dedicats a les prac t ique s agropecua ries i emplaats al llarg del riu Vinalopó i al costat de la rambla de Caprala. Catí-Foradá Dibuix del bou ibéric descobert el 1906 en el Xorrillo (Herrero Ochoa, 1964) Entre ells cal citar la informació procedent del Xorillo. Les excavacions efectua des el 1997, han documentat un conjunt variat de ceramiques datades entre els seg les VI al IV a. de C., que permeten considerar que el lloc ja era freqüentat en aq uells moments, circumstan cia que no ha d’estranyar si es té en compte la bona qualitat de les terres per a les practiques agrícoles. No obstant, la importancia del Xori llo consisteix en la troballa, l’est iu de 1906, de !’escu ltura d’un bou (H errero Ochoa, 1964; Segura i Jover, 1995) durant els treballs de la fabrica de llum que hi ha al marge dret del riu Vinalopó i per tant, en la vora contraria al lloc on s’ub ica l’assentame nt. La presencia de !’escultura d’un bou cal rela cionar-la directament amb la necrópolis del poblat del Xorillo, tal com acorre en altres assentaments amb troba lles semb lants com pot ser la necrópolis d ’EI Molar. No obs tant aixó, la falta d’excavacions impedeix conéixer la ubicació exacta i el grau de con servació. En tot cas, les necrópolis d’época ibérica, on es practicava el ritual de cre mació, se solien situar en els encreuaments i en les v ies de comunicació próximes als llocs d’assentament, com s’ha fet habitualment fins als nostres dies. LA VIL•LA PETRARIA: UNA IMPORTANT EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA D’EPOCA ROMANA Feo. Javier Jover Maestre m aurem d’esperar al seg le I a. de C. perqué la presencia romana en la Va ll del Vin alopó es fa~a plenament efectiva, coincidint amb la fundació augustea de la colon ia romana de lulia llic i Augusta. La creac ió d’aquest g ra n nucli urba al Baix V inalopó, comportara una nova reordenac ió del te rri tor i, a mb una reducció del nombre de poblats indígenes iberics, la consolidació en les nostres terres del nucli d’EI Monastil (Poveda, 1988), ja romanitzat, i en la pla smac ió sob re el territori de centuriacion s, constatades entre Caudete i V i llen a, Sax i Petre r, poss iblement entre Elda i Petrer, Salines, Monóver i el Pinós, Novelda, Montfort i Asp i a Elx. D’aquesta manera foren creades un important nombre d’explotacions agrícoles repartides per tota la val l, conegudes com vi l-les. Des de mitjans del segle I d. de C. constatem la presenc ia de tres assentaments de tipus vil-la en el terme municipal de Petrer: Caprala, Xor illo i la Vila Petrari a. Aquesta última sera l’ún ica explotac ió que perdure fins a aproximadament el segle V d. de C. La villae romana coneguda com Vi/a Petraria, ubicada en e l nuc li antic de la població de Petrer, entre el carrer Constitució/Canóvas del Casti llo, ca rrer La Font i car rer Major va tindre la maxima grandaria i prosperitat en el Baix lmperi, du rant els seg les IV- 111 a. de C. C:o,IC..-. _,,----* .... ¡ 1-~ º’t ¡ · AUSOLÉ’V’ : ’ c.ic,,,u....,..o.! 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 c,,•, i,,’.’I .,,.., : l ,. 1 ’ ’ , .... , 1 * ~ : • .... ’!_OSA l .. ____ ,. ¡ J - e ! .- f ! Pla amb indicació en línea discontinua de la possible extensió de la vil-la Petra ria Detall del mosaic romá de la Vil-la Petrária La serie de canvis socioeconómics i polítics que es van produir a partir del segle 111 unida a les reformes de Dioclecia va comportar l’abandó, reducció o fortificació de nombroses ciutats. Com a conseqüéncia de les fortes carregues fiscals que requeien sobre les famí lies acomodades que fins aleshores mantenien carrecs públics o admi nistratius, es va produir un trasl lat de les famí lies aristocratiques i terratinents al camp, la qual cosa afavorira la ruralització, manifesta en un nou model de vi!!ae, com és el cas de la Vil·la Petraria. Aquestes explotacions en pla, de grans dimensions, comptaven amb importants elements sumptuaris -termes, estucs, mosaics policroms, etc.-que juntament amb les construccions constitueixen la pars dominicata, davant la pars fructuaria, composta pel fundus -terres explotades des de la vila-, i dins de la qual podien haver-hi vici, és a dir, l locs habitats per llauradors. En el cas de la Vil·la Petraria estem davant de la propietat rústica d’u na família terratinent dedicada a l’explotació de bona part de les terres de l ma rge esquerre de l a rambla de Puc:;a. La seua importancia és molt destacada per la qualitat i var ietat de les restes materia Is documentades: unes termes i el ben conegut mosaic po licrom i un possible mausoleu funerari amb una estanc:;a especial per a xiquets (Poveda, 1991; Benito, 1995). En les excavac ions arqueo lógiques dutes a terme l’any 1990 per M. Benito i C. Navarro en el núm. 1-3 del carrer Major es van documentar diverses estructures murades associades a diverses cistes, restes óssies humanes remogudes, nombrases !loses amb digitacions per al segel lat de tombes i diverses concentrac ions de restes d’ossos d’animals en alguns punts de l’edif ici, principa lment ovicapr ins, en clara rela ció amb la real ització deis banquets funera ris romans, d’a ltra banda molt habitua ls, com a ritual en honor de l difunt (Benito, 1995 ) Tot aixó ha permés plantejar-se a ls excavadors que tal edifici siga e l mausoleu de la família propietaria de la Vil·la Petraria. Aquestes estructures correspond rien a un panteó realitzat amb un sóco l de mac:;oneria i murs d’atovó amb coberta de teules pla Excavació del mausoleu al carrer Major (foto C. Navarro) nes -teg ula- i co rbes -ím brex-, integrat dins de l’area de necrópol is exis tent e n el lloc. A l m ate ix temps, i tal com ha apuntat A. Poveda ( 1991) hi ha la possibi litat que els fragments de sarcófag de marbre blanc datat en e l segle IV -V d. de C., on es repre senten pe rsonatges togats, i que van aparéixer en el so lar del castel! de Petrer, pogue re n procedir d’a questa necrópoli s. L a inex istencia de materia ls a rqueológics datats més en lla del segle V d. de C. i la presencia d’un ni vel! d’incendi associat al mosa ic pol icrom, permeten plantejar un aban dó d’aquesta explotac ió romana en el segle V d. de C i descartar que !’origen de !’ac tual població de Petrer tinga una clara filiació a mb l’ocupació romana del mateix lloc. Fragments del sarcófag paleocristiá documentat a Petrer BITRIR: L’ORIGEN DE PETRER Feo. Javier Jover Maestre Eduardo López Seguí M. Paz de Miguel lbáñez n ncara que l’origen de l’actual població de Petrer parteix necessaria ment deis assentaments de nous pobladors durant els segles X-XI, una vegada constitUrt el califat de Córdova a AI-Andalus, no és casua litat que es triara el mateix solar que havia ocupat anteriorment la Vil·la Petraria fins al segle V d. de e Les bones condicions hídriques , edafiques i estrategiques del Turó del Castell, dominant tota la Vall d’Elda i el corredor de pas de la Vall de Novelda cap al de Sax Villena foren condicionants fonamentals en l’assentament deis nous pobladors isla mics. No obstant aixó, encara que no hi ha evidencies arqueológiques, no podem des cartar que en algun lloc a l’entorn del turó del castell o en el mateix turó, poguera haver existit un petit nucli de pobladors del segle V al X, que foren el germen del pos terior nucli andalusí. Ara bé, l’estructuració urbana del nucli originari de Petrer tampoc podem rela cionar-la amb aquella primera ocupació islamica d’epoca califal, de la qual hi ha evi dencies materials procedents tant de les excavacions realitzades en el recinte del cas tel! de Petrer, com de les d’alguns solars de la població, especialment en l’emplac;a ment del Museu Arqueológic i Etnológic Municipal Dámaso Navarro (Navarro, 1988), sinó que l’hem de relacionar, més aviat, amb el desenvolupament d’una redu’r’da area urbana creada als peus de la fortificació -o poblat fortificat- edificada en epoca almo hade -mitjan o final del seg le XII- en el turó o liorna del castell i que, després de diver ses remodelacions históriques, en l’actualitat constitueix el castell de Petrer. Castell de Petrer a mitjan segle XX Planta del castell de Petrer (Nav arro, 1992) Des de la segona me itat del seg le X II, en e l vessant me rid ional de l’actua l cas tel! de Pet rer es va establ ir una r edu’fda pob lació de caracter rural que an iria configu rant progressivament una pet ita med ina amb mesquita, aljama, soc, v ivendes i, ev i dentment, cementer is (Navarro, O rtega i D om énech, 1997: 13). Al mateix tem ps i possib leme nt en relació amb aquest nuc li es crear ía u na a lquer ía de s ign if icat iva impo rtancia en p lena va ll de Pu~a (Navarro, 1988), aprofitant l es fért ils ter res intramunta nyeses i la riquesa híd rica de la zona. Malauradament són poques les dades de qué d isposem pe r a determ ina r-ne les caracter íst iques, pe ró la doc umentac ió d’a lg unes estructu res i pav imentacions juntamen t amb les pedres lla u rades, coneg udes des d’antic (Mo ntesinos, 1993), així co m la troba lla d’unes impo r t ants algepse ries, pe rmeten co nsiderar que estem davant d’una de les alquer ies més destacades de la Va ll del Vi nalopó. Són d iverses les notíc ies de caracter documental que ens par len del nucl i rural conegut per les fonts escr ites com Bitr ir. Les p rimeres notícies es remunten a final del seg le X II. A l-l dris i (1 989: 92), en descriure la r uta de Múrc ia a Valenc ia diu: ’De Murcia a Orihuela hay doce millas, de Orihuela a Alba tera (AI -Butayra), donde está el parador, hay seis millas, de Albate ra al Castillo de Aspe (’Asf) hay seis millas, al Castillo de la Mola (MOia) que está a las orillas del río Vinalopó (río de Elche) hay seis millas, al Castillo de Petrer (Batr7r) hay una etapa cuyas millas son treinta y cinco, de Petrer al Castillo de Biar (Biyar), al Castillo de Onteniente (Untiniyan) hay treinta y seis millas . .. ’ Excavacions a l’Esplanada del castell (foto C. Navarro) Altres referencies posteriors simplement citen !’existencia de Bitrir; és el cas del geógraf Yaqut, qui ja en el seg le XIII s’hi refereix com ’Hisn Bitrir dins de les depen dencies de Múrcia a AI-Andalus’. O també AI-Himyari que en referir-se a Sax (S(A)G(A)S) assenyala que esta prop de Petrer. D’altra banda, també són nombrases les evidencies arqueológiques que ens permeten proposar, com ja han fet diversos investigadors, hipótesis sobre l’extensió de la població de Bitrir (Ponce et alii, 1994; Navarro, Ortega i Doménech, 1997). En principi, bona part de la fisonomía actual del castell-fortalesa de Petrer correspon a mitjan o final del segle XII. L’arribada de les tribus nord-africanes d’al mohades a AI-Andalus implica una nova organització i estructuració del territori amb l’objectiu d’enfortir les principals vies de comunicació, concentrar i controlar tributa riament les poblacions rurals disperses i impedir l’avan~ deis regnes cristians. Aquesta reestructuració implicara la creació d’un ampli nombre de poblats for tificats al llarg del Vinalopó -Vil lena, Sax, Elda, La Mola, etc.- i evidentment també la construcció del Castell de Petrer i la concentració d’un nucli de població, tant en !’in terior del recinte fortificat, com als seus peus. Del castell de Petrer ja s’han publicat nombrosos treballs sobre les seues carac terístiques arquitectóniques (Azuar, 1990; Navarro, 1998, 2003) i sobre les excava cions en !’interior del recinte inferior o poblat (Navarro, 2003), per la qual cosa no hi incidirem més. Únicament cal insistir en tres qüestions. La primera, que les excava cions realitzades per C. Navarro (2002) a l’esplanada del Castell van permetre docu mentar diverses estructures i habitacions d’epoca almohade, encara que transforma des per construccions cristianes, que mostren l’ocupació per part de pobladors de !’in terior del recinte fortificat. La segona qüestió, que les recents excavacions efectuades en el pati de l’alcassaba del castell, al costat de la torre central, han permés constatar que la construcció de la torre és d’epoca almohade (López i Torregrosa, 2005), amb t Cementeri de la Foi a i --~ 1 i . .c.isc ~·. j I Proposta d’extensió de Bitrir amb línea discontínua. Indica la localització deis cementeris la qual cosa els possibles dubtes que plantejava R. Azuar (2004) sobre la possibilitat que fóra edificada durant els primers moments de conquesta han de ser descartats. 1, la tercera qüestió, es refereix al lloc per on es realitzaria habitualment l’accés al recin te fort ificat. En aquest sentit, pareix evident que l’accés es produiria des del vessant sud i més concretament pel vessant sud-oest. No sois per ser el de menor pendent, sinó perqué és el que majors facilitats presenta i el més próxim al nucli urba situat extramurs. Aquest accés permetria una rapida comun icac ió amb la població empla ;ada a ls seus peus. Quant al nucli de pobladors estab lits en el vessant de la Liorna del Castell són moltes les incógn ites que encara ens queden, algunes de les quals ja han sigut plan tejades en diverses publicacions (Ponce et a!ii, 1994; Navarro et alii, 1997) L a primera d’aquestes qüest ions és la que es refereix a la poss ibil itat que aquest nuc li de població ubicat fora de la zona fortificada estiguera delimitat o protegit per una línia de muralla (Ponce et alii, 2004). Les diverses excavacions realitzades en solars del nucli historie de Petrer no n’han mostrat cap tram ni evidencia que permeten con trastar -ha. El més probable és que no existira un espai emmu rallat i que, com a maxim, ta l com planteja C. Navarro et alii (1997), en poguera existir un de redult a prop o que les mateixes parts posterio rs de les vivendes pogueren servir de tanca ment. No obstant aixó, tampoc hi ha cap evidencia d’aquest extrem. Una altra de les qüest ions és la que es refereix a l’extensió de l’area urbana. En principi, el nucl i d’hab itat no es disposaria pegat a la part exterior de la muralla, ja que e l pendent és mo lt acusat. Sinó que, més aviat, s’ubicaria en el vessant sud, just quan el pendent se suavitza, aproximadament a partir del carrer del Castell. En aquest sentit han sigut dues les propostes que s’han realitzat en els últims anys sobre l’extensió del nucli de Bitrir. La primera fou realitzada per G. Ponce, J.M. Dávila i M. R. Navalón (1994: 16) a partir de l’estudi parcel·lari conservat fins a l’ac tualitat. Plantejaven que els primers pobladors preferiren assentar-se en les cotes més elevades del vessant del turó del castell i s’allunyaren del pla de la Plac;a de Baix. Per aquest motiu, van proposar que el nucli islámic hauria d’estendre’s de forma arra-i mada per les cotes més elevades del vessant oest del turó del castell. Els límits que van plantejar eren el carrer major per l’oest, considerant la possibilitat que el seu tra c;at corresponguera a l’antiga muralla; pel sud, el límit estaría en el carrer Sant Rafael, per l’est el carrer del Castell marcaría el límit oriental més próxim al Castell, i pel nord, la mitjana entre els carrers Primer Carreró del Castell i Forn de la Mare de Déu. Posteriorment, C. Navarro, J.R. Ortega i C. Doménech (1997: 15-16) han pro posat que els límits de Bitrir serien bastant més amplis. Pel nord l’inici del nucli el tin dríem al carrer Are de la Mare de Déu fins al carrer Julio Tortosa, Plac;a de Baix, inici del carrer Constitució, Cánovas del Castillo, Pedro Requena, Sant Vicent, Gabriel Bro tons, Numacia i Agost, amb l’enllac; cap al Castell deis carrers Sant Rafael i Are del Castell. És a dir, aquests autors, basant-se en troballes arqueológiques amplíen consi derablement l’área que ocuparía l’antic nucli. Perla nostra part, hem de matisar sengles propostes a partir de les últimes exca vacions arqueológiques fetes en el municipi, en concret, el solar del carrer La Font (Roca de Togores, 1998), plac;a de Dalt núm. 7 (Soler García, 2005) i núm. 11 (Segu ra i Torregrosa, 2004) i carrer Prim núm. 1 (López Seguí, 2004) i algunes observacions realitzades en solars deis carrers Agost, Animes i Castelar. La primera informació que mereix ser destacada és l’absencia de restes arqueo lógiques en els sondejos efectuats en la Plac;a de Dalt núm. 11 així com també en les observacions realitzades en la substitució del clavegueram en el carrer Castelar i en el derrocament d’algunes cases en el carrer Animes. Així, les excavacions efectuades en el solar de la Plac;a de Baix núm. 7, han tes timoniat la presencia d’estructures de la baixa edat mitjana (Soler García, 2005) i exclusivament alguns fragments residuals de cerámica islámica en els farciments sedi mentaris. Si a tot aixó sumem la documentació de materials islámics en els sondejos efectuats en el carrer La Font (Roca de Togores i Alfonsea, 1999 ) i sobretot el conjunt de soterraments islámics localitzats en la confluencia del carrer Prim amb Cánovas del Castillo (López Seguí, 2004) -no hem d’oblidar que els cementeris se solien localitzar en els camins d’accés a la població-, la localització del nucli de població islámic comenc;a a delimitar-se amb major precisió. Per tant, el conjunt de troballes arqueológiques deis segles XII-XIII es localitzen entorn de l’Església de Sant Bartomeu, Plac;a de Baix i carrer Major (Navarro, Ortega i Doménech, 1997), podent haver-se estés el nucli habitat fins al carrer Forn de la Mare de Déu-la Font, pel nord; plac;a de Baix i Miguel Amat per la zona oriental; cap al carrer Prim, sense arribar a la Plac;a de Dalt, pel sud; i el carrer del Castell, per la zona occidental. Un deis cementeris d’aquesta població es localitzaria en la mateixa eixida, concretament en l’actual carrer Cánovas del Castillo, i es prolongaría cap a la con fluencia amb els carrers Prim i Pedro Requena. Dins d’aquest espai urba es localitzaria la mesquita coma principal edifici aglu tinador de la població. No en tenim cap constancia arqueológica, pero sí algunes refe réncies documentals d’época moderna que permeten dedu ir-ne l ’existéncia i el seu possible emplaament en la zona posterior de l’actual parroquia de San t Bartomeu (Navarro, Ortega i Doménech, 1997). Les necrópolis andalusines i el ritual funerari ’Ya me cansé de las cargas de la vida y quien vive ochenta años, te juro que se harta. Sé lo que hoy pasa y lo del ayer pero en lo saber que será mañana, soy ciego. He visto la muerte; camella ciega al que acierta lo mata y al que se equivoca le da vida y llega a viejo’. Zuhayr ibn Abi Sulma (Mu’allaqa) Els cementeris de musulmans a AI-Andalus solien ubicar-se fora del recinte emmurallat de la medina, prop de les portes d’entrada a la població i en els marges deis camins que partien d’elles. A pesar d’aixo, hi ha algunes excepcions que l’ar queologia comena a documentar com en el cas de l’antiga Dénia (Daniya), on una de les arees de necrópolis ha sigut documentada intramurs. Ara bé, la possibilitat de soterrar-se en !’interior de les mu ralles de la medina exi gía determinats privilegis, com ser persones d’alt rang, que s’inhumaven en panteons o mausoleus ubicats en jardins, o bé, situacions socials especialment conflictives com poden ser moments bél·lics. Excepcionalment, els difunts també podien ser depositats en la casa propia, en els seus patis o en !’interior de la mesquita. En tot cas, els cementeris o maqabir de tota població es defineixen en general, com a espais oberts, habitualment sense murs delimitadors de l’espai funerari i amb plantes de forma irregular, disposats entre els ravals i la mesquita, justament en les zones exemptes de construccions. Les tombes, principalment fosses simples, es dis posen una al costat d’una altra, sense un orde aparent i deixant un espai entre elles per al pas de les persones que les visiten, encara que quan hi ha superpoblació es poden donar superposicions. El tipus més senzill de sepultura és la fossa simple de planta irregular, encara que poden construir-se tombes més complexes que poden anar des de les que pre senten llü1des les seues parets fins a la construcció de cistes perfectament llaurades. Les cobertes de les tombes també són molt diverses, s’empren des de teules corbes, fins a lloses de pedra passant per atovons. A pesar de la disparitat de materials emprats en la construcció, en alió que solen coincidir és en l’orientació. Habitualment les tombes presenten una orientació E-O o NE-SO en l’eix longitudinal amb l’objectiu de depositar el difunt amb el rostre mirant al S o SE. Els difunts havien de ser col·locats en !’interior de la tomba en posició decúbit lateral dret, amb les extremitats inferiors lleugerament flexionades i els braos habi tualment arreplegats cap avant sobre la regió púbica. Perqué la cara del difunt quede perfectament or ientada cap al SE, se li so lia co l- locar un bloc de rajola, atovó o códo l, a fi de preservar la pos ició. No solen anar acompanyats d’aixovar, encara que hi ha excepcions relaciona des amb determinats rituals s imbólics perqué el difunt arr ibe al paradís. Les tombes so lien estar senyal itzades, o bé en la capalera, o bé, als peus. So lia col- locar-se un testimoni o sahid de tipus estela, clavada en vertical, o de tipus cip o fust c ilíndr ic (Casal, 2003). So lien portar gravat e l nom del difunt, la seua data de mort i alguns versicles de l’Alcora. Algunes este les s’han documentat a Dénia i possiblement una d’e lles, a Asp. Pe l que fa al ritual funerar i, quan e l difunt estava morint, se’I solia reclinar sobre el costat dret, de cara a la Meca. A la seua mort, es procedía al llavament del cada ver per a pur ificar-lo. La persona encarregada, havia de llavar-se tres vegades abans de comenar- lo. L’amortallament, realitzat a continuac ió per persones del mate ix sexe, consist ía a vest ir el cadaver amb vestid u res blanques i embolicar -lo per compl et, de cap a peus, amb un o més llenos lligats o cosits. Posteriorment, es procedía al tras llat del difunt al cementer i, on estava proh ibida l’assisténcia de dones que no foren fami liars di rectes -dona, mare, germana i tia materna o paterna-. Al cementeri, una vegada preparada la tomba, se li descosía el cap i els peus de manera que la cara quedara mirant a la Meca (De León, 2000) . Abans de tancar la tomba amb atovons o lloses, s’havia de deposita r la carta de la mort, escrita amb safra en pergamí o paper. Durant les set nits següents, es realitzaven lectures de I’ A lcora i e ls fam iliars celebraven un banquet funerar i. Les maqabir de Bitrir a través de l’arqueologia Són tres les arees de soterrament o cementer is documentats a Petrer datats entre els segles X I i X III . Dos d’el ls es corresponen amb els cementeris de l’antiga població de Bitrir: la possible maqbara de la Foia i la del Derrocat. L’area restant es co rrespon amb la nec rópolis assoc iada a l’a lqueria o nucli rural de Pua. La necrópolis de la Foia La primera d’el les és la poss ib le necrópolis o maqbara localitzada en el vessant sud-est del Turó del Castell, concretament en e l col·leg i de La Foia. Les info rmacions demanades ens han permés dedui r que l’any 1979, quan es van iniciar els treballs de fonamentació del col· legi de La Foia, van aparéixer gran quantitat de fragments ossis co rresponents a diversos individus inhumats i, almenys, una fossa amb un individu complet, la posició de l qual, en decúbit lateral dret amb el cap or ientat a l sud -est, const itue ix un cia r indici que es tractava d’una necrópolis islamica (Nava rro, Ortega i Doménech, 1997 ). Algunes de les tombes presentaven una coberta de teules cor bes o arabs, e lements, d’altra banda, molt habituals en quasi totes les necrópolis isla miques. Bona part del sediment extret deis treballs efectuats en el co l·legi fou abocat en diversos bancals de Les Sa leres i, en success ives visites, s’han pogut recollir algun es Una de la s tombes amb cobe rta de teu les descoberta a La Foia (foto C. Navarro) parts óss ies postcran ia ls, especialment ossos llargs de d ive rsos indiv idus, que conf ir men q ue el nombre de tombes degué se r elevat. La n ecrópolis del Derrocat La segona necrópo lis ha sigut local itzada recentment en la confluencia del carre r Cánovas del Cast illo amb Pr im núm. 1, mo lt a prop de la P la~a de Baix . La t ra dic ió oral ens ha permés recopilar d iverses notícies sobre I’ aparició de restes h umanes, especia lment d’algu n crani, quan es van real itza r els treba lls de fonamentació en l’e d ifici Maraca ibo, contigu al solar recent ment excavat. En tot cas, la localització d’alg unes restes humanes a’i’llades en el derrocament de la vivencia de l car rer Prim núm. 1, va obl igar a real itzar el pertine nt estud i arqueo lógic. La constr ucc ió de la vivencia en e l segle X IX va haver de compo rta r la destr uc c ió d’a lgunes de les tombes, ja q ue e ls fonaments de is murs de carrega es van efec tuar reta llant e l te rreny. 1, al mateix temps, les labors de derrocament en l’act ua litat també va n haver de comportar la destrucció pa rcial d’algunes de les tombes. U na vegada all iberat e l so lar de runes, es va procedir a div id ir e l solar en sec tors, a ca usa de la diferencia de cota exis tent entre la zona or ienta l i l’occ ide nta l. E n ambdós sectors, I’ A i e l B, apareix ien res tes humanes, qüestió que es va confirmar definitivament amb l’excavació en extensió de l so lar (López i Qui les, 200 4). El s t rebal ls desenvolupats du rant e l mes de ju liol del 200 4, posaren en desco bert s is tombes, tres en el secto r A i altres tres en e l B. Les fosses de soterrame nt del sector A estaven p racticades excava nt l’estrat geo lóg ic del plistocé, mentre que els inhumats en e l sector B, estaven depos itats en fosses s imples pract icades en rebli ments sed imentaris amb mate rials pr inc ipalment deis segles X I i X II. Atés que la d is pos ició i característiques de les tombes és la mateixa, cons ide rem que totes les tom bes corresponen a una mateixa area de necrópolis plenament contemporania que va haver d’estar en funcionament durant els segles XII o XIII. La inexistencia de cerami ques del segle XIV ve a reafirmar aquesta adscripció cronológica. Les fosses del sector A estaven disposades quasi en paral ·lel, a una cota sobre el nivell de les tombes del sector B, d’entre 1,30 i 1,82 m. Dos deis inhumats -3.004 i 3 .01 O- del sector A estaven complets, mentre que del tercer -3.002-, únicament se’n conserven les extremitats inferiors. Durant el procés d’excavació, tampoc es va poder excavar tota la tomba de l ’individu 3.01 O a causa del marge de seguretat que fou necessari deixar respecte a la casa del carrer Prim núm. 3. Tots els cadavers esta ven disposats en decúbit lateral dret, lleugerament flexionats, amb el rostre orientat al sud i no anaven acompanyats d’aixovar. En el sector B també es van documentar altres tres tombes amb un cadaver inhumat en cada una -3.005, 3.009 i 3.008-. A un deis inhumats, el 3.005, se li van poder associar restes de tires de cuir i, a la ma dreta, un fragment de ferro de petites dimensions. Tots els cadavers també estaven en posició decúbit lateral dret, amb les extre mitats lleugerament flexionades en el cas deis adults, i flexionades en el cas del xiquet. Tots ells presentaven el rostre mirant al sud. Les tres tombes també estaven en la mateixa orientació i disposició, encara que sense arribar a estar en paral·lel. En almenys tres de les fosses simples excavades en ambdós sectors es va poder comprovar com les tombes foren tapades amb atovons d’argila verdosa i segellades amb una beurada de cal~. No es va poder detectar cap altre element que servira per a indicar la presencia de la tomba. Estudi antropo/ogic Com ja s’ha indicat, el nombre de tombes i d’inhumats documentat ascendí a sis, cinc adults i un xiquet. De la informació que ha proporcionat l’estudi osteológic ressalten les següents dades d’interés. L’inhumat 3.008 estava depositat en una fossa ovalada amb direcció E-O, exca vada en rebliments antrópics. La fossa presentava unes dimensions de 0,51 m de lon gitud, 0,35 m d’amplaria i uns 13 cm de profunditat. En el seu interior estava depo sitat el cadaver d’un xiquet o xiqueta d ’uns 3 mesos d’edat i 50 cm de longitud, dis posat en decúbit lateral dret amb les extremitats superiors i inferiors semiflexionades . Les restes óssies estaven ben conservades, i no s’havien unit les sutures metópiques. Encara presentava l’anell timpanic sense fusionar i els germens dentals es trobaven intraalveolars. Els ossos deis peus encara estaven en formació, encara que la longitud deis femurs -de 79,9 mm- indica que havia superat l’edat fetal. Per tant, estaríem davant d’un bebé que va morir en els seus primers mesos de v ida, sense que puguem determinar-ne el sexe. L’inhumat 3.009 fou depositat en una fossa el·lipso’i’dal irregular amb direcció E O, les dimensions de la qual eren d’1,97 m de longitud, 0,38 m d’amplaria i uns 40 cm de profunditat. El cadaver estava col·locat, com era norma, en decúbit lateral dret, amb les extremitats inferiors lleugerament flexionades i les superiors bastant flexio nades . S’empraren atovons o plaques d’argila verda com a coberta. Detall del xiquet de 3 mesas -UE 3.004- durant el procés d’excavació Dona adulta en fossa -UE 3 .009- de la necrópolis del Derrocat , amb el rastre orientat al sud Es tracta del cadaver d’una dona adulta, de més de 40 anys i una altura al vol tant deis 1,58 m, les restes óssies de la qual estaven molt esclafades perla pressió de is atovo ns caiguts, cosa que ha fet difícil determina r amb major exact itud algunes dades . Presentava un desgast molt acusat de les peces dentals superiors, fet que podem relacionar amb alguna activitat productiva en que la dentició fóra emprada com a punt d’enganxall. En qualsevo l cas, conserva uns molars bastant gastats. Ta mbé presenta tosca en la dentició, qüestió que ens mostra una dieta rica en hidrats de carboni. També patia artrosi cervical, costovertebral i osteóf its lumbars i entesitis plantar en el calcani i faceta d’ajupiment. L ’indi vidu 3.005 estava depositat en una fossa afectada i quasi arrasada perla maq uinaria pesada emprada en el derrocament de la v ivencia. La fossa te ni a uns 1, 72 m de longitud, amb una ampla ria maxima de 0,46 m i una profund itat superior als 20 cm. La seua orientació e ra la mateixa que les anterio rs . E n aquesta fossa fou soterrada una dona adu lta, en posició decúbit lateral dret i amb e ls bra c;os sense flex iona r. Assoc iades a les restes óssies es van poder docu mentar alg unes t ires de cuir de poca grandaria i en la ma dreta fragments d’una tat xa de fe rro . Les restes óssies conservades estan mo lt alterades i són molt escasses, espec ialment les del crani. Aquest a dona presentava un ciar desgas t denta l i tosca en diverses peces. Un deis queixals estava destru’it perla caries. En vida tingué una frac tura de clavícu la dreta. En el sec tor A, la tomba més septentriona l era la 3.004, que contenía les restes d’una a ltra dona adulta d’uns 35-40 anys, col- locada en decúbit latera l dret amb les e xtrem itats super iors i inferiors sense flexionar. La fossa, excavada en els estrats geo lógics, era d’aproximadament una miqueta més d’ 1,60 m de longitud E-O i una amp laria d’uns 0,30 m. Les re stes óss ies es conse rvave n en bon es tat. Detall de les tres fosses documentades en el sector A del carrer Prim núm . 1 El cadáver correspon a una dona d’uns 1,52 m d’estatura, d’aspecte gracil, front recte, amb tosca i prob lemes periodonta ls, perdues dentals i artrosi destacada en les vertebres lumbars, costelles i escapula. Presentava malaltia periodontal, lleuger api nyament d’incisius i canins inferiors i entesopatia en calcanis, tant plantars, com en el tendó d’Aquil·les. Presenta faceta d’ajupiment en les tebies. A menys d’un metre es localitzava una nova tomba, disposada en paral·lel, amb un inhumat -3.01 O- també col·locat en decúbit lateral dret. El marge de seguretat va impedir du r a terme l’excavació completa de la fossa. Es tractava d’un home adu lt, d’uns 1 ,68 -1,70 m d’a ltura (Camp illo i Subira, 2004 106), del qual es va poder recu perar la meitat supe rior de l’esquelet. Aquest individu, d’aspecte robust i mentó qua drat, presentava tosca lleugera i una caries. El desgast de la dentina en la cara vest i bu lar d’algunes de les seues peces, semb la correspondre’s amb una dieta abrasiva. No tenia pato logies de cap tipus. 1 finalment, contigua a aquesta fossa, n’existia una altra amb la mateixa orien tació, pero un poc desp la~ada cap a l’oest, que fou arrasada en gran mesura durant e l de rrocament de la casa. D’aquesta tomba únicament vam poder recuperar algunes restes óssies de les extrem itats inferiors d’un home adult. Tampoc presentava cap pato logía i només cal destacar la presencia de facetes d’ajupiment en ambdós tebies, que s’ha de relacionar amb variacions epigenetiques. En definitiva, un conjunt de sis individus: tres dones adultes, dos homes adu lts i un bebé d’uns 3 mesos. Ca l ressaltar que en totes les dones, s’observen practica m ent les mateixes patologies, com és l’artrosi en vertebres i costel les, re lacionades Detall de l’artrosi vertebral de l’ind ividu 3.004 de la necrópolis del Derrocat Detall del desgast dental de la inhumada 3.009 amb la practica de treba lls o activ itats de certa duresa al llarg de les seues vides, i algunes pato logies bucals com ara tosca i caries, que hem de relacionar amb una escassa higiene bucal i una dieta rica en ce reals. Contra riament, en els homes no s’ob serva cap pato log ía relacionada amb esfor~os pro longats . La necrópolis de Puc;a Justament en la zona de la Liorna, en p lena val l de Pu~a s’han produ’it en les últi mes décades diverses troballes de restes óss ies humanes que ens permeten confirmar, com ja plantejara C. Navarro (1988), l’existéncia d’una necrópo lis islamica. E s tracta d’una liorna suau o entresolat, situada en el marge dret de la rambla de Pu ~a, que ha sigut enormement transformada per !’obertura de camins, abanca laments i diverses construccions. Els propietaris del terreny ja van assenya lar que en e ls anys 1940, quan van fer els fonaments de la casa actual, van aparé ixer gran quan titat de restes humanes, igual que va ocórrer l’any 1985 quan van ap lanar i van fona mentar l’era (Navarro i Espinosa, 1986). O més recentment, quan han sigut localitza des dues noves tombes. De moment són diverses les fosses amb restes humanes localitzades en la zona, encara que, només s’ha excavat una d’elles (Navarro i Espinosa, 1986; Navarro, 1988: 17-18). Totes e lles estan practicades en una crosta calcaría bastant trencadissa, pro pia del terreny, i a escassa profunditat de la supe rfície. En concret, el sote rrament excavat l’any 1986 per C. Navarro i A. Espinosa (1986) es trobava a uns 20 cm de pro funditat. Es tractava de l’esquelet d’un individu infantil del qual no es pot determ inar Xiquet inhumat a Pu~a i excavat per C. Navarro e l sexe. Les seues restes estaven depositades en una petita fossa l’eix longitudinal de la qual presentava una orien tació E-O. Les dimens ions de la fossa no sobrepassaven e ls 1 20 cm de long itud i l’ampla ria era d ’uns 30 c m. L a posició del cadaver era, com sol ser habitua l en e l ritua l musulma, decúbit l atera l dret , amb e l rostr e orientat al sud- sud- est. El bra~ dret estava estirat i l’esque rre lleu gerame nt flexionat i amb la ma sobre el sacre. L’a lt grau de fracturació i el mal es tat de les restes no permeten aportar més inform ació sobre l ’inhumat. E n q ualsevo l cas, la recent documentació de noves re stes humanes molt super fi cia ls i la seua am plia distribució advoca per p lante jar que estem davant d’una necró po lis de certes dimensions, on el nombr e d’inhumats degué ser elevat. Únicam ent la practica d’excavac ions sistematiques en la zona podría fer-nos valorar mil lor el con junt d’ev idéncies documentades fins a la data. LA VILA DE PETRER: DE LA CONQUESTA CRISTIANA A L’EXPULSIÓ DELS MORISCOS Concepción Navarro Poveda ’ Yace aquí el Hidalgo fuerte que a tanto extremo llegó De valiente, que se advierte que la muerte no triunfó de su vida con su muerte. ’ Migue l de Cervantes y Saavedra, El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, 1605 11 esprés d’un segle com el XIV, p le d’avatars polítics, bél·lics i socials, la vila de Petrer, sota domini aragonés, inicia un procés de creixement pob lac ional i, per extensió, urba, que no es veuria delmat fins a l’ex pu ls ió deis moriscos e l 1609 . L ’any 1510, amb motiu de les Corts de Montsó es va elabo rar un cens de la població valenc iana que atribu·1a a Petrer un total de 99 cases (Ponce et a!ii, 1 994: 21 ). Encara que hi ha alguns interrogants, i es tendeix a plante jar que el nombre de llars cons iderade s per a Petrer fou un poc baix, no cap el menor dubte que el nombre de pobladors aug menta considerablement durant el segle XV I. D’aquesta manera, en una font no contrastada es p lan te ja va l’ex isténcia de dues-centes llars el 1595, x ifra que és la mateixa que l’atribu’lda a Petrer en el moment de l’exp ulsió deis moriscos a partir de la ’Relación de las casas de Christianos viejos y nuevos qye ay en las ciuda des, villas y lugares deste reyno de Valencia’ ( H alperin Dongui, 1980: 298). E n tot cas, amb independencia que les dades es puguen ajustar amb majar o menor mesura a la re alitat, el majar creixement de la vila de Petrer sembla produir -se en la segona meitat de l seg le XV I. Aquest creixement poblac iona l va haver de com portar la construcció de noves vivendes, d’afegits successius al nucli original, i la for mació de ravals assentats sobre els principals camins d’e ixida de la població. En aquest sent it, tal com assenya la G. Ponce et alii (1994: 23) la parcel·lació gótica entre mit geres, seria la segmentació residencial utilitzada en el di sse ny d’aquell nou espai urbanitzat de forma desordenada. En concret, perla zona septentrional del nucli isla mic les construccions s’adossarien a les vivendes preexistents, i donarien forma a l’illa de cases del Forn de la Mare de Déu i de l’actua l carrer de l Castell. Pel costat meri dional, es desenvoluparia un nou rava l pel carrer Agost i els tallers de cantereria en la zona de l’Alt ico quedarien ja fara de la població. El nucli també s’estendria cap a la plac;a del Derrocat-Migu el Amat -Vicente Amat i Prim. No obstant aixó, l’expulsió deis moriscos el 1609 va afectar considerablement e l desenvolupament del municipi . La repoblació po sterior fou lenta i tarda a recupe r ar els ritmes de creixement pob lac ion al anteriors a l’exp ulsió. El cens realitzat el 164 6 Reconstrucció de Petre r en el segle XV i possible extensió en línea discontinua sobre la població de Valencia atr ibueix a Petrer un total de 122 velns o cases ( Halpe rin Dongui, 1980: 303), quas i un 40% menys deis empad ronats amb anterio ritat a l ’expu ls ió. A par tir de mitj an seg le XV II l’augme nt de la p oblació va come n~a r a no rma lit za r-se i ca p al prim er te r~ d el seg le XV III, la v ila de Pet rer havia cresc ut fi ns al ca rre r Sant Hermenegi ld pel no rd, e l car rer San t V icent pel s ud i e l Derrocat -Pedro Requena per la zona occ iden tal. El cementer i o e l fossar de la vi la de Petrer de s del seg le X IV es v a ubicar al sud -oest de l cam í que es dir igía a l’ E rmita de Sant Bonifaci , és a di r, entre l’actua l carrer Nou i e l Passeig de l’ Esp lanada. La necrópolis mudejar de Petrer Per tradició ora l, la zona ocupada act ual m ent pel ca rrer Passe ig de l’ E spl anada, es co ne ixia com el fossa r, topó nim r elacio nat a mb l’ex isté ncia d’un cementer i. D’a ltra banda, entre les décades deis a nys q uaranta i cinqua nta de l passat seg le, era freq üent l’aparició de restes humanes en rea litz ar-se la fona mentac ió pera l’ed ificació de noves case s, cosa q ue donava aparen~a de veracitat a la tradició oral; pero ta ls trobal les, e n no estar documentades, queda ven com a mera anécdota re fere ncia l. L es fonts documenta ls eren es casses, a penes compta vem amb el s estud is rea l itzats per J. M. Bernabé (1985 ) qui prenent coma font escrita una g iradora de 173 5, si tuava e l fossar en els límits meridiona ls de la t rama u rbana, ésa di r, fora de les cases d ’habitació, en la zona que hui ocupa el Passeig de l’ Esplanada i que con front a amb e l vessa nt no rd-oes t del montic le sobre e l q ual s’asse ntava l’ermita de Sant Bo ni fa ci, s ituada a ext ramurs de la pob lac ió. Per dava ll de l fossa r se s it u aven les hortes. Amb aquests precedents, quan el 1984-1985 es van iniciar les obres de derro cament d’uns vells corrals, magatzems i cellers situats al final del Passeig de l’Esp la nada, ens vam posar en contacte amb el constructor de l’obra -Eloy Pastor- davant de l’eminent construcció d’un edifici de cases. Ini ciada l’obra, al costat de la mitgera de l’immoble núm. 29, la pala excavado ra treia a la llum les extremitats inferiors d’un soterrament. Si bé és cert que se’ns va comunicar la troballa, i que procedírem a l’excavació de la resta de la inhumació, el treball no pogué desenvolupar-se amb una metodología rigorosa. El registre d’aquest soterrament ens confirmava !’existencia d’una zona de necrópolis en el Passeig de l’Esplanada. lnformarem la Regidoria de Cultura de l’A juntament de Petrer d’aquest supósit, el qual es tindria en compte a !’hora de conce dir permisos d’obres per a la construcció de nous immobles en aquesta zona. Per aixó, en sol-licitar Andrés Aguado, el derrocament de l’a ntic cine Gran Cine ma situat al Passeig de l’Esp lanada , com a pas previ, hi havia la condició de realitzar uns sondejos arqueológics. La intervenció es desenvolupa després d’obtenir el permís de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura de la Comunitat Valenciana, i s’obtingueren resultats positius en localitzar-se diversos soterraments, les característiques deis quals ens situaven davant d’un cementeri d’epoca mudéjar i morisca (segles XIV-XVI I). Les intervencions arqueologiques al Fossar Passeig de l’Esplanada núm. 31 Tal com hem comentat, la intervenció en aquest solar no fou planificada arqueo lógicament, sinó que es va desenvolupar a partir de l’aparició, de forma fortuita, d’un soterrament en l’extrem nord-oest del solar. La intervenció arqueológica es va limitar a documentar amb bastant rigor part de la inhumació, la corresponent a l’esquelet cra nial, tronc i extremitats superiors, ja que l’antigament conegut com corral de La Man ca, havia sigut buidat sense detectar, aparentment, l’apa rició de restes arqueológiques. La inter venció es va desenvolupar entre els dies 15-16 de febrer de 1985. El soterrament es localitzava a 1, 15 m de profunditat en relació al nivell de cota de la llamborda del sól, i a 1,40 m de la paret mitgera de l’i mmoble confrontant. La inhumació s’havia realitzat en fossa simple, encara que el sól de la tomba presentava una fina capa d’argamassa, orientada d’est a oest en posició decúbit supí, amb el cap mirant cap al sud. El brac; esquerre estava caigut al llarg del cos, mentre que el dret es trobava lleugerament flexionat i la ma descansava a l’altura del cóccix. Com a element d’aixovar portava un objecte de ferro de 13 cm de longitud, situat a l’altura de l’a van tbra c;, entre ell i el maluc. Després de la neteja de l’element metal·lic per Vice nte Bernabé, restaurador del Museu Arqueológic Provincial, vam veure que es tractava d’unes tisores, de les quals es conserven les dues lamine s i una anella, com també la part de la tela amb que anaven embolicades. Al mateix temps, fou summament interessant l’a parició de les tisores, jaque no són freqüents els sote rraments amb objectes d’aixovar i menys freqüent encara és que coneguem aquest tipus d’element que interpretem com un símbol gremial. Esquelet d’una dona documentada al passeig de l’Esplanada núm. 31 acompanyada d’unes tisores com a element d’aixovar En la baixa edat mit jana les inst itucions gremials arreplegaven en les seues orde nances el dret a poder soterrar -se amb a lguns de is seus utensi lis de treball, d’aquí que no descarta rem aquesta possibilitat, encara que desconeixem l’of ici determ inat de la persona soterrada. El registre de restes ceramiques va ser mo lt escas, cosa que és norma l en aquest tipus de jaciments. Únicament es registraren, entre la terra argilosa de color rogenc del farcit, uns fragments de gerreta pintada en manganés, uns fragments d’escudella v id riada en me lat, i uns fragments de gerra, la textura i tipología deis quals ens situa va entre els seg les XV-XVI. Estudi antropológic La realització de l’estudi antropológic és de gran interés pera conéixer e l sexe, l ’edat, el tipus d’alimentació i les patologies de l’individu, e lements que ens ajuden a coné ixer el tipus de poblac ió assentada a Petrer en l’época de la baixa edat mitjana cristiana. En aquesta ocasió, l’estudi antropológic fou real itzat pel doctor José M. Rever te, al qual agra· 1m la seua des interessada col·laboració. Els resultats de l’analisi ens pe r meten conéixer que es tracta d’un soterrament femení l’edat del qual estaría com presa entre els 30-40 anys, que tindria una estatura d’1,58 m i que va usar prefe rentment la ma dreta. També es detecta que ten ia els bra~os proporciona lment més llargs que les extremitats inferiors. Les restes óssies del crani presentaven una defor mació o depressió del frontal en la part mitjana produl’da en vida, la qual cosa fa pen sar que portaría pes en el cap, lligat sobre e l front, des d’una edat molt primerenca. Així mateix, existeix la possibilitat que poguera tractar -se d’un procés patológic, trau mat ic o metabólic desenvolupat en la infancia. L’índex de branca, pera aquesta dona és de 54, 71, la qual cosa la situa encara dins de la rac_;a blanca mediterrania, pero amb alguna mescla de grups negroides. Les seues fosses canines profundes van haver de donar-li uns trets facials angulosos molt característics pel relleu accentuat deis seus pomuls, cosa que podría confirmar, junta ment amb la longitud deis seus brac_;os, la seua mescla racial. La seua dieta seria a base de productes lactis, si jutgem el bon estat de la den tadura, encara que es detecta abundancia de tosca dentaria, causada més per la fal ta d’higiene que pel tipus d’aliments ingerits. Passeig de l’Esplanada núm. 17-19 Després de l’obtenció del permís corresponent de la Direcció General de Patri moni, es van iniciar els treballs d’excavació en el solar denominat Gran Cinema, que comptaven amb la col ·laboració de la técnica Elia Alberola i de tres obrers contractats per l’Ajuntament de Petrer pera tal fi. La intervenció es va desenvolupar entre final de gener i els primers dies del mes de febrer de 1989. El solar -de gran amplitud, més de 300 m ’- era l ’espai que ocupaven les cadi res deis espectadors del cine d’estiu, pero a efectes d’excavació, es reciura, en tindre en la zona central uns pous cecs de gran profunditat, a l’ area de serveis i l’escenari. La intervenció es planteja en la zona més meridional del recinte. En principi, es van marcar tres talls denominats A, B, i C. El tall A i el B inicial ment de 2 per 2 m de longitud, estaven situats en sentit longitudinal, amb un metre de separació entre ells, mentre que el tall C se situava paral·lel al B. L’excavació del tall A ens va donar un perfil completament alterat. Després d’al c_;ar el paviment de terratzo, el nivell inferior estava format per estrats de farcit molt modern . Es va aprofundir a 1, 15 m, i s’hi registraren restes d ’argamassa, teules, rajo les i fragments ceramics de plats, cassoles, olles, gerres i botiges de cronología molt actual década deis anys quaranta del segle XX. L’excavació del tall B, inicialment d’unes dimensions de 2 per 2 m fou ampliada davant l’aparició en posició alterada d ’un crani huma i un soterrament in situ, pero mutilat en part per un mur de mac_;oneria corresponent a la fonamentació d’un immo ble de mitjan seg le XX. Es va arribar a aprofundir entre un maxim d’ 1,90 m, i un mínim d’ 1, 70 m, en relació al nivell de cota del sol de la sala de l’antic cine. Es van documentar quatre nivells d’ocupació, els dos superiors relacionats amb la sala del cine del segon terc_; del segle XX. El tercer nivell, documentat per un pavi- Enterrament masculí en decúbit supí localitzat al passeig de l’Esplanada núm. 17 ment de terra piconada i cale;, estava relacionat amb restes de material arqueológic com ara fragmen ts de gerres pintades en manganés, canters, gerres, escudelles vidriades, datats entre els segles XVI-XVI I. Aquest paviment que segellava un potent paquet estratigrafic de quasi un metre contenía materials arqueológics com fragments de gerretes esgrafiades, gerres amb decoració estampillada, o bandes en relleu, setrills vidriats en melat, datats entre els segles XIII-XV Aquest estrat estava format per terra argilosa de color rogenc que cobria la fossa simple de soterrament a una profunditat d’ 1,60 m en relació al paviment de terratzo. Paral-lelament es realitzava l’excavació del tall C, que tenia unes dimensions de 5 per 2 m, i s’hi documentava estratigrafica semblant a la descrita en el tall B amb el registre d’un soterrament en posició decúbit supí en fossa simple, a una profunditat d’ 1 , 70 m, a nivell de cota del paviment Davant d’aquestes troballes es confirmava l’existéncia d’una necrópolis d’época de la baixa edat mitjana associada pel material ceramic aparegut en els estrats de far cit, a un període cronológic comprés entre els seg les XIV-XVI, corresponent a la pobla ció mudéjar de Petrer. Després d’aquesta intervenció es va autoritzar el buidatge del solar amb un seguiment deis treballs de la pala excavadora, donant com a resultat el registre de dos soterraments complets situats en els perfils de les mitgeres sud i nord del solar, l’un situat decúbit supí i l’altre decúbit lateral dret, respectivament, aquest últim islamic. S’hi referenciaren cinc soterraments més, un d’ells quasi complet i els altres qua tre únicament de les extremitats inferiors. En total foren deu els soterraments regis trats aparentment realitzats en fossa a excepció d’un, curiosament el de ritual islamic, que s’assentava sobre un llit o capa d’argamassa. Estaven orientats d’E-O. El fet de no haver realitzat una intervenció més completa en el solar del Gran C ine ma, ens impedeix conéixer l’extensió de l’area de necrópolis, així com el nombre de soterraments i la seua correcta distribució. Encara que som conscients d’aquestes limitacions la intervenció arqueológica fou positiva ja que ens va permetre localitzar el cementeri mudéjar corresponent a la població assentada a Petrer entre els segles Enterrament que segueix el ritual islámic en el Fossar XIV-XVI, població que com sabem era majoritariament mudéjar i després de la con versió, morisca (fins a l’exp ulsió el 1609). Si analitzem les característiques deis soterraments podem veure que de les deu inhumacions, de quatre només s’han recuperat les extremitats inferiors en ser extre tes perla pala excavadora, perla qual cosa suposem que es trobaven soterrats en fos sa, peró desconeixem les caracte ríst ique s de la posició en qué estaven, encara que, a ixó sí, estaven orientats d’est a oest, en un mateix nive ll estratigrafic. Un altre soterrament practicament complet va ser tret en part per la pa la exca va dora . Se situava en fossa, orientat d’E -O, en posició decúbit supí, amb el cap girat cap al migdia. Els brac;os es trobaven flexionats i les carnes esteses. Un deis soterraments es trobava mutilat per la construcc ió d’un mur de mac;o neria de fonamentació de 60 cm d’amp le. El mur va seccionar el cap, la clavícula, les vertebres superiors i part de l’húmer esquerre. La inhumació s’havia rea litzat en fossa s imp le, or ientat d’E-O, en posició decúbit supí. El brac; dret es t robava estés al llarg del cos, i la ma descansava a l’al tur a de l fém ur. El brac; esquer re, l leugerament flexio nat, i la ma descansava sobre la zona púbica. No portava cap objecte com a aixovar. Només cal ressenyar la situació sobre el sacre d’un fragment de setri ll o gerreta vidr ia da en verd, tipo lógicament relaci onada amb les produccions de Paterna del segle XIV. Altres dos sote rraments en fossa simple es trobaven complets, en posició decú bit supí, orientats d’E-O, a una profunditat d’ 1, 70 m. Un portava els brac;os flexionat s i les mans encreuades descansaven sobre la zona púbica . Les carnes esteses i el cap inclinat cap al Nord, creiem que com a conseqüéncia del rigor post mortem. L ’altre, localitzat en la mitgera sud del so lar, teni a el brac; esque rre estés, men tre que el dret, estava lleugerament flexionat, la ma descansava sobre l’ ini ci de la cama. S’apreciava comuna petita perforació en el era ni, que s’orientava mira nt al sud. No presentava elements d’a ixovar. He m deixat pera l final la descripc ió d’un soterrament que presentava caracterís tiques diferents. S’orientava d’ E-O, i es localitzava en un mateix nivel! es tratigrafic; no obstant a ixó, la posició era decúbit lateral dret, amb les carnes lleugerament fle xiona des i els brac;os estirats al llarg del cos i el cap orientat a l Sud en direcció a la Meca. El sól de la tomba mostrava una capa d’argamassa de morter de cale; situada sobre una línia de pedres mitjanes, on es documenta ren petites restes de fusta i uns claus. Sense cap dubte, en s trobavem davant d’un soter rament musulma; amb aixó con firma vem l’ampli are cronológ ic d’ocupació d’aquesta necrópolis. Estudi antropologic L’in teré s de l’excavac ió d’una necrópolis se centra tanta documentar la posició i característiques tipológique s de les tombes, com en la posterior rea lització de l’es tudi antropológic de les inhum acions. Prenent com a base l’es tudi antropológ ic rea litzat per Matías Ca lvo, s’ha pogut dete rminar que de les deu inhumacions, el 50% corresponen a soterraments feme n in s i el 50% restant són masculins. En tre els de sexe femení, l’edat de mortalitat oscil· la entre els 20-39 anys, que cor respo n a l’edat adu lta jove. De les cinc dones nomé s una es trobava amb tot l’es quelet ossi comp let, així, es podia determinar que la seua estatura seria d’ 1,52 m. La seua edat estaría compresa entre els 17 i els 25 anys, ésa dir adulta jove, i es detec taren signes d’haver parit, almen ys, una vegada. Quant a les caracter ístiques deis individus masculins, deis cinc estudiats, quatre estaven quasi complets, i es podia determinar la seua altura, que es trobava en els 1,65 m. Les seues edats quedaven compreses entre e ls 40 i els 60 anys de vida, eren adults d’edat madura, característica observada tant en el soterrament islamic, que podía ser adscrit dins d’un parametre cronologic del primer ter_; del seg le XIII, com en la resta d’individus associats a una comunitat mudéjar amb una crono logía entre els segles XIV-XV E l fet que els homes moriren a edat més madura, podría estar relacionat amb e l tipus d’alimentació, millor dieta pera l’home que pera la dona. Encara que un fac tor molt important a ten ir en compte era que la dona tindria períodes de gestació fre qüents, moment en qué es necessitava una alimentació rica en aportaments de ferro i calci. També seria freqüent el dese nvolupament de mala lties durant el període de postpart i lactancia, elements que motivarien una major mortaldat entre le s dones en edats més primerenques. Entre les restes ossies estudiades s’ha observat l’abséncia de soterraments infan tils, encara que en aquel les époques la mortalitat infantil era molt elevada com a con seqüéncia de la mala alimentació, la falta d’higiene i les infeccions. Aquest factor ens indueix a pensar que la zona on es trobaven les inhumacions infantils es localitzaria en una altra area de l’espai destinat a cementeri. La zona dest inada a necrópo lis, sembla, per l’amplia distribució de tombes, de dimensions considerables. Tot i aixo, si tenim en compte les dades documentals que tenim referenciades, entre finals de l segle XV III i la pr imera meitat del segle XIX, el cementeri estaría ja fora d’ús a partir del segle XVIII, i aquest espai comenc_;aria a ser ocupat per la trama urbana de la vila de Petrer. Així, seguint el pleit desenvolupat entre Gabriel Pérez i Sarrió i el seu fill Gabrie l Pérez i Gisbert, en relació a la desvinculació de béns de primogen itura a mitjan segle XIX, quan es referencia la propietat d’una casa situada en el carrer de Les Eres, es diu que afronta amb el forn del Comte anomenat de Baix, ambles pedres del fossar i amb el camí deis Passos. Recomponent aquestes dades documentals, podem localitzar per un costat el forn del Comte que, com sabem, estava situat en la mitjania de l’actual carrer de Pedro Requena (Navarro Poveda, 1994 ). Les eres, se situaven segons el pla de José M. Bernabé (1985 ), en la zona compresa entre l’ inici deis actua ls carrers de Sant Vicent i carrer Nou, espai tocant al fossar. Una altra dada que dóna llum a aquesta qüestió, és la referencia al camí deis Passos, toponim que es relaciona amb l’existéncia d’un antic viacrucis, les estacions del qual se situaven a partir del Portal de la Vi/a inici de l’actual carrer de Pedro Reque na, seguien entre el que és hui e l passeig de l’Esplanada i el carrer Nou, i arribaven fins a l’ermita del Crist, en el tercer quart del segle XVI I (N ava rro Po veda, 1988). Per tant, la zona de l’actual passeig de l ’Esplanada va estar ocupada fins a prin cipis del segle XV III per l’antic cementeri mudéjar. Aquest tindr ia una gran extensió, fet que explicaría que els soterraments es localitzen situats a una certa distancia els uns deis altres, encara que aixó sí, tots orientats d’est a oest. L’estudi antropológic també ens aproxima a conéixer els trets físics deis indivi dus inhumats. En general presentaven un perfil de cara estreta, front mitja, pómuls ixents i mandíbula robusta, trets que indiquen que tots pertanyien a un mateix grup o comunitat. És una tipología física próxima als mediterranis gracils, denominats per alguns autors comunitats euroafricanides. Totes les dades obtingudes estan en corres pondencia amb altres comunitats estudiades a la Comunitat Valenciana dins d’aquest mateix període cultural (Navarro, 2004). Quant a les pato logies, la més freqüent de les observades era l’artrosi en grau generalitzat, la qual cosa és comuna en ind ividus d ’edat avanc;ada -com era el nostre cas -com a conseqüencia de la degradació de les articulac ions. No descartem que el tipus de treball professional també tindria repercussió en aquest tipus de malalties. També es detecta en molts d’ells un cert grau d’osteoporosi. Pel que fa a la patología bucal, tant homes com dones, evidencien periodonti tis en grau considerab le, així com tosca en grau mitja i caries amb perdua de peces denta ls ante mortem. Tot aixó com a conseqüencia d’una salut bucal deficient quant a higiene i tipus de dieta, poc rica en hidrats de carboni. Un altre tipus de pato logía que afectava !’estructura óssia, estava relacionada amb l’activitat de portar ben sov int carrega sobre l’ esquena i, en general, amb la rea lit zació d’activitats físiques dures. Es registren evidencies de traumatisme com a con seqüencia d’activitats laborals, accidents fortuüs o agressions, que han sigut freqüents en totes les epoques. Per concloure, podem inferir que la vida que portaven els antics pobladors de la vi la de Petrer entre e ls segles X IV i XV III, dedicada a practiques própies de comunitats agropecuaries amb escassos mitjans i tecniques rudimentaries, degué ser bastant dura. ! Pla hipotetic de l’extensió de Petrer en el segle XVIII LA MORT I LA CIUTAT: PETRER EN ELS SEGLES XVIII, XIX I XX M. Carmen Rico Navarro ’Esta tarde hemos cumplido un deber triste. hemos acompañado hasta la santa tierra al que en vida fue nuestro amigo don Víctor. Una rambla abre su ancho cauce entre el campo santo y el pueblo.’ Azorín, El enfermo, 1943 11 partir del segle XVIII totes les terres del llevant peninsular van experi mentar un desenvolupament demografic considerable. Així, deis 184 ve’fns o cases empadronades l’any 1712-13, Petrer va passar a t1ndre 500 ve·Ins el 1794, cosa que implicava uns 2.250 habitants. Aquest creixement es mantindra ascendent, jaque el 1860 el nombre d’habitants era de 2.911 i el 1900 de 3.928 (Ponce et alii, 1994, 27) Evidentment, l’augment poblacional va en relació a l’augment del nombre de vivendes i, per primera vegada, al desenvolupament d’una planificació urbanística articulada. En aquest sentit, els canons de l’urbanisme barroc van aconseguir crear una retícula viaria desenvolupant illes de cases regulars de forma quadrangular i espais públics oberts com són la plaa de Dalt i la plaa de Baix. Mentre la plaa de Dalt és de planta trapezo·1dal i esta adaptada a unes condicions topografiques irregu lars, la plaa de Baix és clarament rectangular, de tendencia tancada i allotja el poder civil i religiós de la ciutat: la casa consistorial, l’esg lésia, la casa del comte d’Elda, el beateri i les vivendes de les famílies de la classe social més elevada. Bernabé Mestre (1985) ja va assenyalar la importancia deis camins preexistents (camí deis Molins, camí de Salinetes, camí d’Agost, camí de Novelda, camí d’Elda, etc) en la configuració i creixement urbanístics de Petrer des de finals del segle XVIII. El not able creixement del perímetre urba durant el segle XIX es desenvolupara basi cament arran de l’edificació al llarg d’aquests camins. Així, la població s’expandira cap a les ermites de Sant Bonifaci i el Sant Crist i seguira el seu camí; pel camí deis Molins, actual carrer la Mare de Déu i Sant Hermenegild; cap a Elda, arribara a l’encreuament entre els carrers Sancho Tello i Gabriel Payá. Al mateix temps, fou a principis del segle XIX, en concret, l’any 1816 quan es va obrir el cementeri vell, ubicat en el marge esquerre de la rambla de Pua, enfront de l’actual Llar del Pensionista (CEAM ) En les primeres decades del segle XX, la població de Petrer va continuar aug mentant gracies a un creixement vegetatiu sanejat i al desenvolupament industrial del calat, que va atraure nombrases famílies d’altres poblacions. En els anys 1930, Petrer ja creixia en direcció a Elda, s’obriren les Escales Nacionals Graduades Primo de Rive ra i les més importants fabriques de calat s’ubicaren en la periferia de la població, al camí de Petrer cap a Elda. En l’entorn de les empreses sabateres va sorgir, per inicia tiva de la Societat Cooperativa Popular d’Edificació, la primera fase de l’actual barri de la plaa d’Espanya i les principals fabriques cantereres de Petrer van traslladar l’ac tivitat als límits entre Petrer i Elda, seguint el camí vell d’Elda. La necessitat d’un nou cementeri s’havia fet patent des de principi del segle XX, pero fou el 1935 quan es va obrir el cementeri nou i es va clausurar el cementeri vell. El nou cementeri s’empla~ava en la partida del Guinei i, a pesar de !’espectacular creixe ment que Petrer ha tingut a partir de 1950, i que continua en l’actualitat, aquest cemen teri ha estat vigent fins a l’actualitat amb diverses ampliacions. L’eix del camí d’Elda és el que ha estructurat bona part del desenvolupament urbanístic en les últimes décades. Mort i dol a Petrer La mort en els segles passats tenia un caracter més tragic i tenebrós que en l’ac tualitat. Hui es veu la mort com un fenomen més natural i aséptic. En els anys 1920 quan algú moria les escenes amb crits aborronadors eren molt freqüents, aguaitar al baleó cridant i plorant desesperadament quan s’emportaven el féretre -caixa de fus ta de diferents qualitats- constituYa una practica molt habitual. Els crits se solien sen tir a gran distancia i com més jove era la persona morta, més forts eren els crits. Respecte a les causes de la mort, quan no se sabia de qué moria una persona, moltes vegades es recorría a l’expressió que havia sigut d’un miserere. El colic mise rere era un colic tancat, una obstrucció intestinal que si no es resolia per mitjans qui rúrgics, provocava la mort. Existien diversos ti pus d’enterrament. F. Máñez (1994) apunta que presenciar un enterrament de primera era contemplar un auténtic espectacle teatral de carrer perqué el féretre era portat en una gran carrossa mortuoria, espléndida, que portaven quatre cavalls majestuosos guarnits amb plomes en els seus tocats . El cavaller vestía amb ves tit barroc fose i es cobria el cap amb perruca blanca i un barret tricorni. Tres sacerdots, el sagrista i un seguici d’escolans portaven la creu, l’encens i l’aigua beneYda. El gran Basilisa i les seues nebodes l’any 1932 Remedios Planelles Maestre el 1915 seguici, que entonava cants religiosos i efectuava parades pera resar salms, acompan yava l’afortunat cadaver fins a l’ú ltim carrer de l poble. Els soterraments de segona i sobretot els de tercera, comparativament, ja no tenien importancia. A continuació hi havia tres dies de resos i la missa de funeral, a més d’un dol rigorosíss im que pareixia no acabar mai. Amb e l pas del temps, es van suspendre les distintes categories en els soterraments. El capella i els escolans anaven als soterrars i, ben sovint, a aquests últims, els tocava viure situacions i circumstancies massa fortes per a la seua edat, ja que eixien pera assistir als moribunds. El sacerdot llevaba al Señor i l’escola anava davant tocant una campana grandíssima que se sentía mo lt. En ve ure’ls passar la gent s’agenollava, detenía, o, si era home es descobria, així fins a arribar a la casa de I’ agonitzant. En els domicilis, els morts estaven en el taüt que romanía obert fins que arriba va el sacer dot. Abans no se’ls m aquil lava -com ara es fa al tanatori- i n’hi havia alguns que feien por i, fins i tot, olien malament. Els crits i els p lors de les gents posaven la pell de galli na, ’¡Hay que ver cómo gritaban entonces!’ (Máñez lniesta, 1994). La mort alitat infantil estava molt estesa. Als infants morts se’ls denominava mor titxols o mort itxolets, en a lgunes ocas ions, se’ls fotografiava a fi de tindre’n un record. En el seg le XIX, hi havia el costum, quan moria un xiquet menor de set anys, d’a mortal lar -lo amb vestits blancs i coloca r-li una corona de flors al cap mentre estava exposat. A la casa mortuoria es vetlava el cos entonant canc;ons d’aleg ria amb música i balls (T orregrosa, 2004-2005) Aquest ritual s’acceptava comuna tradició, encara que no fóra de molt bon grat. La practica va desaparéixer a Petrer a partir del moment en que Presentación Maestre Poveda -indignada pel fet que es bailara quan maria un - -- Dolores Ma estre Belt rán el d ia de l a seu a pri m er a com unió v est id a de dol. Any 1905 infant -despatxara de sa casa a tots els que h i havien acud it a ballar quan mor í el seu f il l a f inal de la década de 1880. Tot el poble ho accepta mo lt bé i en aquell moment es van acabar e ls balls a Pet rer. La mortalitat infantil era molt abundant, de mortitxo l ets, n’ hi havia tots e ls dies. Quan més defunc ions es produ ren era durant l’estiu. E l do l era portat a uns extrems insospitables . Si el que maria era u n fami liar mo lt acostat (un pare, una mare, e l marit, !’esposa o un fill) es portaven 4 o 5 anys de dol rigorós. A fina l de is anys 1920 per la mort d’un fami liar mo lt próxim era freqüent que l es dones portaren el cap cobert amb un mocador neg re de g rans d imens ions -arri bava fins a la cintura- almenys 14 mesas . També se solien posar una mantellina sen ce ra que arribava f ins a !’a ltu ra de l vest it i també una mitja man te ll ina que a rribava fins a la cintura. Transcorregut aquest temps, es posaven el mig dol, que consistía a portar roba de co lor gr is o vestimenta negra amb alguns detal ls blancs , encara que hi hav ia per sones que no se’I llevaven mai. Quan una fam ília guardava do l i ar ribava una festa assenya lada solien anar-se’n a l camp o, si es quedaven a l pob le , les portes de la casa quedaven tancades i barrades . A !’in te rio r de les cases on es taven de do l, després de la porta, en les cortines, col-locaven una fran ja negra d’un pam d’ample a manera d’o rla que simbol itzava que estaven de dol. Quan arribaven les festes, posaven a l ba l eó un llenc;ol b lanc amb un crespó negre o amb una fran ja de l mate ix co lor. Als xiquets, de tres anys en avant, la mare o el pare e ls vestía també de do l si maria un fam iliar molt acostat. Es guardava el do l fins i to t en e ls menja rs. Els men jars típ ics que se solien preparar amb motiu d’una festa (gaspatxos, facegures, dolc;os, etc.) se supr imie n mentre durava e l do l. Els camps sants en els segles XVIII, XIX i XX A partir de l’expulsió deis moriscos -el 1609- ja amb població plenament cris tiana i fins a la construcció del cementeri el 1816, igual que en la resta de poblacions, es donava sepultura a l’antiga església parroquial, que ocupava el mateix solar que I’ actua l encara que tenia unes dimension s més redu. ides i la seua fatxada estava orien tada a l’actua l plac_;a Ramón i Cajal. En l’Arxiu de Protocols Notaríai s de Monóver, en e ls protocols pertanyents al notari petrerí Joseph Gil de l’any 1681, figuren molts tes taments que així ho confirmen, tot i que encara es continuava soterrant en el fossar. El costum de tindre els cementeris dins de is temples, o com més a prop possi ble deis seus murs, va persist ir durant seg les en tota la cr istiandat i va perdurar fins al X IX inclusiva ment. Des del 23 d’agost de 1783 -dia en qué fou consagrat el nou temple- fins a la benedicció del cementeri e l 3 de juny de 1816 van transcórrer 33 anys, i els soterra ments es van con tinuar efectuant en la nova esg lés ia. Així, en e l Libro de plato de almas y de cuentas e inventario de la hermita de San Bonifacio, transcrit pel preve re petrerí Conrado Poveda, es pot llegir que l’any 1801, una vegada concloses les mis ses cantades en e l dia de la commemoració deis fidels difunts, ’el clero fue cantando los responsos acostumbrados por todas las capillas de la iglesia, que mandan sus patrones o los sucesores de los que en ellas están sepultados, dando por cada uno un real valenciano’. Fou l’any 1922, segons consta en el llibre de Conrado Poveda, quan el cape lla F rancisco Torres Muñoz va suprimir els responsos que en el dia de la commemoració deis fidels difunts i en la resta de dies de la novena es cantaven pels a ltars de l’es g lésia. Els últims soterraments que es van efectua r en el temple parroquial van tindre llo c després de la Guerra Civil. A l’estiu de 1939, e ls petrerins afusel lats a Alacant i Pla de l ’extensió de Petrer en el segle XIX amb indicació de la localització del cementeri vell soterrats en la fossa comuna de l cemen te ri d’a questa c iut at, foren tras llada ts e n comi tiva a l’esg lésia parroquia l, on reberen cr istiana sepu ltura i fo ren soterrats en la nau ce ntral. El cementeri de 18 16 Refe rent a la cons trucc ió d’a quest ce menter i, pop ularm ent co neg ut a Pet re r co m el cemente ri vell, hi ha un expedien ta l’A rx iu Municipa l amb e l títo l ’Diligen cias p racticadas sobre la construcción del sementerio o campo santo en virtud de ordenes superiores’, que aporta tota la informació refer ida a la const rucció de l cemen te ri l’any 1816. E n l’expedient apare ix en primer lloc una circular remesa pel co rregidor de la c iutat d’O riola, el d ia 22 de maig de 1 804, que seguia les di rectr ius dicta des pel Con sel l de Castella, en la qua l es reflecte ixe n ’los perniciosos efectos que ha producido siemp re el abuso de enterrar los cadáveres en las iglesias’. J a l’any 1 799, i d’acord a mb alió qu e a nte riorment d isposa e l re i Car ies 111 en l a Reia l Céd ula de 3 d’abr il de 1 787, l’a dmi nistrac ió va vo ler ocu pa r- se ser iosament i amb la ma jor br eveta t a pro posar mitjans senzi lls pera estab lir, fo ra deis seus mu rs, cementeris en qué indist inta ment s’hagueren de soterrar els cadavers ’de toda clase de personas’. Encara que la primera normat iva regu ladora sobre les cond ic ions i ub icació deis cemen ter is púb lics tingué lloc e l 1787 i, a partir d’aquest moment se’n succe ’fren d’al t res, van ser les nomb roses d ificulta ts (económ iques, de res istencia de la pob lac ió i adequació de terrenys) amb qué es van enfrontar les corporac ions mu nicipals les que va n r etardar la construcció de cemente ris. Pet rer no fou una excepció, ja que van t rans cór rer 29 anys fins a la util ització definit iva de l nou ceme nteri. A t ravés de l’exemp le de Petrer, es co mprova com les no rmes d’ higie ne i sa lut púb lica q ue l’ E stat va intentar estab lir, s’ap lica ren en tots e ls seus termes i, d’aques ta ma nera, es comp liren les princ ipals mesures recomanades. El 28 de juny de 1804, a través d’una nova orde circu la r publ icada a Madrid i remesa posteriorment des d’Oriola a Petrer, es promouen les reg les que han de regir la construcc ió de cementeris. Entre aquestes destaquen la d’erig ir- los fora de les poblacions i en paratges ben ventilats. Dotze anys després d’aquesta o rde es va rebre un ofici del governador politi com ili tar i president de la Junta Mu nicipa l de San itat d’O riola, dir igit als justíc ies de I ’ A ju ntam en t i la J unta de San itat de la v ila de Petrer, que co municava que es ten ien n ot íc ies -a t ravés de la Suprema Junta de Sanitat de l Regne- que no s’hav ia cons truü el cementeri en aquesta loca litat. L’of ici datat a Orio la e l dia 18 d’abri l de 1816 exp ressa que : ’Ni la fa lta de cauda les, ni la de terreno, n i la escasez de fon dos de fábrica, ni las ocurrenc ias de la guerra, ni las circuns tancias actua les que alegan los just ic ias, son motivos para dexa r de es ta b lecer cementerios en todos los pueb los y únicamente son necesa ri os una ce rca de s ufic ie nte a ltura para evitar la profa nac ió n d e los cadaberes y una cruz en e l ce ntro del ámb ito del ter re n o ... ’. El document conclou apuntant que pera aquest tipus d’obres no só n necessa ris grans fons i a més es podia ’persuadir a las gentes por los justicias, curas párrocos y demás personas de autoridad y carácter ... ’. També s’exigia que, en el termini d ’un mes, havien d ’estar constru’i’ts els cementeris en tots els pobles que fins aquesta data n o en t ingueren i que les obres s’havien d’iniciar immediatament Justament el ma teix dia en qué es rebé aquest ofic i, e l 19 d’a bril, !’alca lde To m ás Payá mana que se citara pera l’endema e ls components de l’Ajuntament i el revere nd c lero de l’església ’para que enterados todos de la superior orden, señalen con los maestros el sitio más proporcionado para poderse construir el cementerio’. El dia 2 1 del mate ix mes re u n its !’alca lde, els regidors, el dip utat, el sí ndic pro c ur ad or genera l i e l persone r de l comú i presents també e ls compo nents de l reverend c lero (el capella, un vicari, dos vicaris ecónoms i un resident numera l) se’ls va com u nicar l’ordre. Amb assisténc ia del doctor Luis Ba rto lomé R ico , assessor de l’A junta ment, i a ltres persones de la v ila van acudir a les terres i fabr ica de l castel l per al seu re co neixement i per asse nyala r el te rreny pe r a la const rucció del cementeri. Una vegada examinat es van fixar dife ren ts l locs per a la construcció ’y los maestros de obras los midieron como igualmente el casco de dicho castillo y no se conformaron en sitio alguno fijo y para cumplir con maior prolijidad acordaron se registraran otros territorios para ver en dónde sería más conveniente’. E ntre e ls cri teris foname nta ls pe ra l’e lecc ió de l ’empla~amen t de l ce mente ri des taca, com a ob jec tiu principal, preservar les aigües de consum públ ic i ev itar, per tots els m itjans, la proxim itat deis cementer is a pous i fonts pera, així, p revenir la contami nac ió de les aigües. Encara que els cementer is s’empla~aren en llocs elevats pera faci l it ar l’eix ida de les aigües, sempre hav ien de situar -se en llocs allunyats deis bro llado rs. Sego ns l’acta de l’exped ient, e l mate ix d ia es van torna r a reu nir al cas te l! l es pe r sones abans esme ntades juntament amb dos pér its llauradors i dos obrers, que van r eg istrar e l terreny, i al-legaren que les aigües pluvials podien tind re alguna filtrac ió i vessar sobre les aigües potables que abastien la vila; s’opta per un bancal d’una miq ue t a més d’una taful la, s ituat en las boltetas orilla de la rambla va lorat en 80 lliures. A continuac ió es nomenaren els mestres obrers per a la taxació de les ob res : el fuster perqué estimara el valor de les portes i cap~als; el pedrapiquer, el valor de la creu i els llindars de les portes peral po rtal i sócol, i a l ferrer, e l valor de la ferramenta de les portes amb el pany i la c lau. Aquests mestres van comparé ixer davant deis senyors de I ’ A jun tame nt i sota jurament va n fixar el va lor de l ce menter i en 40 4 ll iu res. De nou es van reuni r els senyors abans esmentats i argumentaren que e l lloc t riat pera construir e l cementeri no tenia ventilació suficient i que a curta distanc ia es podía ed ificar en altres terres de menor valor i ventilació més adequada. Aquestes s’havien taxat en quant itat de 1 O l liures i de renda anual, 1 O sous, ja que eren pro pieta t de I’ a dmin istrac ió de l Beater i de mossé n Tomás Rico. Per aixó van reso ld re qu e e l cementeri es constru’i’ra en les referides terres, i ho van comunicar a !’admin istrador pe rqué li constara aquesta reso lució. Després es va anotar novament el cost segons la taxació antecedent i en comp tes de les 80 ll iures del valor de les terres que anteriorment s’havia pensat destinar per a ce mente ri es van a notar només l es 1 O lliures de les terres de l Beateri, i quedare n en propietat del cementeri, amb el pagament anual deis 1 O sous abans referits. El total del cost del nou cementeri ascendía a 334 lliures. En els documents del dia 20 d’abril, l’Ajuntament va expressar que en no exis tir fons en la fabrica de l’església (renda pera costejar les despeses de manteniment i reparació) i segons la Reial Cédula de 3 d’abril de 1787, inclosa en la Novíssima Reco pilació, el cementeri havia de costejar-se deis delmes i prorratejar-se entre els partí cips. En mancar també de cabals públics es va acordar que s’efectuara la distribució de les despeses necessaries d ’acord amb les ordes reíais esmentades de la manera següent: les dues terceres parts de tot l’import, als partícips de delmes, i l’altra terce ra part, als ve’ins de la vila. El valor total de l’obra del cementeri ascendía a 334 lliu res, l’equival ent de les qua Is en rals de velló era de 5.01 O; els veYns havien de pagar 1.670 rals i els partícips de delmes, 3.340 rals. El perceptor de delmes de la vila era el comte de Cervellón i el seu apoderat, Gaspar Amat i Reig, del poder del qual van per cebre els partícips la part acordada. De tot aquest expedientes pot concloure que, en un principi, la comissió enca rregada de triar l’emplac;ament pera ubicar el cementeri va pensar en el castel!, pero no va resultar adequat perqué les aigües pluvials podrien tindre filtracions i vessar-les sob re les aigües potables. El segon lloc triat en las boltetas orilla de la rambla tampoc fou apropiat per no tindre la ventilac ió necessaria i per ser les terres excessivament ca res. Finalment, es va triar el lloc situat en la part nord del poble, a l’altre costat de la rambla de Pu c;a, perqué reunía millors condicions de salubritat. El cementeri es va construir en un temps récord -en menys de dos mesos- i fou beneH el 3 de juny de 1816 pel cape lla, amb llicéncia de Juan Pont, provisor i vicari general. El visitador va ordenar que tots els anys, el dia de la commemoració deis difunts de vesprada, conclosos els oficis a la parroquia, anaren en processó el capella i el clero a responsar al cementeri, previ avís al poble i amb repicada de campanes. Es conserva una breu descripció del cementeri amb motiu de la visita que va efectuar Diego Flores Avellán, dega d’ Alacant i visitador general de totes les esglésies de la vicaria, e l dia 10 de febrer de 1817. Diu així: ’Al frente tiene su capilla sin otra cosa que la mesa altar y un crucifijo llamado de los Montesinos’. En general, aquel Is primers cementeris no tenien casa per als treballadors ni sala d ’autopsia (Tor regrosa, 2004-2005: 211 ). Eren espais reduHs, tancats de manera defectuosa, sense vegetac ió i, com a maxim, amb un altar o capella, com en el cas de P etrer. Els nínxol s tenien primacía sobre la resta de construccions, encara que no era el més correcte des del punt de vista de la higiene. Tanmatei x, oferien gran possibili tats de culte per als difunts i facilitaven que el s ente rram ents s’agruparen per famí lies. En aquest punt, el ritual dedicat als difunts passava de ser controlat per l’esglé s ia a mans deis familiars. Finalment , per Reial Ordre de 1849 es prohibí l’enterrament en esglésies i con vents, així com a !’inte rior de les ciutats i s’ob liga totes les poblacions a construir cementeris als afores. L ’any 1885 l’Ajuntament ja acorda destinar la quantitat necessaria pera les des peses de construcció d’un nou cementeri, perqué una circular de I’ 1 de juny disposa va el tancament de l’existent perno reunir les condicions higiéniques corresponents. Ninxols del cementeri vell el 1902 (foto J. Bta. Amat) També, segons consta en l’expedient que porta per títol Propuesta de recursos y regla mento para la construcción, régimen, gobierno y administración del Cementerio General de la Villa de Petrel (AMP, L-59(2)), sense data, l’article primer manifesta quant al cementeri vell que ’haciéndose sentir hace muchos años la necesidad de la clausura del Cementerio Católico que hoy existe, no sólo por ser reducido su recinto para la extensa población que abarca esta Villa, si que también por encontrarse encla vado dentro de la misma y ser por ello antihigiénico, el Ayuntamiento, en sesión del día 13 de mayo de 1900, acordó proceder a la construcción de un Cementerio Muni cipal Católico que reúna condiciones de amplitud y salubridad bajo el título de Cementerio general de Nuestra Señora del Remedio’. Pero, el procés de construcció del nou recinte funerari, com veurem, es va pos posar 50 anys, fins al 1935. La vigencia del cementeri, quant als soterraments, va ser de 119 anys. El cementeri no reunía les condicions higiéniques adequades i, d’altra banda, havia quedat insuficient. En aquest sentit, en un principi, per a entrar al cementeri calia baixar un desnivel!; amb el pas del temps i pel fet que estava replet de cadavers calia pujar un o dos escalons, en comptes de baixar-los com abans. Se soterrava en rasa, ja que hi havia poquíssims panteons, i s’anava sepultant i buidant per a poder disposar així de més espai. En les parets del cementeri estaven les lapides amb les fotografíes, el nom i la data en qué s’havien produ’it els obits deis soterrats allí. La premsa provincial es féu eco de les males condicions que reunía el cemente ri. Així, el setmanari alacantí Mundo obrero de 20 de marc; de 1920 publica que ’no reúne las condiciones necesarias y es un atentado contra la dignidad humana y un foco de infección’ (Navarro Díaz, e.p.). El 1924 es realitza un projecte pera ampliar el cementeri (AMP, L-59 (2)) L’ex pedient inclou la memoria, els plans, el plec de condicions facultatives i economiques i el pressupost. En la memoria sobre aquesta actuació municipal, firmada a Alacant 1’1 d’octubre per l’arquitecte lldefonso Bonells, es manifesta el mal estat en qué es trobava el cementeri ja que quan es va projectar ’no se tuvo debidamente en cuenta el creciente aumento de su población, a juzgar por el área adoptada para su empla zamiento’; fou necessari projectar l’eixamplament ’sujetando toda la obra nueva que se levante a lo legislado sobre tan importante materia’. Segons el projecte, les obres que s’havien de realitzar comprenien la construcció del mur de tancament tenint en compte les exigéncies constructives quant a grossaries, fonamentació, naturalesa, altures i la resta de condicions; de l’edifici, fet a propósit, amb els departaments assenyalats, pera sala d’autópsies i depósit de cadavers, els quals ’en unión del espa cio que se destinará a dar decorosa sepultura a los cadáveres de los que fallezcan fue ra de la Religión Católica, constituye lo estrictamente necesario, suficiente e indis pensable, para salvar los inconvenientes y perjuicios que en el orden moral y material se lamentan ahora por la exigua extensión superficial del cementerio antiguo, lo incompleto de su distribución interior y externa, estado de su construcción, falto de las dependencias que se exigen actualmente y por otras circunstancias que fuera pro lijo enumerar’. Els soterraments en general, s’efectuarien en fosses, d’acord amb els plans de projecte, així mateix, més avant i d’acord amb les practiques legals exigides a tals construccions, també es construirien nínxols adossats als murs de tancament. Segons els plans, firmats per l’arquitecte 1’1 de setembre, la superfície d’am pliació era de 8.000 m ’ i el pressupost total de l’obra, que inclo·i’a la restauració de la capella, ascendía a 27498,66 PTA. Pel que fa a la titularitat del cementeri, en el Diario de los datos interesantes de la parroquial iglesia de San Bartolomé Apóstol, escrit pel prevere Conrado Poveda, amb data 16 de juny de 1939, apareix entre les propietats de la parroquia, el cemen teri vell, del qual hi ha unes breus referéncies: situat en la partida de I’ Algoleja tenia, Nínxols desallotjats el 1972 (foto F. Máñez) segons aqueixa font, una superfície de 604 m’, el seu valor era de 369 PTA i la seua renda, de 18 PTA. Per aquell temps, ja estava tancat i no es practicaven inhumacions. D’altra banda , l’any 1969 , l’Ajuntament va sol -li c itar al Bi sba t d’O riola -Alaca nt permís pera derrocar el cementeri parroquial. Amb data 6 de juliol de 1973, en una certificació del Registre de la Propietat, ja no figura el cementeri com a bé parroquial. En l’ac tualitat, el solar del cementeri consta en aquest registre coma bé municipal, ja que l’any 1979 l’Ajuntament l’inscriu juntament amb altres béns. L’Ajuntament va acordar en sessió plenaria celebrada el 30 d’octubre del 1969, amb l’autorització previa del vicari general del Bisbat d’Oriola-Alacant, que es realit zaren les obres de demolició del cementeri parroquial, que segons l’acta havia sigut clausurat feia 40 anys, es trobava en estat rul’nós i constitu·i’a un obstacle per a la necessaria urbanització de la vila. El consistori va concedir un termini de 30 dies habils perqué les persones interessades en l’exhumació de restes ho comunicaren a les ofi cines municipals, a pesar que, majoritariament, ja s’havia realitzat feia molts anys. La demolició del cementeri vell es va fer efectiva a principis deis anys 1970. L’any 1982 el govern municipal va decidir explanar els terrenys i plantar pins, les obres van finalitzar al febrer de 1984 amb la instal·lació d’un altar de marbre al mig del que en el seu dia fou el cementeri vell. Tradicionalment, i abans de la demolició i el trasllat de restes, era habitual veu re com els petrerins visitaven aquest lloc, sobretot cada 1 de novembre per a, poste riorment, dirigir-se a l’act ual cementeri on descansaven altres familiars i amics que havien mort més recentment. El cementeri de 1935 El projecte d’ampliació del cementeri proposat el 1924 no es va dura terme ja que el 30 d’abril de 1926 el delegat governatiu Carlos Estévez va col-locar la primera pedra del nou cementeri que es pretenia construir. El setmanari d’Elda !della, a través del seu corresponsal a Petrer, I’ administrador de correus Melchor Mares, defén en les seues cróniques la construcció d’un nou cementeri. Des deis primers números ja fa un crida al poble perqué les obres es posen en marxa i centra aquesta reclamació en diverses cróniques -13 i 20 de mar;, 1 O i 17 d’ abril, 1 i 22 de maig i 5 i 26 de juny de 1926 (Navarro Díaz, e.p.). En sessió plenaria de data 23 de maig del 1927, !’alcalde va exposar que ’pro yectada la construcción del nuevo cementerio que sustituyese al actual, deficiente y sin condiciones de higiene, éste fuese ubicado en el lugar en donde hacía poco más de un año se había colocado la primera piedra’. El terreny fou reconegut per !’ins pector provincial de Sanitat que declara que les condicions de permeabilitat eren immillorables i que la distancia respecte a la població estava dins de les assenyalades per les disposicions vigents. La primera autoritat local va propasar que s’obrira una subscripció general voluntaria entre els vel’ns ’para reunir fondos con los que sufra gar los gastos consiguientes y poder dar comienzo a las obras’. Així, els que ho de sitjaren, adquiririen a perpetU1tat parcel·les de soterrament. La comissió encarregada de redactar el Reglament, en determinaría l’extensió i es plasmaría en el pla al;at per José Pujol. !lDYt:-CTO te MURD ·VA~ A tAlA 1:L CEME NT C:ll O OE ~ETl EL. Portada del cementeri del Guirnei realitzada l’agost de 1934 El ple de l’Ajuntament, en vista de la urgencia i necessitat que tenia la població que es dugueren a terme les obres del cementeri, va acordar aprovar-ne la construc ció, així com la confecció de fullets divulgadors d’aquest acord i també del pla amb l’emplac;ament de les parcel-les i la seua classificació . La memoria del projecte del nou cementeri (AMP, L-59 (2)) realitzada per José Pujol, exalumne de les Escales d’Arts i Oficis Municipal i Provincial agregada a la d’En ginyers lndustrials de Barcelona, esta firmada a Petrer al juny d’aquell mateix any. S ’hi manifestava que la construcció estava prevista en els terrenys propietat deis hereus de Nicolás Brotons Payá, enclavats en la part nord del poble, a mig quilómetre, oferits gratu’ftament. L’entrada afrontaría amb el camí de !’Azagador, que condu’i’a al poble pel cementeri antic, i tindria accés pera carruatges pel camí del Guirnei, la continua ció del qual podría arreglar-se amb poc cost. La construcció de l’ob ra es compondría d’un mur que tancaria una secció rectangular de 100 m de llarg per 60 d’ample, o siga 6.000 m ’. Als costats de !’entrada, es construirien dos pavellons, un pera viven cia i un altre per a dep ósit de cadavers, autópsies i departament per a ferramentes i materia ls, ambdós de planta baixa . Exteriorment. els dos pavellons serien iguals. Al centre del cementeri hi hauria una plac;a en qué es construiría una ermita i s’hi podría alc;a r una creu de pedra en el centre i en els angles es plantarien xiprers així com en els costats del passeig central fins a la plac;a d’entrada. El 10 de mar; de 1928, !’alcalde Luis Villaplana firma el reglament del nou Cementeri Municipal Católic denominat Cementeri Genera l de la Mare de Déu del Remei, que va ser aprovat pel ple municipal en sessió del 15 de mar; . El reglament tenia un total de 64 article s que es dividien en els epígrafs següents: del cementeri, la seua construcció, la junta administrativa, la recaptació, el soterrador, les inhumacions, les exhumacions, divisió i classes de sepultures, depósit de cada vers i tarifes a qué haurien de sub jectar- se les diferent s classes de sepu ltures. El Go vern Ci vil va tornar el 2 de gener del 1929 aquest reglament perqué no era procedent la seua aprovació, ja que el capí tol referent a les exhumacions ’no se ajusta a los preceptos de las Reales órdenes de 5 de abril de 1889 y 15 de octubre de 1898, a las cuales y demás disposiciones vigentes en la materia, deberá atemperarse el articulado de dicho capítulo’ (AM P, L-59 (2)). La crisi económica del 1929 va detenir molts projectes i va deixar inacabades moltes obres comenades, una d’elles, el cementeri. Van haver de passar cinc anys després de la col·locació d’aquella primera pedra, quan el 5 d’agost de 1931 en ses sió plenaria, la corporació republicana, sota la presidencia de l’alcalde José García Ver dú, va sotmetre a debat l’assumpte del nou recinte funerari. Després d’una llarga dis cussió el regidor Amat va proposar que es constru’i’ra en els terrenys adquirits amb anterioritat. El regidor Beltrán i el senyor Payá, opinaven, que havia de construir-se en un nou terreny propietat de Gabriel Rico Pérez, en la zona del Guirnei. Un mes després, en la sessió celebrada el dia 23 de setembre, es va llegir una carta del propietari deis terrenys que donava la conformitat del preu de 500 PTA per tafulla. La urgencia amb qué es demandava un nou cementeri queda també patent en la premsa local de l’época. En aquest sentit apareixen publicats en el setmanari republica Pólemica diversos articles i referéncies entre els quals paga la pena destacar el del dia 7 de novembre d’aquell mateix any en qué en la secció ’Temas Locales’ s’aborda la cons trucció del cementeri apuntant que des de les pagines del setmanari es fara insistencia en aquest tema, ja que segons Pólemica aquesta obra és d’ineludible necessitat en el poble i s’ha de comenar immediatament la construcció, amb un pla d’obres ben estu diat i amb les maximes garanties de formalitat peral seu adaptament i justa distribució. Pólemica es va comprometre a recolzar la campanya iniciada procementeri. Segons S. Pavia (1993), un bon exemple de la pressió deis sindicats en la gestió municipal és la llista de peticions que el Centre Obrer va fer a la corporació a partir del 6 de maig de 1932, entre les quals es trobaven la immediata construcció d’un !la vador i del cementeri. Quasi tres anys després de l’acord citat anteriorment, el 19 de gener de 1934, l’Ajuntament va estudiar la proposta que havia fet Gabriel Rico Pérez, propietari d’u na finca rústica en la partida del Guirnei, per a I’ adquisició deis terrenys. Aquest es Accés actual al cementeri nou o del Guirnei comprometía a cedir al municipi 7 tafulles de terra perla quantitat de 3.500 PTA, i a ell, de forma gratu’fta, se li cedia una parcel·la de 5 m ’ perqué poguera construir-se un panteó. L’Ajuntament va veure acceptable l’oferta del senyor Rico, acorda per una nimitat l’adquisició deis terrenys i faculta !’alcalde perqué realitzara les gestions opor tunes a fi de comprar altres terres confrontants. En les sessions plenaries de data 2 de febrer i en la següent del dia 9, l’Ajunta ment va manifestar la necessitat i conveniencia d’adquirir també les terres confron tants a les de Gabriel Rico. Uns dies després, el 21 de febrer, es formalitzava la com pra de 2 tafulles més a Dolores Payá Bernabeu, perla quantitat de 1.500 PTA, ’que dando a su favor las plantaciones de árboles existentes y cosecha del año actual, ade más de cederle gratuitamente una parcela de 5 m 2 de terreno con destino a panteón’. L’ Ajuntament posava com a condició que el panteó havia de construir-se en el termi ni d’un any a partir de la inauguració del cementeri, en cas contrari la cessió no tin dria validesa. D’altra banda, es va acordar obrir un expedient i demanar al jutjat muni cipal la certificació de les defuncions hagudes en l’últim decenni i encarregar a la comissió d’ornament que informara sobre l’elecció del lloc i si era acceptable peral seu empla~ament, així com facultar !’alcalde perqué designara l’arquitecte que pro cedira a la redacció del corresponent projecte facultatiu de les obres. El cementeri existent, constru·1t l’any 1816, tenia sobre si unes xacres que era necessari solucionar amb urgencia: ’pésimas condiciones higiénicas por su proximi dad a la población, reducida extensión que exigía la remoción de restos mortales aún antes de transcurridos diez años desde la muerte de la persona y un deplorable esta do de conservación’. En l’expedient que es va instruir pera la construcció del nou cementeri (AMP, L- 59(1 )) s’insereix un certificat del jutge municipal de data 3 de mar~ en qué consten el nombre de defuncions, segons el Registre Civil, que a continuació s’expressen: ANYS ADULTS 7 ANYS PARVULS 7 ANYS 1924 50 60 1925 63 29 1926 58 39 1927 48 29 1928 64 33 1929 42 20 1930 50 35 1931 52 27 1932 57 17 1933 56 28 TOTAL 540 317 ANY COMÚ 54 32 Les dades presentades en la taula són prou significatives i contrasten clarament amb el rég im de defuncions en l’actualitat. Els deu anys que recull la taula, entre 1924 i 1933 posen en evidencia que el nombre de defuncions era molt més elevat en les décades següents -sempre en valors relatius- i que la mortalitat infantil destaca per damunt de qualsevol altre valor . Els xiquets menors de 7 anys, constitu·ien quasi el 37% del total de les defuncions, cosa que contrasta clarament ambles décades pos teriors i especialment amb les dades actuals i s’assembla molt més a la mortalitat en l ’ant iguitat. D’altra banda, la Comissió d’ornament emet un informe amb data de 5 de mar en qué ’opina que el cementerio debe construirse en el sitio indicado ocupando los terrenos pertenecientes a los dueños antes mencionados que distan mil metros apro ximadamente del casco de la población, tiene buen camino de acceso, no existe a su alrededor, en un radio de más de doscientos metros habitaciones ni manantiales de agua, y reúne a juicio de la comisión todas las condiciones que para esta obra pue den apetecerse’ . En el Diario de Alicante i en El Día de 7 de mar es publica l’edicte pera pren dre part en la construcció del nou cementeri de Petrer. L’inici de la construcció no podia dilatar -se. La Junta Local de Sanitat va reme tre a I’ Ajuntament, a principi de 1934, un informe de la Junta del 8 de mar en qué ’se precisaba que el número de viviendas agrupadas era de 4. 107 y eran 1.226 las casas diseminadas en el término, lo cual significaba un importante aumento demo gráfico’. També a través del registre d’inhumacions s’observava un creixement impor tant d’aquestes, cosa que comportava un important problema de soterraments. E l dia 15 de juny del mateix any, es va donar lectura a un ofici del governador c iv il de la província, de data 9 del mate ix mes, que comunicava l ’acord de la Junta Pro v incial de Sanitat d’A lacant en el qual s’informava favorablement l’expedient instru’lt per l’Ajuntament pera la construcció del nou recinte funerari i s’aprovava el lloc d’em plaament. Un mes després, el 4 de juliol, es van acorda r diverses conclusions entre les quals destaquen les següents: el cementeri projectat es costejaria únicament pel municipi; les terres en qué es construiría en la partida del Guirnei eren propietat de Gabrie l Rico i Dolores Payá. L’extensió era de 9 tafulles aproximadament equivalents a 1 0.800 m ’, fronterers: al nord, amb la carretera d’Ocaña a Alacant ; al sud, Rambla; a l’es t i a l’oest, terres de Gabriel Rico Pérez. El terreny reunía les condicions geológi ques, de capacitat, distancia, direcció i posició topografica que, com a indispensables o convenients, s’especifiquen en !’ informe. El cost maxim de les obres es va fixar en 50.000 PTA i el programa d’ actuació seria e l següent: havia de construir-se una tanca quad rilatera de 10 0 m per costat; sobre el fonament, que ha u ria de ser de maoneria concertada d’ 1,20 m d’ alada fer m a i de 50 cm de grossaria; s’a larien dues tapies encerades de cal i granito formi gó per ambdós costats, amb una coberta de rajola formant declivi o en la forma que considerara més convenient el facultatiu autor del projecte. En els angles es col·loca rien adorns que respongueren a l’esve ltesa de l’edific i. La porta principal d’entrada se situaría en el centre de la fatxada que dóna a la carretera d’Ocaña a Alacant de 4,50 m d’e levació i 3,50 m d’ample, constru·1da de ferro amb barrots de la grossaria i espes sor corresponents . La part bai xa deis barrots esta ria xapada fins a l’altura d’ 1,60 m. Al centre del cementeri es col·locaria una columna de pedra de 4 m d’a ltura sobre un quadrangular en forma d’esca linata, i sobre la columna es col·locaria un sím .• -’’ff,’~’’F’’== 0 ne ’.:’°’ ’ _T=’ _’’’:_~ ’=’--,’== ’=’.= ~ c’’ -~ ::’:_:c’_’’._,=====’’rr, o’il __ _ l -.:.~’7.’’ ’ 11 ’:;’ ’.:’:’’’ ·::.:.~~ 2 Pla del cementeri del Guirnei, 1935 ·º 0 ·o bol al·legoric corresponent al lloc que es destina de 4,50 m i grossaria proporciona da. Tocant a l’ed ifici esmentat anteriorment, es tallarien dos espais de 8 m cadascun d’ells pera destinar-los un a sala d’autopsies i l’altre a deposit de cadavers. En cada un deis angles de la part interior del cementeri es faria un tall que dei xa ra un espai triangular pera ossari o deposit de les restes que s’anaren extraient en la neteja de sepultures. De carreuat de pedra i amb plaques esmaltades es fixarien les línies necessaries pera la designació de carrers o trams de sepultura, numerant-les de menor a major, les mostres de les quals tindrien les dimensions que es consideraren indispensables. Podrien construir-se nínxols amb els requisits i condicions que permeteren les disposicions vigent s sobre la materia. La part exterior del cementeri, és a dir, davant de la fatxada principal, quedaría convertida en jardí o passeig i a més es construiría en el lloc indicat quan l’erari muni cipal ho permetera, un edifici habitable pera vivencia del conserge de l’estab liment. Finalment, el cementeri seria el més ampli possible i els terrenys, tancats, podent verificar -se !’entrada perla porta principal i accessor ies que es construrren en el lloc i forma que indicara el facultatiu autor del projecte. Es va acordar per unanimitat reme tre a Juan Vidal Ramos, arquitecte de l’ Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, arquit ecte pr ovincia l d e la Ca ja de A horros y Mont e de Pied ad d’ A la cant, i enca rregat de la confecció del cementer i de l Guirnei, la certificac ió de l’acord adoptat i infor mes de referenc ia perqué els tinguera en compte quan redactara els corresponents plans, memoria, p ressupost i cond icions facultat ives i economiques de les obres. Amb data 5 d’octub re de 1934 es van unir a l’expedien t els i nfo rmes de la co mi ssió d’ob res de l’Ajun tamen t, de is inspec tors de la Junta Municip al d e Sa nitat i del metge Rafael Duyos, així com una certif icació del Reg istre Civi l re ferida a l nom bre de defu ncions hagudes durant l’ú lt im decenn i. El pro jecta t cementeri podr ía utilitzar se per més de 25 anys sense necessi tat de remoure les restes morta ls, ja que la seua s u pe rfície se ria d e 6.000 m ’ i e l nomb re anua l de def un cio ns a Petre r era de 86 (e l q ue resu lta un índ ex de mo rta litat baix, 16,3 %o). Les p rev is io ns van se r en cer ta d es j a que la pr imera ampl iac ió es va re alitzar el 1959, 24 anys després de la seua co ns t rucc ió. Cada inhumació oc uparía una ex tens ió s uperfic ia l aprox imada de 2 m ’ i el cost total de les obres ascend ía a 44.166,37 PTA. En el pressupos t pera 1935 es co n s ig na aqu eixa quanti tat més 19.23 1 PTA ’pa ra ex te ns ió n o mejora de serv ic ios’, la qua l cosa suma un to ta l de 63.48 7,37 P TA ( Pavía Pav ía, 1993). El 1 4 de marc; de 193 5 es s ubhastaren púb licament les obres per a la cons tru c c ió del cementer i, que s’adjudica ren e l 4 d’abri l al con tractis ta Rec aredo Rico Pina. Amb moti u de la commemo rac ió de la festa de la procla mac ió de la Repúb lica - el 14 d ’abril -I’ Aj unt am ent va cel ebr ar els actes d’in augurac ió del Di spen sari d ’Hi g ie n e i la co l· locac ió de la p rime ra ped ra pera la const rucc ió de l cementer i mu nicipal en aquest nou emplac;amen t. E n la sessió plenar ia celeb rada e l día 2 5 de l mate ix mes es va t rac tar la necessi tat i convenienc ia de dur a terme, com més prompte m illor, la conducció d’a ig ües Panteó familiar de Tomás Vicedo Navarro , edificat el 1936 amb destinac ió al cemente ri, la mi llo ra de la qua l era indispensable per al bon fun cionament; aquest punt s’aprova per unanimitat. E ls treba lls d’explanació deis terrenys, tant en !’interior com en !’exter ior de l cementeri, es van iniciar pel mes d’agost. 1, per fi, amb data 5 d’octubre de 1935 va arribar a I’ Ajuntament un ofici del governador civil en qué es diu que ’vistos los favo rables informes, he acordado acceder a lo solicitado por Vd., autorizándole para la inauguración del nuevo cementerio y clausura del viejo’. E l cementeri municipal fou constru’ft sent alcalde Santiago García Bernabeu i capella econom de la parroquia, Bartolomé Muñoz Golf. Una vegada acabada tota la cons trucció i a fi de complir el que disposa l’art icle 8 de la Llei de secularització de cementeris de 30 de gene r de 1932 i ar ticle segon del Reglament pera la seua aplicació de 8 d’abri l de 1933, la co rporació municipal repu b licana, en una sessió celebrada el 17 d’octubre de 193 5, es va plantejar quina clas se d’inscripc ió havia de col-locar -se en la portada de tal establiment, i va acordar per unanimitat la inscripc ió de ’Cementerio Municipal, Año 1935’, el réto l de la qua l havia de ser preferiblement de ferro i reunir les degudes condicions d’estética. El 24 d’octubre es presentaren, davant de la corporació, les ordenances i tarifes pera l’exhumació de cadavers i altres serve is fúnebres munic ipals que s’ iniciarien en l’exercici economic de 1936 i s’aprovaren per unanimitat. L’arquitecte encarregat de l ’obra, Juan Vida ! Ramos, va enviar a l’Ajuntament una certif icació manuscr ita amb data de 21 d’octubre en qué comunicava que les obres estaven tota lment concloses . Pero alguna cosa hagué d’ocórrer ja que la recepció def initiva del rec inte es va retar dar, perqué no és f ins a l 16 de gener de 1936, després d’un termini de garantía de 60 dies hab ils, quan es fa !’entrega def initiva de l’obra per part del senyor Rico, el con tract ista que, en aque lls moments, estava realitzant l’obra d’ampl iació de l d ispensar i (Pavia Pavia, 1993) N ín x o ls laterals del ce menteri en l’actualitat Petrer, segle XXI (foto F. J . Jover) Fina litza així un llarg camí que havia comenat molts anys aba ns. Des de comen ament del segle XX hi ha refe réncies re latives a la necessitat d’ampl iar e l cemente ri vell a la vora de la ramb la de Pua. El primer soter rament que es va efectua r en e l ceme nteri nou va se r el de Trini dad Ferrero Sanz, natura l d’Ontinyent, que va morir el 28 de novembre de 1935 i fou soter rada a l’endema. A principi de 1936 ja arriben a l’Ajuntament les primeres sol·licituds pera cons tru ir panteons, segons es pot ve ure en les actes deis plens munic ipa ls. D esprés de la G uerra Civil, el d ia 16 de desembre de 1940, fo u quan es beneí e l cementeri mun icipal. La benedicció va anar a carrec de l coadjutor de la parroquia de Monover Vicente Marhuenda, en el qual va delegar e l cape lla arxipreste de la parro quia. A l’acte, assistí e l clero, les auto ritats loca ls i e l públic. Segons l’acta sobre la bene d icc ió del cemente ri m unic ipal, ’éste estaba sin bendecir aún por no tener hecho has ta la fecha el departamento que marca la ley para los que mueren fuera de la comu nión de la Iglesia’. L ’any 1972 l’Ajuntament vo lgué fer desaparéixer la d ivisió entre cementeri civil i religiós, pero el B isbat no ho autoritza. Fou l’any 1980 quan es va dur a terme e l trasllat de restes des del cementeri civil al cementer i municipal i s’enderroca l a paret que sepa rava e n dos pa rts e l rec inte, q ue es dev ingué un ún ic cementer i. E l 1963 es va aprovar el pro jecte de construcció de l’ermita de l cemente ri muni c ipa l i les obres acabaren al setembre del 1964. Es va edif icar en els terrenys de l’am pl iac ió de 1959, e l pro jecte e l va realitzar l’arquitecte Enrique Romeu i e l pressupos t fou de 103.840,60 P TA (AMP, C-38 -39) El cementeri ha sigut ampl ia t en t res ocas ions. La pr imera ampl iació -la de la zona sud (AMP, C-26)- es va rea litzar el 1959; el 1972, es va ampliar la zona est (AMP, Caixa 30) i el 1996 es torna a ampl iar perla banda est (AMP, Caixa 809) E n l’actual itat, el cementeri esta practicament saturat i ocupa una superfície de 2 5.1 92 m 2 , inclosa la zona d’accés. Es fa necessari adoptar noves mesures d’ampl ia ció o de creació d’un nou recin te funerari. FONTS (A)rxiu (M)unicipa l (P)etrer (AMP): Libro de Giradora 1655. AMP: Expedient ’Diligencias practicadas sobre la construcción del sementerio o cam po santo en virtud de ordenes superiores. Año 1816’. AMP: ’Reglamento cementerio general Nuestra Señora del Remedio 1928’, L-59 (2). AMP: ’Expediente instruido para la construcción de nuevo cementerio en la partida Guirney tierras propiedad de D. Gabriel Rico Pérez y Dª Dolores Payá Berna beu. Año 1934’, L-59 (1) AMP: ’Proyecto de cementerio municipal para Petrel’. Año 1935 ’, L-59 (1 ). AMP: ’Expediente aprobación proyecto ermita en el cementerio municipal. Año 1963 ’, C-38-39. AMP : ’Expediente au torizando la demolición del cementerio. Año 1969’, Caixa 1. AMP: Libros de Actas del Ayuntamiento Pleno. (A)rx iu (P)arroquial (A P): Diario de los datos interesantes de la parroquial iglesia de San Barto/omé Apóstol de la villa de Petrer. (A) rxiu (P)rotocols (N)otarials (M)onóver (A PNM): Notario de Petrer Joseph Gil, 1681. (A) rx iu (R)eg istre ( P)ropieta t (ARP) POLÉMICA 1931-1932 (Setmanari lndependent Republica). BIBLIOGRAFIA AL-IDRISI: Los caminos de AI-Andalus en el siglo XII. (Trad. de J. Abid Mizal). Consejo Superior de Investigac iones Científicas. Madrid, 1989 . AZOR [N: Antonio Azorín. Barcelon a, Labo r, 1970. - El enfermo . Madrid, Biblioteca Nueva, 1943. AZUAR RUIZ, R: ’Castillo fortale za de Petr er’. Catálogo de Monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana’. Vol. 11. (1983). Generalitat Valencian a, 31-37. - ’Campesinos fortificados frente a conquistadores feudales en los val les del V in alopó ’. /1 Jornades d’Arqueologia Medieval: de la medina a la vi/a, (2004), Excma . Diputaci ón Provincial de Alicante, Centre d’Estudis del V in a lop ó, 263-291. BENITO !BORRA, M: ’La fauna del conjunto arquite ctón ico tardorromano de la calle Mayor de Petrer’. Festa 95, (1995 ), Ajuntament de Petrer, 21 -23. BERNABÉ MAESTRE, J. M.: ’Petrer, geografía de un pueblo de hace 250 años’. Revis ta Festa 85, (19 85) . Petrer. CAMPILLO, D. y SUBIRÁ, E.: Antropología física para arqueólogos. Barcelona . Ed . Ar iel. P rehistor ia, 2004. CASAL, M. T. : Lo s cementerios musulmanes de Qurtuba. Arqueología Cordobesa, 9, Universidad de Córdoba, 2003. DE LEÓN AZCARATE, J. L.: ’La muerte en el Islam’. La muerte y su imaginario en la historia de las religiones, X I (2000), Bilbao, 385-448 . ESP INALT Y GARCÍA , B.: Atlante Español, Madrid, Imprenta de Hilario Santos Alonso, 1784. HERRERO OCHOA, B. Historia de Sax. 2005. JIMÉNEZ DE CISNEROS, D. ’Excursión a Catí (Alicante )’. Real Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural, XI, (1911). Madrid, 285-295. - ’Indicación de alg unos yacimientos prehistóricos y noticias acerca de otros’ . Real Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural, XXV (1925). Madrid, 71 -81. JOVER MAESTRE, F. J. : Una nueva lectura del ’Bronce Valenciano’. Universidad de Ali cante, 1999. JOVER MAESTRE, F. J. y LÓPEZ PADILLA, J. A. ’2100-1200 BC. Aportaciones a l proceso histórico en la cuenca del río Vinalopó’. La Edad del Bronce en tierras valencianas y sus zonas limítrofes (Villena, 2002). Villena , 2004, 285-302. JOVER MA ESTRE, F. J. y SEGURA HERRERO, G. El poblamiento antiguo en Petrer. Petrer, Alicante, Ajuntament de Petrer, Caixa de Crédit de Petrer i Universitat d’Alacant, 1995. HALPERIN DONGUI, T.: Un conflicto nacional. Moriscos y cristianos viejos en Valencia. lnstitut Alfons e l Magnanim, 1980. LÓPEZ SEGUÍ, E. y QUILES MUÑOZ, J.: Intervención arqueológica en la calle General Prim, 7 de Petrer. Memoria de actuación arqueológica, 2004, inédit. MÁÑEZ INI ESTA, F. ’Monagui llos’. Fe sta 94 (1994 ), Ajuntament de Petrer,77-85. MONTESINOS, J.: Apuntes sobre la fundación de la ilustre villa de Petrel. . Caja de Crédito de Petrel, 1993. NA VA RRO DÍAZ, P.: Historia de la prensa en Petrer, en premsa. -Histories de carn i paper, en premsa. NAVARRO POVEDA, C.: ’La pob lación morisca de Petrer y su expu ls ión en 1609’. Festa 84, (1984), Ajuntament de Petrer, s/p. - ’Localización de un cementerio bajomedieval en Petrer’. Festa 85, (1985), Ajuntament de Petrer, s/p. -Petrer islámico . Alicante, I.E. Juan Gil-Albert, 1988. - ’Excavac iones arqueo lógicas en un necrópolis bajo medieval de Petrer’. Festa 89, (1989), Ajuntament de Petrer, s/p. - ’El castil lo de Petrer’. Excavacions arqueológiques de sa!vament a la Comu nitat Valenciana 7 984- 7 988. lntervencions rura!s. (1990). Generalitat Valen ciana, 85 -87. - ’Castil lo de Petrer’. Castillos y torres en el Vinalopó. Centre d’Estudis del Vinalopó (2001), 125-132. - ’Aportac iones arqueológicas al estudio de la Villa medieval de Novelda’. // Jornades d’Arqueologia Medieval: De la medina a la vi/a (Petrer-Nove lda, 2003 ), 167-194 . NAVARRO POVEDA, C. i ESPINOSA, A.: ’Hallazgo de un enterramiento musulmán en Pusa’. Festa 86, ( 1986 ), Ajuntament de Petrer, s/p. NAVARRO POVEDA, C., ORTEGA PÉREZ, J. R. i DOMÉNECH BELDA, C.: ’Not as en tor no al urbanismo islámico de Petrer: Fortificación y espacio urbano’. Festa 97 (1997), Ajuntament de Petrer, 13-18. P AV ÍA PAVÍA, S.: Petrer.· Los años decisivos 1923-1939. Alicante, Diputación Provin cial, 1993. PONCE HERRERO, G, DÁVILA LINARES , J M. y NAVALÓN GARCÍA, M. R.: Análisis urbano de Petrer . Estructura urbana y ciudad percibida. Universidad de Ali cante, Ajuntament de Petrer, 2005. POVEDA NAVARRO , A M.: El poblado íbero-romano de El Monastil. Ayuntamiento de Elda . 1988. - ’La romanización de las tierras de Petrer’. Festa 91, (1991 ), Ajuntament de Petrer, s/p. RICO NAVARRO, M. C. ’El cementeri vell’ . Festa 94, (1994 ), Ajuntament de Petrer, 91-97. - ’El cementerio de 1935. Sesenta años de historia’. Festa 95, (1995), Ajunta ment de Petrer, 63 -75. - ’Retazos del ayer’. Festa 98, (1998), Ajuntament de Petrer, 97-128 . - ’La muerte y la ciudad: los cementerios en Petrer (siglos XIX y XX)’. 3 Seminari d’ Estudis sobre la Ciencia, Benissa 1997, Higiene i salubritat en els municipis valencians (18 13-1939 ). Benissa, lnstitut d’Estudis Comarcals de la Marina, 1997, 185-197. - Apuntes para la historia de Petrer: vida y obra del presbítero Conrado Pove da. Petrer , Alicante, Ajuntament de Petrer, Caixa de Crédit de Petrer i Uni ve rsitat d ’Alacant, 2000. - ’H ijos predilectos y adoptivos, Petrer: sus hombres, sus nombres ’, Festa 2002, Ajuntament de Petrer, 80-93. - Las calles de Petrer, Ajunt ament de Petrer, Universidad de Alicante, 2002. ROCA DE TOGO RES MUÑOZ, C. i ALFONS EA SÁ EZ, E .: ’ Excavaciones arquelógicas en l a Calle La Fuente’. Festa 99, (1999), Ajuntament de Petrer, 11-15. SEGURA HERRERO, G. i JOVER MAESTRE, F. J. : El poblamiento prehistórico en el Valle de E/da (Alicante) Centre d’Estudis del Vinalopó, 1997 . S EGUR A HERRERO, G. y TORREGROSA GIMÉNEZ, P: Intervención arqueológica en la plac;a de Da/t, 11 de Petrer. Memoria de actuación arqueológica, 2004. lnédit SOLER GARCÍA, M. D. ’Restos arqueológicos en el nº 7 de la plac;a de Dalt de Petrer ’. Moros y Cristianos, 66 (2005), Unión de Festejos San Bonifac io, Már tir de Petrer, 215-217. TORREGROSA G IMÉNEZ, P i LÓPEZ SEGUÍ, E.: La cova de Sant Martí (Agost). Memo ria s de Arqueología de l Museo Provincial de Alicante, 2003. TORREGROSA PÉREZ, E.: ’La muerte, el morir, los funerales y las sepulturas’. Las raí ces de los popular. Etnohistoria de Alicante en el siglo XIX Canelobre, 49 (2004 -2005) . Instituto Alicantino de Cultura ’Juan Gil-Albert’, 199-217. T ORR ES BALBAS, L.: ’Cemente rios hispanomusu lmanes’. AI-Andalus, XXII, (1 957), 13 1-191. Madrid . WA LKER, M. J.: ’ El yacim iento prehistórico de Catí -Forada ( Petrel-Alicante) ’. Institu to de Estudios Alicantinos, 32, (1981 ), Alicante, 87-89. ÍNDEX lntroducció . 7 Vida i mort a l’ombria de la serra de l Sit: les primeres comunitats campero les 9 L a vi l· la Petraria : una important explotació agríco la d’época romana . 15 Bitrir: !’origen de Petrer ...... 18 ... 23 ..... 24 . .... . 24 ....... 25 .. 30 Les necrópo lis anda lusine s i el ritua l funerari Les maqabir de Bitrir a través de l’arqueo logia La necrópolis de la Foia .. L a necrópolis del D errocat L a necrópolis de Pu~a La vila de Petrer: de la conques ta cristiana a l’expulsió deis moriscos .. 32 La necrópo lis mudéjar de Petrer ........................ ... ... .. 33 Les intervencions arqueológiques al Fossar ..... 34 Passe ig de l’ E splanada núm. 31 .......... ..... .... ...... .. 34 Passeig de l’ E sp lanada núm. 17-19 ..... 36 L a mo rt i la ciutat: Petrer en els segles XVI II, X IX i XX . . .... 41 ..... 42 .... 45 . ... 46 ..... 51 Fonts Mort i dol a Petrer E ls camps sants en els seg les XV III, XIX i XX El cementeri de 181 6 . El cementeri de 1935 Bibliografía . .... 60 . .... 60 Aquest llibre s’acaba d’imprimir als tallers de Grafiques Arenal, s .1. de Petrer la vespra de Tots Sants de l’any 2005 AJUNTAMENT DE PETRER REGIDORIA DE CULTURA I PATRIMONI

Vida i mort a Petrer

Más documentos

Petrer Tierra y Cielo

Un segle d’abanderadesPetrer 1905-2005

Tierra, créditos y agua

La 30 Brigada mixta

Azorín y Petrer

Poesía Polen (febrero 1975)

Mi manera de pensar

Petrer Raíces Históricas

Bloqueador de anuncios detectado