Cuadernos Didácticos 06La llengua dels petrerins

V V I V ,( Q V z ~ u.J Vicenl Q 5rolons ( Qico :) o ~ 0 z Q Vicent Brotons Rico Quan un individu es desentn del dest del seu poble perque ha perdut lorgull nacional, noms pot tenir vanitat personal. I s aquella vanitat per sonal la for:a que !impulsa a adoptar la llengua dels dominadors, a renunciar avergonyit a la seua llengua vernacla. (Manuel Sanchis Guarner, La !lengua deis valencians , l 972) LA LLENGUA DELS PETRERINS Regidoria de Cultura de lAjuntament de Petrer Centre dEstudis Locals del Vinalop BROTONS RICO, Vicent La llengua dels petrerins / Vicent Brotons Rico.- Petrer: Regidoria de Cultura. Ajuntament: Centre dEstudis Locals, 2001. 52 p.: il., map.; 25 cm.- (Quaderns Didactics; 6/ Coordinador Tomas V. Prez Medina) Bibliografia: p.49 ISBN: 84-95254 -08-5 l. Llengua valenciana- Petrer I. Petrer . Ajuntament. Regidoria de Cultura, ed. II. Centre dEstudis Locals del Vinalop, ed. III. Ttol. IV. Serie. 811.134.11282 .2(460.315 Petrer) Collecci Quaderns Didiictics Coordinaci: Tomas V. Prez Medina l. Manuel Hidalgo Lpez, El inicio de la sociedad contempornea en Petrer. 2. Pedro Pay Lpez, Petrer bajo la dictadura franquista. La autarqua (1939-1959). 3. Francisco Martnez Navarro, Caminando hacia la democracia en Petrer (1973 -1979). 4. Mercedes Justamante, M Teresa Dez y Jos M Ballester, La salud en Petrer, un bien social. 5 . Tomas V. Prez Medina, La vila de Petrera lantic regim. 6. Vicent Brotons Rico, La !lengua deis petrerins. Vicent Brotons Rico. Edita: Regidoria de Cultura de lAjuntament de Petrer. Centre dEstudis Locals del Vinalop . ISBN: 84-95254-08-5 Diposit Legal:A - 574 -2001 JI-lustraci de portada: Josep Hortola. Fotocomposici i maquetaci: D ISEO GRFICO ALMORAD.965701115 Impressi: Ruiz y Peir, S .L. NDEX INTRODUCCI ____________________ _ l. LA PERSPECTIVA HISTRICA 1.1. Lhomo sapiens, lhomo loquacis __________ ____ ____ _ 1.2. Els ibers i altres pobles ______________________ _ 1.3. Els romans i el llat 1.4. Els pobles germanics 1.5. LIslam i larab --------- ---------------- 1.6. Tot mirant al nord ------------ ----- ------1. 7 .... E parlen de bell catalanesc del mn __________ ______ _ 1.8. Els naixement duna frontera lingstica _______________ _ l. 9. La perdua didentitat cultural i idiomatica ---------------1.10. Una llei esperarn;:adora --------------- ------11. DEL PARLAR PETROLANC AL CATALA ESTNDARD 2.1. Geografia de la llengua -------------- ---- ----2.2. La prouncia: un accent distint ---------- ---------2.3. Les paraules: les nostres i les deis vei:ns --------- ----- -2.4. Com diem el que diem (la morfosintaxi) ________________ _ 2.5. Cap a lestandard _____________ ___________ _ 5 6 6 6 8 9 10 10 11 13 16 21 22 22 24 25 27 29 3 III. ELS USOS DEL VALENCIA. 30 3.1. Contacte de llenges i usos 30 3.2. La transmissi generacional 31 3.3. La llengua a les relacions personals 32 3.4. Valencia a lescola 33 3.5. Lidioma i els poders pblics 35 3.6. Llengua i mitjans de comunicaci 38 3.7. Un idioma amb futur 40 36 VOCABULARI 42 PERA SABER-NE MS 49 4 INTRODUCCI Aquest quadern ha estat concebut per aproximar-se de manera senzilla, alhora que rigo rosa i cientfica, a la complexa realitat lingstica del valencia dacord amb els objectius generals que el Decret pel qual s estableix el currculum de lEducaci Secundaria Obligatoria de 1992 foca: Conixer i valorar la realitat plurilinge de lEstat espanyol i de la societat i de les variants de cada llengua, i superar estereotips sociolings tics i considerar els problemes que plantegen les llenges en contacte. Comprendre i valorar, a partir del conei xement de la realitat sociolingstica, la necessitat de recuperar un s normalitzat del valencia, sm bol de la identitat cultural i mitja irrenunciable pera entendre la realitat de lentorn i poder acce dir al patrimoni cultural propi. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els plans fonologics, morfosintactic, lexico-semantic i textual i tamb, sobre les condicions de produc ci i recepci dels missatges en contextos socials de comunicaci, amb la finalitat de desenvolu par la capacitat per a regular les propies produc cions lingstiques. Analitzar i jutjar crticament els diversos usos socials de les llenges, evitant els estereotips lingstics que suposen judicis de valor, mit- jarn;:ant el reconeixement del contingut ideologic del llenguatge en allo que respecta especialment al genere social, a la llengua que es parla i a les con sideracions racistes o classistes. Ateses les caracterstiques daquesta col-lecci ens hem plantejat acostar-nos a la la nostra llengua territorialment propia -la catalana, denominada oficialment valencia- des de la rea litat ms immediata, s a dir, la local, tot articu lant aquesta aproximaci a partir de tres eixos: l. La diacrona socio-histrica, o siga, la historia de les llenges dac i la historia de la Llengua dac: la llengua catalana. 2. La descripci dialectologica del parlar petrer i les lnies de correcci/ adequaci per acostar-nos col-lectivament a un model general per tal dassolir un estandard usual socialment assumit i viable. 3. La realitat de ls social de lidioma, dit daltra manera, la sociolingstica i els mecamsmes per a entendre i interpretar lesmentada realitat i, en la mida de les nos tres possibilitats dacci ciutadana, modifi car-la en lnic sentit democraticament digne: a favor del valencia. Aquests tres blocs shan desenvolupat connectant-se en la mesura que ha estat possible a la realitat ms propera: el Petrer del passat i el Petrer del segle XXI; sense renunciar, tanmateix, a interpretacions ms generals referides a la comar- 5 ca, el Pas Valencia, el conjunt de la comunitat catalanoparlant i les realitats universals de con flicte lingstico-cultural. Finalment, dir que el ttol del llibre La !lengua deis petrerins -tamb de les petrerines, que ning no ens acuse ds sexista del llenguat ge- s un humil homenatge a Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), autor de La !lengua deis valencians (1931), qui va contribuir amb aquesta magnfica obra divulgativa sobre la nostra llen gua al coneixement cientfic i objectiu de !ori gen del nostre idioma, aix com a assentar unes bases solides per entendre el cam de la seua plena recuperaci i dignificaci al nostre present i amb projecci de futur. Tant debo aquest qua dern siga mereixedor de dur el ttol plagiat del filoleg, historiador i folklorista, el Mestre Sanchis Guarner! l. LA PERSPECTIVA HISTRICA LHOMO SAPI ENS, LHOMO LOQUACIS. La historia humana d aquesta vall peninsular meridional travessada pel riu Vinalop on sas senta Petrer es va encetar fa uns 40.000 anys. Es 6 tractava de sers humans que v1v1en en grup 1 podrem afirmar que es comunicaven rudimenta riament amb un sistema ben allunyat de qualsevol altra especie viva del planeta: el llenguate. Aquells homnids havien arribat a unes condicions biolo giques i d organitzaci social que els van permetre desenvolupar el ferrament que, amb el pas del temps, esdevindria el ms til de tots: la comuni caci simblica mitjarn;:ant signes sonors vocals que es corresponen a imatges cerebrals comparti des per una col-lectivitat, s:o s, el llenguatge. Per aixo podem confirmar que !Horno sapiens* -el ser huma que sap, que pensa- ho va ser perque fou tamb lHomo loquacis, lhuma que parla. La descoberta del hiode * dun Homo sapiens de fa 150.000 anys ha perms afirmar que aquests homnids estoven capacitats per a tenir un llen guatge articulat com el de /home actual 1~2. ELS IBERS I ALTRES POBLES. Aquells pobles primitius evolucionaren biologicament i culturalment -i amb ells el llen guatge-. I aix arribarem a la primera civilitzaci perfectament constatable a les nostres terres: els ibers. Els pobles iberics desenvoluparen una llen gua absolutament equiparable en complexitat a Aspecte facial de la lnia evolutiva deis homnids que esdevingueren sapiens i loquacis. qualsevol de les del seu temps. Les llenges iberi ques, tot i ser les primeres escrites de la pennsula i prolongar-se la seua existencia fins als segle III d. C., no han arribat als nostre dies en estat de comprensiblitat. Siga com siga, sabem de la seua existencia parlada pels testimonis de lepoca de la romanitzaci, per les petjades que ha deixat en la toponmia* i pels testimonis materials escrits dels ploms*, encara indesxifrables. Ali cert, pero, s que els ibers que pobla ren les terres de Petrer parlaren una llengua que estigu en contacte durant sis segles (del III a. C. al III d. C.) amb el llat dels invasors romans, don procedeix la llengua que actualment parlem. El llat, com a llengua de poder i cultura ms eleva da, acaba substituint liber del parlar dels autc tons. El preu que paga, pero, fou el dadquirir una fisonoma marcada per la llengua desplas:ada. Aix es denomina substrat lingstic*. A ms a ms, per les nostres terres potser s escoltaren altres llenges com el grec* i el punic*. Cal incloure entre aquestes llenges vei- nes del ibers els parlars indoeuropeus* dels soro taptes* i celtes*. Tates aquestes cultures deixaren impor tants marques de substrat en la llengua que actual ment parlem, sent la ms important de totes la r!})~@ En aquest plomo estela iberica saprecia el tipus descrip tura daquesta cultura. Els investigadors encara no han trobat un escrit amb equivalencies amb el llat o el grec per poder traduir aquests textos. ,1 1 j I 1 1 L 7 iberica: s el que es denominem el substrat pre roma del catala. i))~$ Lexic deriva! deis diversos substrats pre-romans. f Celta: Blat, cam, carro, trencar, tancar, camisa, cabanya, banya, perol, etc. I el toponims: Besal, Verd, Sogorb, etc. -Iberic: Esquerre, pissarra, estalviar, llaganya, bassa, carrasca, sarna, marda, carabassa, sargantana, socarrar, etc. I el toponims: Segarra, Gerri, Ondara, Aran, Elda, Andorra, etc. , Pnic: Els toponims: Eivissa, Ma, Hispania,Alacant, etc. Cree: ~or!ra, colp, ~i~a, guix, rf:, . escala, espasa, etc. I el topomms: Empuries, Roses, Pittses, etc . //~ . 1 ---~-- - J lscriviu 20 oracions o ms utilitzant en ca~ascuna . una paraula ~istinta, com a mnim, ~el lexic pre-; roma ~el nostre i~ioma 4ue apareix en el ~ocument 3. ! ELS ROMANS I EL LLAT. Els romans arribaren a la pennsula Iberica el segle III a. C. Ben prompte la presen cia romana a les nostres terres fou fon;:a important is enceta aix un llarg perode de romanitzaci* en tots els ordres. Pel que fa a la llengua el procs es pot sintetitzar en quatre etapes: 8 1 El llat, llengua dels vencedors i de prestigi cul tural, sinstal-la al costat de les llenges iberiques. Daquesta manera sinterinflueixen. 2 El llat es converteix en la llengua de ladminis traci, la cultura, la tecnologa i les capes altes de la societat. Els parlars iberics somplen de llatinismes. 3 El llat triomfa totalment. La poblaci indgena ms dina.mica es bilingitza, pero omplint el seu llat de paraules i maneres de pronunciar iberiques. 4 Conforme desapareixen les generaci ibero parlants monolinges, minva ls daquesta llen gua fins que desapareix. -~ ~~ ; O{elacioneu mb f/etxes, com en lexemple, les parau les ~e la nostra llengua (columna ~e les4uerra) amb la seua originaria, o etimologica, proce~ent ~el /lat (columna ~e la ~reta): : rabosa illa . pres companatge ! regla 1 _ any i forra eixir . mas nsula prehensione scuriolus companaticu {rgere regula rapum racemu here~e raim annu . {regir a~oitiare ! hereu ~ rP~trara aoesar ex,re Petrer {orta esquirol man su -~ ~~-- On es localitza /actual case urba del nostre muni cipi aparegu la V;lla Petraria que donara nom a Petrer (Aleshores. la immensa majoria de la pobla ci ja parlava !lat. !lengua de flmperi 1.oma) Aquest mosaic roma del segle 11 o 111 d. C, trobat al primer tram del carrer de la Constituci {molt prop de lAjuntament) formaria part, probablement, dalguna de les estancies de lantiga vil-la Petraria. Les continuades crisis internes de limperi i les invasions dels pobles germanics* acabaren provocant la caiguda de lImperi Roma lany 476 d. C. Els efectes idioma.tics foren immediats: sen ceta de manera imparable la desintegraci de la unitat idiomatica de la Romana*. La desaparici de llat com a llengua ds generalitzat (queda reservat noms per a les solemnitats, els usos cul tes i la vida religiosa cristiana) i laparici lenta pero inexorable del romans;* o vulgar* derivat del llat, sa dir, les llenges romaniques. 1.4 ELS POBLES GERMNICS. Aquestos pobles procedents del nord i el centre dEuropa inva:iren la pennsula entre finals de segle V i el segle VII. El llat, pero, no es va perdre: la profunda divisi de lantic Imperi Roma va fer que evolucionara de manera distinta en cada territori dels pobles germanics. Lnica influencia germanica es va recluir a un seguit din corporacions als parlars peninsulars d expressions toponmiques, onomastiques* i de lexic general. A aquests trasbassaments duna llengua pertanyent fj})~~ Lexic incorporat coma superstrat germanic. Lexic general: blau, bar, blanc, guanyar, robar, sab, arenga, espiar, guaitar, guerra, esquilar, treva, etc. Toponmia: Arenys de Mar, Llofriu, Ardariu, etc. Onomastica: Beltran, Elvira, Ferran, Armengol, Gilabert, Berenguer, Albert, Roderic, etc. 9 a les classes superiors a altra ja formada, propia de les classes inferiors dominades, se li denomina superstrat*. Finalitza el segle VII amb una pennsula lberica sotmesa a una estructura poltica sota el regne visigotic en perpetua crisi per les lluites intestines pel poder. LISLAM I LRAB. Coma conseqencia duna daquestes cri sis de poder, els musulmans del nord dfrica sn cridats com alliats dun dels bandols i aprofiten lavinentesa per emprendre la conquista pennsu lar ja en el segle VIII. Des de lany 711 al 732 els exercits isla.me avan~aren i ocuparen quasi el total de la pennsu la. Aquest avan~ fou frenat al nord peninsular en les primeres decades del segle VIII. La presencia dun poble profundament diferent, en situaci dominant, amb una cultura distinta i, sobretot, una religi-llslam*- i una llen gua -larab*-propies, provocara en els territoris on es perpetue la dominaci ms dun segle uns can vis culturals noms comparables als provocats pels romans en les societats iberiques deu segles arrere. Les classes dirigents islamiques establiren un sistema socio-religis que va fer possible la presencia als seus dominis de cristians -mossarabs* -, aix com la conversi a lIslam dels pobladors autoctons. 10 En relaci al llat dialectal (roman~) que es parlava fins !arribada dels musulmans, cal dir que foren els mossarbs els nics que el mantingueren influit per larab. Donant lloc aix als parlars mossarabs. Parlars que noms van deixar unes petjades en forma de substrat que arribaren al roman~ que dugueren els conquistadors cristians del segle XIII. ~~--- E.Is mossarabs i la seua !lengua i costums van ser perseguits per la intolerancia deis almoravits * (s. XI) i deis almohades* (s. XII). Aix, quan a mitjans del seg/e XIII els habitants de les nostres terres sn sotmesos al poder del mn cristia pe/ rei Jaume / els mossarabs eren una minora insignificant i la seua /lengua practicament shavia extingit _ fj})~~ Substrat mossarab present al valencia actual .~-=~---- -Nomscomuns Orxata, clotxina, Jardatxo, regomello, gaiato, ta.pena, cuquello, colombaire, moceguello, etc Toponims El Campello, Muro, Portitxol, Moraira, Cargos, eL Fond, Caprala, etc. 1 1 -6 TOT MI RANT AL NORD. Ara b, al nord pennsular, i concreta ment al nordest, la situaci no fou la mateixa. Lembranzida conquistadora dels musulmans fou aturada i despla;ada al sud de Barcelona al segle IX. I en aquest espai geografic es crearen els Comtats Catalans*, territori cristia on practica ment no es va interrompre levoluci del llat arribat feia onze segles i que comen;ava a comptar amb una fisonoma i personalitat idiomatica propia. Al segle IX ens trobem en el moment histo rie en que els habitans daquests comtats prenen consciencia que el seu roman; o vulgar ja no s llat. s el naixement de la primitiva llengua catalana. Tot i aixo, la minora culta i alfabetitzada no escriu en aquell catala arcaic* o catala prelite rari*. Continuen escrivint en llat. Llavors, per que sabem que en aquells comtats del nordest peninsular situat a una banda i altra del Pirineu es parlava una llengua prou diferenciada del llat Perque existeixen tamb evidencies documentals: alguns textos suposadament en llat estan plens derrades o catalanades, aix com danotacions en catala arcaic a la vora per a poder entendrels. Estem, per tant, en condicions dafirmar que el catala preliterari fou la llengua parlada als comtats catalans des del segle VIII a lXI, s adir, fins que va aparixer el primer text escrit intencio nadament en aquesta llengua. Aquesta incursi a les terres del nordest pennsular no ha estat gratu:ita. Si nosaltres en aquests moments parlem una llengua romanica no s perque els musulmans es romanitzaren sin perque, primerament, foren sotmesos pels cns tians del nord, sa dir, els catalans; ocuparen amb colons part de les seues terres i ciutats; restitu:iren lantic llat, ara en forma de llengua catalana; i, finalment, expulsaren els que no abra;aren la fe i, en conseqencia, la llengua dels cristians. E PARLEN DE BELL CATALANESC DEL MN. Al segle XIII, el rei Jaume I el Conqueridor orienta les seues ansies expansionis tes cap a les illes Balears i el Pas Valencia. Entre 1229 i 1245 sincorporaren a la corona catalano aragonesa Mallorca, Eivisssa, Formentera i lantic Regne de Valencia fins a la lnia Biar-Busot*. Petrer i la seua comarca, tot i que tamb foren conquistades per les hostes* del rei En J aume i incls colonitzades per una minora cristiana catalana, sincorporaren inicialment a la corona castellana pel Tractat dAlmirra* entre Jaume I i el seu gendre Alfo ns X el Savi*, rei de Castella. La llengua catalana tamb viu un procs dexpansi i consolidaci important. Des de finals del segle XII ja apareixen textos escrits plena ment i intencionalment en catala. Entre ells, les Homilies dOrganya i Els Furs de Valencia. El segle XIII acaba amb una important expansi territorial del catala que es correspon a la plena maduresa com a llengua apta per a tota 11 mena dusos prop1s dels temps medievals. El pro pi re En J aume la institu com a llengua oficial de la seu a administraci -la Cancelleria Reial* junt al llat i laragons*. Cal tenir en compte que la seua Cronica, s adir, el Libre dels feyts, ja fou escrita en catala probablement al 127 4. Representaci de La Rendici al castel! de Petrer. Aquesta dramatitzaci es basa en un fragment de la Cronica del rei Jaume I el Conqueridor. Al final daquest segle i pnnc1p1s del segent la presencia bel-lica i colonitzadora catalana arriba fins a les terres de Mrcia -tot i que aquest regne es trobava sota el domini cas tella. El 1304 es produeix lannexi definitiva dels territoris valencians fins a Oriola i es con- 12 f})~fl Fragment del Llibre dels feits on es fa referencia a Petrer. E enviam sempre un missatger a Petrer que En Jofr havia perdut, e tantos! vengren dos deis vells a ns, e un jueu que hi eslava en temps dEn Jofr, e el sarrains no l havien negun mal Jeit, e parlam amb ells que retessen lo castel! a ns, e ns, que el retrem a En]ofr . forma i sestabilitza definitivament lantic Regne de Valencia, base historica i territorial de lactual Pas Valencia . . ll ~ocument 8 es correspon al captol 414, on es narra la intervenci ~el re ln ]aume per a sofocar una rebelli musulmana contra lAlcai~e ~el castel/ . ~e &etrer. ln aquest captol s on precisament sins-, : pira La ({en~ici, pera teatral ~e tJrancisco 1tlez que es representa tots els anys a lesplana~a ~el castel/ ~e &etrer en commemoraci ~e la vingu~a ~e ]aume J el Conqueri~or al nostre poble . . rrracteu ~escriure una versi mo~erna ~el fragment aju~ant-vos ~-a4uest vocabulari: retessen/retrem: ~el verb retre, lliurar, entregar. sempre: aleshores. tantost: imme~iatament. . Amb aquesta activitat us a~onareu ~e la consi~era b/e proximitat i semblanra que hi havia entre el cata/a me~ievl ~el XJJJ i /actual. : El cronista Ramon Muntaner va escriure aques ta celebre frase al se9/e XIV: ... s que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Mrcia e en los davant dits /loes [Elx, Alacant. Guardamar i Carta9ena] sn vers cata fans e parlen de bel/ catalanesc del mn. r!})~f) Arabismes del cata/a. (entre parentesis a/tres sinimims en cata/a dorigen no-arab). ,,...,., abellota (agla) gandul (mandrs) albercoc mata/as albergic (prssec) rac alcohol safra alfals (userda) sequia almogaver setrill arras sofo carxofa sucre cot .., t tarifa t dacsa (pans, blat de moro) tassa debades (de Jranc) trams (llob) ----J r!})~ !l@ Toponims dorigen arab (amb el seu signijicat entre parentesis) i BENI.-(Ji.ll de ... ): Benissa, Benidorm, Vinaros, 1 j Beneixama, Benilloba, Vinalop ... 1 AL.- Albaida (la blanca). Alca/a (el castel!), Alcora f (7es masies), Alfara (el barri). I el segents toponims localitzables al terme municipal de Petrer:Algoleja (el meandre del riu),Algurrama (el riuet), Almadrava (7a teulera), Almorx (el prat), Cat (clot), el Barxell (7a barraca), els Alcavons (7a boveda), lAlmafra (7a cruilla de camins). _ .! La creixent minora cristiana del Regne de Valencia mantingu un continuat contacte de coexistencia amb el mn arab. Aquesta relaci deixaria importants petjades en el catala, i espe cialment en el que parlem al Pas Valencia i a les illes Balear, territoris de majar contacte amb els musulmans. EL NAIXEMENT DUNA FRONTERA LINGSTICA Tot i que al segle XV la vitalitat del catala s innegable, es comencen a percebre el primer smptomes de castellanitzaci aristocratica i urbana per la presencia de la dinasta castellana dels Trastamara*. La centria segent sencetara amb una presencia del castella a tots els ambits considerats en aquella epoca de prestigi: la cort, les relacions aristocratiques, la jerarqua clerical, els escriptors, que, com a mnim, es bilingitzen, etc. s el perode que des del punt de vista cultu ral es denomina la Decadencia*. Noms la vida administrativa i jurdica, aix com les classes populars, mantindran !idioma. Aquesta decadencia es caracteritza per: 1.El fraccionament dialectal de tots els territoris de llengua catalana. 2. La percepci daquest fraccionament com un smptoma dabsencia dunitat. 3. La consideraci del catala comuna pseudollen- 13 gua absolutament inadequada per a 1 escriptura i la producci cultural en g eneral. 4 . Lanquilosame nt del catala escrit i la seua ina dapt aci a les noves necessitats culturals i cientfi ques, en desaparixer del mn del saber, s a dir, de lensenyament i de la Universitat. 5. La intensa castellanitzaci. 6 . La desaparici dun model literari com o e standard. 7. Lempobr iment fonetic per influencia del cas tella (El cas d e lapitxat * a l es comarques del vol tant de la ciutat de Valencia). 8. El despl ac;ament de la frontera idiomatica al sud del Pas Valencia. f/s seg/es XIV i XV foren anys dexpansi territo rial i desenvolupament economic, social , cultural i lingstic. La Confederaci Cata/ano-Aragonesa establ una mena dimperi mediterrani administrat per la Canee/feria Reial. La nostra literatura va viure un perode de gran esplendor amb escriptors com: Ramon Llu/1, F rancesc E iximenis, Arnau de Vilanova, Bernat Metge, Anselm T urmeda, i els valencians: sant Vicent F errer, Jordi de Sant Jordi , Ausias March. Ros de Corella, Joanot Martore/1, Jaume Roig , Isabel de Vi/lena , etc. Lesmentada Decadencia no va afectar practicament en res els catalanoparlants que vivien als nuclis rurals petits allunyats de les ciu tats importants -Valencia, Gandia, Xativa, Elx, Alacant o Oriola- . Per tant, a Petrer el procs cas- 14 tellanitzador passaria quasi inadvertit fins al segle XVII. Per que Dones, perque s a principi da quest segle que la nostra vila, com moltes altres ve:ines, veu com sn expulsats els moriscos (1609), que representen la majoria de la poblaci, i com arriben nous contingents de famlies repobladores procedents de la comarca de la Foia de Castalia, inicialment. Aquests nous habitants de les nostres terres sescamparen per tota la Vall del Vinalop i, logicament, no provocaren cap tipus de proble ma dndole idioma.tic, cultural o religis. Ms aviat al contrari, ja que es tracta va de gent molt millor vista que els perillosos moriscos -segons la mentalitat xenfoba* de lepoca- que acabaven de ser expulsats. Ara b, aquesta primera repoblaci fou insuficient per a algunes localitats com Elda, Salines, Asp o Montfort. Unes noves onades dimmigrants arribaren a aquests pobles. Pero aquesta volta procedien de territoris castella noparlants en la seua majoria -la Manxa i Mrcia-, sa dir, malgrat ser forasters, porta ven la llengua ascendent i important: el cas tella. En pocs anys, dues o tres generacions, els habitants catalanoparlants de les quatre poblacions nomenades abandonaren la llengua catalana i acabaren per assumir la dels forasters. Fou el que denomina !actual sociolingstica * un procs de substituci lingstica*. r!})~ (/(/ Al !libre del professor Montoya sens il-lustra amb aquest mapa la situaci lingstica de les comarques del sud valencia a finals del segle XVIII. E l Pi n s - --CAMP DALACANT . / TERRITORI DE LES LLENGUES CATALANA I CASTELLANA DES PRES DE LLUR DESPLA;:AMENT (finals segle XVIII): ~., - . -- - Frontera de Governaci [I] zones de castell ---- -Frontera de comarca implanta! Aquest fenomen es va donar tamb de manera molt semblant a Oriola i els pobles de la seua comarca. Tots dos casos -el del Vinalop i el del Baix Segura- han estat estudiats minuciosa ment pel professor Brauli Montoya (1986). Ben b podrem dir, seguint el mateix autor, que el simbolic darrer valencianoparlant dElda -documentat per escrit en un procs judi- r!})~ (/@ La perdua de !idioma a Elda i Oriola al segle XVIII. , {..} Durant la segona meitat del segle XVII els catalana-= / parlants esdevenen minoritaris a causa dun procs que ) shavia inicial el 1611 al Vinalop Mifja i els darrers anys del segle XVI al Baix Segura, amb el comenfament duna immigraci murciana que esdevindria creixent al llarg de les dues centries . La davallada en ls del cata/a es veura conclosa uns anys abans a Elda (circa 1720) que a Oriola (circa 1750), a causa duna demografia ms elevada en aques ta segona poblaci. Fins a un cert punt, Elda i Oriola poden ser considerades els paradigmes* de les respectives comarques. (Montoya: Variaci i despla:ament de llenges a Elda i Oriola durant lEdat Moderna. Alacant, 1986) . ........... ____ J cial al 1690-fou un fuster a qui le deien Feliph Sempere i comptava amb 53 anys, en quedar reflectida documentalment la seua frase Qyi esta ay. Per tant, a mitjans del segle XVIII la fron tera de la llengua shavia desplac;:at del riu Segura a les poblacions de Guardamar, Crevillent, Novelda i Petrer. El nostre poble esdevenia aix terra de frontera idiomatica tot fitant amb la ciutat ja castellanoparlant dElda. Lleqiu el (])ocument 1 3 i realitzeu un ~ebat sobre la imuietu~ entorn a la pr~ua ~el valencia entre el petrerins que shi expressa. 15 Y~!l~ La historia lingstica dElda repetida a Petrer Si atenem al terme municipal oficial; els 1 ~ immigrants castellans sn majoria sobre els autoctons petrerins. Ens indica aixo una evoluci irreversible com a lElda del passat Caldria veure si els castellans residents al municipi petrer real es constitueixen en majoria, perque aquests sn, en definitiva, els qui con viuen (parlen, es coneixen, es casen, etc.) amb els autoc tons. Encara sense una estadstica apropiada, em fa le Jecte que al nucli central de Petrer el immigrants caste llans sn minoria. Tanmateix, a un foraster que vinga al , poble podra Jer-li lefecte que no s aix. Per que Dones, i perque malta de la gent que sentira pe! carrero als esta bliments pblics parlant en castella, desprs resultara que s catalanoparlant. Catalanoparlant, pero en secret; amb els familiars i amics de la mateixa !lengua. Perque, anem a veure, com parla entre si un matrimoni mixt, i als fills L ms greu encara, per que molts matri monis valencians parlen en castella als seus fills Si la norma social s que la !lengua intergrupal siga el cas tella, les situacions en que es fara servir aquesta !lengua es multiplicaran en detriment daquelles en que podrem sentir el cata/a. Pensem que els immigrants que porten uns anys entre nosaltres comprenen b el nostre valencia malgrat que en tantes ocasions els lamaguem. Per tant, noms necessiten per a parlar-lo dues coses: veure que nosaltres ens lestimem (usant-lo publicament!} i que el parlem a ells. No ens avergonyim dusar -lo i, sobretot, no ens burlem de qui comenra a parlar-lo si no ho fa b del tot . Ms val un cata/a que delate que el castella ha pas sat per el!; que no un cata/a desaparegut perque shi ha sobreposat el castella. I tant de bo que la historia dElda no es veja repetida sobre Petrer! Pero recordeu que, en qualsevol cas, la responsabilitat sempre recaura sobre nosaltres, els valencians. (Brauli Montoya a Com el passat ens iHus tra sobre el presento la historia dElda repetida sobre Petrer, dins Festa -86. Petrer, 1986). 16 Y~!l~ Petrer i Elda formen una connurbaci urbana, pero sn dos pobles distints. Sera Petrer capar de mantenir el seu tret didentitat ms propi, sa dir, la !lengua LA PERDUA DIDENTITAT CULTURAL I IDIOMTICA. A ms del captol anterior en que sexplica el desplas:ament de la _frontera idiomatica a favor del castella cap al nord -del Segura al Vinalop, en direm-, els fenomens de deteriorament idioma.tic i cultural, en general, foren diversos i afectaren el conjunt del domini lingstic durant el perode que va del segle XVI a mitj ans del XIX: l. La noblesa, ja ho hem indicat, es caste llanitza de manera generalitzada a partir del XVI. En un primer moment es bilingitza i en una sego na fase abandona ls de !idioma a tots els efectes. 2. Aquest comportament s seguit mimeti cament perla petita aristocracia i certs sectors de la burgesia urbana i el clergat al llarg del segle XVII. 3. Aquest mateix procs es dna a la Catalunya Nord en relaci al francs (les comar ques catalanoparlants depenents en lactualitat de lestat francs) com a conseqencia de la seua incorporaci a la corona francesa desprs del Tractat deis Pirineus* el 1659. 4. Entre el 1705 i el 1714 t lloc als regnes dEspanya la Guerra de Successi* entre els Borbons* -partidaris de que tots els regnes hispa nics es governaren exclusivament per les lleis i ambla llengua de Castella- i els .A.ustries* -com promesos en mantenir el sistema de llibertats i la llengua propia deis diversos regnes de la Corona. La victoria deis Borbons va su posar per als regnes de la Corona dArag* labolici deis seus furs* i la prohibici de la llengua propia, tot imposant el castella coma nica llengua oficial. Leficacia da questes mesures va ser, pero, desigual. Els sectors popular, en general, foren ms impermeables a aquestes prohibicions i continuaren usant la seua llengua propia. Hi hagu molta ms resistencia a aquesta castellanitzaci per decret. A mitjans del segle XIX el procs castellanit zador duu ms de tres segles dintens avans:. Els sec tors populars, que shavien mostrat com els ms resistents en mantenir-se al marge de la cultura ofi cial castellana i desenvolupar una cultura popular* fidel a !idioma propi, comencen a castellanitzar-se intensament en incorporar-se lentament al sistema educatiu alfabetitzador espanyol i accedir, aix, a les habilitats lectores i escriptores noms en castella. ~~--- E/s efectes idiomatics del Decret de Nova Planta es deixaren sentir a tot el territori cata lanoparlant almenys en cinc sentits: a) Castellanitzaci de la vida administrativa poltica. b) Reducci a nivells baixssims del cata/a com a /lengua per a la producci de literatura culta i per a la difusi cientfica. e) Intensa i quasi generalitzada bilingitzaci deis catalanoparlants. d) Aparici de diversos prejuicis idiomatics entre e/s catalanoparlants com, per exemple, la perdua di dentitat unitaria de /idioma; considerar el cata/a com a una pseudo/lengua poc apta per als usos cu/ tes i formals; desenvolupament dactituds negatives cap a la propia /lengua (parlar baix, /lengua de pobletans i ignorants, dialecte inculte, etd e) Intensa penetraci de caste//anismes , aix com localismes dialectals, en faltar un model de /lengua culta com a referent. r!})~(/~ Prohibici de /idioma a lescola de Novelda. que el Maestro no permita que los nios ablen en el idioma valenciano, si que les instruya en castellano , _ para la mejor pronunciacin. Que esta orden se observe y cumpla por los sucesores en sus respectivos empleos, y al ingreso de ellos se les har saber por el ese Ayuntamiento ... ( Carta al alcalde major de N ovelda del governador de la sala del Crimen i o:idor de la Real Audiencia Francisco Antonio Vzquez. Datada el 26 de mars: de 1787) 17 Seran, pero, alguns intel-lectuals de la burgesia -especialment de Catalunya- els que influi:ts pel Romanticisme* reivindicaran !idioma i el seu desenvolupament culte des del moviment cvic, cultural 1 literari conegut com la Renaixens:a* sota el lema Fe, Patria i Amor. Guimera, Narcs Oller i Jacint Verdaguer; el mallorqu Costa i Llobera; i el valencians Constant Llombart, Teodor Lloren te, Vicent W. Qyerol, Eduard Escalante, etc. Entre els principals escriptors i defensors daquest moviment que es va prolongar fins a pri cipi del segle XX es trobaven els catalans Angel En alguns casos, la Renaixens:a desperta !inters descriptors i intel-lectuals perirerics, com el nostre paisa don Miquel Amat*, qui va arribar a escriure alguns versos en vernacle. ro~ !l$ Poema de MiquelAmat: AJ.s meu germans de Lo Rat-Penat 1 Quan torna un fil/ a sa casa passat molt temps, a linstant, pares i germans abrara muts dalegria i plorant. 2 Desprs, ms tranquil, els diu, desfagant en ells lo pit, lo que ha pensat i sentit al tornar al matern niu. 3 Aixo em pass a hui, germans, que el gran sentiment s mut a !apretar eixes mans en la terra en que he naixcut. 4 Hui sois vos parla el meu plor; altre jorn vindr a contar lo que he sentit al tornar a la patria del meu cor. s A Valencia, la sultana, en /lit de flors reclina: A la ciutat ms galana i hermosa que el Sol banya. 6 Jo s lo molt que lameu, i s que s la vostra il-lusi; pero amar-la ms quejo ... Me pareix que no podeu. 7 Vosatros teniu talent i gran saber per a honrar-la; deixeu-me al menys que en amar-la vos guanye i en sentiment. 8 Per aixo que la vull tant, he volat als vostres braros, que sn molt dolros los liaros que forma un afecte sant. 9 Per aixo porte en lo pit, gojs, des de que he naixcut Fe, Patria iAmor escrit, com vosatros en lescut. 10 Per aixo, al vorern ac, foil me torne dalegria, jo que lluny dac erm maria! I per aixo quan per mi 11 Sobriga letenitat, vull que a ma tamba poseu baix los braros una Creu i lombra del Rat-Penat. 1 (Ledici daquest poema ha seguit la proposta de Paqui Navarro Roman, estudiant de Filologia Catalana a la Universitat dAlacant, que mel va proporcionar i a qui aprofite aquestes planes per agrair -li -h o). 18 r!)~(Jf Don Miquel Amat Jou, sens dubte, el ms destacat intellectual del seg/e XIX petrer. El! , com a/tres escriptors del seu temps, tamb sacosta a la Renaixenra literaria escrivint versos en vernacle. Altra conseqencia interessant fou la pro liferaci de premsa satrica* en valencia. Fou un periodisme popular que compta amb nombrosos lectors fins a la Guerra del 36. Entre els periodics daquesta mena cal destacar lalacant El To Cuc (1914-1936), on es va inciar com a escriptor i grama.tic Enrie Valor * (1911-2000). Malgrat aquestes petites mostres de pro ducci escrita en valencia, allo cert s que el procs de castellanitzaci continuava imparable. Ni tan sols durant la II Repblica (1931-1939) el clima de major llibertat i tolerancia va fer possible que el valencia s obrira pas com a llengua de cultura en el si de la nostra societat. Noms un nucli dintel-lec tuals, mestres i activistes civicopoltics concentrats r!)~ (Jfl Article aparegut a El Tio Cuc escrit pe! corresponsal de Petrer El Trtolo - Xe, chiquillo, a on redimonis has dirigit hui el l globo que se veu eixa serra tan alta -Tio, se coneix que shaura desbaratat el motor, pus jo no puc dominar el volant i anem cap a ponent. Pero ja que estem aqu ha-hi que pegar una visiteta a Petrer, perque ja fa temps que no sabem res dell, com si ja no existira. -Be, home, tira la u/lera i veges lo que veus. -Se veu un grup dhomens que parlen prou acalorats. Diuen que com !alcalde ha Jet que els boti guers paguen un 15 per 100 de la venta, hagen pujat els comestibles, ara que els Jaran pagar !arreglo deis carrers; ara que portaran als fills del poble que estan en files; ara que la Patrona visitara el cam dElda, !ermi ta de Sant Bonijas, la del Santssim Crist, el castel!, el cam de lhorta, ... -Xe, para. Dis-los que per que no la duen a que visite el cementeri. -Tio, diu que Jan Moros i Cristians. -Xe, tamb Eixe dia sera deis grans. Vals que anem mosatros -S, tio;pero no hem d anar al cementeri. (El To Cuc. Nm. 389. Alacant, 4 doctubre de 1930) . en les comarques centrals i septentrionals valen cianes dugueren endavant algunes inciatives enca minades a promocionar lidioma com a llengua de cultura i ensenyament. Entre aquestes inciatives cal destacar 1 edici d obres de narrativa i poesa, la creaci de lAssociaci Protectora de lEnsenyarn;:a Valenciana, la publicaci del llibre divulgatiu La llengua dels valencians, de Sanchis Guarner i, sobretot, lacord per a establir una normativa comuna a tots els valencianoparlants, basada en 19 f})~!J, Portada de ledici que lAjuntament de Valencia va fer lany 1933 de les Normes de Castell de 1932. NORMES DORTOGRAFIA VALENCIANA EXCM. AJUNTAMENT DE VALENCIA FESTA DEL LUBRE.-1933 !elaborada per Pompeu Fabra* i queja susaven a Catalunya des de 1913. Aquest acord tingu lloc a Castell el 1932 i s conegut, obviament, com les Normes de Castell de 1932*. Des de llavors, tots els valencians i valencianes alfabetitzats en la nos tra propia llengua ens regim per aquestes normes concebudes unitariament en relaci al catala de les Balears, el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord. 20 l Tot es veura frustrat, pero, ambla Guerra Civil de 1936 a 1939. LAlzamiento Nacional -moviment beHic totalitari comandat pel general Francisco Franco que pretenia anuHar les lliber tats democratiques i les conquestes socials a lEstat Espanyol- acabara triomfant i imposant un estat de signe autoritari, centralista i nacional catolic que negara qualsevol forma de llibertat . Tamb, per suposat, la llibertat a usar el propi idioma en llocs pblics i escriure o ensenyar el valencia. No cal dir que al llarg deis quaranta anys que va durar la Dictadura, lidioma es va prohibir en tots els ambits oficials i a lescola. Els instruments castellanitzadors que utilitza el franquisme al Pas Valencia foren: lescola; lesglesia; els centres desplai lligats al regim: Falange Juvenil 1 OJE (Organizacin Juvenil Espaola); els pseudointellectuals propagandistes del regim; el funcionariat castella i castellanit zat; els mitjans de comunicaci: premsa escrita, radio i, especialment, la TV (a partir deis anys 60); els moviments migratoris de zones castellanoparlants deprimides socioe conomicament cap als territoris catalano parlants on hi havia un important desenvo lupament economic (el franquisme i el capi talisme salvatge sen beneficiaven reciproca ment: ma dobra barata, agents culturals contra els autoctons). Q}iaranta anys de dictadura centralista van produir greus efectes devastadors per a la llengua: Petrer, que noms acabar la guerra era un poble menut on la immensa majoria parlava i vivia quotidianament en valencia, passa en dues generacions (de 1940 a 1986) a perdre quasi un 70% de valencianoparlants i a comptar amb ms dun 30% que manifestava no entendre ni tan sois !idioma territorialm ent propi. Podrem afirmar, sense risc a equivocar nos, que lacci perfectament planificada del fran quisme i els franquistes contra !idioma i les nos tres senyes didentitat fou considerablement ms dura i eficas: que el que va ocrrer durant els cinc segles anteriors. t.fo. UNA LLEI ESPERAN~ADORA. Malgrat tot, la lluita democratica contra la Dictadura, que es desenvolupa amb especial intensitat durant els anys 70, va tenir sempre ciar que la conquesta de la democracia a lEstat Espanyol passava pel reconeixement deis drets individuals i collectius. I entre aquestos ltims, el Pas Valencia exiga el dret a lautogovern -lEstatut dAutonomia* -i al oficialitat de !idio ma propi, el valencia. Tetes dues coses saconse guiren amb la Constituci Espanyola* (1978), lEstatut (1982) i la Llei ds i Ensenyament del Valencia* -LUEV- (1983). En aquest procs lac- ci cultural, cvica i poltica duta a terme al nostre poble a favor del valencia fou especialment signi ficativa. Diverses entitats es comprometeren en aquesta mena daccions, pero cal destacar espe cialment el Grup Exeo. El grup Exeo va organitzar al llarg deis anys 70 un gran nombre dactivitat culturals en valencia: Fires de /libres en valencia: obres de teatre; actua cions musicals (Raimon. Ovidi Montllor, Llus Llach , Celdoni F onol/J: cursos de /lengua en co/laboraci amb Acci Cultural i /ICE de la Universitat de Valencia; cicles de conferencies sobre temes diver sos vehiculats en el nostre idioma; campanyes per recuperar la nostra toponmia CE/ nom s PETRER . Va/Is del Vinalop . Pas Valencia); pro moci de festes populars 1/igades als nostres cos tums, tradicions i msiques; recuperaci per part dun grup de jvens festers de /Ambaixada en Valencia als Moros i Cristians: etc. Tot a;:o crea un clima afavoridor per impul sar un seguit de canvis democratics que feren possi ble caminar cap a l oficialitzaci legal de !idioma. El primer Ajuntament Democratic tamb va assumir aquesta reivindicaci de lidioma com aix ho demos tra el Document 21 on sarreplega un fragment del primer text aparegut en catala en una acta oficial de lAjuntament de Petrer des de feia 270 anys. La plena legalitzaci de !idioma es culmina el 23 de novembre de 1983 quan les Corts Valencianes aprovaren la Llei dAlacant, s adir 21 y~@@ Adhesiu distribuit pe! grup Exeo reivindicant l oficialitzaci del noms de Petrer, el de la comarca, Valls deis Vinalop, i el que ens identifica nacionalment, Pas Valencia. el nm s PBTBBB Valls del Vinalop PAS VALENCIA la Llei dUs i Ensenyament del Valencia. A partir daquest moment senceta el veritable procs de recuperaci de lidioma: desprs de cinc segles de constant davallada, especialment intensificada a partir de 1939, el poble valencia t loportunitat legal i historica de comenc;:ar a recuperar el seu idio ma, s a dir, la seua dignitat cvica i cultural. y~@(/ Escrit deis partits poltics sobre el 9 dOctubre, Da del Pas Valencia. Avui, desprs daquestos dos segles transcorre- _ guts, els valencians hem mantingut la nostra personali- tat de poble i, generaci darrere generaci, hem conservat la !lengua i la cultura, per damunt deis temps i de les opressions de que hem sigut vctimes . Ara, novament, podem abrir eixa porta de lli bertat tancada aquel! 25 dabril de 1707, podem Jer-ho lluitant per ser de nou nosaltres. Valencians, companys, hem de demanar el nos tre Estatut. No deixem que la nostra historia acabe per sempre en una altra batalla perduda. Aprofitem les nos tres forces pera que un altre 9 dOctubre constituisca un Pas Valencia per sempre i pera tots. (Acta de la Sessi del Ple Extraordinari de lAjuntament de Petrer realitzada el 9 doctubre de 1980). 22 11. DEL PARLAR PETROLANC AL CATAL ESTNDARD 2.1. GEOGRAFIA DE LA LLENGUA. Petrer, situat a la comarca catalanoparlant de les Valls de Vinalop, pertany al do mini lin gstic catala, el qual en lactualitat abrac;:a, ni que siga parcialment, 4 estats europeus: Andorra, Espanya, Franc;:a i Italia. I dins daquestos estats, tot el territori dAndorra; les comarques de lAlta Cerdanya, el Conflent, la Fenolleda, el Rossell i el Vallespir, a Franc;:a; la ciutat de lAlguer, a lilla italiana de Sardenya; i a lEstat Espanyol, a les comunitats autonomes dArag (Franja de Ponent), Mrcia (subcomarca del Carxe), Catalunya, les Illes Balear i al Pas Valencia, en aquestes tres darreres plenament oficial junt al castella. Una cosa s el territori -quasi 59.000 Km2 -, la poblaci que habita aquest territori -ms de 10 milions- i la que; probablement, parla lidio ma -uns 7 milions-. I altra cosa s com el parla, s adir, les distintes maneres de pronunciar, usar les paraules i les diverses opcions gramaticals, etc. que tenim els parlants. Ac;:o, tradicionalment, ha estat estudiat perla dialectologa*. El nostre idioma es divideix en dos grans blocs dialectals, ca tala oriental i catala occidental. ln aquest mapa mut ~els territoris ~e llen~ua cata lana situa els 4 estats europeus i les 5 comunitats autonomes ~e lestat espanyol on es parla cata/a. Hi localitzeu amb un punt cPetrer. , __ _ - - -.. () p Entre aquests dos blocs existeixen moltes caracterstiques idioma.tiques comunes i algunes particularitats propies que serveixen per a establir aquesta primera gran divisi dialectal. El punt de partida daquesta divisi es troba, probablement, en el mateix origen de lidioma: sembla ser que els territoris ms costaners de lactual Catalunya foren el ms llatinitzats i a;o dna lloc al catala oriental. En canvi, les terres ms interiors, menys influ1des pel llat conformaren el catala occidental. Desprs, els processos repobladors i dinterinfluencies amb altres llenges i cultures van fer la resta. El catala occidental comprn els territoris dAndorra, les comarques lleidatanes, la Franja de Ponent a Arag, les comarques meridion~ls tarra conines i el Pas Valencia. ti})~@@ Mapa del domini lingstic amb la divisi dialectal del cata/a (incloent alguns subdialectes i parlars de transici especialment significatiu). DOMINI UNGSTIC DEL CATA!..~ 1 RINCIPALS V,RIANTS Gu,idl, ~1A (l 111i1P.ub:-:..1L11 12-AI ~, 3ffiTiill ~l:.~~:t~1~13l arullill rosdlonCS 13}~~ ~l:~:~::tlfll)I ~ 4{TITIITI]~il:nni~()nJI 9 lliili To:-W. 14. Xipdl:i 5 IillIITill.c.te ,1,l:i. . 1 KibJg1r~~ ntnl..::~1 l1:n 1al 23 y~~ Principal caracterstica diftrencial de is dos blocs dialectals. OCCIDENTAL 1 . Cinc vocals atones (Exs: cosa, setmana, pintar, tocar, 1] publicar) ,, ORIENTAL 1. Tres vocals atones (Exs: cosd, sdtmand, pintar, tucar, : publicar)* , *(Les paraules estan escrites representant la forma de pronunciar: setmAna/scJtmana -amb la vocal neutra o que es pronuncia en un so entre a i e- i tocar/tucar -les o ato nes es pronuncien u). -- -~- :J El catala oriental abras:a la resta del terri tori: la Catalunya Nord, a Frans:a, Catalunya ( exceptuant-ne els territoris lleidatans i tarraco nins esmentats), la ciutat de lAlguer, a Cerdenya, i les llles Balears. Dins del dos blocs dialectals els dia lectolegs han considerat un total de 9 dialectes propiament dits: Al catala occidental: -Nordoccidental o Lleidata -De transici cap al valencia o Tortos -Valencia septentrional - Valencia central o Apitxat - Valencia meridional Al catala oriental: -Rossellons -Alguers -Central - Balear 24 i i El petrerins i les petrerines parlem, per tant, valencia meridional -amb algunes caracers tiques comarcal i locals propies, com veurem -, o el que s el mateix, una forma dialectal del catala propi de les terres valencianes del sud. f .2 J! ij LA PRONNCIA: LJ UN ACCENT DISTINT Tots nosaltres tenim un certa conscien cia que la llengua es pronucia de manera dis tinta segons el lloc (as:o passa a totes les llen ges del mn: a lespanyol, a langls, al fran cs, etc. Noms cal que reflexioneu un poquet sobre les diverses formes de pronunciar les panyol a Andalusia, Castella, Canaries, Mrcia, Argentina o Mexic, per exemple). N 1 1 11 11 osa tres, e s petrenns, presentem un accent o model fonetic* distint, sobretot als dels nos tres ve:ins catalanoparlants ms llunyans (safo rencs, castellonencs, eivissencs, barcelonins, lleidatans, etc.), i no tant en relaci als ms propers (habitants de les comarques del Vinalop, alacantins, etc .). s evident que en aquestes sis carac terstiques del parlar petrer no es troben totes les peculiaritat fonetiques del nostre ca tala local. Tot i aixo, creiem que sn el suficientment representatives per demostrar dues coses: lr. Qye la fonetica del valencia de Petrer no s tan distinta de la resta de pronncies de les altres variants geografiques del catala. 2n. Qye, en lnies generals, la nostra fone tica, malgrat ser un parlar fronterer, mant un grau de genu:itat bastant acceptable i que, en cap cas, pot posar en dubte la catalanitat de la nostra parla, del petrolanc . y~@!l Caracterstiques fonetiques diferenciades del parlar petrer. 1 . Pronncia del diftong ou coma au (P. ex:pou, ,,, pron. pau; maure, pron. maure; ou, pron. au) 2. Pronncia de la a atona precedida duna e tonica oberta (e) tamb en e oberta (P. ex. terra, pron . ferre; tela, pron. tele). 3. Pronncia duna t inexistent en lescriptura : al final de certes paraules (P. ex. coZ.Zegi, pron. coZ.Zegit, i premi, pron. premit, api, pron. apit). 4. Caiguda de d intervocalica (P. ex. honrada, pron. honra, llaurador, pron. llauraor; matinada, pron. matina; soldadura, pron. soldara) S. Pronncia sense i del grup ix (P. ex. caixa, mateix, reixa, crixer, pron. caxa, matex, rexa, crxer) 6. Emmudiment generalitzat de la r final (P. ex: parlar, sabater, Petrer, portador, tenir, pron. parla, l sabat, Petr, portad, ten). J LES PARAULES: LES NOSTRES I LES DELS VEiNS. El nostre catala presenta un trets le:xicals semblant al de 1 entorn: paraules normatives reco llides en la majoria dels diccionaris, arcaismes*, localismes* producte de certes deformacions fonetiques, barbarismes* i, dins daquestos, sobre tot castellanismes*. A ms a ms, cal tenir en compte tres processos que han incidit en un canvi o variaci constant del nostre le:xic: l. El pas de societat tradicional ms o menys ruralitzada a societat industrial i de serveis en aquestos ltims 50 anys ha fet que moltes paraules catalanes usades per les persones nascu des abans dels anys 50 hagen caigut en dess. 2. La intensa castellanitzaci -especial menta partir dels anys 50-provocada pel mitjans de comunicaci (cinema, radio, TV) i lescola sha vist aguditzada perla pressi demografica, terri torial i capitalina de la ciutat vei:na historica ment castellanoparlant dElda. 3. La presencia del valencia a lescola, ls parcial de lidioma als mitjans de comunicaci, la presencia en certs ambits oficials i culturals, els cursets, etc. han contribui:t a introduir -o reintro duir- le:xic normatiu estandard. Els dos primers han actuat com a fac tors empobridors de lidioma. El tercer, en canvi, ho ha fet en un sentit enriquidor i anive llador amb el catala parlat en la resta del domi ni lingstic. Siga com siga, tot seguit tracta rem, sense afany dexhaustivitat, de plantejar alguns del problemes referits a les nostres paraules ms comuns i usuals. 25 Els barbarismes. El catala, com qualsevol altra llengua del mn que ha entrat en contacte amb altres cultu res, sha alimentat de moltes paraules procedents del seu entorn. Son les aportacions de ladstrat*, o mots procedents deis ve:ins o del contacte cultural. Vegem-los en el Document 25. y~~~ Ladstrat cata/a Cultismes i semicultismes*: actual, individu, ofici, necessari, regular, regla, capilar, mobil, telifon, ignorar, cardioleg, pedagog, psiquiatra, sensual, ofici, etc. Cree com (Edat Miijana}: galera, xarxa, codonyat, prestatge, calaix, etc. Occita (Edat Miijana}: empatxar, mermar, etc. Italia: artesa, emboscada, macarr, medalla, novel-la, panta, saldo, batuta, partitura, piano, casino, escopeta, etc. -Francs: llinatge,jard, patge, claraboia, ximeneia, con som, entrecot, hotel, moda, somier, xofer, xalet, carnet, . etc. America precolomb*: butaca, cacau, xocolate, canoa, . cacic, huraca, taur, tomata, etc. i -Angls: esport,futbol, golf, bistec, club, mting, monitor, parking, interne!, etc. Calo*: xaval, pirar-se, canguelo, camelar, paio, dinyar-la, etc. Altres llenges com lalemany, el neer lands, el serbo-croat o lhongars tamb han deixat petjades en el catala. Pero ha estat sobre tot el castella !idioma que ms ha penetrat a nivell lexic en la nostra llengua. La presencia de castellanismes s constatable des del mateix ori- 26 gen del catala -a ligual que la presencia de cata lanismes en el castella-, tot i que comern;:a a ser especialment aclaparadora des del segle XV fins als nostres dies. Castellanismes. Hi ha castellanismes antics que desprs dhaver estar sotmesos a unes certes adaptacions han acabat per ser acceptats. Nhi ha, pero, altres molts que, malgrat ls generalitzat entre els cata lanoparlants, no es consideren adequadament normatius o estandard. ~ y~~~ Castellanismes antics ds .freqent en el cata/a. bando! esmorzar coix(o) mosso maco xarnego buscar !lastima preguntar quedar boda entregar assentar queixar-se etc. Aawaat 6 lscriviu en un full un text, o un seguit ~oracions, amb castellanismes. .rDesprs intercanvieu-los entre vosaltres i corregiu . los _ _ee! ~-~~k~r torna~ _t-v~s-~ _{s i comentant-los. ] ! ._ f})~@tl Castellanismes no normatius. (Entre parntesis hem posat la forma correcta) . ..... ~ hasta (fins) abuelo (avi o iaio) isla (illa) menos (menys) palacio (palau} pasillo (corredor) apoiar (recalzar o donar suport) pato (anee) pues (dones) baldosa (vorera) puesto (lloc, parada) desde luego (per descomptat) calroncillos (calrotets) rato (estona) retrassar (endarrerir) ruido (soroll} techo (sastre) tenedor (forqueta} tio (ancle) entonces (aleshores) abanico (venta!!) grifo (aixeta) COM DIEM EL QUE DIEM (LA MORFOSINTAXI). En aquest apartat ens preocuparem de les peculiaritat gramaticals o si preferiu morfosintac tiques*. En alguns casos tenen molta relaci amb qestions lexiques o fonetiques, pero conv trac tar-les especficament. Costruccions sintactiques freqents. Hi ha determinades construccions sintac tiques genu:ines que han caigut en dess i han estat substitui:des, com no, per un cale castellanitzant. Y~@fl El lingista i escriptor de Castalia, Enrie Valor i Vives (1910-2000) que amb obres com Curs mitja de Gramatica Catalana referida especialment al Pas Valencia ens ha ensenyat a usar adequadament la nostra llengua. 27 CATEGORIA GRAMATICAL Articles Preposici + articles Genere Demostratrius Pronoms Verbs Alguns problemes morfologics del parlar petrer. NO RECOMANABLE el arbre es arbres es dones 1 -per el cam -pals homens la costum; la Jront; la senyal; l a pendent; la corrent; les avantatges .. . l imatgens; vostens; llapissos; dillunsos; dijousos ... l aq~ellos asto mosatros, vosatros, ellos se lha donat (a ell) dna-li-lo (aixo} lis dna un !libre -parla-mas vos donar el pa jo ha dit tu i jo han dit haiga, haigues , haiga, haiguem, haigue, higuen ha-hi una xica faja,Jages,faja,fagem,fagen que no es perga que no es dorga aprengut, cobrit, comprengut, concluil, fundit, imprimit, obrit, transcurrit ADEQUAT larbre els arbres les dones -pel cam -per als homens el costum; el Jront; el senyal; el pendent; el corrent; els avantatges ... 1 imatges; vosts; els llapis; els dilluns; els dijous ... aquells aro o aixo nosaltres; vosaltres; ells li l ha donat dna-li-ho els dna un !libre parlans us donar el pa jo he dit tu ijo hem dit haja, hages, haja , hagem, hageu, hagen. hi ha una xica fara,Jaces,Jara,fagem,fageu,fagen que no es perda que no es dorma aprs, cobert, comprs, conclos,fas, imprs obert, transcorregut - Entre les ms recents trobem 1 expressi interrogativa com et crides (calcada del castella como te llamas) i que mai no podra substituir la nostra com et dius . .J maleta, les has trobat, les pomes; quan caldria dir, te !han portada, la maleta i les has trobades, les pomes. -Molt de compte ambles frmules o per frasis per expressar lobligaci. No digueu mai ha-hi que estudiar, tens que venir, sin cal estudiarlsha destudiar i has de venir. -Da a da es perd la conconcordans:a del par ticipi amb el pronom. Aix sentim: te lhan portat, la 28 - Eviteu les construccions de futur del tipus Dema vaig a comprar els regals. La nostra forma no s perifrastica sin simple, dema compra r els regals, i prou. - Per ltim, expresseu la probabilitat amb la perfrasi [deure+infinitiu]. No digueu Seran molts en la festa perque fan soroll, sin Deuen ser molts en la festa perque Jan soro!!. 13 CAP A LESTNDARD. Fins ac hem vist molt succintament com hem parlat, i parlem, habitualment el nostre catala i quines coses cal anar canviant a poc a poc per acostar-lo a un model acceptable normativa ment i, sobretot, ms proper a les altres formes de parlar la llengua arreu de tot el domini idiomatic. Sabem que aixo s un procs lent. Noms ls intens i conscient fara que al llarg dels propers anys siguem cada volta ms par lants i millors. sa dir, experimentem un crei xement quantitatiu i qualitatiu. No es tracta de generar un canvi radical de la nit al mat: les cola, els mitjans de comunicaci que tinguen la dignitat dusar, i usar b, el nostre idioma, la lectura, els usos formals, una certa presa de consciencia de la necessitat de parlar i escriure cada vegada millor la propia llengua, etc. faran que arribem a un estandard generalitzat entre bona part de la poblaci valencianoparlant. - Com veurem en el proper captol, aixo no depn de nosaltres solament a nivell individual, cal el concurs dinstitucions poltiques i diverses instancies socials. Pero tamb cal, indubtable ment, el nostre comproms particular. ~~~@ Fragment de lAmbaixada en Valencia de 1980. Petrolancs. Ya soc as. com va di el Tarradellas, a cava!! de este rox Y al front de esta cuadre/la. Estaba yo en Forriols, el que treballa en el banc, arregln un almorsaret pa sampamolo en el cam. Mos estava resultant la cosa prou barateta, perque en sincuanta pesetes, Forriols, no se com seu arregla pa dexamos fartaets de gachamiga y sardineta, cuant me ve el Ayatol y me diu: )Escolta, che. ya est be de estar parat. Engancha a la cuadre/la i arreaten pa Petrer i als que tenen en la ma el rabo de la paella, lis dius de la meila part que no siguen capsots, que abriguen la ma o lis la obris a calbots. Y que no te asuste Guitarra. Tu parla en ell,Jeli la pilota Y ntalo be de vaselina Que ya vors com de guitarra se te queda en mandolina. Y del almuerso de Forriols No tingues preocupasi, tu arrea, que del almuerso, ya me encarregue yo. 29 f 1 1 1 V__./ Al ~ocument 3 1 teniu un {ragment ~e 11 Ambaixa~a en valencia ~e 1980, text humorstic en vers 4ue es representa en les lestes ~e 111oros i Cristians ~el nostre poble. Com po~reu comprovar esta re~actat en valencia ~ialectal, s a ~ir en el parlar petrer, i a ms a ms en ortografa castellana. rcorneu a escriurel estan~aritzant-lo ~acor~ amb la normativa (canvieu noms a4uelles coses 4ue siguen imprescin~ibles). Definici, procs de consecuci i Juncions de lestandard. Lestandard s una varietat superadora de la 1 diversitat idiomatica a disposic de tota la comunitat de ~ parla, la qual ha de ser utilitzada per tothom (per tot hom que la necessite) en el moment adequat i en el lloc esciaent. Lestandard s un punt darribada en el procs normativitzador* i normalitzador* de !idioma. En cap cas s, sera, una imposici academica sin el producte dun ampli consens social implcit. Les Juncions de lestandard dins del desenvolu pament normal del comportament lingstic duna comunitat sn: a) Facilitar de forma economica i simplificado ra (no restrictiva) models de !lengua pera situacions for mals i transdialectals. b) Aportar un alt valor smbolic i aglutinant (identificador) als parlants que servesca de referencia i que, des del punt de vista de !estructura lingstica, con tribuesca a diferenciar la !lengua de la comunitat de les _ varietats veines o afins. ~ ... ~ .. -~ e:: 30 :. 111. ELS USOS DEL VALENCIA 3]:j CONTACTE DE LLENGES I USOS. Una llengua no existeix i prou. Existeix perque susa. Una comunitat que t noms una llengua acostuma a usar-la per a totes les fun cions, a tots els llocs, de totes les maneres possi bles: el desenvolupament de la societat s el desenvolupament de lidioma . Ara b, quan en un poble com el nostre, inserit en la societat valen ciana, una llengua forastera comens:a a ocupar espais que en una situaci de normalitat hague ren estat ocupats per la llengua territorialment propia*, llavors ens trobem en una situaci de conflicte lingstic*, consistent en que la llengua forastera ocupa a poc a poc els ambits lingstics* considerats prestigiosos o alts, quedant els pocs prestigiosos o baixos reservats per a la llengua autctona. Aquesta divisi de funcions i espais se li denomina diglossia*. Clar i ras: Des del segle XV el usos del valencia no han fet ms que minvar en tots els amb its. La diglossia generalitzada des del segle XVIII ha estat una constant que sha convertit en un dar procs de substituci lingstica del valen cia pel castella a partir dels anys 40 del segle XX i que ni tan sols la Llei ds i Ensenyament del Valencia ha pogut aturar, malgrat les tmides pol tiques lingstiques dutes a terme perles distintes administracions autonomiques daquests darrers anys, potser per aixo, per tmides. 3.2. LA TRANSMISSI GENERACIONAL. Per a que una llengua es perpetue s imprescindible, per damunt de tot, que es trans meta de pares a fills, s adir, que es produesca la ln a4uest especial arbre genealogic us proposem 4ue estu~ieu levoluci lingstica ~e la vostra famlia en tuatre generacions (~es ~els vostres besavis a vosaltres mateixos i els vostres germans o germanes). ls trae ta 4ue escrigueu ~ins ~e ca~a tua~ret la llengua tue parlaua o parla habitualment ca~ascun ~els membres familars citats -valencia o castel/a-, ~esprs sumeu ~estuerra a ~reta (per exemple, 3 besavs parlaven valencia 5 parlaven castel/a). (])atuesta manera po~reu comprovar per la vostra propia experiencia fami liar s ha hagut o no nterrupci ~e la transmissi generacional ~e li~ioma. J{elacioneu les vostres ~a~es amb les ~a/tres companys companyes ~e la classe, i en {unci ~atuests resultats tragueu les vostres propies con clusions en relaci al futur ~e la llengua i la transmissi generacional. besavi patern lr. besavia paterna 1 besavi patern 2n. besavia paterna 2 ~/ ~/ Avi patern I Avia paterna ~ 1 Pm besavi matern lr. besavi materna 1 besavi matern 2n. besavia materna 2 ~/ ~/ Avi matern I Avia materna ~ Mare ~ ~ Fills/Filles J (Si us calen ms quadrets pera aquests apartat, perque sou ms de S germans o germanes, afegiu-los.). 31 transmissi generacional. Si el valencia encara es parla al Pas ale n.- .ii o al nostre poble ha estat gra ci.::: s a aq uest procs familiar. La inte rrur..:i da que st procs acabaria amb ls real de lidioma -tal i com varem veure que va passar a C i.l a o Oriola -i el conclui ra inexorab lement a la seua mort. Una llengua no transmesa genera ci onalmen t podria sub sistir artificialment durnnt 20 o 30 a nys, fent funco ns supercst ruc turals (cultura, educaci , usos administrat ius i j urdi cs, etc.) pero finalment acaba ra per ser r elegad a a un estatus mer ament ornamental, sup erflu o simblic. Si analitzarem el cas de Petrer, veurem que la transmissi generacional de la llengua havia estat una practica habitual entre les das ses baixes i mitjanes, s a dir, la immensa maja ra, des de sempre. Per aix, tothom podra pen sar que seria molt difcil que es produira una substituci lingstica immediata. Ara b, a par tir dels anys 60, amb la rribada massiva dels immigrants castellanoparl ants i del progrs socioeconmic, les condicions de transmissi generacional de lidioma canvien: els matrimo nis mixte s (pare parlant duna llengua i mare de laltra ) opten, quasi sempre, per educar els seus fills i filles noms en castella, s a dir, la conver teixen en la llengua de la llar; per altra banda, algunes famlies que experim enten un progrs economic considerable decideixen, com deia 32 ironicamentJoan Fuster, canviar de mobles i de llengua, i, logicament, fan opci perla conside rada important, lespanyola. Aix, als anys 60 si naugura una tragica moda per a lidioma: la int errupci de la transmissi generacional. Aquesta practica sistematica suposaria en pocs anys la monolinguitzaci real de tots els poten cials valencianoparlants petrerins. LA LLENGUA A LES RELACIONS 1 NTE RPE RSONALS. Els homens i dones que vivim a Petrer entenem el valencia, segons les darreres enquestes, en un percentatge elevat (78%) i un nombre important estem capacitats per a par lar-lo (34%). Alguns, els ms jvens i els ms formats, pera llegir-lo i escriurel tamb (11 %). Tot i aixo, sembla ser que lusem molt menys que el sabem. No cal ser excessivament perspi ca; per adonar-se daquest fet. Els valenciano parlants de Petrer tendim a ocultar lidioma en moltes ocasions, s adir tenim una norma ds* restrictiva que fa, per exemple, que quan parlem a un estrany ho fem sempre en castella, i que usem aquest mateix idioma per altres funcions com les relacions amb els funcionaris, les inter vencions en reunions pbliques, les converses informals en els ambits de diversi i oci, els negocis, etc. ~- r/})~3~ Griific on es representa ls real del valencia entre els petrerins en base a 32 ambits i funcions socials {lndex 1. O seria un s normal, semblant al que es fa actualment del castel/a; el O seria labsencia total ds). modifica contribuid decidida ment a la substituci lingstica abans que finalitze el segle XXI: sera lelditzaci de Petrer, inevi tablement. 0,5 ~ ~ 0,4 ~ ... 0,3 ... ... 0,2 ... 1 1 ... O, 1 ... 0,0 ,... 1 1 Escoltar Llegir Parlar Escnure Les dades corresponen a una enquesta realitzada el 1997 entre 450 petrerins i petrerines. Hi ha alguns, pero, que pensen que parh1.r valencia com a norma, s a dir de manera normal, s un acte de mala educaci. Amb aquest pobre argument, que aire gen constantment coma justifica ci de la seua falta de lleialtat lin gstica*, tracten de legitimar comportaments de menyspreu i vergonya cap als trets sociocultu rals que els identifiquen. Per altra banda, altra tendencia restricti va a ls de lidioma consisteix a parlar en cas tella indefectiblement a les persones que no par len valencia, cosa que no vol dir que no lenten guen. Es tracta duna tendencia que si no es cPer grups ~e 3 a 5 alumnes organitzeu petits ~ebats amb la {inalitat ~e proposar mesures entre el ;ovent 1ue canvien les normes ~s ~el valencia i per metes1uen, en un futur, incrementar els baixos n~ex ~s i~iomatic 1ue shi observen en el gra{ic anterior. (l)esprs, {eu una posa~a en com i acabeu re~ac tant un ~ecaleg 1ue a{avorisca lincrement ~e ls social ~el valencia a cPetrer. VALENCIA A LESCOLA. Durant molts anys lensenyament del valencia a lescola estava prohibit (recordeu el Document 15). Aquesta prohibici fou tan intensa i interioritzada socialment que mes tres, alumnes i ciutadans en general, acabaren per creure que la llengua que parlaven a casa i al carrer era realment poc o gens apta per a ser ensenyada. Des de la promulgaci de la Llei ds i Ensenyament del Valencia al 1983, lensenyament del valencia, tres o quatre hores setmanals, i len33 senyament en valencia no ha deixat de crixer al Pas Valencia i al nostre poble. En lactualitat el 21% dels escolar valen cians seduquen seguint programes bilinges i practicament el 100% dels que viuen a les comar ques historicament valencianoparlants* estudien el valencia i, fins i tot, alguna assignatura en valencia . A Petrer, a sis centres dels vuit que hi ha dlnfantil i Primaria, i als dos de Secundaria, s o ferten programes bilinges densenyament en valencia. s el que es denomina les lnies denry~~~ Portada d un !libre de te xt pera lensenyament del valencia en lEducaci Primaria. 34 senyament en valencia. Aquests programes sn seguits aproximadament pel 20% de la poblaci escolar. El restant 80% estudia, si ms no, 1 a.rea de Valencia i una altra a.rea en valencia a partir de 3r. de Primaria. Lactual Sistema Educatiu Valencia esta concebut legalment per garantir en finalitzar els estudis obligatoris el domini igualitari de les dues llenges oficials, valencia i castella. Aquesta obliga torietat es recull de manera inequvoca tant a la Llei ds i Ensenyament del Valencia coma la Llei Organica General del Sistema Educatiu (LOGSE) Ara b, a hores dara, ben b podem dir que aquesta garanta noms s acompleix plenament en lalumnat que segueix els Programes Educatius Bilinges. En la resta de casos ens trobem davant una realitat de fracas escolar pel que fa al domini competencia! de les dues llenges oficials -situaci especialment alarmant a les comarques historica ment castellanoparlants* i als col-legis privats i concertats-. Dit daltra manera, el Sistema Educatiu Valencia o, millor dit, els seus gestors, conculquen sistematicament un dret i un deure educatius. I, a ms a ms, contribueixen decidida ment a la substituci lingstica del valencia. En conclusi, la nostra Comunitat Autonoma pateix en materia educativa i lingstica un seris deficit democratic del qual sn responsables, paradxica ment, les autoritats democratiques. y~~fj Del valencia a lensenyament a la LUEV i a la LOGSE. -A LA LUEV: Article 19 [...] al final deis cicles en que es declara obligato ria la incorporaci del valencia a lensenyament, i qualse-1 vols que haja estat la !lengua habitual en iniciar els estu dis, els alumnes han d estar capacitat pera utilitzar, oral ment i per escrit, el valencia en igualtat amb el castella . -A LA LOGSE: Article 13 Leducaci primaria contribuira a desenvolu par les capacitats segents en els nens: a} Utilitzar de manera apropiada la !lengua castellana i la !lengua oficial de la seua Comunitat Autonoma [...] Article 19 Leducaci secundaria obligatoria contribuira a desen volupar en els alumnes les capacitats segents: a} Comprendre i expressar correctament en !lengua castellana i en la llengua oficial propia de la seua ! Comunitat Autonoma textos i missatges complets, orals i 1 escrits. LIDIOMA I ELS PODERS PBLICS. En algun dels apartat anteriors ja hem fet referencia a 1 obligaci democratica que els poder pblics tenen de protegir i estimular a le xercici dels drets lingstics pel que fa al valencia. A ms a ms, des de les diverses administracions (ajuntaments, mancomunitats comarcals, dipu tacions i Generalit at) tenen lobligaci de pro moure ls de lidioma en totes les activititats de caracter oficial o financiades totalment o parcial ment amb fons pblics. y~~~ De ls oficial del valencia (LUEV). Article 7. 1 . El valencia, com a !lengua propia de la Comunitat Valenciana, ho s tamb de la Generalitat i de la seua . Administraci Pblica, de lAdministraci Local i de les !i i altres Corporacions i Institucions Pbliques depenents ; daquelles. 1 ) 1 2 . El valencia i el castella sn llenges oficials a la Comunitat Valenciana i, com a tals, llur utilitzaci per lAdministraci es Jara en la forma regulada perla Llei. Done b, malgrat el que diu la legislaci valenciana, 1 actuaci de les di verses administra cions pbliques deixa molt que desitjar en aques ta materia. De nou es manifesten seriosos defcits democratics que, sovint, sacosten a lagressi dels drets ciutadans. Lactuaci en diversos ambits de la vida oficial, poltica, cvica i, en general, pblica ha de ser una iniciativa dels nostres representants pol tics que ha de comptar amb els mitjans materials, humans i economics que permetan desenvolupar aquestes accions denominades de poltica lings tica*. Les diverses administracions compten amb organismes que planifiquen i desenvolupen aquestes poltiques lingstiques tendens a la pro moci o normalitzaci lingstica. En el cas de ladministraci autonomica, la Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia compta amb una Direcci General dOrdenaci Academica, lnnovaci Educativa i Poltica Lingstica, un nom ben llarg pero inversament proporcional a la 35 seua eficacia real. Al nostre Ajuntament tenim una Regidoria de Normalitzaci Lingstica per desenvolup ar tasques relatives a la promoci de !idioma en la vida administrativa municipal i entre la poblaci. Cal dir que, tot i haver dut a terme algunes actuacions meritories, la seua efica cia s, ara per ara, ben minsa. Y~s@ Palau de la Generalitat Valenciana, seu del govern i smbol del nostre autogovern, des don shauria dimpulsar una pol tica lingstica a favor del valencia que acabe amb els actuals diji,cits democraticspel que fa als nostres drets lingstics. Nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes valencians, ambla llei enlama i tenint en comp- t 11 1 11 h d e que paguem e s nostres 1mpostos , em exercir el dret dexigir la plena presencia del valencia en la vida administrativa i en totes les 36 activitats que les diverse_s institucions pbliques patrocinen. Recordem-los, als poltics, que la Llei ds i Ensenyament del Valencia ens com promet a tots en ls i promoci de la llengua propia, i a ells, els primers, per un sentit etic ele mental de la responsabilitat. Actwaat 10 1 . Organitzeu-vos per grups i, mitianrant visites,; i : entrevistes amb els poltics o tecnics responsables, ! consulta ae aocumentaci, observaci ~e la realitat, etc. investigueu la presencia real ael valencia a la 1 . viaa aamnistrativa i a les actvitat pbltues patro- cinaaes, financiaaes o subvencionaaes per les aiverses aaministracions pblitues: LAJUJtrrAH1Dtrc (])l cPlt[O.l({ ! LA 111AnC0H1U1t1rrArc (])l 11(Ult1OcP}S (])lL VJnAL0cP . LA (]))cPUrrAO cPO.0VJnOAL (])ALACAnrc . LA CilJtl({ALJrrArc VALl;JtOAJ1A . Amb lota la informaci obtinguaa elaboreu un l 1 informe on es aestatuen els ms importants aeficits aemocratics pe/ tue fa a ls ael valencia. Jeu arribar atuests informes a les persones respon , sables (Alca/aes, regiaors, presiaents, consellers, etc.) , i exigiu-los, respectuosament, el compliment ae la 1 !lei ~-s i lnsenyament ael Valencia. Com a ivens , ciutaaans i ciutaaanes valencians s un aret i un aeure inexcusables tue teniu. Finalment, altra qesti dinters sobre la que conv exigir especial sensibilitat als poders pblics s la de la retolaci, senyals, indicadors i noms de lloc: A) lndicadors viaris urbans i noms de carrers, jardins, places i avingudes. B) Els senyals de transit que duen text i les paletes indicadores de direcci han experimentat un avarn;: important pel que fa a la retolaci en valencia. Cara i creu de les retolacions als llocs pblics: Una practica diglossica -Correos y Telgrafos, en gran-; carrers, tamb en castel/a-; el valencia, !lengua de reivindicaci juvenil amb els okupes; i indicadors lingusticament normals. PL~ ~ 1ENKIC~ C) Per altra banda estan els indicadors per a accedir a diversos llocs dinters pblic i les pro pies retolacions daquest llocs, centres, instal-lacions o espais. D) Els noms de lloc o toponims shan de mantenir o recuperar escrits correctament. Els noms ens identifiquen com a poble. El nostre poble va donar un gran pas quan el 1983 es va oficialitzar democraticament el nom que mai no vam deixar dusar Petrer (pronunciat petr, per les caracterstiques fonetiques propies del catala que hi parlem), substituint el castellanit zant Petrel. i))~~fl Extracte de la moci presentada el 30 dejuny de 1983, perla qual es proposava el canvi de denominaci del municipi de PETREL pel de PETRER {Aquesta moci fou aprovada per 16 dels 20 regidors municipals presents en aquel! ple ordinari de lAjuntament de Petrer}. [ .. } Avui proposem a lAjuntament Ple ladop- ,. ci com a denominaci oficial del nostre Municipi el nom de PETRER, en substituci de !actual PETREL. 1 Perque aqu no es tracta simplement dun canvi de nom. Es tr~ct~ de recuperar la den_o:inaci valen_cia na, per a que d aquesta forma se sapia des del primer moment la nostra pertenencia a la Comunitat de la que per historia formem part. s cert que en lactualitat PETRER s un poble bilinge, pero no s menys cert que les seues bases sn ine quvocament valencianes. [ .. }. Vull fer constar tamb que noms amb el canvi dun nom, per important que siga, no fem pas. Cal fer moltes altres coses pera que la normalitzaci de la nos .~. tra !lengua siga un Jet.[ . .} 37 rl~ 1 1 cPer grups, feu un safari fotografe i lingstic. lsj tracta ~e posar un carret a una camera i fotografiar ; tots aquells cartells, retols, n~ica~ors, senyals, etc. ~ei caracter pblic que estiguen noms en castella, que estguen en bilinge pero afavorint el pre~omini ~e/1 castel/a o que estiguen en valencia pero amb faltes ~ortografa. Zmb po~eu fotografiar aque//s a/tres que han estat ob;ectes ~e pinta~es antivalencianes. , cPosterio,:ment a classe, els comenteu, proposeu la seua escriptura correcta i elaboreu un informe pera : a~refar a lAlcal~e, o qualsevol altre responsable pol- tic, amb la finalitat ~e fer-lo coneixe~or ~e la situa ci tot ~emanant-li que proce~esca a corregir la irre gularitat troba~a. LLENGUA 1 MITJANS DE COMUNICACI. Perque el nostre idioma tinga futur s imprescindible que incremente incessament la seua presencia a tots els mitjans de comunicaci, inclosos els que naixen de les noves tecnologies com internet. Des de fa mig segle, i en un futur cada vegada ms, els mitjans de comunicaci (televisi, radio, cinema, premsa escrita i duna forma crei xent la informatica i internet) sn els autentics conformadors dopini, modes, models de com portament social i lingstic. Si als mitjans hi ha 38 ~-- Joan F uster* va escriure / any 81: Lnica possiblitat seria rescatar /utillatge audiovisual per al cata/a. T robe que s un pas a donar. abans i tot de recuperar /escola o la Universitat. o la tipografa. cada vegada ms valencia, si hi ha cada vegada ms mitjans en valencia, sera un dar smptoma que la llengua t futur. Els seus usuaris no tindran cap dubte sobre la seua utilitat, modernitat i vigencia. Si la presencia de lidioma, en canvi, shi veu redu:ida, la majar part de valencianoparlants, a mig i llarg termini, acabaran per renunciar als usos modernitzants de lidioma i, per tant, al seu caracter practic. Sense mitjans en catala, el catala no existira i els que el parlem acabarem per semblar animes en pena usant un idioma con demnat a viure en el passat, sa dir, a la llatinitza ci, la folkloritzaci i la inevitable extinci: com els dinosaures. Per tot aixo, a la Llei ds i Ensenyament del Valencia es fa constancia de la importancia de promoure la presencia de la llengua propia a la radio, la televisi, la premsa escrita, ... Aix i tot, els actuals govemants de la Generalitat Valenciana fan ben poc per fer realitat aquest manament democratic. De nou, el menyspreu a la legalitatvigent en materia lingstica, s, dissortadament, la irresponsable practica dels nostres poltics autonomics. t!)~~p De ls del valencia als mitjans de comunicaci social alaLUEV. 1 Article 25 1. El Consell de la Generalitat Valenciana vetlara per que el valencia tinga una adequada presencia a les emis sores de radio o televisi i a/tres mitjans de comunicaci gestionats perla Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competencia dacord amb el que dis- 1 posa la presente Llei. 2. Impulsara ls del valencia a les emissores de radio i televisi. [ . .} ., = -.i Caldria acabar aquest apartat referint-nos als mitjans locals i comarcals. En aquests moments no es pot dir que l oferta siga nul la, pero s que es pot afirmar que es troba sota mnims (fins i tot en els mitjans de titularitat pblica!). Podrem dir que molts daquests mit jans passen de bilingitzar-se ni tan sols mni mament -sobretot els de caracter comarcal amb seu a Elda-, i els que es bilingitzen ho fan, llevat dhonroses excepcions, amb comportaments diglossics i marginals tan evidents que produeixen un efecte bastant negatiu sobre el valencia i els valencianopar lan ts. Per grups, analtzeu la presencia ~e mitians ~e comuncaci a la nostra societat 4ue siguen en valen cia o 4ue continguen espas en valencia. ln els mtians ~e comunicaci escrts (premsa) es tracta ~anar al 4uosc ms proper ~e casa vostra i preguntar pels pero~cs, setmanaris, revistes i /libres 4ue tenen en valencia (totalment o parcialment). Anoteu-los (amb els ttols). rJ-eu el matex en els 4ue tenen en castel/a. S h alguna publicaci parcial ment en valencia compteu les pagines en una /len gua o altra, aproxima~ament. ln els mtians ~e comunicaci orals o au~iovisuals es tracta ~anotar el nombre ~hores 4ue emeten i 4uantes sn en valencia. ls mportant 4ue n~i4ueu el tram horar. Cal in~icar tamb si es tracta ~e pro grames bilinges (on sutltzen les ~ues 1/enges). Si sn muscals, en 4unes 1/enges pre~ominen les 1/etres ~e les canfons etc ... rcamb po~eu analitzar la cartel/era ~el cinema i els C(]) ~e msica, jocs i e~ucatius 4ue tenu a casa o als 4ue, per una ra o altra, po~eu acce~r-hi. 1nalmen~ s tenu possbltats ~e navegar per la xarxa ~nternet, nvestigueu la tuantitat ~e pagi nes webs /o serv~ors en cata/a (Ho po~eu fer per territoris -6Jalears, Catalunya, Pas Valencia-o per temattues tue siguen ~el vostre inters: esports, vatges, mo~a, cinema, msica, sexe, etc.) Amb tot axo, ben b po~eu fer un informe tue us servesca ~e base per a un ~ebat entorn a la presen cia ~el nostre ~oma als mitians ~e comuncaci i a la tecnologa nformatca mo~erna. 39 ri)~t)@ El Carrer; setmanari dinfarmaci municipal de Petrer que, llevat del ttol, contribue ix ben poca ls normal del nostre idioma als mitjans de comunicaci. 1.-llldeael se la Juegan en el Z-dlrllyde la tamporada ------,...._1,r...,. Entrevista a Loll Leal Durante este ao se Instalar la nueva red de agua potab le en la zona norte del casco urbano -Las VII Jornadas de informar n sobre la ~gen~21 __ devuelven e1 importe de los gastos de un viaje 32.000 petrerenses visitaro n las blbllotecas pUbllcas durante el pasa do UN IDIOMA AMB FUTUR. Aquesta pregunta es pot respondre des del pessimisme de la ra o des de loptimisme de la voluntat. s a dir, hi ha un munt de dades espe rarn;adores ( cooficialitat junt al castella, presencia en lensenyament, molts llibres escrits en valencia, 40 absencia de persecuci i repressi explcites, coneixement i plena acceptaci per part dels sec tors cultes i democratics, s als ambits poltics i administratius, mnima pero historica presencia als mitjans de comunicaci, etc.) i un altre munt de dades que conviden a la preocupaci i a un cert pessimisme (interrupci en la transmissi fami liar intergeneracional, reducci de ls en les rela cions interpersonals, normes ds restrictives que acaben per amagar el coneixement real de !idio ma, insuficient presencia del valencia als mitjans de comunicaci i a les noves tecnologies informa. tiques, poltiques lingstiques erra.tiques quan no contradictories i contraries a un mnim procs normalitzador, etc.). I com que el panorama s certament con fs noms podem referir-nos al futur de !idioma apeHant a tres factors: l. ~e els nostres poltics -municipals, autonomics, estatals- entenguen duna vegada per totes que fer una poltica lingstica afavoridora del valencia s un acte dhonestitat i dignitat democratica que no tenen dret a negar-se i, sobre tot, a negar-nos als ciutadans daquest pas. Cosa, ara per ara, no ens equivoquem, difcil de creure. 2. Que els moviments culturals, cvics i ciutadans continuen implicant -se en la defensa de !idioma i exigint els seus drets lingstics basics; que, a ms a ms, cada volta mobilitzen ms i i ms gent -un exemple en aquesta lnia s la Federaci dEscola Valenciana-, i que les conquistes obtingudes siguen plataformes per asso lir-ne de noves. 3. Qye els jvens, els homens i dones que han passat per lescola i han estudiat valencia -i en molts casos en valencia-, assumesquen plenament el repte de desenvolupar en profunditat la Llei ds i Ensenyament del Valencia que, tot i tenir gaireb una vintena danys, es troba quasi sense estrenar per culpa duns poltics timorats que encara que shan sabut aprofitar de la democracia, els seus cervells estan ancorats en els temps foscos de la vella dictadura en tantes i tantes coses. Diguem i diguem-los, a ells, allo que deia el gran poeta Vicent Andrs Estells*: Assumiras la veu dun poble i sera per sempre poble. r/dMtat 13 ls eoi~ent cue el futur ~e li~ioma ~epn, sobre tot, ~e oosaltres. Sera allo cue oulgueu cue siga. La situaci pe/ cue fa al coneixement ~e li~ioma, en ~a~es ~el Cens ~e poblaci ~el 90 , s la cue po~eu comprooar al ~ocument 41. ls evi~ent cue el coneixement ~e li~ioma en un futur, ara mateix, ;a estara incrementant-se, pero i ls Acuest s el ~ebal ~e~acteu 8 3 propostes, en homenatge a lany en cue es va promulgar la .lei ~-s i lnsenyament ~el Valencia, per fer possible un increment real ~e 1-s ~e li~ioma en tots els ambits ~e la societat valenciana, en general, i en la societat petrerina en particular .. A continuaci, ~ifongueu-les al oostre institut i al mateix poble. y~~/J Grafic sobre el coneixement del valencia {en %} al Pas Valencia, a la provncia dAlacant, al conjunt comarcal format pe! Vinalop Miija i les Valls del Vinalop i al municipi de Petrer. / No comprn Comprn Parla -Pas Valencia -Vinalop Mitja Prov. dAlacant Petrer 41 VOCABULARI Adstrat. Paraules o expressions incorporades a una !lengua des daltra per raons de veinatge terri torial o cultural. Alfons X el Savi. (1221 -1284). Rei de Castel/a i de Lle (1252-84}. A causa del regne de Mrcia (1243), sorgiren friccions amb jaume I de Catalunya-Arag, de qui era gendre. Concordaren el tractat dAlmirra (1244). Lobra literaria dAlfons X d ona impuls a la prosa castellana. Almohades. Individus de la secta islamica de la tribu berber deis masmuda als confins de lAtles. El 1147 iniciaren la conquesta dAl-Andalus (pennsu la Iberica} i el 1212 faren derrotats a la batalla de les Navas de Tolosa. Almoravits. Individus de la secta islamica fundada el 1042 i originaria del Sahara. El 1062, estengueren els seus lmits fins a Algeria i pass aren a la Pennsula Iberica. Intentaren lexpansi cap a lest, que queda frenada (1114) perla victoria de lexercit catala. El regnat deis almoravits es caracte ritza per llur intransigencia religiosa. mbits lingistics. Espais, momems, oca sions, situacions o contxtos en que susa una !lengua {com ms ambits, ms normalitzaci}. Apare!! de fonaci. Conjunt dorgans humans que permeten lemissi del sons vocalics i consonantics que Jan possible la parla {!lengua, !!avis, 42 dents, paladar, nas, etc.}. Apitxat. Variant dialectal amb fenetica caste llana que es parla a Valensia i les comarques del voltant. rab {!lengua}. Idioma del grup meridional de les llenges semtiques. Hom entn per !lengua arab la parlada al centre dArabia al s VII, anome nada arab literari o classic, i en la qua! Jau escrit !Alcora. En lactualitat es parla molt dialectalitzada des del Magrib fins a Arabia. Aragons {!lengua}. Llengua romanica pro pia dArag. T el seus orgens en el segle X Mantingu tata la seua vitalitat fins al segle XV. A partir daquest moment comeni;a a perdre vigencia a favor del castel/a. En lactualitat es parla en algunes comarques del nord dArag, al voltant de la ciutat de Jaca (Chaca, en aragons}. Arcaismes. Formes, expressions i caracters tiques de la !lengua patrimonials, genuines i propies, pero que han caigut em dess i que noms es conser ven en determinades zones o en certes frases i expres sions fossilitzades. ustries. Nom que rep a Espanya la branca hispana de la dinastia deis Habsburg. Paren derro tats en la Guerra de Successi pe! barb, Felip V. Barbarismes. Susa coma sinonim destrange risme. Lexic i altres elements lingstics que formen part duna !lengua pero que procedeixen daltra aliena. Borbons. Nom de la dinastia sorgida de la casa ducal francesa deis Borbons. Aquesta dinastia arriba Espanya desprs de la Guerra de Successi amb Felip Vi sha prolongat fins als nostres dies en !actual monarca, Joan Garles J. Cal. Idioma de la naci gitana. Cancelleria Reial. Administraci poltica de la Corona. Creada al segle XIII com a escrivania, va servir, tamb, pera establir un model de !lengua unita ria per als usos formal de tot el territori de la Corona Catalana-Aragonesa. La seua importancia poltica i lingstica es fou debilitant al llarg del segle XVI. Castellanismes. Paraules o expressins ms o menys adaptades que procedeixen del castella. Cata/a arcaic. Terme amb que ens referim al catala parlat primerenc quan ja comenfava a inde penditzar-se en la seua estructura de lantic !lat. Cata/a preliterari. Forma de referir -se al catala arcaic perno existzr encara documents explci tament redactats en aquesta !lengua. Celtes. Individus dun grup de pobles origi naris del centre dEuropa, que sestengueren de lAtlantic a sia Menor. Parlaven una !lengua indoeuropea. Comarques historicament castellano parlants. Comarques del Pas Valencia on historica ment -o, almenys, des de fa vara tres segles -no sha parlat mai catala. A la LUEV se les denomina de predomini lingstic castella. Comarques historicament valencianopar lants. Comarques del Pas Valencia que tenen com a !lengua territorialment propia el catala . A la LUEV se les denomina II de predomini lingstic valencia. Comtats catalans. Conjunt de comtats cris tians del territori catala sotmesos al poder Franc. La independencia dels comtats catalans es produ al segle X Els comtes tendiren a agrupar -se entorn del com tat de Barcelona. Confiicte lingstic. Situaci social en que dues comunitat lingstiques es disputen els diversos espais dusos i Juncions pera les seues respectives llen ges. La comunitat que perd aquests espais s la que parla la !lengua minoritzada. Constituci Espanyola. Llei maxima apro vada en referendum el 1978 ambla que ens gover nem els ciutadans i ciutadanes del estat espanyol. Shi consagren les llibertats individuals, el sistema de partits, la monarqua i una certa forma dautogo vern de les nacions i regions mitjanfant els estatuts dautonomia. Corona dArag. Nom que se li dona al poder dinastic medieval que senceta amb els comtes de Barcelona i que incloia la Confederaci Catalano Aragonesa, a ms de diversos territoris i ciutats mediterranis. Cultismes i semicultismes. Paraules proce dents del !lat que shan incorporat directament al catala sense passar per un procs evolutiu historie i popular que les haja provocat canvis importants. Aix, per exemple, doculum es deriva la paraula patrimonial ull i el cultisme medie oculista. Cultura popular. Conjunt de practiques, cre ences, literatures (generalment orals), msiques,for- 43 mes de diversi, etc. que sn patrimoni dels sectors popular que no hi participen de la cultura academica de les classes dominants. Decadencia. Nom que rep el periode que, coincidint amb lEdat Moderna, va viure la litera tura culta entre els segles XV i mitjans del XIX Fou una epoca especialmentment jleble pera la literatura escrita en catala, pero no aix per a les diverses expressions de la literatura popular. Decret de Nova Planta. Disposicions dicta des per Felip V en 1707, perla qual abolia lantiga organitzaci constitucional dels paisos que integra ven la corona catalana-aragonesa, els Furs, i hi esta bla lorganitzaci poltica propia de Castella, tot prohibint la !lengua catalana. Dialectologia. Ciencia ling-stica que estudia les diverses farmes de manifestar-se una !lengua. Generalment saplica a lestudi de les distintes mani festacions territorials d un mateix idioma. Diglossia. Fenomen sociolingstic relatiu a la presencia de dues lleng-es en una societat. A una se li reserven les fancions poc prestigiases o (B}aixes, i a laltra, les de prestigio (A}ltes.A la !larga, la !lengua A acabara substituint a la B en tates les fancions. Enrie Valor (1911 -2000}. Escriptor t gramatic nascut a Castalia i autor de les Rondalles Valensianes, La Monumental Trilogia del Cicle de Cassana i obres normatives com la Frexi Verbal. Estatut dAutonomia. Llei democratica de maxim rang perla qual sautogovernen en determi- 44 nades qestions les regwns t nacwns {comunitats autonomes} de lestat espanyol. Lestatut dautono mia valencia saprova el 1982. Fonetic. Nivel! destudi de la !lengua relatiu a lanalisi dels distints sons que caracteritzen un idioma en oposici a altres. Furs. Els Furs de Valencia sn la recopilaci dels preceptes, lleis propies, donats en les corts del Regne de Valencia ifets el 1261. Es mantingueren vigents.fins al 1707 en que faren suprimits por justo derecho de conquistapel barb Felip V, imposant els castellans. Grec. Llengua parlada a Grecia. Cal dife renciar entre el grec antic o classic, molt important en lantiguitat i base de malta terminologa cientifica ar:tual, i el grec modern, que s el que es parla a Grecia en lactualitat. Guerra de Successi. Conjlicte bel-le {170214) originat per la qesti successoria a la corona hispanica per lextinci de la dinasta dels Austria. El borbons i Garles dustria, guerrejaren durant dotze anys. Finalment va vncer el barb i imposa les lleis de Castella a tot el territori de lantiga Confederaci Catalana-Aragonesa, tot prohibint la !lengua catalana. Hiode. Os en farma de ferradura situat al coll, sobre la laringe, a !altura de la quarta vertebra cervical. Homilies. Comentaris de les lectures bbli ques Jetes en una celebraci litrgica o mzssa. Antigament es denominaven sermons. Horno sapiens. Genere de primats antropoi des que compren lhome actual {Horno sapiens sapiens) i els homes fossils considerats com a formes ideals de transici en el procs d hominitzaci. A quest genere t unes caracterstiques tpiques, com la capa citat cranial {superior a 7 5 O cm3) i la postura bpeda en posici erecta. Hostes. Nom que reben els exercits en cam panya en !epoca medieval. Indoeuropeus. Individus pertanyents a uns pobles dorigen incert (possiblement les estepes asiatiques) que sescamparen des del Danubi a la pennsula Iberica per fofa Europa entre els segle XIII iXI aC. Islam. Conjunt de pobles, paisos i estats musulmans, s a dir que abrafaren la fe de Mahoma (570-632), tant des del punt de vista socio-cultural i poltic com religis. Joan Fuster. (1922-1992). Escriptor valen cia de Sueca que propugna la unitat cultural deis Paisos Catalans i defensa la !lengua com eix verte brador nacional. Autor duna amplia obra assagsti ca de caracter humanstic. El seu !libre ms conegut s Nosaltres els valencians (1962). Lnia Biar-Busot. Primera frontera entre els regnes de Castella i Valencia establida pel tracta dAlmirra el 1244. Era una lnia imaginaria que anava des de Biar {sud de lAlcoia) a Busot (nord de lAlacant). Al nord es trobava el Regne de Valencia, al sud, el de Mrcia, pertanyent a Castella. Llei ds i Ensenyament del Valencia. Llei lingstica aprovada per les Corts Valencianes el 1983 a la ciutat dAlacant. Shi consagren, entre altres coses, el caracter propi i oficial del valencia, lo bligatorietat de lensenyament del valencia i el deure inexcusable de tates les administracions pbliques a promoure ls ple a tots els ambits. Es coneix amb les sigles de LUEV. Lleialtat lingstica. Mecanisme social pel qual una comunitat de parlants tendeix a usar pre ferentment el seu idioma en tates les situacions i funcions. Llengua territorialment propia. Llengua materna i primera deis autocotons dun determinat territori. Independentment de la vitalitat o els par lants reals que hi tinga, mentre que no es done la plena desaparici daquesta comunitat de parlants, la !lengua territorialment propia no es modificara. Localismes. Paraules o expressions propies del parlar del poble que en sn desconegudes Jora. Miquel Amat. (1837-1896) Petrer llicen ciat en Dret. Poeta i periodista. Amic deis renaixen tistes valencians Teodor Llorente i Vicent W Querol. Entre la seua obra literaria cal destacar Rimas. Morfosintactiques. Part de la gramatica que estudia les regles de !estructura interna deis mots i les regles combinatories deis sintagmes en frases. Moriscos. Descendents deis musulmans andalusins {de la pennsula Iberica) que continuen vivint en les ferres cristianes desprs de la conquesta. 45 Alguns es convertiren al cristianisme, pero la immensa maj oria no. Foren expulsats el 1609. Mossarab. Individu que conserva la religi cristiana sota la dominaci islamica de la Pennsula Iberica. Terme usat per a referir -nos, tamb, a la !lengua que hi parlaven, barreja darab dialectal i romanr; que tingu una certa vitalitat fins a prime ries del segle XIII. Norma ds . Norma social no escrita i indi vidualment interioritzada que fa que la majar part dels parlants duna comunitat lingstica usen la !lengua propia en determinades ocasions i una altra distinta per a altres funci ons (normalment conside rades de majar transcendencia social). Normalitzador. Factor, actuaci o comporta ment que contribueix a augmentar lambit o la fre qencia ds dun idioma que susa restingidament i que pateix la pressi substitutoria daltre. Normativitzador. Procs pel qua! sestableix i difon la normativa duna !lengua perque siga efec tivament usada pels seus parlants. Sn instruments normativitzadors les gramatiques, els diccionaris, les ort ografies, el materials pera ensenyar !lengua, les cola i els models de les obres escrites i els mitjans de c o municaci. Norms de Castell de 1932. Acord pera establir les normes del valencia, basades en les Jormu lades a Catalunya en les primeres decades del segle XX per Pompeu Fabra, i que fau signat perles entitats i personalitats ms significatives que usaven efectiva46 ment el valencia . Aquestes n ormes continuen estan plenament vigents i sn les niques que reconeixen les universitats valencianes. Onomastiques. Que se relacionen amb lOnomastica, s a dir, lestudi cientfic dels n oms propis. Paradigmes. M odels o exemples que repre senten el comp ortament dun grup de coses o persones o una determinada classe. Ploms {iberics). Planxes planes daquest material tr obades en les excavacions arqueologiques que porten gravada lescriptura iberica, ara per ara indesxifrable. Pobles germanics. Conjunt de pobles indoeu ropeus que poblaren les plancies europees situades al nord deis Alps i entre les actuals Franr;a i Rssia . Foren els que acabaren amb l1mperi Roma en un procs continuat dinvasions entre els segles IV i V. Poltica lingstica. Conjunt de mesures preses pel poder poltic per tal de promoure i incre mentar ls social de la !lengua territorialment propia i minoritzada. Pompeu Fabra. (Barcelona 1868 -Prada, Conjlent 1948). Gramatic i lexicograf Tingu una participaci destacada en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906). La Gramtica de la lengua catalana {1912), s la seva obra ms solida des dun punt de vista lingstic. Des de lInstitut dEstudis Catalans impulsa la promul gaci de les Normes ortografiques (1913), la Gramatica catalana (1918) i el Diccionari general de la !lengua catalana (1932).Amb aquesta obres assen ta les bases normativitzadores del catala modern. Precolomb. Pertanyen als pobles i cultures americanes queja exisitien quan arribaren el colo nitzadors espanyols comandats per Cristo.fo! Colom. Premsa satrica. Periodics humorstics que donen notcies i comenten la realitat en clau burlesca . Als Paisos Catalans aquesta premsa va ten ir gran vitalitat entre mitjans del XIX i el pri mer terf del XX . Generalment, aquestos periodics sescrivien en catala. Prescriptius . Normatius. Ds correcte i obligatori. Pnic. Dialecte del Fenici parlat a Cartago i les seues colonies mediterranies entre el 600 i el 150 a. C. Ramon Muntaner. (Peralada 1265 -Eivissa 1336). Cronista, funcionari i soldat. Participa en diverses campanyes bel-liques mediterranies de la Corona dArag i en dona Je en la seua Cronica. Renaixenfa. Nom amb que els historiadors de la literatura catalana han designat el procs de recuperaci de la !lengua i la literatura catalanes por tal a terme sobretot a partir de la segona meitat del s XIX Es desenvolupa a tot el territori catalano parlant , pero ho Jeu amb especial intensitat i amb una farta influencia social noms a Catalunya. Romanf. Nom generic que es donava a lEdat Mitjana a qualsevol !lengua vulgar proce dent del !lat. Romana. Conjunt de territoris europeus on es parla, o shan parlat, llenges romaniques. Comprn la totalitat o part deis actuals estats roma ns, francs, portugus, belga, italia, sus, espanyol, etc. A la resta de territoris del mn on es parlen tamb aquestes llenges -latinoamerica, Ganada, zones dsia-se les dna el nom de Nova Romana. Romanitzaci. Procs pel qua!, els romans, no noms conquistaren nous pobles sin que els inte graren economicament, polticament, culturalment, religiosament i lingsticament a lImperi Roma. Romanticisme. Moviment artstic, literari, cultural i espiritual que sestengu per tota Europa entre finals del XVIII i el segle XIX Es caracteritza per una exaltaci de la individualitat i la reivindi caci de lesperit nacional aprofundint en les arrels medievals. Sociolingstica. Estudi de la !lengua, o de les llenges, desde la perspectiva de ls social i no pas centrant-se en la seua estructura (fanetica, lexic, morfansintaxi, .. .). Substituci lingstica. Procs pel qua! una !lengua A ocupa els ambits i les funcions socials que tradicionalment !han estat reservats a una !lengua B,fins que aquesta ltima deixa dusar -se entre els parlants de la comunitat lingstica. Substrat lingstic. Trets lingstics de tota mena (fonetics, lexics o morfosintactics) que una !len gua en procs de substituci o minoritzada per una altra, deixa en aquesta ltima. 47 Superestrat. Trets lingstics que la !lengua de la classe dominant deixa sobre la !lengua de la clas se dominada que, tot i aixo, s abrafada pels grups dominants en detriment de la seua propia. Toponmia. Part de lonomastica que estudia cientjicament els noms de !loe i el seu origen. Tractat dAlmirra. Tractat dalianfa i de delimitaci de les respectives zones de conquesta concordat entre jaume I de Catalunya-Arag i lin Jant Alfons de Castel/a, el futur Alfans X, signat el 1244 aAlmirra (Alcoia), !actual Camp de Mirra. Tractat deis Pirineus. Acord de pau signat el 1659 entre els representants de Felip IV de Castel/a i III de Catalunya-Arag i els de Llus XIV de Franfa, que posava fi a la guerra iniciada entre ells el 1635. El tractat estipulava la cessi a Franf a del comtat de Rossell (amb el Conjlent, Vallespir i Capcir) i de la meitat del comtat de Cerdanya, s a dir, el nord de la Catalunya historica. s per aixo que avui la Catalunya Nord es troba sota sobirania francesa. Trastamara. Dinastia reial castellana for mada per Enric,fill del rei Alfons XI de Castel/a, en esdevenir rei el 1369. Una branca daquesta dinastia reial en dona tamb una a Catalunya-Arag des de Ferran I, el 1412,fins al 1519. Vicent Andrs Estells. (Burjassot 1924 Valencia 1993). Poeta. Considerat lelement ms representatiu en la renovaci de la poesia valenciana. Fou un poeta extraordinariament proljic i de la seua amplia obra cal destacar el Llibre de meravelles 48 (1971), on podem llegir el seu extraordinari ssumiras a veu un o e ... . A . l d p bl Vulgars (llenges). Es deia a !Edad Mitjana de les llenges procedents del !lat i parlades pe! vul gus, s a dir, la gent com, en contraposici a la gent culta que, suposadament, encara parlava !lat o el conezxza. Xenofoba. Es diu de la persona que sent odi envers als estrangers o aquells que tenen altra rafa, religi, cultura o !lengua. PERA SABER-NE MS ... * DUARTE, C. & MASSIP, . (1983): Sntesi dHistoria de la Llengua Catalana. Barcelona. La Magrana. * FERRANDO, T. & NICOLS, M. (1997): Panorama dhistoria de la !lengua. Valencia. Tandem. * GENERALITAT VALENCIANA (1983): Llei ds i Ensenyament del Valencia. Valencia. Generalitat Valenciana. * INSTITUT DESTUDIS CATALANAS (1990): Proposta per a un estandard oral de la !lengua Catalana I (Fonetica). Barcelona. IEC. * INSTITUT DESTUDIS CATALANAS (1992): Proposta per a un estandard oral de la !lengua Catalana 11 (Morfologa). Barcelona. IEC. * LPEZ DEL CASTILLO, L. (1980): El cata/a a travs del temps. Barcelona. Reforma de lescola. * MOLL, T. & PALANCA, C. (1987): Curs de sociolingstica 1. Alzira. Bromera. * MOLL, T. (1990): La !lengua deis mitjans de comunicaci. Alzira. Bromera. * MONTOYA, B. (1986): Variaci i desplafament de llenges a Elda i Oriola durant lEdat Moderna. Alacant. lnstituts dEstudis Juan Gil-Albert, Diputaci dAlacant. * PITARCH, V. (1984): Rejlexi crtica sobre la Llei ds i Ensenyament del Valencia. Valencia. 3 i 4. * SANCHIS GUARNER, M. (1980): La !lengua deis valencians. Valencia. 3 i 4. * SOL, J (1989): Sociolingstica per a }oves. Barcelona. La Llar del Llibre. * UNIVERSITAT DALACANT (1996}: Declaraci Universal deis Drets Lingstics. Alacant. Universitats valencianes. * VALOR, E. (1984): Curs mitja de gramatica cata lana referida especialment al Pas Valencia. Valencia. 3 i 4. * VENY, J (1993): Els parlars catalans. Mallorca. Edit. Moll. 49 ELINlIODELASOCIEDAD 0 CO NTEMPORNEA V E PEJ.RER 6 ---~---, ( Q Q PRESENTACIN INTRODUCCIN l. EL ENTORNO URBANO DE LA VILLA NDICE II. LA POBLACIN . NACER , VIVIR Y MORIR DURANTE EL SIGLO XIX 2 .1. Ciclos demogrficos de la poblaci n de Petrer 2.2 . La pob lacin activa A) El censo de Floridablanca de 1787 B) El padrn de habitantes de 1875 C) El censo demogrfico de 1910 III. TRABAJAR LA TIERRA: LA AGRICULTURA 3.1. La superficie cultivada 3 .2. Los cultivos IV. MULAS, CABALLOS, OVEJAS Y CABRAS V. ARTESANA E INDUSTRIA VI. LA PROPIEDAD DE LA TIERRA:TERRATENIENTES Y JORNALEROS VIL LA DESAMORTIZACIN 7.1. El proceso desamortizador 7.2. Desamortizar en Petrer VIII. PROGRESISTAS Y CONSERVADORES 8.1. Los liberales 8.2. Petrer y la batalla de Bon de 1844 IX. EL SISTEMA ELECTORAL: SUFRAGIO CENSITARIO Y ELECCIN INDIRECTA X. LA NUEVA SOCIEDAD 10.1. Los mayores contribuyentes1 de Petrer 10.2. El campesinado pobre sin tierra 10.3. Pequeos y medianos propietarios VOCABULARIO BIBLIOGRAFA 50 NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN l. LOS EFECTOS DEMOGRFICOS DE LA GUERRA CIVIL 1.1. La poblac in de Petrer antes de la Guerra Civil 1.2. Ind ustria del calzado e inmigra cin 1.3. El descenso demogrfico de la posguerra 1.4. Guerra, mortalidad, exilio y represin II. EL RGIMEN FRANQUISTA Y LOS POLTICOS LOCALES 2.1. Rasgos polticos del rgimen franquista 2.2. Sociologa del rgimen franquista 2.3. El personal polti co de Petrer 2.4. Falangistas y empresarios 2.5. Las elecciones municipales de 1948 III . LA REPRESIN Y EL CONTROL DE LA SOCIEDAD 3 .1. Vencedores y ve ncidos 3.2. Fusilamientos de posguerra en Petrer 3.3. Crcel y represin 3.4. Depuracin de funcionarios y maestros 3.5. Control del orden pblico y manipu lacin de consciencias 3 .6. La cruz de los cados IV. LA VIDA COTIDANA 4.1. E l papel de la m ujer bajo el franquismo 4.2 . El trabajo femenino e infantil 4 .3. La educacin en el franquismo 4.4. Mercado negro y hambre V. LA AUTARQUA ECONMICA: INTERVENCIONISMO ESTATAL Y CRISIS ECONMICA 5.1. El carcter restaurador del rgimen franquista 5.2. Los efectos de la autarqua y el intervencionismo en Petrer A) La escasez de energa e lctrica B) Escasez, contro l y mercado negro de materias primas C) El clandestinaje industrial en Petrer 5.3. La situ acin del obrero VOCABULARIO BIBLIOGRAFA NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN l. LA ESTABILIZACIN DE LA POBLACIN PETRERENSE EN LOS AOS 70 1.1. Disminucin de la natalidad y de la inmigracin 1.2. Poblacin y economa 1.3. Sistema poltico y educacin demogrfica II. LA EVOLUCIN DE LA ECONOMA LOCAL (1973-1979) 2.1. Los sectores econmicos 2.2 . Caractersticas de la industria A. Monocultivo industrial B. Economa sumergida 2.3. La crisis de la industria del calzado lII. EL MOVIMIENTO CIUDADANO 3.1. El contexto histrico estatal y municipal 3.2. Ms zonas verdes! 3.3. La lucha ciudadana por la educacin pblica 3.4. Coordinadora comarcal por la sanidad pblica IV. EL MOVIMIENTO ASAMBLEARIO DE 1977 4 .1. Qu fue el Movjmiento Asambleario A. Las asambleas B. Las comisiones de trabajo C. Participacin democrtica D. Solidaridad obrera y ciudadana 4.2. Causas del Movjmiento Asambleario 4.3. Efectos y consecuencias V. LA OPOSICIN AL RGIMEN FRANQUISTA (1973-1976) 5.1. Los partidos polticos en Petrer 5 .2 . La oposicin de los grupos sociales y cu ltu rales 5.3. La Junta Democrtica y la Plataforma de Convergencia Democrtica VI. LA TRANSICIN A LA DEMOCRACIA (1976 -1979 ) 6.1. La consolidacin de los partidos y sindicato s democrticos 6.2 . Los referndums de 1976 y 1978 6 .3. Las elecciones generales 6.4 . El primer ayuntamiento democrtico de Petrer A. Las principales ofertas electorales B. Los resultados electorales de 1979 VOCABULARIO BIBLIOGRAFA ~,-.::-~ L. J; ,,-..:w:W 2;. -Y ~ifC ,W.-1 ;l,:,)e-..:::-r NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN l. QU ES LA SULUD 1.1. La salud en marcha 1 .2 . La persona y la comunidad tambin son responsables de la salud II. EL ENTORNO. QU ES UNA CIUDAD SANA lll. FACTORES QUE DETERMINAN LA SALUD EN MI CIUDAD 3.1. El entorno ambienta l y psicosocial A. Factores ambientales B. Entorno psicosocial 3.2. Servjcios de salud: igualdad o desigualdad 3.3. La herencia biolgica 3.4. Los estilos de vjda A. Qy derroche! B. El consumo nos consume C. Q u hacer Si quieres, puedes IV. APRENDER A VIVIR 4.1. Vivjr la sex ualidad. Amistad o amor 4.2 . Cmo abordar la sexualidad 4.3. Sexualidad saludable VOCABULARIO BIBLIOGRAFA 51 52 LA VILA DE PETRJR A L;AI-ITI( RlGIM PRESENTACI INTRODUCCI l. EL VEINAT DE LA VILA l. l. Evoluci demogrfica 1.2. Moriscos i cristians 1.3. Homes, dones i vdues 11. LA TERRA I EL RAMAT 2.1. Bancals i heretats del camp de Petrer 2.2. El regadiu petrer 2 .3 . Lagricultura A. Els conreus B. Associaci i rotaci de conreus 2.4. La ramaderia: mules i ovelles NDEX III. PRODUIR, CONSUMIR, COMPRAR I VENDRE 3.1. Els molins de la rambla de Pufa 3.2. Els forns 3.3. Les botigues de la vila IV. LES CLASSES SOCIALS DEL SENYORIU DE PETRER 4.1. El senyoriu i la carta pobla de 1611 4.2. Els comtes dElda 4.3. El camperolat petrer V. ELS PODERS POLTICS DE LA VILA 5.1. Laljama morisca del segle XVI 5 .2 . Els regidors al segle XVII A. El Consell General i el Consell Particular B. El justicia i al tres regidors locals 5 .3. Lajuntament borbonic del segle XVIII VOCABULARI BIBLIOGRAFIA QUADERNS DIDCTICS N 6 Ci:L Centre dEstudis Locals del Vinalop Ajuntament de Petrer Regidoria de Cultura

Cuadernos Didácticos 06La llengua dels petrerins

Más documentos

Bitrir 1suplemento

Petrer Tierra y Cielo

Tierra, créditos y agua

Todo Petrer

Apuntes para la Historia de Petrer

Recetario de cocina de la madre de Azorín. 1898.

Poesía Polen (febrero 1975)

La Industria del calzado en el Valle del Vinalopó

Bloqueador de anuncios detectado