Cuadernos Didácticos 07Habitants de Petrer. Estudi demogràfic d'una ciutat

V u 1u ~ D D z ~ u.J Q r :) a HABITANTS DE PETRER. ESTUDI D.EMOGRFIC DUNA CIUTAT Carlos Esteban Tomas Prez Carlos Esteban de la Rubia Tornas Prez Medina a Daniel i Alba, Oriol i Pau, habitants de Petrer. HABITANTS DE PETRER. ESTUDI DEMOGRA.FIC DUNA CIUTAT. Ci:L Centre dEstudis Locals del Vinalop Regidoria de Cultura de lAjuntament de Petrer ESTEBAN DE LA RUBIA, Carlos. Habitants de Petrer. Estudi demografic duna ciutat/ Carlos Esteban de la Rubia, Tomas Prez Medina.- Petrer: Regidoria de Cultura, Centre dEstudis Locals del Vinalop, 2002. 48 p.: il., map.; 25 cm.-(Quaderns Didactics; 7/ Coordinador Tomas Prez Medina) ISBN: 84 -95254-11-5 l. Petrer-Po blaci I. Prez Medina, Tomas II. Petrer. Ajuntament. Regidoria de Cultura, ed. III. Centre dEstudis Locals del Vinalop, ed. IV. Ttol. V. Serie. 314(460.315 Petrer) Collecci Quaderns Didactics Coordinaci: Tomas Prez Medina l. Manuel Hidalgo Lpez, El inici o de la sociedad contempornea en Petrer. 2. Pedro Pay Lpez, Petrer bajo la dictadura franquista. La autarqua (1939-1959}. 3. Francisco Martnez Navarro, Caminando hacia la democracia en Petrer (1973-1979}. 4. Mercedes Justamante, M Teresa Dez y Jos M Ballester, La salud en Petrer, un bien social. 5. Tomas V. Prez Medina, La vila de Petrera lantic regim. 6. Vicent Brotons Rico, La !lengua deis petrerins. 7. Carlos Esteban i Tomas Prez, Habitants de Petrer. Estudi demogra.fic duna ciutat. Carlos Esteban de la Rubia i Tomas Prez Medina. Edita: Regidoria de Cultura de lAjuntament de Petrer. Centre dEstudis Locals del Vinalop. ISBN: 84-95254-11-5 Diposit Legal: A-413-2002 Illustraci de portada: Marian Jimnez. Fotocomposici i maquetaci: DISEO GRFICO ALMORAD. 965701115 lmpressi: Ruiz y Peir, S.L. NDEX INTRODUCCI ---------- ----------I. QUANTES PERSONES SOM CENSOS I PADRONS l. l. Recomptes antics de vei:ns, cases i focs ------- ---------1.2. Estadstiques demografiques actuals --- --------- -----II. EVOLUCI POBLACIONAL DE PETRER _____ _____ _ 2.1. Demografia duna comunitat agraria ______ ______ ____ _ 2.2. Habitants duna vila industrial ---- ------ ---------2.3. Despoblaci rural, densitat urbana __ ___________ ____ _ III. DINMICA DEMOGRAFICA: NAIXER, MIGRAR I MORIR -- --3.1. Comptem els naixements _____________ ________ _ a. Taxa de natalitat ______ ___ ______________ _ b . ndex de fecunditat _________ ____ ____ _____ _ c. La dona decideix ___ ______ ______ ________ _ 3.2. Pera morir, noms importa latzar _________________ _ a . Taxa bruta de mortalitat --------------- -----6. Esperarn;a de vida ___ ___ ______ _____ _____ _ 3.3. Emigrar i immigrar --------------- ----- ---a . Demigrants a immigrants ______ _____ ________ _ b. Les noves immigracions de Petrer -- ---------- ----3.4. Cada vegada som ms! Saldos demografics ----- --- -- ------ 5 6 8 10 11 11 13 15 18 18 19 20 21 24 24 26 27 28 29 33 3 IV. ESTRUCTURA DEMOGMFICA -------- --- ---- 4.1. Xiques i xes entre la infantesa i la vellesa _ _________ ____ _ 4.2. Trets de la poblaci activa i inactiva ----- --- -- --- ---4.3 . Nupcialitat Nous models parentals ___ ___ ______ ____ _ V. LA CIUTAT, ELS BARRIS I ELS HABITANTS _ __ ___ ____ _ VOCABULARI _____ ____________ ____ _ PERA SABER-NEMS _____ _______ ______ _ 4 35 35 38 41 43 45 47 INTRODUCCI Aquest quadern didactic tracta doferir materials per a larea de geografia. Vol ser mate rial de refon; del 2 cicle de Secundaria i Batxillerat. Els continguts generals estan concre tats en la nostra poblaci, Petrer, amb una apor taci detallada dinformaci, documents i activi tats que pretenen adaptar el currculum a les caracterstiques de la realitat vital, historica i local de lalumnat. El material sorganitza en eme captols sobre les fonts demografiques, levoluci pobla cional de Petrer des de la comunitat agraria a la vila industrial, la dina.mica demografica al voltant dels naixements, les defuncions i les migracions, 1 estructura demografica de la poblaci jove, vella, activa i inactiva, i una breu aproximaci a la poblaci per barris. No volem presentar un estudi exhaustiu i tancat, dones la nostra pretensi s oferir materials didactics, encara que la vessant investigadora sha dut a terme. Petrer ha canviat prou el darrer segle. Duna petita vila rural, dedicada basicament al treball agrari, amb un nucli urba antic als peus del castell, sha passat a una ciutat industrial en per manent expansi, amb els problemes comuns de molts nuclis urbans en constant creixement demografic (sorolls, despersonalitzaci, proble mes daccesibilitat ... ). Aportem dades historiques del habitants petrerins, pero ens centrem princi palment en els darrers anys, sense oblidar que vivim en un context comarcal. Aquest ltim decenni la poblaci petrerina ha tornat a pujar amb taxes de creixement ms elevades que les altres ciutats de la comarca de les Valls del Vinalop. Analitzarem aquest procs i intenta rem esbrinar les seues causes. Per acabar aquesta breu presentaci dues observacions. Primerament, no volem donar la impressi de defensar una poltica natalista, s a dir, de considerar que una ciutat s ms important quanta ms gent en t. Una major quantitat dha bitants no significa que la qualitat de vida siga millor. L analfabetisme, el nivell d estudis o renda, l ecologa urbana, la higiene pblica, els espais verds i desplai, la salut i sanitat, la localitzaci de les fabriques, la participaci ciutadana, etc., sn aspectes que s determinen la qualitat de vida dels habitants duna ciutat. En segon lloc, volem advertir a lalumnat i daltres lectors que les esta dstiques demografiques no sn perfectes, perque segons la instituci que arxive i elabore docu ments poblacionals, els resultats finals canviaran. A ms, estem parlant duna materia viva, la pobla ci humana que naixem, creixem, migrem i morim. Per la qual cosa, lactualitzaci de les dades s una tasca obligada. 5 l. QUANTES PERSONES SOM CENSOS I PADRONS Per a referir nos, investigar o tractar la poblaci hem de veure la demografia, que etimologicament significa tractat (grafos) de poblaci (demos). El seu estudi es realitza a partir de fonts demografiques que ens serveixen per a inter pretar, coneixer les per sones que ens rodegen i les seues mtues rela- Ful! pera la inscripci al padr municipal dhabitants. AYUNTAMIF.KTO DE PEll(F.H ~!e.!f!!l~~~~~tna~~~.srua~~~1rt1~~~mtm ,_ ..: .-~ ~ ~ =~;==::= ~;_;.-=~ :~.~~~.:.:!.-~~,1do~-==E$~~ ;i,.~l~~7nr.o cions. En definitiva, els documents demografics .......... f.!.) 1 v ilC 1 A f__J 2 M - O ......... I ., 1 V [] 1 ................................... 4 :; 2 M LJ O . p CJI V [J 1 ............ ~ e~, v CJ 1 , ..... A C::2 M LJ ti - ... -. p r...-_11 y [.] ............................... A LJ ens serveixen per a estudiar la poblaci i lespai que ocupa. Primerament es pot fer una analisi quantitativa de les poblacions i deis canvis que han tingut a partir deis naixements, defuncions i 1,/,l,JfNCIA M F,qy.ofail m ~=l ... ~ o, 02 1981 ,,i;-l!;,JU,l;;- ....... roon ......... . ......... rms~ io.W,;l;! ~ !.l1 ~ lrc,,,.oP,oi. ...................... .. .MJ . . . .... Ji~~-1 ... L.L .. ; t..,,. - - ]F,1 ~.!..;. .... .......... sm. ... . ........... ...... m21 =J..l.io.h ~-~~ . NlnClOUlll ........... film [ illihN~:tcii,~~ ;N~.-~I ! : ... : ... ~ .. ; lih ~~ l!....l.xk,..LJ ............................ ttSJ ....... . ~otdllio~Hloo A/tlito;t(lC -x .. ~ ..tllhuj,I pOl ,_..,...~.,_A,leMd,t. cert:cHA _oc--- migracions, classificant als habitants duna ciutat segons la seua edat, sexe, lloc de naixement ... En segon lloc, s imprescindible un coneixement qualitatiu i social deis ve:ins de Petrer: cal pregun- llabora el cens ~e les persones 4ue vuen en ta casa, anotant en la teua /libreta les ~a~es 4ue apareixen en la !Jraella a~;unta. t:Persona (Data i lloc ~e naixement temps ~e resi~encia a t:Petrer estu~is treball Jo 6 tar-se com i perque la dona esta menys introdu:ida en el mn laboral, a quin grup de poblaci afecta ms la desocupaci, etc. Famlia petrerina de 1915. Pera obtenir informaci de la poblaci cal recrrer a les fonts estadstiques que normalment sn dades elaborades per instancies administrati ves, militars, eclesiastiques, economiques, etc. En el cas de la nostra ciutat -comen la resta de les tat- lany 1857 serveix deix per a dividir en dues etapes el tipus de fonts demografiques: anterior a esta data es parla de perode preestadsdic i des prs de lany 1857 sinicia el perode estadstic. Aix, per exemple, per a elaborar aquest quadern didactic hem recorregut a diferents orga nismes que regularment elaboren estadstiques de les seues activitats, que nosaltres utilitzem amb fins poblacionals: al Registre Civil obtenim dades sobre els naixements, defuncions i els matrimo nis; en la secci destadstica de lajuntament la informaci samplia a l edat de les persones, els seus estudis, lloc dorigen, la ubicaci en els barris, etc.; en loficina docupaci de Petrer con feccionen llistats amb el nombre daturats de la localitat distingint per sexe, edats, estudis i tipus de treball anterior; en els Serveis Socials munici pals els seus informes permeten accedir a dades sobre la situaci i qualitat de vida dimmigrants, poblaci anciana, sectors de rendes baixes; al ser vei de planificaci familiar del Centre de Salut de Petrer accedim a dades sobre informaci i consul tes de contracepci, sexualitat o avortaments. Altres fonts demografiques possibles sn els registres parroquials, les dades sobre les asso ciacions festives, la informaci dels centres esco lars o hospitalaris ... rtctwitat - ---~ 2 1ixa1t en el ~ocument 3. * A t[U sinclouria en un recompte ~emogra/ic rea litzat en el pero~e preesta~stic * J si el cens /ora ~el pero~e esta~stic. lxplica les respo!f!s. ------- .. ~ .... -----~~--~ 7 ~---~ V._,/ Ambla n{ormad obtingu~a en l1activitat 1, elabo reu per grups els resultats censals ~e les vostres {am lies, per a ~esprs exposar-les en Ji aula. lis resultats censals po~eu classi{icar-los ~e la segent manera: * 11.ombre ~e persones en totaL ~istngint per sexes. * 11.ombre ~e persones nascu~es a cPetrer, segons sexes. * 11.ombre ~e persones nascu~es {ora ~e cPetrer, segons1 el sexe, in~cant les Comunitats Autonomes o paisos ~e proce~encia. * nombre ~e persones immigrants 4ue resi~eixen a cPetrer: 1) menys ~e 1 O anys, 2) ~111 a 20 anys i 3) ms ~e 20 anys. * nombre ~e persones amb e~ats entre: 0-9, l 0-19, 20-29, 30-39, 40-49, S0-59, 60-69 i 70 o ms anys, ~istingint entre homes ~ones. * nivells ~instrucci: 1. Sense estu~is, 2. cPrimaris, 3. Secun~ars, 4. ~atxillerai S. Universitaris o altres superiors. * 11.ombre ~e persones segons lactivitat laboral: sec tors primari, secun~ari i terciari. RECOMPTES ANTICS DE VE.NS, CASES I FOCS. s difcil coneixer amb precisi el nombre dhabitants depoques passades. Les dades demografiques amb les que comptem per a saber 8 les persones que vivien al barri antic de Petrer sn orientadores i aproximades, perque no existien organismes encarregats de realitzar estadstiques poblacionals. Aix, a partir duna serie de recomp tes*, llistats, enquestes i relacions sabem levoluci dels habitants de Petrer. Il-lustraci petrerina de lany 1951. Els censos i padrons demografics actuals compten persones i les seues caracterstiques, pero els documents que aporten informaci sobre el veinat antic de Petrer compten unitats fiscals, as:o s, ve:ins, cases o focs. Suposant un nombre mitja dhabitants per casa -en aquestes epoques era de 4 o 5 -caldria multiplicar-lo pel nombre de cases de la vila, poble o aldea per a saber el seu nombre dhabitants. El cens realitzat per la Generalitat valenciana lany 1646 diu que a Petrer havien 122 vei:ns, per tant viurien al barr antic entre 488 i 610 persones. El Consell Particular -anomenat Ajuntament a partir de 1707-, el comte dElda, la Parroquia de S. Bartomeu, el bisbat dOriola, el Virrei i Capita General de lantic regne valencia, les Corts valencianes i la seua Generalitat, eren institucions que realitzaven recomptes poblacio nals amb diferents objectius. Des del punt de vista actual, per a realitzar un estudi estadstic i demografic detallat, aquests antics recomptes tenen una serie de limitacions: nicament es registra una persona per famlia o casa (normal ment s el nom del pare de famlia i excepcional ment les viudes), no coneixem el nombre de dones i homes, tampoc podem elaborar una pira.mide demografica perque no es reflecteixen les edats, per tant no podem distingir el percentatge de poblaci infantil, jove, adulta o anciana. En alguns municipis, cas que no ocorre a Petrer, es mantenen arxius parroquials amb els lli bres antics de baptismes, defuncions i matrimo nis, a partir deis quals es poden coneixer les taxes de natalitat, fecunditat, nupcialitat, mortalitat i mortalitat infantil. * Ouan als seg/es XV-XVII la G-eneralitat realitza va recomptes en els pobles. el nombre de veins resul tant era menor que /obtingut pe/ propi ajuntament. ja que desta manera el veinat pagava menys impos tos o enviava menys so/dats a la guerra * f.ra obligatoria /assistencia a missa i en moltes ocasions el rector o el vicari del bisbe elaboraven /listes de feligresos que complien amb e/s deures cristians * f./s pobres. viudes. nobles i ec/esiastics de Petrer no apareixien en alguns censos perque estoven exempts de /es obligacions fisca/s i militars Documents que ens aporten infarmaci sobre el veinatge del Petrer antic. * Llibres de Giradores. Sn llibres elaborats pel comte dElda per saber els posseidors deis bancals i rebre dells la renda feudal. * Repartiment de la tatxa. s un impost local sobre el veinatge de Petrer per obtenir diners destinats a les des peses del municipi i, en conseqencia, selaboraven unes llistes per fer la recaptaci. * Repartiment del doctor . Per pagar el salari del metge de la comunitat tamb s feien unes llistes de les cases que deurien abonar limpost. * Dret de la sal i general del tall. Eren dos impostas de la Generalitat sobre el consum de la sal i pel comerf de draps i roba. Tamb selaboraven relacions* del veinat per controlar el pagament deis impostas. * Veinatges i censos manats fer perles Corts valencia nes, la Generalitat, els ministres o els bisbats . Font: Prez Medina, 2000. 9 ESTADSTIQUES DEMOGRFIQUES ACTUALS. Des de mitjan segle XIX van sorgir una serie de documents -censos, padrons, anua.:. ris*, publicacions oficials- deis quals sobt informaci detallada de cadascuna de les per sones de la ciutat. El cens s el recompte individualitzat de la poblaci dun estat en una data concreta. Realitzat per llnstitut Valencia dEstadstica i llnstitut Nacional dEstadstica arreplega dades sobre el sexe, estat civil, llengua, estudis, habitat ge, fecunditat i altres. Segons un acord de la ONU els censos que anteriorment es realitzaven en els anys acabats en zero, ara es fan en els anys acabats en un. El padr s un document efectuat pels ajuntaments que cont informaci ms limi tada que la deis censos pero resulta adminis trativament ms til per la seua continui:tat . Aix, qualsevol naixement, defunci o immi grant s immediatament reflectit al padr municipal de Petrer . En tots els municipis hi ha un Registre Civil, que es va establir per primera vegada en 1870, on sanoten els naixements, defuncions i matrimonis ocorreguts al municipi. A Petrer es conserven els llibres oficials des de 1873, s a dir, podrem realitzar un estudi detallat al llarg 10 de ms dun a centria. Ara b, aq uesta do cu men taci t una serie de lmi ts i de fectes demografi cs perque no tots els parts i morts sn inscr ites en el registre civil de la lo cali tat, perque p oden donar-se en ! hospital comar cal o a casa de familiars d altres pobles . Fullet p ublicitari de la cam panya realit zad a pera elab orar e l cens de l 2001. 11. EVOLUCI POBLACIONAL DE PETRER 1 fas Demografia agraria y~~ Fases de levoluci demograjica. ~fase Descem pe lo notalitof 4 fase De;,ogrofia induslriol . rl~ ~-~---.-- ----- 4 ~ 1 Observa la grafica ~el ~ocument 6 4ue reflecteix ~if erents etapes ~e levoluci ~emografica. f * lnumera les fases ~evoluci 4ue ~stingeixes en relaci a la poblaci total. * Assenyala en quin moment s ms irregular les taxes ~e natalitat* i mortalitat*. * Jn~ica la fase on s major el creixement naturalt : vegetatiu* i la seua relaci amb la poblaci total. * dJer 4ue hi ha tan poca poblaci al s. XVJJJ 1 , * Com creus t/Uf afecta la in~stria en levoluc ~e 1 ; la poblaci. i : 1 * Com s el creixement natural-vegetatiu que apareix ! 1. la ~reta ~e la grafica lxplica a 4ue pot ser ~egul DEMOGRAFIA DUNA COMUNITAT AGRRIA. Petrer s una vila rural fins a inicis del segle XX, que depn fonamentalment de la terra i dels seus productes. Els terrenys treballats per la comunitat agraria eren de seca i de regadiu, complementats ecologicament ambla ramaderia tant dalimentaci, adobs, forp motriu i de transport. Dac que la composici majoritaria de Petrer fra de famlies llauradores davall el domini damos (terratinents, gentilhomes, comerciants, etc.). Tamb hi havia artesans, encara que en menor proporci. Imatge anterior a 1893 de la terrisseria Beltran, una de les poques activitats no agraries en un Petrer rural. 11 La xifra deis habitants de la nostra ciutat estava subjecta als vaivens de les societats prein dustrials*, deguts a les deficients o males collites, plagues, malalties o epidemies, conflictes socials, rebel-lions o guerres, forts impostos, problemes sanitaris i higienics, etc. Per tot aixo, levoluci demografica s de pujades i baixades que algunes vegades sn drastiques. En les famlies llauradores havien molts naixements pero tamb una elevada mortalitat infantil* que en els pitjors anys abastava fins i tot a la poblaci adulta. Tamb poda donar-se el cas dexpulsions multitudinaries, com li va ocrrer a la comunitat morisca: el 1609 un ten; de la pobla ci valenciana va haver dabandonar els seus pobles per tenir una cultura diferent. Fins a finals de la centria vuitcentista predominaven els nuclis urbans de redu:ida granda.ria, com Petrer. Tal caracterstica lobser vem en el document 9. nicament destacaven les historiques ciutats de Valencia, Xativa, Oriola, Alcoi, Castell, Alacant, Ontinyent, Gandia, Alzira o, a les comarques del Vinalop, Elx i Villena. r!})~!ff Tau/a devoluci de la poblaci de Petrer (1510-1849). Any Vins Habitants 1510 99 1565 97 1597 247 1611 100 1646 122 1678 188 1696 216 1712 184 1768 1.576 1787 2.636 1822 2.439 1840 2.245 1849 2.537 1 Font:. Hidalgo Lpez, 1998. Prez Medina, 2000 Habitants i veins de diferents pobles de les comarques del Vinalop {en veins de 1510 a 1712, i en habitants 1787 i 1842). 1510 1563 1609 1646 1712/13 1787 1842 Petrer 99 97 247 122 184 2.635 2.537 Elda 206 316 468 200 318 3.772 3.846 Monover 99 166 450 200 308 7.605 7.590 Nove/da 230 233 834 284 353 6.422 8.095 Asp 315 332 570 195 453 5.025 7.029 Elx 600 949 1.350 981 1.172 17.554 18.068 Font: Lepeyre, 1986. Bernat i Badenes, 1994. 12 * lsbrina el nombre ~e veYns i habitants 4ue falten , en el ~ocument 8 tenint en compte 4ue la mitiana lper casa s ~e 45 habitants. i * llabora una gra/ica ~e corba ~evoluci ~els habi , tants ~e cPetrer a partir ~e les ~a~es ~el ~ocument 8. HABITANTS DUNA VILA INDUSTRIAL. El pas cap a una comunitat industrial sera lent, perque durant el segle XIX i principis del XX, tal com hem vist anteriorment, !agricultura fou el sector predominant. Lartesania i la inds- i})~!J@ Evoluci de la poblaci de Petrer (1857-2001) Any Habitants Any Habitants 1857 2.889 1955 7.693 1868 3.295 1960 10.615 1877 3.402 1965 14 .093 1900 3.928 1970 15.804 1910 3.992 1975 20.424 1920 4.120 1981 20 .612 1930 5.290 1986 21.902 1935 6.319 1991 24.643 1940 .606 1996 26.505 1950 6.148 2001 30.587 ~ Font: Arxiu Municipal de Petrer, Padrons Municipals i Censos. I tria no eren de gran producci sin activitats complementa.res del sector agrari. Aix, podem destacar que la incipient acti vitat industrial desenrotllada entre 1920 i 1935 va repercutir en un creixement demografic. A lom bra dElda, !estirada de la manufactura del cals:at no sols va influir en els naixements i defuncions sin principalment en una acceleraci de les immigracions*, que va ser tallada darrel per la guerra civil del 36 i la seua postguerra. Lestancament poblacional de Petrer durant els primers anys de la dictadura franquista acabara al llarg de la decada dels anys cinquanta, quan la immigraci adquireix nova importancia. Lany 1955 Petrer compta amb 7.693 habi tants. A partir daquesta data la ciutat creix acce leradament construint-se nous barris, principal ment el barr dimmigrants de la Frontera, o con solidant-se els antics barris de Salinetes, el Guirney o lavinguda dHispanoamerica. ~- ,48--: * J{eali~rtir ~el ~ocum n 1 O una 9rafic ~e corbes ~ evoluci ~emogra/ca ~el 1920 al 200 l. * (])estaca en 4uins pero~es es pro~uexen els aug-: ments ms crWaners i els estancaments o ~escensos i ~e la poblaci. * Jn~ica algunes possibles causes ~els ascensos ( l a/tres causes 4ue provo4uen els estancaments o ~es- censos. :Wl1Wi 13 Imatge virtual publicitaria El desenvolupisme franquista dels anys 60 i la puixant activitat sabatera van ser una de les causes que estimularen la demografia. de noves construccions unifamiliars a Petrer. Desprs de lestancament de la poblaci petrerina entre 1975 i 1986, deguda a la crisi economica i social, un nou i sorprenent creixe ment demografic vam viure a Petrer . Encara que hi ha una incorporaci de la dona al mercat laboral i a la vida social, haja augmentat la planificaci familiar, shagen ests els metodes anticonceptius o leducaci sexual* sincorpore progressivament als centres educatius, en la decada dels noranta, no obstant, hi ha un creixement demografic accelerat. Les causes, que ms endavant veurem detalladament, sn les noves immigracions: de la conurbaci* formada per Elda i Petrer, de pobles de la contrada i dels pobles africans i sud-ameri cans. Aquest augment de les famlies petrerines sobserva en les construccions de barris nous i de les residencies unifamiliars. Evoluci demografica recent dalgunes ciutats del Vinalop. 1857 1900 1920 1940 1960 1981 2001 Petrer 2.889 3.928 4.120 5.606 10.615 20.361 30.587 Elda 4.504 6.131 8.078 20.050 28.151 52.185 52.610 Monover 8.640 10.601 10.377 9.933 10.393 11.111 11.916 Asp 7.185 7.927 7.650 7.812 10.279 15.094 16.687 Villena 10.178 14.099 16.544 19.065 21.934 28.279 33.094 Saix 2.952 4.582 3.832 3.795 4.664 7.307 8.602 Font: Censos de Poblaci i Padrons municipals. 14 Ciutats ms poblades del Pas Valencia lany2000. Mu n I el p Is CmJors de 2!1.000 hablton Is) Poblaei Densitat , $~p;rfcie . 2000 (hahfk~) -~--- -~-N v_JkmZ ) 739.014 5.493.4 13-1,6 276.886 1.378,9 200,8 19 5.791 600,4 326, 1 142.285 1.307,8 108,8 64.sai 933,3 69,2 60.423 465,2 129,9 59.123 972.4 60,8 56.756 428.7 132,4 54.321 1.410,9 38.5 53A78 146.4 365.4 51.501 1.124,5 45,8 : Torrevieja 50.189 702,9 71.4 . Paterna 47.498 1 .079.5 44.0 Vila-realNllarreal 41 .531 753.7 55,1 Al,ra 40.658 368,3 1 10.4 Mislata 40.616 19.341,0 2.1 Sant Vicent del Aaspeig/ San Vicente del Raspeig 37.883 935.4 40,5 Burjassot 35. 171 1 0.344.4 3.4 . Ontinyent 31.926 254,6 125.4 lillena 31760 91,9 3-15,6 Dnia 30.693 463,6 66,2 Va ll dUix, La 29.152 434,5 67,1 Petrer 28.765 276,1 104.2 . Alaqu~s 26.939 6.907.4 3 ,9 Burrana 26.499 561.4 47,2 Quart de Poblet 26.131 1.326.4 1 9.7 XirivellJ 26 .053 5.010.2 5,2 Man ises 25.939 1.323.4 19,6 Xativa 25.478 332.6 76,6 ; Sueca 25.406 274.7 92,5 ! _ 1lg~~f 25.028 603,1 42,. Font: Institut Valencia dEstadstica. Levoluci demografica de Petrer entre 1857-2001 que apareix en el document 11 destaca en el context comarcal, igual que s important en el context valencia. El document 13 aix ho demostra, perque Petrer ja figura entre els nuclis ms poblats del Pas Valencia. DESPOBLACI RURAL, DENSITAT URBANA. Lauge industrial economic de les ltimes decades ha produi:t una concentraci de la pobla ci en els nuclis urbans, desplac;ant a les ciutats a y~(/~ Poblaci rural disseminada a les partides de Petrer lany 1935. ... , .... _ 1-,,,,,,, ,....-, / .... ,. l t .; ~---- . .. -x- Font:Arxiu Municipal de Petrer, 28 (2). ~ l I L l I 15 molts llauradors que vivien en el camp perla seua forma de vida agraria. Aquest moviment migrato ri s denominat exode rural*, que va fer que mol tes famlies agricultores dels pobles manxecs emi graren cap a les ciutats en creixement. Pero tamb va fer que aquells habitants que vivien als afores daquestes ciutats que estaven industrialitzant-se, es traslladaren al nucli urba. * Abans de la industrialitzaci la majoria de la poblaci vivia del camp i de /agricultura, per la qua/ cosa s normal que un gran percentatge vis quera a /es partides rurals i no als nuclis urbans * Mo/tes famlies campero/es s traslladaren a viure a la ciutat perque sincorporaven a /es fabri ques de sabates i la compra del cotxe e/s permetia accedir a /es parce//es rurals amb major facilitat * Les nostres avies i avis contaven la distancia de /es partides rurals al poble per hores i no per quilometres Aix, per exemple, lany 1870 el 2513 % (828 persones) de la poblaci petrerina viva a les partides rurals. Gradualment aquestes valls s anaren buidant: en 1935 dels 6.319 habitants petrerins, 1.170 (1852%) encara vivien en cases de camp agrcoles. Des dels anys seixanta moltes famlies llauradores abandonaren el camp i sin corporaren a la indstria sabatera. Lany 2001 rem 30.587 habitants, vivint als afores el 1043%. La diferencia consisteix, no sols en els 16 percentatges de poblaci rural* de finals del segle XIX o de poblaci dels afores dinicis da quest segle XXI, sin en qui viu ara fra del nucli urba, que no s poblaci agraria com oco rria anteriorment, sin famlies que treballen majoritariament a la indstria, els serveis o el comen; de la ciutat i la seua residencia la localit zen als nous barris dunifamiliars de Salinetes Baixes, la Molineta, Almafra Baixa o Lloma Bada. Aquest trasllat residencial a la periferia del nucli urba s molt recent i actualment esta molt actiu. La densitat s el nombre dhabitants que hi ha per cada Km 2 en el terme municipal, comar ca, etc. Es calcula dividint el nombre total dhabi tants per lextensi en Km 2 Aix, per exemple, lactual densitat demografica de Petrer s de 294 hab/km2, que s huit vegades superior a lexistent en 1900. El document 15 reflecteix la varietat de densitats que existeixen a hores d ara en diferents pobles de les comarques del Vinalop, on hi ha ciutats industrials i de serveis i nuclis agraris. Si comparem les densitats de les nostres ciutats amb els 22 o 24 hab/km 2 de Castella-La Manxa o Arag, sn prou altes. Com a referencia servisquen les densitats de lany 2000 de la pro vncia dAlacant (248 h/Km 2 ), del Pas Valencia (177 h/Km 2 ) i de lestat espanyol (81 h/Km2 ) per adonar-nos que vivim en una ciutat i una comar ca molt poblades. Observa el ~ocument 1 S. * Quines ciutats tenen ~ensitats superiors a 1 71 hab/km2 * Quines nu arriben a 8 1 hab/km2 * lxplca els {actors (fue po~en con~icionar a4uesta ~stribuci ~e la ~emo{Jra{a comarcal. Densitats demografiques de les ciutats de les comarques del Vinalop de lany 2000 (en hablkm 2). ixama 51.d) de Mirra 19 Crevillent 17 111. DINMICA DEMOGRFICA: NIXER, MIGRAR I MORIR ({ealitza una breu biografa ~e la teua iaia, en la 4ual has ~e ~estacar sobretot els aspectes bio~e mog rafics (e~ats, nombre ~e germans i fills nascuts vius o morts en e~at infantil, on es ~onava a llum, ,11! -~~ur~ -a~!f~nceptives, m1rts, Uo:~ on vis ueren). 3. COMPTEM ELS NAIXEMENTS. Els naixements poden ser mesurats de diverses maneres. Una qualificaci absoluta pre senta la quantitat total de parts. Aix, podem dir que lany 2001 van naixer 332 nous petrerins. Sn les xiquetes i xiquets inscrites en el Registre Civil de Petrer. Pero el padr municipal que ela bora lajuntament diu que a Petrer viuen 380 habitants que encara no han complit el seu pri mer any de vida. La immigraci*, important enguany, en part explica eixa diferencia. A aixo cal afegir que tal vegada algunes mares i pares emigrants de localitats ve:ines registraren a les seues filles i fills en els seus pobles dorigen. El document 16 desglossa els naixements inscrits en el registre petrer entre aquelles xiquetes 18 i xiquets anotats des del seu naixement en els lli bres de Petrer i aquells altres que sa mare i son pare sollicitaren el trasllat des dun registre duna altra ciutat al de la nostra. El 1990 en total nica ment apareixen 27 naixements, la qual cosa s impossible per a una ciutat que tenia eixe any 23.591 habitants. Qyina s lexplicaci Fins eixa data tots els naixements que es donaven en !hos pital comarcal dElda havien dinscriures obli gatoriament a Elda. s adir, lhospitalitzaci dels parts -que abans eren domestics- va fer que en les ciutats on havia centres hospitalaris hagueren Naixements inscrits en el Registre Civil de Petrer . Any Inscrits en el Traspassos Total Poblaci refoistre daltres naixements total ocal registres 1990 14 13 27 23.591 1 1991 114 16 130 24.461 1992 216 26 242 24.754 1993 214 19 233 25.351 1994 214 29 243 25.740 1995 235 14 249 26.161 1996 251 21 272 26 .505 : 1997 281 24 305 26 .955 1998 287 5 292 27.604 1999 274 15 289 28.605 2000 312 10 322 29.740 2001 324 8 332 30.587 Font: Registre Civil de Petrer i Padrons Municipals de Petrer. moltssims naixements inscrits i en els pobles de les comarques hagueren molt pocs. El 5 de juliol de 1991 va ser aprovada una reforma del Reglament del Registre Civil per la qual la mare pot inscriure a la seua filia o fill on ella resideix. Per aixo, a partir de 1992, les dades del Registre Civil de Petrer sn ms fiables. _ -- - -49 ,__ ---- V./ Calcula les taxes ~e natalitat ~e cPetrer ~els] ~~~-~~ 2, ~3l 200L!:P!!!!!l:, ~el ~,~~ U!!1!~ t } 6:__,J * La comare -madrina. matrona- era una dona encarregada a la comunitat rural de fassistencia a /es dones prenyades parteres * Lany 151.f 1 el metge mallorqu Damia Carb va escri ure un /libre sobre I es coma res. / embaras i el part ~ Actualment. a/s hospta /s i centres de sa/ut encara la professi de comare recau en /es dones infermeres i. per contra . el s homes s que estudien fespecialitat medica dobstetrcia i ginecologa Famlia nombrosa dels anys 50 . A~ T AXA DE NATALITAT ~~====:::i Un altre mode de mesurar els naixements s la taxa de natalitat. Aquest ndex s una xifra que posa en relaci el nombre de persones nascudes vives al llarg dun any en un lloc concret amb la poblaci total deixe lloc. Sexpressa en tant per %o. La frmula pera coneixer la taxa de natalitat s: Nmero de naixements x 1000 TN= Nombre total dhabitants Les taxes de natalitat de Petrer van passar del 212%o lany 1940 al 11%0 en 1990. Tal com ocorria en la resta dels pobles valencians, els nai xements descendiren segons sestenien la indus trialitzaci i urbanitzaci . Actualment la taxa s inferior , semblant a les dAsp, Montfort, Novelda 19 o Villena, i un poc major que les dElx, Elda, Monovero Saix. Pera tenir una referencia com parativa, recordem que les taxes de natalitat de Sui:ssa, Alemanya, Frarn;:a o Jap giren entorn del 10%0., les dArgentina, Mexic, Per o Turquia sobre el 20%0. i les de Mauritania, Mos;ambic, Bangla Desh, lran o Guatemala superen el 30%0. IBt NDEX DE FECUNDITAT Una tercera manera de mesurar els nai xements s lndex o taxa de fecunditat. Aquest quantifica, estadsticament, el nombre de filles i fills que tindra com a mitja una dona en edat y~ (/fl ndex de Jecunditat i percentatge de dones que Jan servir metodes contraceptius per continents. 5,0 20 fertil, a:o s, entre 15 i 49 anys. Si pensem els fills que tingueren les nostres besavies o avies, tal vegada trobem algunes diferencies amb els que han tingut les nostres mares o germanes majors. La tendencia s a la disminuci. Deis ms de 4 fills per dona que tenien les nostres iaies o encara es donen en les dones de pai:sos dAmerica Central, frica o Asia, actualment una dona valenciana t u o dos fills nicament. A ms, ledat de la dona es retarda pera tenir la primera filia, superant actualment els 30 anys. El calcul de la taxa de fecunditat (nombre de fills perdona) sobt a partir de la segent frmula: TN= Nombre de naixements x 35 anys Nombre de dones en edat fertil Taxa de natalitat i nombre mi[ja de fills per dona al Pas Valencia. Any Taxa Natalitat Taxa fecunditat Edat mitjana %o (filies per dona) maternitat 1991 1050 134 2836 1995 941 119 2931 1997 939 118 2975 1999 979 116 3019 2000 1002 115 3022 Font: Anuari estadstic municipal i comarcal. Institut Valencia dEstadstica. __ ._ .4~ ~/...,/ * Calcula la taxa ()e fecun()itat (nombre ()e {illes per ()ona) ()e cPetrer. * Analtza el resultat en relaci als ()ocuments 19 i 20. 2000 2001 (l)ones entre 15 i 49 anys 8.296 8.636 }faixements 322 332 Curis text periodstic de lescriptora Maruja Torres sobre el descens de la fecunditat. Pareix que sera en menys de cent anys quan ens queda ren tots calbs i decrepits. Lalarmant notcia ens arriba pel Jet que en aquest estat, lndex de fecunditat ha bai xat un 46 % els darrers 12 anys. Pera dir-lo clarament, el dit ndex s situa el 1987 en 15 fills perdona, el que , reconegueran que s poqussim i, sense dubtes, desconcer tant, perque quan vas i tens un fil! coma zinc, al natural arravatament que et produeix !arribada al mn de la unitat, segueix el no menys logic desmai davant la idea dhaver de posar-te a cercar a una dna que li sobre mig ! fil! , i a veure quina s la guapa que s queda ambla suma de lequaci. Maruja Torres, periodic El Pas, 21 dejuny de 1989. La demografia tamb estudia les causes socials dels canvis de comportament de la poblaci respecte a la natalitat i fecunditat. Homes i dones participen en estos canvis, pero ara volem destacar el paper de la dona en les decisions sobre els naixements. Haurem de preguntar-nos pels factors que han influ1t en la baixada de la fecunditat (115 fills/dona) i en el retard de ledat femenina per a tenir el primer fill (30 anys). Indubtablement les condicions socials i de la dona sn diferents en un context agrari de principis del segle XX, en una situaci dexode rural* com el donat en les decades de 1960 i 1970, o en les decades actuals de canvis socials importants. Succeit de !humorista Perich publicat en la revista El Jueves al marr del 2001. 21 Grafiques comparatives de levoluci deis naixements i de les persones aturades a lestat espanyol. i ! i ~~ : ro n ~ n n ~ ~ ~ oo oo oo ~ ~ ~ ~ Provisional Parados en Espaa {111 trimestre de cada afio) 2.000.000 1.500.000 1.000.CIOO ....... El PAIS fg~@~ Cartel! publicitari de la planijicaci familiar de Petrer. 22 ( s pera tu la Planificaci Familiar .. Metodes anticonceptius usats perles dones espanyoles entre els 15 i 49 anys. ---Presarvatillos 2.614.520 41,94 Pldora 1.232.663 lll!ilaii 1s,n Ugadura de trompas 001.311 Ms,14 Vasectomla 515.633 lllla,21 Coltus interruptus 450.929 rl.U7,23 DIU r lffi 6,61 411.817 Ahstlnencla . - 197.929 lh.11 Ritmo y temperatura basal 46.9n 0,75 Lavado vaglnal _ 38.680 0,62 Otros mtodos 32.821 0,53 Cremas anteQnceplivas 30:155 0,48 Condn femenino 17.501 0,28 Lactancia prolongada 11.465 0,18 Diafragma, tapn, esponja 10.363 0,17 lnyecdn 9.513 0,15 Pldora del da siguiente 6.188 0,10 T_OTA!. ,. . 6.234 .525 Fuente:~ de Fecundic!ad 1999. lns!i1ulo Naciooal de Estadstica. 1 * A partir ~els ~ocuments 22 2S, lpots ~e~ur j algunes f actors que expli4uen el ~escens- ~e la nata- l j litat la f ecun~itat a tPetrer 1 Nombre de filies i fills per nivel! destudis de la mare. Pmer ciclo unlversitao Tcnicos de grado 11 T cnlcos de grado 1 BUP COU Primarios Sin estudios Analfabetas TOTAL l ! Una explicaci al fre demografic de Petrer t a veure amb la conjuntura poltica. Aix, la ins tauraci dun sistema poltic de llibertats aporta una actitud ms propcia i favorable a la planifica ci familiar per la menor influencia de lesglsia catolica, lemancipaci de la dona i la legalitzaci deis metodes contraceptius. Tal com sobserva en el document 24, hi ha una gran varietat de meto des anticonceptius. A la nostra ciutat el centre de planificaci familiar -que comprn les localitats de Petrer i Monover- atn consultes relacionades ambla con tracepci, la sexualitat, lavortament i la diagnosi prec0;:. Principalment hi acudiren dones. nica ment 28 i 42 homes acudiren a la consulta els anys 2000 i 2001, que representen menys del 7 % de les persones interessades en el servei de planificaci familiar. Per edats, el grup de dones joves, entre 15 i 29 anys s el predominant, dones ms de la meitat de les persones sn d aquest grup. Pel que fa als metodes anticonceptius proposats des del servei, destaquen la pndola, el Diu i el preservatiu. Y~@~ Avortaments (IVEs) atesas al Centre de Planijicaci Familiar de Petrer. Any Avortaments 1998 20 1999 29 2000 32 2001 27 El control de la natalitat i de la fecunditat requereix una irrenunciable educaci sexual*. Labsencia desta informaci i formaci pot oca sionar problemes a les dones pels embarassos indesitjats i els avortaments. El documents 26 i 27 ens fa pensar que encara queda molt de cam per recrrer. Embarassos no buscats i avortaments en donesjoves. Alicante tiene la tasa de embarazos en !!!~~~!!~!~~4 ~~!s ~~~~z ~~ a!~ u~~~~c~!~!!r TERESAcoeo, AUCNflC llouqacM.11TTeRM!1SpTeenllUlemU1Jl,qa1 rudad.Valeici&m.nbae.-tablKu.docapoeo ! 1-1--.de~eadolelcffltate_. ar.Mlemntg11eenAikaatetouTI&ela,.z9 ...illdcl.OOOyelnlUJCXodea.tJolceatuQllt 1.knedudebee~aaJ.taeala~ dekw~Mdell!Jocde~,...._ 11e11n-tu1amab:u:CT11pc16ft~de.l Yl.-=lad.i,~qU,,luddrmtodel& ~-.eaCutell.ketdZ,8ll ,U t_.baruarw,Nbil.maaaiAiaodl!7&0.EllAllC-uw.d eclua. Au.aqae ltO ,e ba Valc:nd&, eli,38, El 11blav deJ6-ae1 U (&.11.te, ~dor de .i.,(I a.dolMcentea du 4~MlltaWN,vadoa~nti-. al.Pa&.111wd.u&Wud.l.&N1,...laCom hacadaMOyaJ.IMJ1tN1i20ahnn.an. Font: La Verdad, 18 de marr de 1998. ~ ---------,~, * Hi ha frases 4ue utilitzem collo4ualment amb la! seua logica propia, pero 4ue analtza~es ~es ~ un puntl ~e vista social i ~emografic amaguen contra~ccions, falsifcacions pre;u~ics. * Analtza les segents frases ~es ~e la ~emogra{a: a) !.es ~enes ritues tenen molts f;lls per4ue tenen ms ~iners. b) !.a taxa ~e natalitat ~e cPetrer ~el 11%0 s, in{erior a la ~ona~a en els pobles ~e ! etua~or per4ue1 ac {a ms fre~. e) Un pas sera ms po~ers si augmenta molt la poblac. 23 - Fecunditat i anticonceptius. El 15 d octubre del 2001, la pndola va celebrar els cinquanta anys. El primer anticonceptiu oral del mn va tenir un naixement insolit: el seu ingredient clau es va obtenir en un laboratori mexica on la natalitat continua sent elevada. - El panorama es farra depriment en molts paisos en desenvolupament, on les dones encara es traben empant a-11 negades amb embarassos i maternitats que no han desitjat. A tot el mn hi ha prop de 100 milions dembarassos no bus cats cada any, el 20 % deis quals tenen com a resultat un avortament que implica un alt grau de risc. Les dones neces siten tamb metodes ms adients a les seves limitacions financeres, culturals i psicologiques. Els anticonceptius, pero, sn un sector espins. A diferencia de les medicines que es Jan servir per tractar l es pitjors malalties, els anticonceptius es donen a gent sana. Elof Johansson, de la Population Council, a Nova York, assenyala alguns progressos en el camp deis anticon ceptius femenins. Estan arribant les anelles vaginals, desprs de la recent introducci de DIU millorats, que segreguen hormones sexuals sintetiques justament alla on cal. Aquests metodes ten en tamb a/tres avantatges sobre la salut, com ara menstruacions ms facils. Tamb es treballa en millors espermaticides i compostos microbicides , que seran ms eji caros a !hora daturar intrusos no volguts, tant sisn espermatozoides com sisn virus. Lanticoncepci masculina, daltra banda, sesta movent amb ms rapidesa. El 2002 dues empreses Jarmaceuti ques tiraran endavant proves clniques per regular la Jecunditat masculina a travs de les hormones. La gran pregunta s si els homes voldran prendre un anticonceptiu oral. Les enquestes realitzades pe! grup dinvestigadors dEdimburg -Escocia-indiquen que, desprs de !era de la sida, els homes estan ms disposats a responsabilitzar-se de lanticoncep ci, i les dones estan ms disposades a confiar en ells. Resultara la pndola masculina tan popular com la viagra s un terreny firtil per al debat. PERA MORIR, NOMS IMPORTA L ATZAR Les defuncions poden ser mesurades de diverses maneres. Una quantitat absoluta ens acosta el total de morts en un any. Per exemple, podem dir que el 2001 van morir 172 petrerins. Aquesta xifra la coneixem perque sumem les defuncions inscrites en el Registre Civil de Petrer 24 Shereen El Feki, met ge El mn el 2002. Anuari d El Temps i The Economist . i en el cementeri municipal (que dona les xifres de persones petrerines mortes a !hospital comarcal o a daltres poblacions, pero sn soterrades a Petrer). A. TAXABRUTADEMORTALITAT ,:;:=:::::::::1 Un altre tipus de mesurar les defuncion s s la taxa bruta de mortalitat. Aquest s lndex ms utilitzat i simple que relaciona el nombre de Assenyala com in/lueixen les segents caracters- cues en la mortalital lauqmenta la re~ueix in~i/erent ~ : Crsi economca f cPoblaci ;ove cProxmtat a la mar Jarracuisme Alimentac bologca ; Automobils Centres ~e salut : ([abac lxerct _J persones mortes durant un any amb la poblaci total del lloc. La taxa sexpressa en tant per %o. La frmula pera coneixer la taxa bruta de mortalitat s: = Nombre de mort x 1000 Nombre total dhabitants Les taxes de mortalitat de Petrer van pas sar del 237%o. lany 1900 al 154%o. en 1935 i al 56%o. el 1986. Tal com ocorria a la resta dels pobles valencians, les defuncions descendiren segons sestenien la industrialitzaci i la urbanit zaci. Segons les estadstiques publicades per llnstitut Valencia dEstadstica actualment la taxa ha augmentat lleument, fins al 69 %o. en el 2000, semblant a les dAsp, Elx, Elda, Montfort, Novelda o Villena, i menor que les de Monover, el Pins, lAlguenya o Beneixama. Per a tenir una referencia comparativa, recordem que les taxes brutes de mortalitat del Pas Valencia, Frans:a, Rssia o Jap sn del 10%0. 1 Calcula les taxes brutes ~e mortalitat ~e Petrer ~els anys 1996 al 2001 a partir ~el ~ocu ment 29. ro~@~ Defuncions inscrites al Registre Civi l de Petrer i al cementeri municipal. Any Inscrits en el Cementeri Totals Poblaci registre local municipal morts total 1996 92 50 142 26.505 1997 66 106 172 26.955 1998 95 85 180 27.604 1999 74 108 182 28.605 2000 93 84 177 29.740 2001 64 108 172 30.587 Font: Registre Civil de Petrer i Padrons Municipals de Petrer . La taxa bruta de mortalitat t linconve nient que no considera el factor ms important de la mortalitat: la distribuci per edats de la pobla ci. Un lloc amb molts ancians tindra una morta litat ms elevada que un altre amb un coHectiu jove nombrs. 25 Per a eliminar aquest inconvenient suti litzen altres ndexs o taxes. Aix, la taxa de morta litat infantil que sobt relacionant el nombre de xics menors dun any morts al llarg de lany amb el nombre total de naixements anuals. El resultat sexpressa en tants per mil. Per a Petrer no pos sei:m dades concretes daquesta taxa de mortalitat infantil. Pero sabem que en 1999 la taxa de mor talitat infantil del Pas Valencia se situava en el 4%o, molt per davall de Brasil, Kenya o Vietnam que superen el 40 %o. La teora de /avi explica que el descens de la mortalitat al paisos africans. asiatics o americans des deis anys 60 es deu a la por del mn occiden tal de que sexpandisquen /es epidemies i malalties trop icals daquests paisos mitjan~ant la facilitat del transport aeri que uneix tots e/s continents La malaria s una mala/tia que es pateix princi palment als paisos pobres i la indstria farmaceu tica no esta interessada en una vacuna antima/a ria perque aquests pobles no sn uns mercats i comer~ potents IBt EsPERAN;A DE VIDA Un altre ndex utilitzat per a mesurar les defuncions s lesperanc;a de vida al naixer. Amb 26 ac;o es calcula la duraci mitjana de la vida duna generaci. Per exemple, es diu que lesperanc;a de vida deis japonesos supera els 80 anys, mentre que els etops no arriben als 50 anys. Lesperanc;a de vida no sois vana entre estats amb graus de desenvolupament distint, sin tamb dins dun mateix pas varien les possibilitats teoriques de vida en una mateixa generaci. Aix, hi ha diferencies entre homes i dones. En 1996 lesperanc;a mitja de vida en el Pas Valencia era de 777 anys, pero els homes tenien una mitjana de 743 anys i les dones 811. Pera Petrer comptem amb una dada indirecta: hi ha moltes ms viudes que viudos i ms ancianes que ancians . Lany 2001 vivien a Petrer 1.675 homes i 2.173 dones majors de 65 anys. O el que s el mateix, per 57 dones que tenien 83 anys tan sois hi havia 22 homes. y~~@ Succeit de !humorista Perich publicat en la revista El Jueves al marr del 2001. Digual manera lesperarn;:a de vida tamb canvia per grups socials i laborals. Segons un estudi realitzat a Frans:a, els mestres, professio nals liberals, tecnics i clergat catolic tenen una esperarn;:a de vida superior als agricultors, ofici nistes, obrers especialitzats i no especialitzats. I altra recerca feta per la universitat dArkansas destaca que el nivell dinstrucci i estudis s un factor prou significatiu en la mortalitat, dones les persones analfabetes i amb estudis primaris viuen menys que els universitaris. ~~ A~ ! * La {rase 4ue encapfala a4uest apartat, per a mor) noms importa I atzar, s una {rase {eta 4ue {alsi{i- l ca la realitat. 1 * Analitza les segents {rases ~es ~e la ~emogra{ia: a) (])avant ~e la mort tetes les persones som iguals. ij b) lis homes viuen menys per4ue treballen ms. ~ . ~ e) Lesperanfa ~e vi~a ~e les petrernes s superior alsJ 1 : 80 anys per4ue viuen prop ~una salu~able muntanya. 1 ~h....-.-OW~--- eM,,,., ... ,- ---~-~,~-- ~-,, 3.3. EMIGRAR I IMMIGRAR. El volum duna poblaci concreta no depen nicament de la relaci entre naixements i defuncions. Les societats sn obertes i dinami ques; una ciutat pot augmentar els seus habitants o decrixer per migraci. Aix, la poblaci absolu ta en una area determinada pot veures influ:ida pels desplas:aments humans, b per rebre nous habitants (immigraci), b per ser abandonada per part dels seus ve:ins ( emigraci). A les nostres famlies trobem molts exemples daquests movi ments migratoris: les nostres aves, oncles o pares han sigut protagonistes de canvis de residencia dun poble a un altre. Al llarg de lltima centria, Petrer ha pas sat de ser un poble que era abandonat perles seues famlies, a ser un imant que atreia a immigrants del camp o, ms recentment, una ciutat amb nous immigrants estrangers. ~-- Els tpus de migracions segons la duraci poden ser permanents. plurianuals, vacances. setmanals o diaries estacionals. de Les migracions segons la distancia recorreguda des del /loe deixida poden ser classificades en urbanes o interurbanes. comarcals o intercomar cals. nacionals o internacionals Actualment destaquen principalment les migra cions pendulars diaries per motius de treba/1 o estudi. amb un paper especial per al cotxe 27 A. oEMIGRANTS A IMMIGRANTS Els ports cubans i brasilers foren lloc da collida demigrants petrerins des de finals del segle XIX. Un dells, sent encara un xiquet, va ser el poeta Paco Molla. Tamb hagu un important corrent demigrants estacionals que anaven a la verema francesa. Un altre dest ms proxim fou Elda, ciutat que des de 1915 estava industrialit zant-se i practicamentva triplicar la seua poblaci en dues decades. Va rebre immigrants de Monover, el Pins, Novelda, Almansa, Yecla, Saix o Petrer. Entre els anys 1922 i 1935 les gents procedents de Petrer que vivien a Elda van passar de 215 a 428. Un grup dhomes petrerins a la verema llenguadociana. Any 191 O. Biografia de Paco Molla. . Paco Molla Montesinos nasqu a Petrer ll de marf de 1902,fill primogenit de Francesc lHereu i , _ Magdalena, un matrimoni humil que viva en el nmero 16 del carrer d Agost. El 1908 la situaci economica es va fer insostenible pera la Jamlia Molla, amb quatre fills. Un dia, un grup de set famlies decideix emigrar a Brasil, a la regi deis cafetars de Sao Paulo . Aquestes emigracions de colo ns europeus cap a Brasil es produiren des de 18 80 fins la primera guerra mundial, especialment des prs de labolici de lesclavisme el 1888 . La primera Jazenda on treballa la famlia Molla hi sa Guayubira, que ms que un nucli urba s la colonia duna plantaci. Desprs viuran a Sales dOliveira , Porangaba i Vila Olimpia , lotes tres a la regi de Sao Paulo. Daquesta epoca brasilera es conserven poques poesies de Paco Molla. Paco Mollaja en t divuit anys. La famlia decideix tornar a Petrer .A Brasil restaren soterrades dues germanes del poeta i el primer amor idealitzat dejandira, unajove filia ditalia i indgena. A les darreries de 1920 la famlia Molla viu al nmero 3 del carrer Major petre r. Paco Molla aprn lojici de montador mecanic a la fabrica de R. Guarinos dElda. Sn els anys de la primera industrialitzaci del calfat a la val!. F. Molla Montesinos, Canciones del Camino, ed. i pr . de S . Pava. Petrer, 198 8, ps. 10-14. 28 Petrer tamb s lloc dimmigrants. Aix, !espectacular crei:xement del poble en temps de la dictadura primoriverista i de la II Repblica es degu a !arribada de gents daltres localitats. Encara que no hem realitzat un estudi exhaustiu del cens* de 1935, aparei:xen registrades persones nascudes a Agost, Monover, N ovelda ... s a dir, la immigraci era comarcal. Desprs de la crisi de la postguerra i durant lautarquia de la dictadura franquista, el volum demografic de Petrer augmenta lentament, a causa del crei:xement natural-vegetatiu*. Pero entre 1955 i 1975 la taxa demografica va fer que sobrepassarem els 20.000 habitants i cresquera la trama urbana. A lombra de la indstria del calc;at eldenc, la nostra ciutat va rebre nombroses fam lies de pobles comarcans i, sobretot, dels nuclis murcians i manxecs. Encara que parega sorpre nent, al final aquest cicle demografic dabundant exode rural*, Petrer comptava amb un 70% dha bitants nascuts fra de la localitat i Elda compta va amb el 55%. Per tots s conegut que el crei:xe ment urba i poblacional dElda va sobrepassar els seus lmits administratius i es va formar el barr de la Frontera en el terme municipal de Petrer amb una poblaci totalment immigrada. Aquesta dada tal vegada ens ajude a entendre perque hi havia ms percentatge immigrant a Petrer que a la industriosa Elda. Pare del Forn Cultural, ubicat al barr dimmigrants de la Frontera. IBt LES NOVES IMMIGRACIONS DE PETRER A G&S &M Desprs de la crisi i lestancament econo mic i social de 1975 a 1986, un nou i sorprenent crei:xement demografic vivim a Petrer, en part con seqencia del crei:xement natural-vegetatiu i majorment degut a les noves immigracions. Entenem com a noves immigracions les originaries dElda i de pobles sud-americans i africans. En el context comarcal, Petrer forma part del grup de ciutats del Vinalop amb un destacat saldo migra tori* positiu. 29 r!)~~!j Mapa de les comarques del Vinalop ambles migracions de lany 2000. Elda i Petrer formen una conurbaci*, as:o s, el creixement urbanstic ha fet que els carrers i cases dambdues ciutats sajunten i formen una taca urbana contnua. Sense passar per espais rurals i sense abandonar la ciutat podem passejar del castell de Petrer fins al barr elder de les Tres-centes. Ms de 80.000 habitants vivim en esta + 75 immigraci - 14 emigraci ~ lbseroa el ~ocument 34. Elx + 2724 -2189 * Anota les tres ciutats amb un maior sal~o mig,ra tori* positiu. * lxplica pera ca~ascuna ~e les tres ciutats els pos sibles facfurs 4ue atrauen als mmigrants. j 30 conurbaci, que alguns autors qualifiquen com la quinta ciutat valenciana. Els moviments interns en la nostra conurbaci sn molt importants, tant les migracions pendulars* com les permanents. Si ens fixem en el docu ment 34 observem que Petrer s un dels principals nuclis atraients de poblaci i Elda, al contrari, t un saldo migratori* negatiu. La causa principal de tal situaci s la migraci interna* permanent que es dna en la conurbaci. Entre els anys 1996 i 2000 un total de 3.466 elders es van empadro nar a Petrer i al llarg de lany 2001 van ser 766. Moltes parelles joves estableixen la seua residencia a les noves arees urbanes de Petrer: el Campet, la Canal, lAlmafra, Salinetes Baixes o la Molineta. rldwitat ---- ---w l=7 - , llabora una graf;ca _~e barres a partir ~el ~ocument 35. t/})~~3 Lloc de naixement deis habitants de Petrer i E/da lany 2000. % Nascuts en el municipi % Nascuts en a/tres pobles valencians % Nascuts en altres comunitats % Nascuts en lestranger Font: lnstitut Valencia dEstadstica . . Petrer E/da 264 483 242 11 472 252 264 12 ~--- Diverses entitats cviques han iniciat una cam panya de rebuig a la reforma de la Llei dEstrangeria per la retallada deis drets de les persones immigrants. als quals se/s prohibe el dret a manifestaci. reuni i afiliaci poltica i sindical Ouan es parla destrangers pensem en gent amb poder adquisitiu elevat, pero quan diem immi grants normalment ens referim a la gent pobre Mo/ts immigrants perden la seua oportunitat de trebo/lar per la lentitud administrativa de pro porcionar e/s papers oficials La majoria de /es vegades a /immigrant se /exi geix ms i se le paga menys Laltra nova immigraci que actualment esta creixent a Petrer s !originaria de pa1sos sud americans i africans, fenomen viscut des de fa anys en altres comarques valencianes. La taula del document 35 arreplega aquells habitants empa dronats en el municipi que van naixer a lestran ger. El percentatge s redu1t, pero significatiu. Al no ser la nostra poblaci un centre turstic com les ciutats litorals (Santa Pola, Torrevella, Calp, Xabia, Gandia, Benicassim, Orpesa ... ) ni posseir una activitat agraria destacada com els regadius de planura, la immigraci estrangera s tardana. Fins a 1999 tan sois van arribar al municipi 68 persones estrangeres; lany 2000 van ser 43 els nouvinguts; i, ac radica la gran novetat, lany 2001 shan empadronat 409 nouvinguts, el que fa que un 17% de la poblaci petrerina de lany 2001 siga estrangera . Estos nous vei:ns provenen majoritariament de Colombia. Vinyeta del Roto . -,,,,RA, ~so QIJ(f Pll,IC:1-/A IA es OCC:10C(J7f: / 31 JOC DE SIMULACI PROBLEMES DTNTEGRACI DELS IMMIGRANTSAL PAS VALENCI. Obiectiu: o Comprendre la difcil situaci deis immigrants estrangers en el nostre pas i plantejar solucions al problema. Desenrotllament de la situaci: En una gran ciutat (Valencia, Alacant, Elx, Castell} sha plantejat el seg.ent conjlicte: lassociaci de veins dun barr ha protestat per lexcessiu soro!/ que es produeix tots els diumenges de vesprada a la piara prin- . cipal del barr a causa de la concentraci dimmigrants estrangers. Aquest coNectiu, sobretot dorigen sud-ame-: rica, s molt nombrs a causa de !elevada demanda de ma dobra per al servei domestic que es dna en aquest barr, !loe de residencia duna poblaci de classe mitjana, que habita en vivendes unifamiliars. La majara deis : immigrants estan dedicats com a cuiners,jardiners, conductors, assistentes, cangurs, donant-se un predomini de i dones sobre homes. Noms uns pocs viuen a les cases en que treballen, perla qua! cosa la resta ha dhabitar en pensions i cases, abandonades, i es reuneixen a la pla;a del barr davant la falta dun local social Els veins residents a la piara es queixen, no nicament del soro!!, sin tamb de la falta de seguretat,ja que afirmen que les mafies saprofiten l daquesta situaci. El problema tamb comenra a donar-se, en menor mesura, en a/tres barrs de la gran ciutat. Agents socials participants: Responsable de la Generalitat Valenciana. Regidor de lajuntament. Portaveu de la polica municipal. Associaci de veins del barr. Col-lectiu dimmigrants. Normes del debat La classe sha dorganitzar en grups de tres, quatre o cinc membres que representen als diferents agents socials participants. Cada grup es reunira durant 15-20 minuts per argumentar i defendre la seua postura, passats els quals sestablira un dehat obert durant 20 minuts, temps en que haura dexplicar-se cada postura per part del repre sentant elegit per cada grup. Shaura de nomenar un moderador i alliberar una persona perque vaja rejlectint a la pissarra els argu ments i els acords a que s arribe, que posterorment hauran darreplegar-se per tots els memhres de la classe en el seu quadern. Font: Adaptaci de DDAA, Geogra.fia 2n Batxillerat. Ed . Me Graw Hill. Madrid, 2000. 32 ~ .ocalitza en un mapa mun~ial mut els pa7sos ~1 ori-1 gen ~e la poblaci estrangera empa~rona~a a detrer l i 4~ e aparex en el ~ocument 3 7. ; Paisos dorigen de la poblaci estrangera empadronada a Petrer (any 2001). Pas Habitants Pas Habitants Alemanya 6 Lituania 5 Algeria 15 Marroc 10 Argentina 16 Mauritania 14 Armenia 16 Portugal 6 Brasil 5 Regne Unit 6 Colombia 253 Ucraina 9 Cuba 7 Venefuela 5 Equador 47 Xile 5 Franfa 18 X ina 12 Italia 19 A/tres 40 TOTAL 520 Font: Secci d Estadstica de lAjuntament de Petrer. CADA VEGADA SOM MS! SALDOS DEMOGRFICS. Hem estudiat en els apartats anteriors que el nombre dhabitants de Petrer no roman esta.tic al llarg de les centries, sin que ha anat canviant a causa de la diferencia entre els nai:xements i les defuncions . La dina.mica demografica s molt simple des de !estadstica: si la taxa de natalitat* s ms elevada que la taxa de mortalitat*, la poblaci acusa un crei:xement natural* o vegetatiu; si la mortalitat s superior a la natalitat, llavors el volum demografic vegetatiu disminuei:x. Aix, la formula s: Taxa de natalitat-Taxa de mortalitat = Taxa natural-vegetativa. Normalment el crei:xement natural s positiu, pero historicament aparei:xen epoques de saldo natural negatiu per un predomini de la mor talitat catastrfica. Actualment podem trobar ciutats o comarques amb un crei:xement zero* o regressi vegetativa; sn exemple les ciutats de Morella, Penscola, Nules, Carcaixent, nguera, Bocairent i Alcoi. Petrer t un crei:xement natural baix, infe rior al 10 %o. Aix, lany 2001 la taxa de natalitat va ser del 109%o i la de mortalitat del 56 %o, per la qual cosa la taxa natural-vegetativa va ser del 53%o. Una taxa semblant tenen Asp, Crevillent, Montfort, Novelda o Villena. Pero hi ha pobles de les comarques del Vinalop amb una taxa natural negativa , com sn lAlguenya, Benei:xama, Biar, el Pins i Monover. 33 r 1 1 1 1 1 Construcci de noves vivendes a Petrer i E/da, c o m a smptoma del creixement real demografic. CASAS DE NUEVA CREACIN 1 AO ELDA PETRER 1990 229 198 -- ------------- -~----1991 169 94 1992 101 162 1993 73 221 ---1994 220 322 ------------f------ ---1995 380 296 ------f--------1996 174 364 1997 226 289 --1998 133 302 -1999 268 188 -- ----------2000 194 280 2001 355 245 Fuente: Ayuntamientos de E lda y Petrer El nombre dhabitants no depn nica ment deis naixements i defuncions. Les societats sn obertes i dinamiques, perla qual cosa una ciu tat pot augmentar o decrixer la seua poblaci per migraci*. Aix, la poblaci absoluta pot veures influ:ida pels despla;aments humans, b per rebre nous habitants (immigraci), b per ser abando nada per part deis seus ve:ins (emigraci). La rela ci entre tots dos moviments migratoris s el que es coneix com a saldo migratori, amb una expres si matematica molt senzilla, que pot donar un resultat positiu o negatiu: Immigraci - emigraci = saldo migratori El creixement real o saldo real demografic posa en relaci els comportaments vegetatius i 34 migratoris de les societats. Aix, per a saber real ment si el nombre dhabitants duna ciutat ha aug mentat al llarg dun any cal utilitzar la frmula segent: Saldo Natural-Vegetativo+ Saldo migratori = Saldo real Calcula la taxa ~e natalitat taxa ~e mort4litat taxa natural-vegetativa , el sal~o migratori, el sal~o real i: ~igues 4ual sera la pabluci final al 3 1 ~e ~esembre1 ~el i 999 ~e detrer t ll~a. dlZ({l({ fl,1JA Habitants 27.604 52.490 Haixements 289 466 11Jefuncions 182 397 Jmmigra~es 913 1060 lmigra~es 618 1321 ~~= ~ IV. ESTRUCTURA DEMOGRFICA ~} % & &@kMM1WW 5 &MWF& & i +wew -7i7 Je,pffN4-,i4HfM&fi!iHN# QfMM ,,,, ++W11 y tttt k l Lestudi geodemografic no se cenyetx exclusivament a lanalisi quantitativa del creixe ment poblacional. Tamb cal analitzar la compo sici interna deis habitants de la nostra ciutat. L estudi de 1 estructura demografica tracta variats aspectes, tant des del punt de vista quan titatiu, com des de la visi qualitativa i sociologi ca: un acostament a la composici per sexes de la poblaci, una divisi deis habitants per edats, !estructura demografica segons lactivitat socioe conomica, el nivell dinstrucci, els nous models familiars, sn els aspectes que tractarem en aquest captol. XIQUES I XICS ENTRE LA INFANTESA I LA VELLESA. La grafica de la poblaci elaborada per mitja de piramides permet observar !estructura segons el sexe i ledat . La sex ratio posa en relaci el nombre de dones i homes. Sexpressa indicant el nombre dhomes per cada 100 dones. Aix, s una regla observada que naixen ms xes que xiques: uns 105 xiquets per 100 xiquetes. No obs tant, segons creixem la sex ratio sequilibra i torna a desequilibrar-se cap a les edats adultes i ancia nes, pero en aquesta ocasi a favor de les dones Y~9~ Principals tipus de piramides demografiques . -~ I ;.- .: ... ::t::: , . . -~-: .... :,- .: - :-.. , .. * ,. ... - -- Pas jove: ms del 40% de la seua poblaci total (PT) t menys de 15 anys, a causa de la seua alta natalitat. . ...... - - Pas intermedl: menys del 40% de la seua PT de joves i menys del 12% de vells . Molta poblaci adulta. Sinicia I envelliment. . -.. . . ....... -- Pas vell: ms dl 12% de 1a seua poblaci6 total (P1) t ms de 65 anys, a causa de la seua alta ~ de vida. Envelliment. 35 dones trobem ms velles que vells. La frmula per a calcular la sex ratio s: Sex ratio= N ombre homes x 100 Nombre de dones r!})~ (j@ Estructura de la p oblaci de Petrer per grups dedat i sexe de lany 1986 . Edat Total Homes Dones .l !, Total 21.902 10.904 10.998 0-4 1.673 870 803 5-9 2 .024 1.067 957 10-14 1.872 961 911 15 -19 1.809 906 903 20 -24 1.958 969 989 25-29 1.978 1.027 951 30 -34 1.627 819 808 35-39 1.348 668 680 40-44 1.156 575 581 45 -49 1.037 499 538 50-54 1.096 528 568 55-59 1.206 603 603 60 -64 1.024 509 515 65 -69 723 339 384 70-74 542 245 297 75 -79 420 169 251 80 -84 263 96 167 85 146 54 92 ..... , .. Fci .- ,,,;,;;::-:;_.,;:; 1;/ 1.f Font : Padr Municipa l. 36 ~ ,., r!})~ (j!J Estructura de la poblaci de Petrer per grups dedat i sexe de lany 2001. Edat Total Homes Dones Total 30.587 15.301 15.286 0-4 1.715 885 830 5-9 1.615 881 770 10-14 1.993 1.050 943 15-19 2.029 1.071 958 20-24 2.385 1.228 1.157 25-29 2.801 1.400 1.401 30-34 3.046 1.536 1.510 35-39 2.838 1.401 1.437 40-44 2 .525 1.315 1.210 45-49 1.925 962 963 50-54 1.517 758 759 55-59 1.284 643 641 60 -64 1.030 496 534 65 -69 1.100 510 590 70-74 1.070 502 568 75-79 810 348 462 80-84 454 182 272 85 414 133 281 1 * llabora les pirami)es )emogra{i,:ues )e cPetrer )e/s anys 1986 i 2001 a partir )els )ocummts 40 i 41.J * Quin tipus )e pirami)es sn * Observes smilitu)s i )i/erencies entre amb)s _ L.,.:;.,;_.,;;.;;.;..,.._;_ ______ ==-- --~~ Un pnmer acostament a !estructura demografica segons ledat s la divisi de la pobla ci en tres grans grups: poblaci jove (0-14 anys), poblaci adulta (15-64 anys) i poblaci anciana ( + 65 anys). El document 39 fa referencia al percen tatge de poblaci jove o anciana que trobarem en cadasc dels models representats. En el cas de Petrer, com a ciutat desenrotllada, s important destacar lndex denvelliment* , que mesura el percentatge de poblaci anciana respecte al total. [ *A partir )e/s ()ocuments 40 i 41, calcula el per i centatge )e poblaci jove, a)u/ta i anciana )e/s anys j t 1986 i 2001. * llabora amb els resultats obtnguts una gra.fica )e barres. . */!_)~staca algun aspecte t~e e~ .:!~ u! te cri()aner. Si aquest percentatge supera el 12 % es considera que hi ha un procs denvelliment demografic. Hi ha barris petrerins amb una important poblaci anciana: el barr antic entre la plas:a de Baix i el castell t ms dun 21 % de poblaci anciana, per noms un 13 % de poblaci jove. Altres barris compten amb escassa poblaci anciana: els nous edificis que rodegen el pare del Campet tenen noms el 5 % de poblaci anciana i el 27 % de poblaci jove. El barri antic de Petrer t un ndex denvelliment prou elevat. TRETS DE LA POBLACI ACTIVA 1 INACTIVA. Per a tenir una imatge el ms completa possible de la poblaci hem destudiar tamb la seua composici econmica i laboral. Hi sobser ven diferencies entre els pa:isos i regions amb una forta base rural i aquells altres amb important presencia industrial i comercial. Petrer s un municipi amb escassa presencia de les activitats agrcoles i ramaderes, per la qual cosa els trets de la poblaci activa i inactiva sn els caracterstics de les arees industrialitzades. * deriotstd * cfescabor * n-testrem1 te casa * Obrer atura * 1:1festra * Viuba ~e 70 ,mus *Apara * CCuxista 38 * Sabater * tu, ara mateix * ftounat * [stu;,iant unverstara * Jncapacitat laboral * dastqr * ftete;a;,ora * Sesorafsta Classijicaci de la pohlaci segons /estructura economica i laboral. Pohlaci total / ~ Pohlaci Activa L Ocupades entre l 7 (16-64 anys) Desocupades entre (16-64 anys) Pohlaci Inactiva -Pohlaci Infantil (0-15 anys) ~ Pohlaci anciana (+ 65 anys) ~ Estudiants f---Mestresses de casa -Pensionistes de {menys de 65 anys) r Des del punt de vista economic, la pobla ci activa duna societat es defineix com aquella que esta ocupada en una activitat remunerada amb la que s capac: de mantenir-se, o demana una ocupaci remunerada. Estadsticament es considera a la poblaci entre 16 i 64 anys com potencialment activa. Della, una part important s poblaci inactiva (estudiants i mestresses de casa), a ms de la poblaci infantil i anciana. Pera coneixer lndex de poblaci activa podem aplicar la segent frmula: Nombre de poblaci act. x 100 Taxa dactiv.= Nombre de poblaci total ~~ ~- E.I sector primari esta format per I es activitat vinculades a la natura (a9ricultura. ramaderia, activitats forestals o mineres i pesca) i als inicis daquest mi/leni . a Petrer menys de /1 % de la poblaci activa sadscriu a aquest sector E.I sector secundari acull les activitats que uti litzen i transformen els materials obtin9uts de la natura. formant les diferents indstries i cons truccions. que a Petrer suposa ms del LfO % de la poblaci activa E.I sector terciari a9rupa a diverses activitats de servei. comer~ . transport. administraci que no elaboren ni transformen mercaderies i a Petrer suposa mes del 50 % de la poblaci activa Gradualment shan incorporat les dones al mn laboral, per la qual cosa les persones dedicades exclusivament a la feina domestica ha disminu:it. Aix, per exemple, lany 1982 tan sols el 27 o/o de totes les dones adultes espanyoles shavien incorporat a la poblaci activa (aqueix any els homes arribaven al 71 %) i lany 2000 ja suposaven el 40 o/o (pel 64 o/o els homes). Cal tenir present que encara que s important el canvi social registrat a les ciutats industrialitza des, com Petrer, encara queda un nombrs con - tingent de dones que compleixen exclusivament amb el rol de mestresses de casa, sobretot en els grups dedat ms avans:ats, jaque les dones joves sincorporen majoritariament al mn laboral. Entre la poblaci inactiva cal destacar altres dos grups: la poblaci anciana i estu diant. Laugment de lesperans:a de vida al nai xer i una taxa de natalitat baixa han fet que cada vegada existeixen ms persones que vis quen ms enlla dels 65 anys, principalment entre les dones. Les xifres destudiants aug menten, perque a banda de lobligatorietat de leducaci secundaria fins a complir els 16 t!})~f)f) Alumnat matriculat als I.E.S. de Petrer el curs 2001-2002 Total Secundaria 2 Cicle Batxillerat i COU Dones Homes Poeta Paco Molla 428 346 Azorn 497 381 Dones Homes 252 182 251 222 Dones Homes 176 315 95 159 *No s compta lalumnat del primer cicle de secundaria de lIES Azorn (56 dones i 56 homes) ni lalumnat del cicle formatiu superior dinfarmatica de l1ES Poeta Paco Molla (13 dones i 43 homes). 39 1,. anys, un percentatge destacat segueix els seus estudis en batxillerat, moduls, cicles formatius i universitat. Pero el ms destacable s el grup de dones estudiants que supera al homes, cosa que no va ocorrer mai. Per tant, podem con cloure que hi ha ms ancianes, ms estudiants i menys mestresses de casa. Poblaci i treball. Pas Valencia* Petrer** Poblaci Total 4.120.729 30.587 total Dones 2.101.478 15.301 Homes 2.019.251 15.286 Poblaci Total 1.749.000 13.455 activa Dones 710.200 5.303 Homes 1.038.800 8.152 Poblaci Total 202.500 1.341 desocupada Dones 123.100 747 Homes 79.400 594 *Any 2000 **Any 2001. Font: IVE i SERVEF. * A pmtr be les ()abes )el bocument 45, calcula les taus bactivitat valenciana i )e detrer (totals, feme nirui i masculina), * f1es_ els maMxos ca/cuis per a coneixer les taxes )e 3esoiupaci. Valora i comenta els resultats. 40 ,.. Un greu problema que afecta a la poblaci activa s la desocupaci* i la subocupaci*. La part de la poblaci activa que busca i demanda un tre ball remunerat se li denomina poblaci desocupa da o aturada, que pot estar inscrita o no en les ofi cines docupaci. La ta:,ca de desocupaci o atures calcula de la segent forma: Nombre de poblaci act. x 100 Ta:,ca de desoc.= -------------Nombre de poblaci desoc. El mes de gener del 2002 a 1 oficina de coHocacions de Petrer hi havia registrades 1.341 persones com a aturades. Daquestes, el 10 % tenien menys de 25 anys i el 53 % entre 25 i 44 anys. El sector economic que provoca ms desocupaci s la indstria, puix el 68 % dels inscrits que dema nen un lloc de treball provenen de les fabriques. Per ltim, cal destacar que el 46 % dels aturats no en tenen estudis o nicament primaris sense ttol; el 42 % cursaren EGB; el 9 % batxillerat o formaci professional ; i el 3 % estudis universitaris. y})~!)~ La treballadora europea guanya un terr menys que el seu homoleg mascul. Notcia sobre latur a Petrer. OCTUBRE HA SIGUT EL MES QUE MS DESOCU1 PACI HA. REGISTRAT A PETRER DURANT L ANY L index de desocupaci en la nostra poblaci des de gener de 2001 fins al passat mes de novembre ha sofrit alts i baixos. Les xifres de desocupaci es van situar a principis dany entorn deis 965 desocupats, quantitat que va baixar sensible ment en els meses de febrer i mar arriban! als 830 desocu pats pero que , de nou, a partir dabril, els nmeros tornen a ,. pujar progressivament, i aix produeix com a resultat que entre els meses doctubre I de novembre saconseguira la xifra ms alta, entorn de les 1 . 117 persones sense ocupacl . Centrant-nos en les dades ms recents i per sectors, en la indstria hi ha al voltant de 759 desocupats; en servicis, 274; sense ocupaci anterior, 59 per sones; en el sector de la cons truccin, 36; i en agricultura, tan sois 3 desocupats. Font: El Carrer, nm. 424, desembre del 2001. - NUPCIALITAT NOUS MODELS PARENTALS. La ciutat de Petrer esta en transformaci. Lestructura demografica segons els tipus de famlies reflecteix els canvis socials. No posse:im dades estadstiques exhaustives per a coneixer detalladament aquests canvis, encara que s que puguem enumerar-los. En aquest apartat comprovem que les esta dstiques demografiques no reflecteixen la realitat, nicament una part della. Aix, per exemple, el document 48 arreplega els casaments celebrats a Casaments inscrits al Registre Civil de Petrer Any Casaments civils Casaments Total Jutjat Ajuntament Total canonics casaments i castell inscrits 1990 40 2 42 98 140 1991 28 1 29 92 121 1992 25 5 30 107 137 1993 35 13 48 78 126 f 1994 27 22 49 106 155 i 1995 22 30 52 117 169 1996 14 29 43 89 132 1997 4 38 42 93 135 1998 12 41 53 120 173 1999 4 34 38 133 171 2000 7 49 56 91 147 2001 8 45 53 107 160 1 Font: Registre Civil de Petrer. 41 ! Hi ha un Registre dUnions de F et aprovat pe/ govern valencia segons ordre publicada el 15 de febrer de 1995 Al nostre poble de Petrer el ple de lajunta ment del 26 dabril de 199-f aprova la creaci dun registre municipal dunions civils. pero que fins el 23 de desembre de 199 8 no es posa en marxa per la falta d unes normes dorganitzaci i funcionament Al registre municipal de Petrer dunions civils shan inscrit fins ara 1 O pare/les: 1 /any 199 8. 3 e/ 1999. Z el 2000. Lf el ZOO 1 i Z el 2002 No tots els fills sn matrimonials . dones el 199 8 deis 13.135 naixements de les comarques alacantines. 1.9 89 ( 15 1 %) sn de mares no casa des y deis 332 naixements inscrits al Registre Civil de Petrer /any ZOO 1. 39 (11 8%) sn no matrimonials Petrer al llarg de lltima decada, diferenciant entre els civils i canonics, pero no menciona els nous models de relacions parentals: cohabitaci o parelles de fet, llars monoparentals (materni tat en solitari, mares i pares separats i divor ciats), parelles homosexuals, joves emancipats, viudes o viudos que viuen tot sols ... Sabem que en epoca dels nostres avis era obligatori el casa- 42 ment per lesglsia catolica, per la qual cosa altres tipus de models familiars eren escassos i reprimits . Amb !arribada del nou perode democratic es recupera la tradici republicana, perque augmenten els matrimonis civils o sa prova la llei del divorci. Nous models de relacions parentals. V. LA CIUTAT, ELS BARRIS 1 ELS HABITANTS Per acabar el quadern didactic volem dedi car unes reflexions i analisis a la distribuci de les vei:nes i veins de Petrer perla ciutat habitada, jaque fins ara sempre hem parlat de tot el conjunt demografic. La ciutat no s homogenia. Com qual sevol nucli urba, la xarxa urbana permet observar el creixement al llarg de les etapes historiques. Procs d urbanitzaci de Petrer. Font: G . Ponce i altres,p. 33. % 70 60 50 40 30 20 10 Grafiques de barres segons grups d edat de dos barris petrerins. a. Les ermites i lAltico {districte 1, secci 2) b. Estaci dautobusos i carrer scar Espla ( districte 4, secci 7). /OVES altico estaci d1autobussos Aix, el barr historie de Petrer, amb una topo grafia de vessant muntanyenca, mant una estructura organica i asimetrica. Aquest espai era ocupat pels 3.992 habitants de lany 1910. Leixample de la vila als inicis del segle XX es fa cap a la Foia (sud) i cap a les hortes (oest). Aquest creixement, visible actualment al planol urba i als edificis, ens parla duna diferencia social: perla Foia i lAltico foren construides habitat ges hurnils de planta baixa i corral, i per baix del Derrocat cases ms grans dels comerciants, 43 terratinents i primers fabricants amb elements deco ratius historicistes i modernistes. El creixement de la ciutat continua ocupant espais de regadiu amb la construcci de cases per al nous habitants. La nove tat ms important fou la constituci del barr de la Frontera als lmits administratius de Petrer i Elda als anys 50. Daleshores enc;a, la ciutat de Petrera eres cut simultaniament en dues direccions fins consti tuir un nucli totalment urba, unit amb els carrers de la vei:na Elda. ~ * A partir ael ~ocument 5 2 calcula ei percentatge ~e~ poblaci ;ove, a~ult i anciana ~e ca~ascun ~els ~is-1 trictes. 1 1 * en 4ue ~istri(te lm~eX ~envelliment* s major l i On hi ha ms po61ci jo6e Comenta la resposta. j ro~~@ 44 Poblacijove, adulta i vella deis quatre districtes de Petrer {en habitants}. c.p. Rambla deis Molins DISTRICTE 3 0-14: 1421 15-64: 4750 + 65 : 944 Total 7115 centre socia l coope!otivo agrcola , pare de l Compet poliespor;iu ies. poeta Poco Mol i DISTRICTE 4 0- 14: 2555 15-64: 8482 + 65 : 878 Total 11915 lEsplo nod_o s. Crisp l o Foio D ISTRICTE l 0-14: 571 15-64: 2313 + 65: 558 VOCABULARI Anuari. Llibre que es publica anualment i que cont en cada volum notcies, informacions, comentaris i estadstiques propies de les arees i especialitats de la instituci que ledita, amb la finalitat de posar en coneixement dels lectors les novetats daquella. Cens. Document elaborat pels estats amb caracterstiques demografiques de les persones (naixement, treball, estudis ... ). Actualment es confecciona cada deu anys: 1981, 1991, 2001. Conurbaci. Area urbana contnua for mada pel creixement paral-lel de dues o ms ciu tats fins la uni de les seues trames urbanes -carrers. Cadascuna de les ciutats de la conurba ci mant la seua administraci municipal. Creixement natural-vegetatiu. Dinamica demografica duna poblaci que sobt a partir de la diferencia entre naixements i defuncions. Normalment el creixement natural-vegetatiu s positiu, pero actualment podem trobar ciutats o comarques amb un creixement zero o regressi vegetativa perque les defuncions superen els nai xements. Creixement zero. Dinamica demografica duna poblaci on les defuncions sn iguals als naixements, perque la taxa de natalitat s molt baixa o perque lndex denvelliment s elevat. Desocupaci. Estat de qui no t feina ni treball, encara que demana un treball remunerat. Tamb es diu atur. Educaci sexual. Activitats i coneixe ments desenvolupats pera fomentar el desplega ment dunes facultats i actituds al voltant de la sexualitat en els seus diferents aspectes i edats. Exode rural. Emigraci en massa des de les arees i comarques de predomini agrari cap a les ciutats i contrades en procs dindustrialitzaci. Aquest exode rural provoca una crisi demografi ca, baixada de la poblaci i un accelerat augment de lndex denvelliment. lmmigraci. Procs darribada a un pas o comarca de grups nombrosos de persones dun altre pas o comarca. ndex denvelliment. Forma relativa de mesurar la importancia de la poblaci anciana (major de 65 anys). Qyan lndex denvelliment s superior al 12 % de tota la poblaci dun lloc, exis teix un predomini de les persones grans. Migraci. Moviment en massa de pobla ci. Anar dun lloc a un altre, per la qual cosa la migraci consta demigraci (acci deixir dun poble) i immigraci (arribada a una nova ciutat). Migraci interna. Moviment demografic que es dna dins duns lmits concrets: una matei- 45 xa a.rea urbana, una comarca o un pas. Migraci pendular. Moviment de perso nes que van dun lloc a un altre i desprs tornen. Per exemple, es parla de moviment pendular diari referit als trasllats per anar i tornar del treball, de les escoles i instituts ... Mortalitat infantil. Mortalitat que afecta nicament a la poblaci infantil que naix i mor abans de complir un any o sis anys. Poblaci rural. Nuclis de residencia i per sones que viuen d !agricultura, ramaderia o acti vitats forestals i viuen en caserius o pobles. Recompte. Llistat de persones elaborat amb una finalitat fiscal, militar o eclesiastica. Relaci. Manifest nominal deis ve:ins dun lloc . Saldo migratori. Diferencia donada en una ciutat concreta entre la immigraci i lemi graci. Pot ser positiu (quan predomina la immi graci) o negatiu (quan predomina lemigraci). Societats preindustrials. Sn aquelles anteriors a les revolucions industrial i liberal. Per exemple, la comunitat rural de Petrer de lantic regim -segles XVI, XVII i XVIII- es una societat preindustrial. Subocupaci. Estat i situaci de qui treba lla a temps parcial i/o en condicions dinseguretat perque no en t contracte ni drets laborals i socials. Taxa de mortalitat. Nombre de defun cions per mil habitants al llarg dun any natural. 46 Taxa de natalitat. Nombre de naixements per mil habitants al llarg dun any. PERA SABER-NE MS * BERNAB MAESTRE, JM.: Petrer, geografa de un pueblo hace 250 aos; Festa 85, s/p. Petrer, 1985. * BERNAT t MART, JS. -BADENES MARTN, M.A.: Crecimiento de la poblacin valenciana. Anlisis y presentacin de los censos demogrficos (1609-1857). Valencia, 1994. * DDAA: Gua econmica de Petrer, 2000. Petrer, 2000. * HIDALGO LPEZ, M.: El inicio de la sociedad contempornea en Petrer. Petrer, 1998. * P REZ MEDINA, T. V.: La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII. Petrer, 199 5. * PREZMEDINA, T.V.: La vila de Petrera lan tic regim. Petrer, 2000. * PON CE HERRERO, G. i a/tres: Anlisis urbano de Petrer. Estructura urbana y ciudad percibida. Petrer, 1994 * PUCHE HUESCA, F. -BOTELLA WIR, J: La poblacin de Petrery Elda. Bitrir, vol. l, ps. 93107. Petrer, 1990. * RICO NAWIRRO, M.C.: La poblacin de Petrer hace 200 aos: el censo de Floridablanca, Festa 86, s/p. Petrer, 1986. * RICO NAWIRRO, M.C.: Las calles de Petrer. Petrer, 2002. * WILERO ESCANDELL, JR.: La inmigraicn extranjera en Alicante. Alacant, 1992. * WILERO ESCANDELL, JR. -SALINAS SALINAS, C.: Pinoseros en Elda. Una migracin comarcal intensa en el periodo de la I Dictdura y la II Repblica, Revista del Vinalop, 4 (2001), ps. 151-168. Petrer, 2001. 47 48 LA SALUD EN PETRER , UN BIEN SOCIAL QUADERNS DI DCTICS N7 Ci:L Centre dEstudis Locals del Vinalop Ajuntament de Petrer Regidoria de Cultura

Cuadernos Didácticos 07Habitants de Petrer. Estudi demogràfic d'una ciutat

Más documentos

Cuadernos Didácticos 06La llengua dels petrerins

El paisaje agrario aterrazado

Vida i mort a Petrer

Alma y otros poemas

Siete poetas de Petrer

La Rendició

Azorín y Petrer

La enseñanza en Petrer

Bloqueador de anuncios detectado