Vivim a Petrer

BAIX SEGURA FITXA CATALOGRAFICA RECOMANADA DÍAZ AMAT, Pascual Vivim a Petrer . Ciencies Socials / Pascual Díaz Amat , José García Ortuño , Domingo Jiménez Renau . Petrer : Ajuntament ; Valencia : Conselleria de Cultu ra , Educació i Ciencia , 1992 . 198 p. ; il.; 28 cm. ISBN : 84 -7890-684 -3 1. Petrer -Estudi i ensenyament . l. García Ortuño, José , coaut. 11 . Jiménez Re nau , Domingo , coaut . III . Petrer. Ajuntament , ed . IV . Valencia ¡Comunitat Autónoma) . Conselleria de Cultura , Educació i Ciencia , ed. 908.460 .315 Petrer : 37 . o © del text: PASCUAL DÍAZ AMAT JOSÉ GARCÍA ORTUÑO DOMINGO JIMÉNEZ RENAU © de l ’edició: AJUNTAMENT DE PETRER ambla col.laboració de la GENERALITAT VALENCIANA. CONSELLERIA DE CULTURA , EDUCACIÓ I CIENCIA. ISBN: 84- 7890-684-3 Diposit Legal: A-333-1992 Imprés a Grafiques Tortosa , S.L. L ’Horta , 116 PETRER (Alacant) Vivim a Petrer Ciencies Socials {Cicle mitja) Pascual Díaz Amat José García Ortuño Domingo Jiménez Renau Hola, xavals! La raó que ens va portar a fer un llibre de Petrer va ser cobrir el buit que hi havia en el cicle mitja de l’EGB per a estudiar i conéixer el nostre poble. ’VIVIM A PETRER’ és quelcom més que un llibre de ciencies socials, és el llibre que parla del poble on tu vius. En ell aniras descobrint mitjan~ant l’es tudi i les seues activitats, coses que et són tan fami liars com el teu carrer, el barri, l’ escola, etc. També podras trobar la historia i els costums del teu poble, les valls i muntanyes, les seues comunica cions i altres coses que hui no coneixes, pero que cridaran la teua atenció. Desitgem, i en aixo hem posat tota la nostra il · lusió i afany, que siga veritablement l’instrument útil que us servesca per a conéixer i estimar més encara el nostre benvolgut Petrer. ELS AUTORS 2 , INDEX Tema 1 ON ES TROBA PETRER? l. Vivim a Petrer. 2. El planol. 3. Com ens orientem? 4. Poblacions vei:nes. 5. Petrer, poble de les Valls del Vinalopó. Lectura: ’La historia de Pere’. María Dolores Gil. Tema 2 EL PAISATGE DE PETRER l. El paisatge urba. 1.1. Part vella. 1.2. Zona nova. 2. Paisatge rural. 2.1. Serres. 2.2. Valls. 2.3. L’ Arenal. 3. Vegetació. 4. Fauna. 5. Habitatge. Lectura: ’Evocació’. Enrie Valor. 3 PAG. 7 23 Tema3 EL NOSTRE PAISATGE CANVIA o. El paisatge canvia. 1. Canvis naturals. 1.1. Temperatura. 1.2. Pluja. 1.3. Vent. 1.4. El clima. 2. Canvis artificials. 2.1. En el paisatge urba. 2.2. En el paisatge rural. 3. Com es planta un arbre? Lectura: ’Excursió a l’ Arenal’. Tema4 LA POBLACIÓ DE PETRER O. Nosaltres vivim a Petrer. 1. Que és la població? 2. Canvis en la població. 3. Grafic de la població de Petrer. 4. Pobles i ciutats. Lectura: ’Els nostres avantpassats’. Temas EL TREBALLA LA LOCALITAT 1. Població activa. 2. Població passiva. 3. Sectors de producció. 4. Sectors de producció a Petrer. 4.1. Primari. 4.2. Secundari. 4.3. Terciari. 5. Com es fa una sabata? Lectura. ’L’ofici de canterer’. 4 PAG. 41 57 71 Tema6 ENS COMUNIQUEM 1. Vies de comunicació a la nostra localitat. 1.1. Carreteres. 1.2. Camins. 1. 3 . Ferro carril. 2. Transport. 2.1. Transport urba. 2.2. Transport interurba. 3. Mitjans d’informació. 3 .1. Informació escrita. 3.2. Informació audio-visual. 4. Mitjans de comunicació. 4.1. La carta. 4.2. El telegrama. 4. 3. El telefon. 5. Educació vial. Lectura: ’Oficina de correus’. Reiner Kunze. Tema 7 ENS ORGANITZEM 1 . El govern de la localitat. 1.1. L’ Ajuntament. 1.2 . Eleccions municipals. 2. Serveis públics. 2.1. Escotes i institut. 2.2. Centre de salut. 2. 3. Centres culturals. 2.4. Instal-lacions esportives . 2 .5. Pares i places. Lectura: ’El somni de Maria Llu’isa’. María Dolores Gil. 5 PAG. 103 131 Temas CONEGUEM LA NOSTRA HISTORIA 1. Primers pobladors de Petrer. 2. Origen del nom de Petrer. 3. L’escut de Petrer. 4. Edificis histories. S. Personatges celebres. Lectura: ’Mosaics romans’. Tema9 PETRER, FESTES I COSTUMS 1. Festes. 2. 1.1. Classes de festes. 1.2. Les festes de Petrer. Costums. 2.1. Can~ons. 2.2. Jocs. 2.3. Gastronomía. 2.4. Refranys. Lectura: ’La llegenda del Cid’. Tema 10 L’ESCOLA l. L’educació en la Constitució. 2. La meua escota és a Petrer. 3. Órgans directius del col· legi. 4. Associació de pares d’alumnes. Lectura: ’Drets del xiquet’. 6 PAG. 149 167 187 Tema 1 On es troba Petrer? 7 1111 vlVim a Petrer • Si observes el dibuix veuras que el nostre poble, Petrer, pertany a la provín cia d’Alacant, al País Valencia. PETRER 8 ~11111111111111 f f f f f f f llf /l/llf11111111 f f f f f ll ll /11111 f f llf ll/11/111//////1111111 f f f f f ll11/1/11111fff/ff///1111 f f f f f f f l l ll ///f ll ll/11/I I I I II I /l l ll lll l ll ll ll/11 l l l l/11/ //// l lllllllll lll/1111111111111111l//1111111111111111111111111111111111111/l//1/II11111~1 w ACTIVIT ATS ~ 1. OBSERVA I DIBUIXA l . ~ • Dibuixa el mapa de la província d’Alacant i situa Petrer correctament en aquest. 2. INFORMA’T I CONTESTA • A quina comunitat autonoma pertany Petrer? 3. PENSA I DIBUIXA • lmagina’t que tens un amic que no ha vist mai Petrer. Quines coses del poble dibuixaries en una postal? Dibuixa’I i apega’I en el teu quadern. 4. INVENTA I ESCRIU • lnventa’t un text que parle de Petrer: redacció, poesia, dialeg. l///ll////////ll/ll/lll/l///l ////////ll///// l/////////ll// l/////////ll//////////1///I //I///II/II/ I// I///////II//II//II// I//III///////IIII////// IIIIIIIIIIIII/////////////////IIIII II // III /II /////////////III /III /II//////////////II ///////////II///////////II 1 9 EII El pl&nol • És un dibuix que presenta de forma senzilla i plana les coses vistes des de dalt. , / r----------, , 1 1 1 1 1 ’ 1 ~----------’’ l///////////lll/lll/l/ll//lll/lllll/llllll/lllll/ll/lllll/l/llll//llllllll/l//ll///llllll/l//l/lllllll/llllll/llll/ll/lll/llllllll/l/llllll/ll//l/llllllllll//llll//llllllllll/lllllllllll/llllllllll//llll/llllll/l/llll/l/lll/lll/l/llll/ll/lllllll//1 1 ACTIVITATS 1 1. Dibuixa els següents objectes vistos des de dalt. Goma d’esborrar, llapis, estoig de pintura i maquineta de fer punta. 2. Observa atentament els dibuixos. Són vistos des de dalt. Descobreix que són i escriu el seu nom en la teua !libreta. Relaciona-ha amb la lletra que hi ha al costat. A) -0- A) @J B) ~ ~~ B) ~ C) G) 3. Inventa símbols per als següents exemples. (Vistos des de dalt.) ll/llllll//llllllllllllllllll/l/llllllll!llllllllllllllllllll/lll/l/llllllllllllllllllllllll!lllll!lllll/!lllllllllllllllll/llllllllllllll!l/llll/llll!ll/l/lllllllllllllllllllllllllllllllll/ll/!!l/lllllllll!l/llllllllllllllllllllllllllllllllllll//,1 10 B Com ens orientem? • Hi ha dues formes d’orientar-nos. L’una natural i l’altra artificial. • De forma natural ens podem orientar: A) Pel Sol, que sempre ix per l’est, i es pon per l’oest. B) Per l’ESTEL POLAR que sempre as senyala el nord. • Podem orientar-nos de forma artificial amb: A) La BRÚIXOLA, que és un instrument amb una agulla imantada que quan esta lliure sempre assenyala el nord. • Sabent on és el nord, és facil descobrir el sud, l’est i l’oest. • Aquests quatre punts els anomenem PUNTS CARDINALS. 11 1111111111 /// lf lf lf / 1/ lf lf lf 11///11111111 //// lf /// lf / 1111111111 ///lf lf 111111111 l /1 ////I//I 1/11111 ////// ///////l///ll l/ 1/I /I ////I/I 1111111 ///////////I //I 11111 f f / f /l/l/l/lll/lf /f f //f /l/f /l/f /lf 1111 /f f /f /l/l/f /!/l/l//l/1//llfll I f f f llf lll// lf f //f lf lf lllllllf l ACTIVITATS 1. LLIG I CONTESTA • lmagina’t que et trabes a soles a la muntanya i que no tens brúixola. Com t’orientaries? 2. UTILITZA LA BRÚIXOLA • Dibuixa un planol de la teua classe i amb l’ajuda de la brúixola, situa en ell, correctament, els punts cardinals. 3. OBSERVA I CONTESTA • Escriu el que hi ha al nord, al sud, a l’est i a l’oest del col·legi i escriu-ho. 4. APRÉN JUGANT • En busca del tresor Dividiu la classe en grups. A cadascun se li entregara un sobre amb una serie d’ordres que hauran de seguir cor rectament amb l’ajuda de la brúixola . Seguint-les trabaras el tresor. (Les instruccions hauran de portar el punt d’eixi da i la quantitat de passes cap al nord, el sud, l’est i l’oest que els duga al tresor.) 1 ~ 1/1///1/11111111111111111111111111111// 1 // I I /11 /11 I I I I I lll/11///I /1111/ I /11/1111// ll/11111 /11IIIIIlll/111111111111111111111111///1111/1111111111 /lllllll/1/111111111111111111/11111111111111111111111/111111111111111111111111111111111111111fllf//1/11111111 12 IIIIIIIIIIIIIII//I//IIIIIIII//IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIII/IIIII/IIII/IIIII//I/II//IIII/IIIII/IIIII/I/JJ///J/JJ///IJ////////////////////////////////////////////////////////////////////l//lll/l//////////////////1 1 ~::::vlaTe~ :b~ix ¡ contesta correctament. 1 • On col·locaries l’est? .. ..... ... .. .. .. .... ... .... .. .. . 13 14 s 15 D POblacions veines • Petrer, que per la seua extensió és un deis deu mun1c1p1s més grans de la província, té com a ve·1ns: Elda, Novelda, Monfort, Agost, Castalla i Saix. PETRER i els termes que el rodegen, amb l’expressió de les seues extensions. · ’’’--+-+_..,._ SAIX (62 Km 2 ) ,. ,. - , t NOVELDA (76 Km 2 ) ,/ / 16 .. ~-.. . / ..-I + 1 t i ’ • ’ CASTALLA (113 Km 2 ) ) ’ ’ PETRER (104,2 Km 2 ) CILLA DEL SIT --, ,,.,.-~--’f, ’ - MONFORT (79 Km 2) o ~ .. --’ ’ --,. ’ )( ’- .. ,. AGOST (65 Km 2 ) N s Petrer, poble de les Valls del Vinalopó • Petrer i vuit pobles més formen una comarca de la província d’Alacant on la indústria del calc;at és la principal activitat. El seu nom és les VALLS DEL VI NALOPÓ . ----~, ,,.. - ,,-..,_,,. -- --’...._ ’ ---- , , ’ ~, , -- - -- . I - -’ , .... ..... --... . ... - - . ,’ ’ ’-~ , ’ ,. , , ..... , , , ... _ I I 1 ’ I I 1 ’ . .... - Novelda, Petrer, Elda, Monover, l’Alguenya, el Fondó de les Neus, el Pinós, el Fondó deis Frares i la Romana són els nou pobles que formen la comarca DE LES VALLS DEL VINALOPÓ. 17 11r///////////////// 1 l/////// ///lf /lf / //// /// /lf /1 1 l/1/ /////lf // //lf // l/ lf / //1////lf /// 1 l//// /////////lf ll//lf //////lf //////lf /// /l/lf// //lf////// /lf lf//////lf////////lf f fffffffffflffffflf lffffflfffflf f ff//f /f/fffflflfff lfflf f /ffffffffffff lf ffflffffff ~1 ACTIVITATS 1. OBSERVA I RESPON • Assenyala en el planol la teua escola i l’itinerari per anar hi des de ta casa. Escriu els noms deis carrers per on passes. 2. OBSERVA EL PLANOL DELS CARRERS • Escriu els itineraris per anar des de ta casa a: • L’ Ajuntament. • El polisportiu. • El castell. • L’ermita de Sant Bonifaci. 3. OBSERVA I CONTESTA • Observa el planol de les poblacions ve·1nes i escriu quins municipis hi ha al nord, al sud, a l’est i a l’oest. • Ordena de major a menor extensió, Petrer i les poblacions ve·1nes. 4. DIBUIXA • Escriu sobre el mapa mut de Petrer i les seues poblacions ve·1nes els noms corresponents i pinta de colors diferents els municipis que limiten amb nosaltres. 5. MURAL DE LA COMARCA 1 • Realitza un mural amb fotografíes i postals. 11////////////1////////////// 11111 /1///lf lf llf llf // ///////////////lf /lf lf /////////////lf lf lf lf //////////lf /lf lf ////////////lf lf / 1 //////lf /lf /lf lf / //////////////lf /lf lf lf /111 /ll///////lf /lf lf lf /////llf //lf lf ////1/////l//lf lf / lf ////////llf l/ll/// /lf ////l l 1 8 6. LLIG I ESCRIU • Escriu en ordre alfabetic el nom de les poblac ions de les Valls del Vinalopó. 7. EXPERIENCIES: ’EL RELLOTGE DE SOL’ • Claveu un pal en un lloc assolellat. • Fixeu-vos en l’ombra en entrar a classe, i feu un senyal. • Feu un altre senyal al migdia. • 1 finalment feu-ne un altre a la vesprada. 8. SOPA DE LLETRES • Busca el nom de quatre pobles ve·1ns de Petrer que hi ha en la sopa de lletres. Els moviments que has de seguir són de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta , de dalt a baix i de baix a dalt, sempre en línia recta. L o s A L s R H p A e u A L 1 o N L s R A G 1 E L N o T 1 M o N R E A T R e A s T A L L A 1 E L T o 1 D A L N M A L u s A 1 X o A N u s o M 1 A s M E T A L 1 e M 19 Resum • La vila de Petrer esta situada a l’oest de la província d’Alacant, a la comarca de les Valls del Vinalopó. • Ens orientem amb el sol, l’estel polar i la brúixola. • El planol representa coses vistes des de dalt. • Els pobles ve·ins són: Elda, Novelda, Monfort, Agost, Castalia, Saix. : Vocabulari • ESTRELLA POLAR. És una estrella de l’Óssa Majar que indica la direcció nord. • AGULLA IMANTADA. És una agulla que té imant i assenyala sempre la direcció nord. • MUNICIPI. És un territori administrat per un ajuntament. 1. Escriu el significat de les paraules següents: • Punt cardinal .. ... .. ................. ....... ........................ . . • Localitat • Brúixola • Planol .. .. ..... ... ..... ........... .. .... ....... .......... ........ ........ .......... ........ ... ... ........ .... ....... ....... . l,,,,,,11,111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,1,,,,I 20 . --..-;-- La historia de Pere Aquesta és la historia de Pere, que no tenint fortuna deixa sa casa i la seua terra (perque la seua terra no és seua). Aprofitant que llavors moriscos han expulsat i estan repartint-ne les terres, a Petrer s’obri camí. Pere: Aquí la carta de població marca els límits de la meua terra, pero compartesc amb els meus ve·1ns d’Elda, pastures, muntanya i llenya. La zona del Chorrillo i jo prosperarem junts. Pero el temps va passant i Pere va prosperant. A N ovelda amb el seu gra va disposat a negociar. Quan la treta li demanen des d’Elda, en considerar que sa casa pertany a aquest terme municipal. Pere: Man pare m’aconsella demanar al comte Francesc que m’ajude en aquest assumpte. EII en delimitara el terreny i acabara el conflicte. Pero el problema persisteix fins el segle dino u, quan l’estat intervé. En comissió es reuneixen les parts in teressades, i reconeixen i marquen per tot arreu, amb fites, els límits de les poblacions. ’Els límits de Petrer quedaren delimitats’ . María Dolores Gil • CARTA DE POBL.ACIÓ. Escrit on es diu quin és el terreny que pertany a una po blació. • FITA. Senyal que serveix pera fixar els límits. • TRETA. Diners que s’havien de pagar pera poder vendre alguna mercaderia en una altra població. 21 22 Tema2 El paisatge de Petrer 23 1 1 Carrer de Leopoldo Pardines .,.-¡ . ! • El nostre poble esta format per una zona urbana, que és on habitualment vi vim (casa, escala, mercat, etc.) i una altra més amplia que coneixem com a z ·ona rural (muntanyes, valls, rambles, arenal, etc.). Serra del Sit 24 1111 Paisatge urbi. • Des de l’alt del castell podem veure, per la forma de les seues cases, que hi ha dues zones distintes: / / ----- / , -... -- / , I I / ’ J I 1 .1 Part vella. 1.2 Zona nova. Zona urbana PETRER I I 1 , 1 r -- r-- __ _ .,,,. 1 ~ Zona nova ~ Partvella f 25 ’ ... I ,I l l Zones no edificades Part vella 11D Pal’t vella • Esta situada entre el castell, l’ermita i l’església de Sant Bertomeu. • Els seus carrers són estrets i torts, té costeres molt pronunciades i per la ma jar part d’aquestes no passen els cotxes. Algunes d’elles són: el carreró del Castell, el carrer Majar, el carrer de la Mare de Déu, etc. • Les cases són d’una o dues plantes, amb cobertes de teules. • La plac;a de Dalt i la de Baix són les més conegudes d’aquest barrí. • El castell, d’origen musulma, l’església de Sant Bertomeu i les ermites de Sant Boni faci i del Santíssim Crist són edificis ca rregats d’historia. Carrer Major 26 Zona nova m Zonanova • Al costat de la part vella han aparegut nous edificis més alts, en els quals viuen moltes famílies, és la zona nova. • En les formes, s’alternen les cases amb teulada i amb terrassa. Els carrers i les avingudes són rectes i amplis. Gabriel Payá, l’Esplanada, l’avinguda d’Elda i l’avinguda de Madrid en són alguns noms. • Les places d’Azorín (ara, del Derrocat), d’Espanya i d’America són llocs on po dem passar el temps lliure. • El nostre carrer i els carrers proxims for men un barri. La Frontera, el Guirnei, la Foia i Sant Rafael, són els noms d’alguns barris de Petrer. Carrer de l’Horta 27 IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/I/IIIIIIIIIIIIIII/II IIIIIIIIII/IIIIIIIIIIIIII/II IIIIIIIIIIIIIIIIIIII/II llllllllllllllllllllll/llllllllllllll/l/llllllllllllllllllllllllllllll/llll/lll/llllll//lllll/lllllll/ll//llllllllllllll/llll/lll/l/l/lllll/1 ACTIVIT ATS 1 1. OBSERVA I COMPLETA • La fotografia núm. 1 és un paisatge ....... ..... .... .... .. ....... .. ...... ... . • La fotografia núm. 2 és un paisatge ....... .. ... .. ... ..... ..... .... .... . . 2. INFORMA’T I RESPON • Escriu el nom de cinc carrers de la part vella. 3. OBSERVA I EXPLICA • Explica les diferencies i semblances que trabes entre el paisatge rural i l’urba. 4. DESCRIPCIÓ • Descriu com és ta casa. En quina zona de Petrer es traba? En quin any es va construir? Quantes plantes té l’edifici? Té teulada o terrassa? Quants espais té? (cuina, menjador, etc.). Quantes persones viviu en ella? 5. FES UN PLANOL 1 • Dibuixa un planol de la teua habitació utilitzant símbols. 1///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////I I 28 l ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////1//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ///////////////////////// ///////////////////////I ACTIVITATS 1 6. INVESTIGA I ESCRIU • Escriu el nom d’altres barrisque no apareguen en el text. 7. OBSERVA I RESPON • Descriu el carrer on esta situada ta casa i respon les següents qüestions: A quin barri pertany? Quin és el nom del teu carrer? Quantes passes té d’ample? Quantes passes té de llarg? On comenc;a? On acaba? Quants comerc;os té? 8. RECORDA I ESCRIU • Hi ha edificis importants prop de la teua casa? (bancs, forns, fabriques, mercat, etc.). • Escriu-ne els noms. 1//IIIII IIIIII II II I lllllll/1/ II II I I llllllll/11 /I I I llll/111 I lllll/11/I 1/IIII lllllllll/1111/ 111///IIIIIII II/ 111//1//IIIII/II/11 /f f f lllllll//l ll ll ll f f f f f f f f llllllllllll//l ll//f f f f / IIIIIIIIIIII II/ 1 f l//f l//llllll/1111 I lllllllllllllf f f f f f llll///llllllllllllJ 1 29 D P8isatge rur81 • Si poguéssem contemplar el terme municipal des d’un globus, veuríem que la majar part la formen valls i serres. • L’arenal, fet de fina arena portada pel vent, també forma part del paisatge rural. I ’lf. / X. / .)( / X J ~ / )( Valls Muntanyes ✓t-... .,. y. N s 30 Serra del Cava ll 11111 Serres • La població es traba rodejada per la serra del Cavall i la serra del Sit, amb el seu pie la Silla. Al nord-est trobem serres de menor altura com: els Rasos de Catí, els Castellarets, el Pie del Frare, la Forada i l’Alt de Peret. • Els barrancs i rambles, secs la majar part de l’any, formen la resta del paisat ge. PARTS D’UNA MUNTANYA • Una muntanya és una elevació de terreny en la qual podem diferenciar tres parts: 31 a) Cim. Part més alta. b) Vessants. Costats de la muntanya. e) Peu. Part més baixa. Valls • Les zones més baixes situades entre muntanyes són les valls. • El terme municipal de Petrer és molt muntanyós. Les seues valls es traben repartides per tata la zona, en una es traba el nostre poble. Altres valls són: Pu9a, l’Almadrava, l’Avaiol i Caprala. Arenal de l’Almorxó -- Arena.l • És una muntanya en la qual s’ha acumulat arena, transportada pel vent des de fa moltíssims anys. • L’arenal de l’Almorxó esta situat al nord de la nostra població. 32 1. OBSERVA I ESCRIU • Observa el dibuix del paisatge rural i contesta: • Quines són les serres que rodegen la població? • Quin és el pie més alt? • Escriu del nom de dues serres que estiguen allunyades del nostre poble. 2. DIBUIXA • Pinta una muntanya del natural i situa correctament les seues tres parts. 3. RELACIONA 1. Caprala 1 2. Foradada 2 3. Frare A. Vall 3 4. Cilla del Sit B.Serra 4 5. 4. COMPLETA • Les valls són .. . ... .. .. .. .. situades entre 5. PINTA 1 • Observa i pinta el dibuix del paisatge rural. l //llll/illlllll I III IIIIIIIIIII/I / I I II/IIIIIIIII // I IIIIIIII II I I I // lllll //11// /IIIIIIIIIII////I II/II /IIIIIII/I/II /IIIIIIIIIIIIIIII/I / / /IIIIIIIIIIIII/ II I//II I I // lllllll/1/IIIIIIII 111 I lllllllllll/1/I I IIIIIIIIIIIIIIII I IIIIIIIIIIIII IIIIIII/III/ IIIIIII/IIIII ; 33 IE!IF1101°a • A les muntanyes i valls creixen plantes de forma espontania i que ningú es preocupa de cuidar. Al conjunt d’aquestes plantes l’anomenem flora o vegetació. • En la nostra vegetació són freqüents els pinars (carrasques i pinyoners), el matoll, format per arbustos com la carrasca, l’arboc; i l’argelaga, i les plantes aromatiques com el timó, el romer i la camamilla que s’estenen per tata la zona rural. 1 Pi Timó Carrasca Romer 34 1111 F8una • Al conjunt d’animals salvatges que viuen en un lloc determinat els anomenem fauna. • En la nostra fauna els animals més abundants són les aus (verderol, caderne ra, perdiu, pardal, etc.) També hi ha mamífers com el conill, el ratolí, l’eric;ó, etc., reptils com la serp (colobra), sargantana i gripau, i molts insectes. 1J~ (_1J~ ) Q-,-, t h l11~ (v-~) M~ ( M~chu&a) 35 MAMÍFERS INSECTES ALTRES ANIMALS 1. ESCRIU I DIBUIXA • Escriu el nom de dues plantes aromatiques i dibuixa-les. ll!l!IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIII I I IIIIIIIII II IIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIII II I IIIIIIIIII IIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIII I 36 B -Habitatge Alqueria Coves • Als camps i llocs pr6xims a la po blació podem veure dues classes de cases: A) L’ ALQUERIA • És un edifici de dues plantes. A la planta baixa trobem la quadra, el menjador, el celler i el forn. El pa ller i els dormitoris són a la planta superior. B) LA COVA • És una casa feta dins de la mun tanya amb una sola planta. Les seues parets són grossos murs de terra, i només reben llum per la part de davant. ’!!l!lllllllllllllllllllllll!!llllllllll!llll!IIIIIIIIIIII/IIIIIIIIII/IIIIIII lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!!IIIIIIIIIIIII 1 ACTIVITATS 1 1. Observa les fotografies de la part superior i dibuixa-les. !111t/l////ll////ll///ll/////////////llllll/llll//lll//ll///lll///ll/////////ll////ll////ll///lll///lll//l/////ll///lll////ll////ll///lll////ll////lll///lll///lll///lll///ll/////ll////l////lll/llll////l/////l/////ll///l////ll/////l/////llllll/l/l 37 , Resum • La nostra localitat esta formada per una zona urbana i una zona rural. • A la zona urbana esta la part vella, els seus edificis més antics són el castel 1, l’església de Sant Bertomeu i les ermites, i la zona nova. • La zona rural, la formen les valls, l’arenal i les serres. • El pie més alt és la serra del Sit. • Al nostre terme hi ha gran varietat d’animals i plantes. • La cava i l’alqueria són cases que es traben al nostre terme municipal. Vocabulari • ALTERNAR. Succeir-se unes coses amb altres sobtadament. • BARRANC. Zona profunda que fan a la terra les pluges. • CREIXEMENT ESPONTANI. Que creix sense que ningú ho cuide. • MAM[FER. Animal vertebrat que alimenta les seues críes amb llet. • SERRA. Conjunt de muntanyes de diferent altitud enllagades les unes amb les altres. • TEULA. Pega de fang cuit teta en forma de canal per tapar per fara les teulades. • TERRASSA. Part descoberta que es traba en la @ zona alta d’una casa. © Encreuat 1. Lloc que hi ha entre dues files de cases. G) 2. Molts carrers proxims. 3. Serveix per a cobrir les teulades de les cases. 4. Cases tetes dins d’una muntanya. ® 5. Muntanya d’arena. ~--;-----t---+-----t-~ 38 Evocació Els darrers anys de la meua adolescencia, vaig passar- los en la centrada que es traba la pintoresca vila de Petrer, que jo mirava des de la població ve·1na* com la porta de la vertadera muntanya, aqueix enlairat i laberíntic al9ament orografic que es parteix entre els termes de Castalla, Petrer i Agost. Excursions diumengeres sovintejades, caceres de tardar amb amics de més edat que jo que anaren mos trant-me el territori, em feren gaudir deis racons plens de solitud i belleses inimaginables en els crestalls, els turons, les barrancades, els elevats cims, els precipicis pavorosos, els rierais, ... que inclou el terme de Petrer entre les seues serres del Cavall i la Cilla i l’enlairat Catí on tita amb el terme de Castalla. El Pantanet, la Foia Falsa, el riuet saltador del Molí de les Reixes, un curiós amfiteatre de penya viva fet sois per la mare natura, les fontetes de l’Almadrava al peu d’enormes espadats de roca vermellosa poblats de soligueres i falcilles ... Al meu cor i a la meua pensa anava gravant-se pregona ment aquell món humil i bell i silenciós que alhora era escenari de simpatiques escenes de cacera o de tabola jovenívola de fadrins i fadrines que m’eren companys. * Elda ENRIC VALOR (En FESTA-89, Ajuntament de Petrer, 1989) 39 40 Tema3 El nostre paisatge canvia 41 42 B El paisatge canvia Paisatge de Petrer, any 1960 Paisatge de Petrer , any 1987 43 • El nostre entorn esta en canvi constant. A voltes són canvis bruscos que obser vem en un curt espai de temps (incendi, riuada, etc.). En canvi, d’altres a penes ens adonem perqué són més lents (desgast de les muntanyes). • Els canvis artificials estan produHs per l’acció de l’home (edificis, carreteres). • Els canvis naturals són els produHs pels fenomens de la natura (pluja, vent, etc.). Can.vis natarals ko . so ’’’º : .. ~o ►L,0 : -10 Lo ►10 ~ ,-lo 3o ◄ t t~Qef f’RfD (~~ ~ /, ::·-’-- ·- · _,. • La temperatura, la pluja i el vent són ele ments que produeixen els canvis na turals. 11111 Temp~ratura • El fred i la calor són conseqüencia de la temperatura que el sol dóna a la terra. • La temperatura varia al llarg de l’any. En aplegar la primavera, la natura canvia, els arbres floreixen i el paisatge es veu més verd. • En canvi, a la tardar alguns arbres per den les tulles i el paisatge es torna més trist. • La temperatura la mesurem amb un apa rell que anomenem termometre . 44 1. COMPLETA EL GRAFIC • Anota la temperatura durant una setmana a les 9 del matí i a les 3 de la vesprada. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 9. M. ~---------____¡ 3. V. L.... _____ _____. ___ ....__ __ ....i,..__ __ __, 2. OBSERVA I CONTESTA • A quina hora del dia les temperatures són més altes? • Per que creus que passa aixo? 3. COMPLETA AMB: Calor, fred, ni fred ni calor • A la primavera .... ... .... . • A l’estiu . .. .. .. .. .. . .... .... . • A la tardar .. .. .. .. ... .... .. . .. .. . • A l’hivern ... .. ... ... ... .. .. .. . .. .. .. . 4 . PENSA I CONTESTA • Durant quina estació de l’any portes menys roba? • Per que? • En quina epoca de l’any portes més roba? • Per que? ,11 HI O JO ,1Jnl) lOOJl 10’/10 C( H -JOOD ~ U 0,1JJ,l’i Jt ’ OOJL 110 111llllllllll///1111111 lllll/111/ 111 l/lllllllll lll lll l lll/ 111111111 ///! /ll lll ll l/ 1/ II I I / /// ll/1/IIIIII !/111 I /1/ II II/IIII II; I I I I llll/1/// 111 // IIIIIIIII 1111111 I I llllllll/1/IIIIII :/ / ////////// 11111 I IIIIIIIII 1111 //// /////11 I I I IIIIIIIIIIIIIIIII /11 111111 La Pluja • És l’aigua que cau deis núvols en forma de gotes. • On hi ha aigua, creixen els arbres, les plantes, ... hi ha vida. En canvi, quan no plou, el paisatge és sec i a penes hi ha vegetació. Aquests canvis en el pai satge són produ’i’ts per l’aigua. CICLE DE L’AIGUA I E.VAPORACIO I ; ... t !. :...,;, ... ’. ~- ·•~’’-~ .,.’1. -e-~-’’r t’ -.. .._•.••,: ., .. .,,. - ,. , ·- 46 I / / / / / ¡1 I / i I / I / / / / I; / / /f / I / I / / -----r-- / / / AQU( / / / I / S’AQQEPLEGA 1/ L AIGUA I I I Rambla de Pu9a, any 1982 Rambla de Pu9a, any 1987 47 • Al nostre poble l’estació més plujosa de l’any és la tardar. • Per poder mesurar la quantitat d’aigua de pluja que cau en un lloc determinat utilitzem un aparell anomenat pluviometre. • Quan plou molt, l’aigua que baixa de les muntanyes i llocs alts aple ga a les rambles, que són com rius intermitents que sois porten aigua quan plou de forma torren cial. • Les rambles de Puc;a, Caprala i l’Almadrava, són algunes de les que tenim al nostre terme munici pal. 1 ///// 1/1// I I I lll/lilll/l/ll 111 I lll ll/lll//lil I lllllill l illilll /111 I I I I I /I/I/I I/I /I /II III I I I I I III I I I I /I I I /I II I JI I I I ll /1/I 11 //11 I I I I I I II I I I I III I I/I I 11/1/ I I I I I I II l lll lllll/l/ilil ill/l/l / JI ll l il l ilill 1/11/I I lilll illililllllllil11/I11111111111///IIII 1111111/~ ACTIVITATS 1 1. Ordena les frases segons passa en el cicle de l’aigua. Plou. El Sol evapora l’aigua del mar. Els núvols apleguen a les muntanyes. El vapor d’aigua forma els núvols. 1. · ···· ······· ······ ··· ·· ·••0, ••· ···· ······· ·· ··· ·· ··· ··· ······· ··· ············ ·· ··· ····· ·········· .. ···· ····· ·· ··· ·’· ··· ···· ·’ ······· ·· ··· ·········· ····· ·’·· .. ·······• ... . 2 ... ... ..... .. .... ..................... ......................... ..... .............. ................ .. ......... .... ... ... .......... ........ ............... ... ... ... ..... .... ... . 3 . .. .. ..... ... .. .... ... .. .............. ...... ... ... ... .. .. ...... ... ............ ..... ................ ... .. .. ..... .. .. .. ..... ................................. ..... ... ... .... ... . 4 . .................................................... ............... ........ .................. ................ ... .... ... .... ... ... ... .... ... .... ...... .... .... ...... .. .... ... . 2. LLIG I CONTESTA • En quina estació de l’any plou més a Petrer? 3. INFORMA’T I ESCRIU • Arreplega tots els refranys que es refereixen a la pluja i escriu-los. 4. Escriu una cangó que parle de la pluja. 5. Dibuixa un dia de pluja. l/l/111//I /I 11 //////////////////////////////////// 111 //////////////////// ////////////////////////////// ///////////1/J/J/J//J ll /////////////1/J/J/J/J/J/JIII //////////// 11 /////1/J/J/JIII///////J/JI/I/III///////////////J/J/J/J//////J/J/J/J/III ///J/J/J //J 48 BII Elvent • Quan l’aire es mou es produeix el vent. • En algunes ocasions bufa tan fort que és capa9 de produir danys. Altres voltes, la majoria, fa un bon servei a l’home, mo vent els núvols, els vaixells de vela, els molins de vent, etc. • A la tardar observem com canvia el pai satge al nostre voltant en caure les ful les deis arbres, que hi ha als pares, jardins o zona rural. A90 es produeix per la for9a del vent. • L’aparell que ens assenyala la direcció del vent s’anomena penell. 49 Endevinalla Qui és? Que és? que et pega a la cara i no veus res. (1N 3i 73 ) • El vent no sempre porta la mateixa direcció. Quan bufa de l’est (serra del Sit) és vent de llevant, i quan ho fa de l’oest és vent de ponent. • El llevant ve del mar, és suau i provoca pluges abundants. • El ponent ve de !’interior. Quan bufa a l’estiu produeix malta calor i a l’hivern molt de fred. ~11/lllll//ll ll llll l//11 / / / / / //l/ lllll//11 /II I I // IIIIIIIII /111/ I lll//ll//11 /I I / 11 I ////// I 1111 I I I I I I I I I I III II II ll //11 /I II I I I I I II II I I I I 1111/ III I I I II I I I // 111111 I ///// // 111111 I //// I //// // 1111 I 11lllllllllllll//11111111111 l/1/// I ///// I 111 I IIII/I/ 111 / 1/II/I//II 1 w ACTIVITATS ’ 1. Escriu algun refrany que parle del vent. ~ 2. El vent ens pot proporcionar alguns beneficis. Escriu-ne el nom de dos. 3. Construeix un penell. 4. ENCREUAT 1. Vent que bufa de l’est. 2. Aparell que assenyala la direcció del vent. 3. Vent que bufa de l’oest. 4. L’aire quan es mou. © ® G) .__--+----11------’------’’---+----+-....J 1/////IIIIIIIIIIII II I II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII I II ///IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII II I I I IIIIII/IIIIII//I I I I I IIII III IIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIII IIIIIIIIIIIII I/III//IIIIIIIII II////IIIIIIIII/IIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/II/II I II IIIII/I/IIIIII// II I IIII//IIIIIII I IIII/I/II/ ~ 50 m .. El.:lima • La temperatura, el vent i la pluja són els elements que componen el clima d’un lloc. • Per les característiques deis elements, el clima de Petrer és MEDITERRANI. Aixo vol dir que té poques pluges, els hiverns són curts i poc freds i els seus estius, llargs i calorosos. • El clima altera o canvia la vida de les plantes, els animals, els arbres, les persones, ... I///////////////II/IIIIIIIIIIIIIIII/IIIIIIIIIIIJJ/II////I/////I//////I///IIIII////II////III////II//////I/////II//////II///////I///////I//////II/II//II/III////I//////I//////I///////IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 1 ~::::::~:: en el qual els vagons porten els elements del 1 clima. • Vagó de la temperatura. (Pots ficar un sol.) • Vagó de la pluja. (Núvols amb gotes de pluja.) • Vagó del vent. (Un gegant bufant.) 2. PENSA I CONTESTA • Les formigues tan el mateix a l’estiu que a l’hivern? • Que tan a l’estiu? .. .. .. ... ... .... ... ... .... . . Q ’ f l ’h’ ? • ue an a 1vern. . . .. . . . . . . . . . . . . .. ~. ? ... • I $OC. EL TREN 3. Escriu el nom d’altres animals que canvien la seua DEL C.LIMA activitat al llarg de l’any. 51 • A més deis canvis naturals produHs pels elements del clima, l’home modifica el paisatge d’una forma artificial, tot buscant el seu profit. Carrer de l’Esp lanada EN EL PAISATGE RURAL EN EL PAISATGE URBA • Els homes canvien les for mes deis pobles i ciutats construint carreteres, pla ces, cases, fabriques, etc., per fer la vida més agradable. • També intervé la ma de l’home en els canvis del paisatge rural cultivant els camps i les hartes per produir aliments. Aigua-Rius 52 • Algunes voltes destrueix la natura, eliminant especies animals i vegetals. Per la seua acció es cremen els boscos, es contaminen els rius i mars, sense adonar-se que tot aixo és indispensa ble per a la vida. Bosc cremat a Catí ACTIVITATS • A Petrer cada volta queden menys arbres per culpa deis incendis i sequeres. • Per aixó nosaltres hem de procurar tornar a la natura part d’alló que li hem llevat, plantant arbres ( repoblació de muntanyes) i no contami nant amb escombraries i deixalles els camps i les ciu tats. 1. Realitza un dibuix que porte una frase referida a la netedat del camp. També una altra referida a la ciutat. 2. Qué construeix l’home per canviar el paisatge urba? 3. Retalla d’algun periódic una notícia que ens comunique al gun benefici per a la natura. 1 una altra que siga perjudicial. 4. RELACIONA: 1. Termómetre A. Vent 1. .. ... ....... . 2. Penell B. Pluja 2 .... .. ... ... . 3. Pluviómetre C. Temperatura 3. •· . . ·•·· ··•·· ·· l/ll/llll l/ ll lll lll ll/1/I III I 1// II I /l/11//I 11/ II 1111111111 lll lll lll l/llll ll lll ll lll lll /l/l/11/I II III II 111111111111 /1 /l/lllll ll ll ll ll ll ll /l lll ll ll ll ll ll /11/III ll //1 //I II II /l//11/IIII/I/II/I //I /11//l///11111 l /l/l/11 /I //I II //I I/I/III //I II I///I I /l//1 //III/I I 5 3 IEII Comes planta an arbre 54 Excursió a )’arenal de l’Almorxó • Per conéixer i gaudir deis racons i belleses del nostre terme, et proposem que realitzes una excursió a l ’arena l de l’Almorxó. • Al comen;amen t de la marxa hauras d’o rie nt ar-te en di recc ió al camp de futbol i buscar el camí deis Aigua-Rius. Continua per ell fins a aplegar a les indicacions del tir de colom que són a !’esquerra, et portaran a una xicoteta vall coneguda pel nom de l’A lmorxoneta. Desp rés de pujar un tossalet, podras contemplar l’arenal. Observant-lo sabras orientar-te i aplegar fins a ell. • És un bon moment per a recordar-te que al camp es va per a gaudir de la natura. Aprofita’t, pero record a que ... «El camp és de tots ... cuida’I». També pots realitzar excurs ions a Catí, Rabosa, Caprala, l’Avaiol i el Sit entre altres. s~ , (t -~---_.Ji...--~ ... - - AQENAL DE L’ ALMORXÓ / 55 A{ü SI QUE M 1AGRADA •• Resum • El paisatge canvia de manera natural o artificial. • Els canvis naturals, els produeixen els elements del clima que són: temperatura, pluja i vent. , • Els canvis artificials els provoca l’home. • El pluviometre mesura la quantitat de pluja que cau en un lloc determinat. • El penell ens diu la direcció del vent. • El termometre mesura la temperatura. Vocabulari • CONTAMINACIÓ. Alterar els aliments, l’aire, les aigües, etc., amb substan cies que perjudiquen la salut. • EVAPORACIÓ DE L’AIGUA. Convertir l’aigua en gas (vapor), per acció de la calor (sol). • ENTORN. És tot alió que ens rodeja. • RIUS INTERMITENTS. Són rius que a voltes porten aigua i altres no. • PLUJA TORRENCIAL. Que plou molt en poc temps. • SECADA. Escassesa d’aigua. 56 Tema4 La població de Petrer 57 58 B Nosaltres vivim a Petrer o 59 B (lue és població? • Tates les persones que viuen en un lloc determinat formen la població. CENS DE PE.TRER • Als pobles i les ciutats, no sempre viuen la mateixa quantitat de perso nes, per aixo cada cert temps els ajuntaments compten els habitants i confeccionen el cens. • Els encarregats de realitzar el cens a les distintes localitats van per les ca ses preguntant i anotant el nombre de persones que hi viuen, i d’aquesta forma podem saber la quantitat d’ha bitants que hi ha en un poble o ciutat. • Petrer, l’any 1986, tenia 21.902 habitants, segur que hui no té els mateixos. Oficines de l’Ajuntament 60 1 //////////11//////////1/ ///////////1/111/// /////////////// ////////////1///1////////11/// / / //////////1///////III///IIII////////IIII///II/////////I/ /////////////// / //////////////// / / / / /////////// /// /// / // //1/1//////III/ / //////////1/ //1///////////1/ /////11 1 ACTIVIT A TS 1 1. INFORMA’T I CONTESTA • Quants habitants té Petrer? • En són més que els de l’any 1986? • Calcula’n la diferencia. 2. INFORMA’T I CONTESTA • Si vius en un edifici amb diversos ve·1ns, pregunta i realitza l’exercici següent. Quantes persones viuen a ta casa? Quantes cases hi ha a l’edifici? Quantes persones viuen a cada casa? Vés anotant en cada línia: A l’entresol viuen Al primer pis viuen Al segon pis viuen Al tercer pis viuen Al quart pis viuen ... A l’edifici viuen 3. CONTESTA persones. persones. persones. persones. persones . persones. • Reuniu-vos uns quants companys que visqueu al mateix carrer i realitzeu-ne el cens. Segueix el següent esquema: Al número 1 viuen .. .. . persones. Al número 2 viuen persones. Al número 3 viuen . persones. Al número . viuen . persones. l 1 1/III/IIIIIIII/I /IIIIIIII///II III II IIIIIII///I /II: :/// :/:: :/ :l:l/lllll lllll ll lll ;ml/HI /IIHIII I IIII //// I I// Hllm/1/ m /I/I/III: ://:/: ://///////////// :/:: :/ :/ :/: :m//////////////////////////////// //////////l 1 6 1 D Canvis en la pCblacló • La població canvia constantment i hi ha diferents factors que hi influeixen. - - --~ C,EMENTER¡ Per que augmenta la poblacló? ¡ • Els factors que fan augmentar la po blació són els naixements (natalitat) i les persones que arriben d’altres pobles a viure al nostre (immigra ció). fJj Per que dlsminuelx la poblacló? I • Els factors que fan disminuir la po blació són les morts (defuncions) i les persones que se’n van a viure a altres pobles (emigració). 62 1. RELACIONA A) Naixements B) lmmigració C) Emigració 1) Disminueix la població. D) Detuncions 2) Augmenta la població. A B e D 2. CONTESTA • Escriu el lloc on van naixer els teus tamiliars que a conti nuació relacionem: Jo vaig naixer a Mon pare va naixer a Ma mare va naixer a El meu iaio patern va naixer a La meua iaia paterna va naixer a El meu iaio matern va naixer a La meua iaia materna va naixer a De la teua tamília han nascut a Petrer De la teua tamília han nascut tora de Petrer 3. ENQUESTA membres. membres. • Pregunta a tots els alumnes de la classe de tercer nivel! on han nascut i completa: Nascuts a Petrer . . .. . . . . .. .. .. .. . . .. .. .. . .. . . . Nascuts tora de Petrer En quins altres pobles han nascut? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 // / lll/ 111/11111111 //111//11111111 / // ///// lll /111 //// III II / / 111///111/ //ll/111/ 11111 / / / // / ////// // 111 // / /1111///// III 11 / ///l/ll/11///11 ll l/////////////////111/ / / // ///////////1111111 / / / / ////////// 111 / / /////////////1111111 / ////1111 / / / //11///////////// I 63 B Gri.fic de la poblaci6 de Petrer Augment en 1984 11 394 11 Naixements 251 R,1_p Defuncions 78 lmmigrants 489 Emigrants 268 ANYS 64 1. OBSERVA I CONTESTA • Durant l’any 1984 a Petrer ... Van naIxer ......... .. .. . Van venir a viure Van morir ... Se’n anaren Augment de la població Disminució de la població • Durant aquest any, va augmentar o va disminuir la població de Petrer? • Calcula’n la diferencia i anota-la 2. OBSERVA EL GRAFIC • Quants habitants tenia Petrer l’any 191 O? • 1 l’any 1940? • En aquest espai de temps, va augmentar o va disminuir la població de Petrer? • Calcula’n la diferencia i anota-la. 3. Observa l’activitat de l’exercici anterior realitza-la igual pero entre els anys 1950 i 1981. 4. INFORMA’T I RESPON 65 1111 JJobles i ciutftts • Els pobles i les ciutats es diferencien per la seua extensió, la quantitat d’habitants i les activitats que realitza la gent. • El poble és més xicotet, el seu nombre d’habitants reduH i la gent es dedica majoritariament a !’agricultura. En canvi, la ciutat és gran, té més habitants, i la seua població es dedica a diferents activitats (indústria, comerc;, etc.). ELDA ~~ti~~J~~~~ PETRER ~~ !~ MONOVER r~ -== SAIX ~ ~ -= NOVELDA ~ ~ ~ ~ f - 5.000 habitants 66 • Perque et faces una idea de la quan titat d’habitants que té Petrer en comparació amb les poblacions ve·, nes, observa el següent grafic. • Cada ninotet representa 5.000 habi tants. • Cens de l’any 1986. 1. Classifica, per ordre de majar a menor quantitat d’habitants, les poblacions següents: Elda, Monover, Novelda, Petrer i Saix. • Quin lloc ocupa Petrer? 2. OBSERVA I RESPON • Quina població de les anteriors té més habitants? • Quina població de les anteriors té menys habitants? 3. RESPON • En que es diferencien un poble i una ciutat? • Que és un poble? • Que és una ciutat? 1/IIIIIIIIII lf llf lllllllf l lf lllllllllllllf lf lf llllllllf // IIIII/ I// 111 lllllllf llf l I I // IIIIIIIIIIIII 111 llf llllllllllll I I I llllllllllllllf lll lf lf l/ l/l////lll lll lllf llllll//llllllllllll ///// lllllf llllf lf lf lllllllllllllllf lll llf lf lll lf lf lf llllllllllllllll/11 67 Resani • Tates les persones que viuen en un lloc determinat formen la població. • Censar una població és comptar les persones que hi viuen. • La població augmenta pels naixements i la immigració. • La població disminueix per les pers•Jnes que moren i per l’emigració. • Els pobles i les ciutats es diferencien pel nombre d’habitants, l’extensió i l’actitivitat que realitza la gent. 1 Vocabulari • FACTOR. Causa o motiu. • GRAFIC. És un dibuix que representa quantitats per mitja de figures o sig nes. • SEGLE. Cent anys. • HABITANTS. Persones que viuen en un poble o ciutat. r////////////////////////////////////////////l/lll//lll/lllll#llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/ll/llll/llll/lllll/l/llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!lllllll!/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII ACTIVITATS DE VOCABULARI 1. Escriu el significat de les paraules següents: Gens: . .. .. ...... .... .. .. .. . .. .. .. ... .. . .... .. .. .. .. .. . . Natalitat: ............ .... ..... ... .. .. ... .... . ... ... .. ..... ..... .. . 1///////////////////////////////::::;/::/:/:;////l/l/:I///H;//l/l///w//:////l/;//@/////t///;//tl///////////////l////tt///;////l////:/t////////@//////////////l///////////////l/////////://////l////t ///////////!l//////1 68 Els nostres avantpassats Per Petrer han passat pobles vinguts d’altres llocs molt llunyans que han deixat petjades de la seua cultu ra. Fenicis, romans i cartaginesas en són alguns. Pero, potser pel temps que van estar-se aquí, deis qui conservem més restes culturals siga deis musul mans que, després d’estar a les nostres terres quasi vuit segles, van ser expulsats de la nostra localitat a fi nals de l’any 1609. Per aquest motiu la vida del nostre poble es va paralitzar temporalment, ja que la població hi era majoritariament morisca. A partir d’aquella data, Petrer va ser repoblat per ordre del rei Felip 111. Aleshores, era senyor de la vila Antoni Coloma (Comte d’Elda). Els nostres avantpas sats més proxims en el temps foren famílies vingudes de les viles de Biar, Castalia, Xixona, Mutxamel i Onil. Per ac;o, alguns cognoms molt freqüents a Petrer, com Navarro, Rico, Maestre, Paya i d’altres, ho són també als pobles esmentats. 69 70 Tema 5 El treball a la localitat 71 72 /) ó I POBLACI0 ACTIVA BOTIGUER ~ ~ t ~ 1/nf CONDUCTO~ METGESSA TOTS REBEM UN S0U MESTP.E GUARDI A, ~ URei A é) o,~ - º() o o () o 73 TREBALLA NT 1 SÓC DO BLA CIÓ P t.. SSI VA -~----- , POBLACIO PASSIVA Llar del Pensionista 74 • El treball de les persones permet tenir aliments, vestits, casa, i moltes coses més. Gracies a l’esforc; de tots, homes i dones, podem tenir zones d’esplai, re bre cartes, llegir diaris i revistes, curar les nostres malalties i les deis animals, ensenyar a llegir i escriure al col·legi, practicar es ports, anar d’un lloc a altre ... • Les persones jubilades han tre ballat durant tata la vida; gracies a ells avui tenim un poble gran: van construir carreteres, camins , cases; van escriure llibres, etc. Ara tenen un descans merescut. Ells s’ajunten i organitzen activi tats per gaudir moltes voltes de coses que mai no han fet: excur sions, viatges, jocs, activitats culturals, etc. rll/llll/llllll/lllllllllllllllllllllllllllllllllllll/l///lll // lllll/1/IIII llllllll/1/IIIIII l/llllllllll/111/ IIIIIIIIIIIII/IIIIIIIII I /// llll/1/lllllllllllf 11111 f f llllf llllllllllf f f /f f f llf lllll/lllff 11 f f f !f l/f llf f lllllllllf f f f llllf f f f f flllllf /llf 111111 ACTIVIT ATS 11 ~ 1. Llig atentament el text i escriu el nom deis oficis que es descriuen. Repartir cartes ............... .... ..... ..... ..... ........... ..... ............... ..... .. ... .. .............. ..... ..... ..... ........... . Curar les nostres malalties .... .... .. ... .. .... ..... ..... ..... ..... .. ... ..... ..... .. .... .. ........ ..... .. .... . Curar els animals Ensenyar a llegir i escriure ... . Fer pistes polisportives Cuidar els jardins 2. Relacioneu cada ofici amb l’instrument de treball. 1. Forner A. Paella 1 2. Sabater B. Tractor 2 3. Cuiner C. Forn 3 4. Agricultor D.Serra 4 5. Oficinista E. Ordinador 5 6. Fuster F. Fleix 6 ..... ..... ..... .. .... .... .. F .................... .... ... .... .... ....... ..... ..... .. .... ......... ..... ....... .. ... .. ... .. 3. L’edifici on es reuneixen els jubilats per ocupar el seu temps d’oci, quin nom té? En quin carrer esta situat? 1 11111111111111fll//1fllfll11111111lll//11fllfll11111111fll1111111111111111111111111111fllfllfllfll111111111111111fllIfll1111 /llll/1/ll/111111111fll1111//ll/llll/lll/11111111111111111111 f llf /1/ 11111111111111111/111111111111111/11111111111111111111/11111 I ~ 75 Poblacló activa 76 • Tates aquelles persones que reben un benefici o uns diners (sou o salari) pel treball realitzat, for men la població activa. Sabaters, comerciants, metges, mestres, agricultors, infermeres, oficinistes, i molts més, són po blació activa. 1. INFORMA’T I ESCRIU • Escr iu el nom de tates les persones de la teua família que treballen dins de ta casa i reben uns diners per aixo. • Quina és la quantitat de persones que formen la població activa de ta casa? 2. PREGUNTA ALS TEUS COMPANYS DE CLASSE • Escriu el nom de tres companys de classe i anota al cos tat la quantitat de persones que formen la població activa de sa casa. • Quina és la quantitat de persones que formen la població activa de les famílies deis tres companys de classe? 3. COMPLETA • La població activa, la formen .. ... .... .. .. .. .. .... .... .. ..... .. .. . ...... .... ...... .. ... 4. ACTIVITAT DE GRUP • Escriu el nom de tots els alumnes de la classe i al costat, la població activa i passiva de les seues famílies. Observa el grafic . (en xifres) Nom de l’alumne Població activa Població Passiva • Quina és la població activa de les famílies de tots els alum nes de la classe? 1/lll ll!lllllll!IIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIII //// //////// IIIIIIIIIII ////// I IIIIIIIIIIIIII ll !IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII III IIIIIIIIIIIIIIII II I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII lllllf ll I II/II/I/I/IIIIII !III/I/I/I/II /1/I // IIIIII/II/ I 77 -Poblactó passiva 78 • Tetes aquelles persones que no reben diners pel seu treball o acti vitat formen la població passiva. El xiquets, mestresses, jubilats i estudiants formen la població passiva de la localitat. • ... ,-’1 , ; ’~ ’, ’:,~ -, , - -’- _,, t’ ’ , , ’ , ’ 1 ( ~1 /////1/////////// ///////ll/llllllllllllllllllllllllllllllllllllll/ll/ll/l/llllllll/1/llllllllllllllllllll/l/lll/11///lll/lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/l/lll//lll//llllll//l//lllllll//lll//lll//llllllllllllllll/l/~I ACTIVIT ATS w 1 1. INFORMA’T I ESCRIU • Escriu el nombre de persones de la teua família que treba llen i no reben diners pel seu treball. • Escriu el nombre de persones que no treballen i viuen a ta casa. • Quin és el nombre de persones que formen la població passiva de ta casa? • Escriu-ne els noms. 2. PREGUNTA ALS TEUS COMPANYS I ESCRIU • Escriu el nom de tres companys de classe i anota al seu costat el nombre de persones que formen la població passiva de sa casa. • Quin és el nombre total de persones que formen la pobla ció passiva de les famílies deis tres companys de classe? 3. ESCRIU VERTADER (V) O FALS (F) • Són població passiva .. . Xiquets .. .. .... .. ...... ..... .. ... ... ..... ..... .. . Obrers Electricistes Jubilats Mestresses Jardiners Fusters Estudiants 1 ~ 1 4 . ~:::~a:~:P~5.siva, la form8.n ... .. •.. .. · · .•.• .•. ..•. . .. · · ••. .•• . .. ·· ..•. ·· .•. ••• ·· ··· 1 1 79 B f¡ectors dt, producció A) Primari • Tots els treballs són necessaris, per aixo hi ha moltes i diferents profes sions. Segons l’activitat que realit zen en cada una, les podem classifi car en tres sectors: A. Primari B. Secundari C. Terciari • Són del sector primari tots aquells treballadors que trauen productes di rectament de la naturalesa: agricultor, pescador, pastor, miner, etc. • L’agricultor recull el producte deis arbres, el pescador de la mar, el miner trau els minerals de dins de la terra, etc. B) Secundari • Els oficis del sector secundari són tots els que transformen els productes naturals en productes elaborats i queja podem utilitzar: sabaters, forners, obrers, fusters, etc. • El forner transforma la farina en pa; el sabater, la pell en sabates; el fuster, la fusta en mobles, etc. C) Terciari • Les persones que donen algun servei als altres pertanyen al sector terciari o de serveis: metge, mestre, mecanic, camioner, comerciant, escriptor, etc. • El metge cura els malalts, el mestre ensenya els alumnes, el camioner trans porta les mercaderies, etc. 80 • Els serveis podem classif icar-los en púb lics i privats. SERVEIS PÚBLICS • Són aque lls que han estat creats pera tata la pob lació , i les persones que hi treballen depenen del Govern, e l Consell, la Diputació o l’Aj untament . Per exemple : Obres públiques: carrete res, aeroports ... E du cació i cultu ra: escales, biblioteques, polisportius ... Sanitat: hospital, centres de salut, vacunacions ... Defensa i seguretat: exércit, policia ... SERVEIS PRIVATS • Són els que ofereix una persona o entitat particular ambla finalitat d’obtenir ne un benefici. Alguns exemples són: comerc;os, bancs, caixes d’estalvis, bars, cines, transports ... Traba el nom de deu oficis i repassa’ls amb el llapis. 1 s T s M E s T R A e o A A p E e A u z u A B B G R T Q s F T B R u A R A G J T o V Q N Q T 1 e E u R R p o 1 A E e J R J E N 1 G s E R u 1 E X 1 E L G s p o L 1 e 1 A R o u E T X T Q T e X V T Q R Q A o p B E Q V E e T T o R E R o u A B J o 81 r/111 /f f f f f lf f /f f f f f f f f f f /f /l 11 /l/f f f f f f f 1111 /f llf f f f f //l I ll/11/f /f /lf f lf /11//f llf ///// /11111 11111 f f f f f llf llf f f f f f f I f llf f f f llf f f f f /f /l 11 f f f f f f f f f //l I llf f f f f f f /f /llll f f llf f f f f llf f 111111 /f f l f f ll /l I f f f f f 111111111111111111111 11 f f f //l 111111ff/1/11111111111 ACTIVITATS 1. ORDENAR PER SECTORS • Classifica els oficis de la sopa de lletres segons els sec tors ... Primari .. ....... ...... .. .. ... .............. ...... ............. ............ ...... .... ...... .. . Secundari ........ .......... ..... ..... .... .... ....... ...... ... .. .......... ........... ........... .... ...... .... . . Terciari ........ ............ ... .... .... ... ..... .... ...... ... . .. .. ..... ....... ........ ... . . 2. COMPLETA • L’ofici de man pare és • i pertany al sector .. . .. .... ...... .......... ....... ... ... . . . . ..... ... .. ...... ...... .. .. .... . • L’ofici de ma mare és .................... ......... ....... ... ...... ........... .. .... . .. ..... . • i pertany al sector 3. XICOTET GRUP • Confeccioneu una llista amb les professions del pare i de la mare de cada un deis companys del grup. 4. CLASSIFICA • Escriu al costat de cada ofici de l’exercici anterior el nom del sector a que pertany. Ofici Sector 5. COMPLETA • Els serveis es classifiquen en ..... ........... ...... .... ...... .......... ... ........... ........... i 82 ACTIVITATS 6. MURAL • Feu un mural deis sectors de producció amb retalls de diaris, revistes, postals, etc. on apareguen treballadors de les diferents professions. PRIMARI SECUNDARI TERCIARI 1 1 ._____ __ ~ 1 7. PENSA I ESCRIU • Descobreix el nom de l’ofici i escriu-lo. Cria i cuida el ramat ... .. ... ... ... .. .... .. .... .. ... .. .. ... . ... ... . ...... ...... ... .. .. .. . Ven en productes a les persones .. .. ... .. ..... . ... .... .... .. .. .... ..... ....... ...... .... . Extrauen roques i minerals ... .. .... .. ... .. ..... .. . .. ... . .... .. .. ... .... . 1 Curen malalts i ferits ....... .... .. ...... .... .. ......... ...... ... .. .. .. .... .. .. .... ...... ..... . • 1 1 Fan mobles de fusta . ... .. .. . .. . .. .. . .. .. .. . . .. . .. .. . .. ... .... ..... .... ... .. ... .... ... 1 1 Curen els animals .. .. ... ... .. .... .. .. .. .. . .. ..... ..... .. ... .. ... ..... ... ... .. .. .. . ..... .... .... .. . 8. ESCRIU I DIBUIXA • Escriu i dibuixa un ofici que siga del sector primari, un al tre del sector secundari i un tercer del sector de serveis. 83 1111 Sectors de producció a Petrer A) Primari • Antigament la majar part deis habitants de Petrer vivien de !’agricultura i la ramaderia. • En canvi, són pocs ara els agricultors i pastors que queden. Agricultor Ametler en flor 84 AGRICULTURA • De quasi les 10.500 hectarees que formen el total de la superfí cie del nostre terme, només unes 1.500 es dediquen a !’agricultura productiva, distribu’i’des segons el tipus de cultiu en dos sectors: a) Seca. El formen tots els cultius que només es reguen quan plou. L’ametler, el ra·1m i l’oliva són els productes més abundants en !’agricultura de seca del nostre poble. b) Regadiu. El formen els cultius que necessiten ser regats de tant en tant. Les tomateres i les lletugues són els productes més comuns a Petrer. Ramat Pedrera del Ginebre 85 RAMADERIA • És una activitat poc important a Petrer, a pesar que quasi la mei tat de la superfície del terme mu nicipal es pot utilitzar per a pas tures, els ramats són escassos. Hi ha només alguns d’ovelles i cabres. MINERIA. • A Petrer no hi ha mines, pero sí pedreres. D’elles s’extrauen al gunes primeres materies que després seran utilitzades en les ceramiques i la construcció. Cerámica ACTIVITATS 1. RELACIONA 1. Seca A. Es rega period icament 2 . Regadiu B. Es rega quan plou 2. LLIG I CONTESTA 1 2 • Quins productes de seca i de regadiu són propis de la nostra localitat? De seca: .. ..... .. ... .. . De regadiu: ... ... .. .. .. .. .. . 3. Dibuixa dos productes de seca i dos de regadiu. 4. RELACIONA 1. Ametla A. Oli 2. Oliva B. Torró 3. Ra’i’m C. Vi 5. ENTREVISTA 1 2 3 • Pregunta a un agricultor i anota’n les respostes. Nom de !’agricultor .. . .. . . Des de quan treballa el camp? Que és allo que més li agrada del seu ofici? 1 el que menys li agrada? Quantes hores treballa al dia? Ha treballat en alguna fabrica? 1 1 En cas afirmatiu, qué li agrada més? I, 111111 ////11 /IIIIIIIIII//I/ l 11111111 I IIIIIII//I III I /111 //////// 11 I IIIIIII/ 1111 I IIIIIIIIIIIII// 11111 //1111/ IIIIIIIIIIIIIIIIIII// I I IIIIIIIIIII/// II IIIIIIIIII // // // I I I IIIIIIIIIIII!!!! ! !! !!!! l llllllll/!l!!!!II/ 111 ¡ //!! ! !!!I!!!!!! ! ! /////////////// //////// 1 86 ACTIVITATS 6. ESCRIU VERTADER O FALS AL COSTAT DE CADA FRASE • Ametler, vinya i olivera són productes de seca • A Petrer hi ha molts ramats . . . . . . . . . . ij • La ramaderia és una activitat molt important a Petrer ; • Antigament la majar part deis habitants vivien de l’agricul- /i tura i la ramaderia 7. COMPLETA • Les pedreres són llocs d’on es trauen 8. INFORMA’T I CONTESTA • Quines diferencies i semblances hi ha entre una pedrera i una mina? 9. CONTESTA ADEQUADAMENT • Hi ha pedreres a Petrer? • Qué se n’extrau? l/1//1//1/1//// 1111111111111111111111 l/l////1// 1111!/ /III//I I /I/II/III 11111111111111111111111 l/ll/1111!1111ll/l/llll/1111111111llll/lllll/111111111111 ll ll/l/l/l/llll/111111111111111lll/ll/11//111111/II//// III II I 1111 ll /llll /111111 lllllll/1/I/I/I/I/II/II ; 87 B) Secundari • A la nostra localitat, des de fa molts anys, l’activitat més important és la fabricació de sabates i bosses de ma. Més de la meitat de la població activa treballa en la indústria de la pell. • Altres indústries de Petrer són: construcció, fusteria, textil, alimentació, arts grafiques. PELL • La major part de la nostra població es dedica a transformar la pell en sabates o bosses de ma. Un bon nombre d’aquestes seran exportades a altres pa·i’ sos. Almassera (interior) Cooperativa de viticultors 88 CONSTRUCCIÓ • A les ceramiques es trans forma l’argila en rajoles i teules que després s’utilitzaran per a fer edificis o altres construc cions. ALIMENTACIÓ • Tata l’oliva que s’arreplega als camps del nostre poble es transforma en oli a l’almassera. Al costat d’aquesta, tenim una cooperativa de viticultors i ambdues estan a l’avinguda d’Elda, prop del col·legi Reis Catolics. ACTIVITATS 1. LLIG I CONTESTA • Quina és la indústria de Petrer en qué treballa més gent? 2. INFORMA’T I CONTESTA • Escriu el nom de cinc fabriques de sabates de la nostra localitat. • Escriu el nom de cinc indústries que tacen productes dife rents a Petrer. • Escriu el nom de tres fabriques de bosses de ma. 3. PENSA I CONTESTA • Anomena tres primeres matéries i els productes que es poden fer amb elles. 4. RELACIONA 1. Treball industrial A. Es fa amb les mans i 2. Treball artesanal ferramentes senzilles. B. Es fa amb maquines i utensilis complicats. 1. 2 ..... 5. Escriu a xiquets d’altres poblacions demanant-los fotogra fies, dibuixos, etc. de les indústries més importants del seu poble, i formeu un mural. 11111111111 f f lf f f /f /f f f f f f f f f f f f 111111 f f llf f f f f f 111 lf f f f f f /f f 111 l/11 /f 11111111 f lf f f f f f f f f f f f /11111111 f llf f f f f f f f llf f f f ll ll/ f I f f f f f f f f f f ll/11111///11111//11111 f f /f //f f llllf /1111111/11111111 f f f f f f ll//llf llllf /f f f f f l f f f f f /11111 f f llf f f /111/f / 1111 f f f /11/llf ; 89 ACTIVITATS 6. ENTREVISTA • Visiteu una cera.mica i feu la següent entrevista a alguna persona que hi treballe. D’on porten l’argila? Necessita malta aigua per a fer el fang? Per que té el forn la xemeneia tan alta? Quin combustible utilitzen per al forn? S’apaga el forn quan no treballen? Per que? 7. VISITA • Podeu visitar l’almassera. També la cooperativa de viti cultors. Prepareu una entrevista per a les visites. 8. MURAL • Arreplegueu etiquetes i adhesius de productes fabricats a Petrer i feu un mural. «Productes fabricats a Petrer» 1 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 lllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/111111111/I///////////////// //////////1/////// ll //1////////II ll ////////l/lll/lll lll//l llll///1//////IIII// IIIIIIII//////////////// II/////////II ll//1//// ll /l; 90 C) Terciari • Aquest sector, anomenat també de serveis, ocupa una gran part de la població activa de Petrer. • Alguns serveis privats són els comerc;os i els bancs. COMERC • És l’activitat de comprar i vendre mercaderies. Al comer; hi ha dues perso nes sense les quals no existiria. Són el comerciant i el consumidor. • El consumidor és la persona que compra productes per consumir-los, i el co merciant és la persona que ven productes a canvi d’un benefici. Mercat de la Frontera • A Petrer tenim bona quantitat de comerc;os de tota mena, des de papereries a ferreteries, forns, farmacies, verdureries, floristeries, tendes de roba, de mobles, d’electrodomestics, etc., on acudim per comprar. • També tenim dos mercats municipals on trobem tota mena de tendes d’ali mentació especialitzades en verdures, peix, carn ... • Un dia a la setmana, i en llocs diferents, s’instal·la al carrer un bon nombre de venedors ambulants, i durant tot un matí, venen els seus productes. 91 BANCS I CAIXES D’ESTALVIS • Fa molts anys no existien els diners, les compres i vendes es feien canviant co ses que sobraven, per altres que es necessitaven. Tot aixo era complicat i difícil de fer. Edifici de la Cooperativa Agrícola . An y 191 6. 1. LLIG I CONTESTA • Per a fer més cómode el comer; s’inventaren els di ners i amb ells aparegueren els bancs, i les caixes d’es talvis o de crédit. • A la nostra localitat tenim quatre caixes d’estalvis, set bancs i una caixa-coopera tiva de credit, que va nai xer a Petrer, el 21 de maig de 1908. És una de les pri meres cooperatives que es crearen a Espanya, i des d ’aquell moment presta els seus serveis al nostre poble. • Quines persones intervenen en l’acte comercial? 2. INFORMA’T I CONTESTA • On és el mercat municipal? • Quins dies s’obri al públic? • Quins productes venen? • Quin horari té? • Quins dieses posa el mercat de la Frontera? 3. OBSERVA I ESCRIU • Escriu el nom d’alguns comer9os que hi ha al teu carrer o prop de ta casa. Anota la classe de comer; i el seu nom. 4. Escriu al costat de cada tenda la classe de productes que es ve nen. Supermercat l,,111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111I 92 Com es fa una sabata? Materia ls bás ics del calc,at Models de botes 93 • Abans de comen9ar la fabri cació d’una sabata és ne cessari tenir els materials i realitzar alguns preparatius. MATERIALS BASICS • Els principals materials per al cal9at són les pelis, enca ra que el plastic, la tela per als folres, els fils i coles per a unir les peces també són necessaris. • Algunes persones realitzen els primers treballs perque altres puguen comen9ar el procés de fabricació. DISSENYADOR O MODELISTA • És el creador de la sabata. Dibuixa i calcula la mida i la forma de cada una de les pe ces. FORMER • És qui realitza amb fusta o plastic la forma o motle inte rior de la sabata. PATRONISTA • Transforma en peces de car tó cada una de les parts que componen la sabata. Aques tes peces s’anomenen pa trons. Formes • Amb tot aixo preparat comenc;ara el procés de fabricació, que és una serie de canvis que es produeixen per transformar la primera materia, que és la pell, en el producte elaborat que és la sabata. PELL ---------- ► SABATA • Antigament era el sabater qui feia tots els treballs del procés de fabricació. Hui gracies a l’especialització i a la nova maquinaria, des que la pell entra en la fabrica fins que ix convertida en sabata passa per moltes persones, algu nes de les més importants en el procés són: Tallador « Aparadora » o Enfranquidora 94 1. TALLADOR • Tallara la pell amb els pa trons de cartó duro motles (’troquels’) metal-lics aju dant-se d’una maquina o d’un fleix molt afilat. 2. «APARADORA» O ENFRANQUIDORA • Sera la persona que cus al lloc adequat les dife rents peces tallades ante riorment. Totes aquestes peces unides formen el tall. Cadena de muntatge ’Terminador ’ Magatzem 95 3. MUNTADOR • Col·locara la sola de la sabata a la part inferior de la forma i, finalment, encolara o clavara el taló. • Actualment aquests tre . balls són realitzats a les cadenes de muntatge. 4. ’TERMINADOR’ • Sera qui lleve els trossos de pell o sola que puguen sobrar de la sabata. Tam bé trau la forma de dins de la sabata. 5. MAGATZEMISTA • La seua missió és com provar si esta ben acaba da la sabata, netejar-la, ficar-la dins de la caixa i enviar-la a la tenda en un paquet. • En aquest procés hi ha tres personatges que, si bé no intervenen de forma directa en el treball de fabricació, la seua faena és necessaria. Aquests són: 2. L’ADMINISTRATIU 1. VIAT JANT • És la persona que ven les sabates a les tendes o magatzems. • Calcula el preu final de la sabata, s’encarrega de la correspondencia i la comp tabilitat de !’empresa. 3. L’EMPRESARI • És la persona que dirigeix i coordina la faena de tots i cada un deis treballadors de !’empresa. OFICINAl ~ E1 96 I I/II/III/IIIII/IIII/IIIIIIIIIIIIIIII IIII/IIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIII l llllllll/1/I l///l/!//// //1/// lllllllllllllllllll lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/lll /llllll l/1/IIIIIIIIIII/II/IIIIIII ACTIVITATS 1 1. ORDENA ADEQUADAMENT. OBSERVA EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ • Ordena els dibuixos col·locant-los un número de l’u al sis. TALLADOR C:J ~~~~ 1 MAGATZ E.M] m¡~@l 2. OBSERVA I RELACIONA • Relaciona l’ofici amb el treball que realitza. º G 1. Uneix les peces al lloc adequat. A. Viatjant 2. Lleva el que sobra de la sabata. B. Patronista 3. Talla la pell en peces. C. Terminador 4. Crea el model. D. Tallador 5. Fa les peces en cartó dur. E. Aparadora o Enfranquidora 6. Ven les sabates a les tendes F. Modelista ll/l//////////ll////////// l/////////////l/l////////ll/l///////////////1/////////////l///////////ll/l// l////////l/l/l////////ll////l/l/l/////////////////////l/l//l//////////////l///l/l/l////////////l/l/l///////////////////// l///////////l//////////////j 1 97 11/lllllllllllllf 111 / /f f llllllf llf /f f f llf llf f / /f f llllllf llllllf f f f / f f ll llf f llllf llllf 1111 f llf f ll llf l /1111/f ll 111111111111 f f f llllll//1 f f llf /11/llllf f f f f f f 111111 f f f lllllllllf /f f 111 f f f llllf f f 111111111111111111111111111111111111111ff/1111111111111111111111~1 ACTIVITATS 3. INFORMA’T • Explica el procés de fabricació del vi completant els quadres. PRIMERA MATERIA PRODUCTE ACABAT ...___________,I ..____I _____, PROCÉS DE FABRICACIÓ 4. VISITA A UNA FABRICA DE SABATES • Escriu unes preguntes per fer una entrevista i completa-la durant la visita. 5. INFORMA’T I DIBUIXA • Els noms que veus a continuació són instruments de treball en la indústria del calc;at. Dibuixa’ls. FLEIX FORMA PATRÓ 6. AGUDITZA L’ENGINY • Dissenya la teua sabata fantastica. 1///III IIIIIIIIIIIIIIIIIII I IIIIIIIIIII III IIIIIIIIIIIIIIIIII // IIIIIIIIIIIIIIIIIII I I I I II I IIIIIIIIIIIIII // III IIIIIIIIIIIIIII I IIIIIIIIIIIIIIIIIII /// l lllllllllllllllllllllll!I II II! /IIIIIIIIIII IIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIII III/I IIIIIII IIIIIIIIIIIIII I I I IIIIII I 98 Resum • Les persones que reben uns diners pel seu treball formen la població activa. • Les persones que no treballen o no cobren pel seu treball formen la població passiva. • Els sectors de producció són: primari, secundari i terciari. • El sector primari el formen els qui extrauen els productes de la naturalesa. • El sector secundari el componen els qui transformen els productes naturals en productes elaborats. • El sector terciari el formen els qui ofereixen algun servei als altres. 1 pot ser públic o privat. • El sector secundari és on més persones treballen a Petrer. • És la indústria de la pell (sabates, bosses de ma, cinturons) la que major nombre de treballadors té Petrer. • El comen; és l’activitat de comprar i vendre. Hi intervenen dues persones: comerciant i comprador. • En el procés de fabricació de la sabata participen el tallador, l’enfranquidora, el muntador, el ’terminador’ i la magatzemista. • Altres persones importants per a l’elaboració de la sabata són el modelista, el patronista i el former. 99 Vocabulari • COOPERATIVA. Grup de persones que s’organitzen pera obtenir serveis més beneficiosos davant una necessitat comuna. • EXPORTACIÓ. Vendre productes a altres pa·1sos. • HOSTALISSA. Producte cultivat a l’horta. • HECTAREA. Una determinada superfície de terreny (10.000 metres quadrats). • JUBILAT. Persona que deixa de treballar perla seua edat i continua cobrant un salari. • LLOCS D’ESPLAI. Llocs on es passa el temps lliure passejant, fent esport ... • OCI. Temps lliure. • PRODUCTE ELABORAT. Producte fabricat en una indústria. • PASTURES. Camps d’herba per als r,amats. • SUCURSAL DE BANC. Banc que depén d’un altre principal. • VENEDORS AMBULANTS: Comerciants que van d’un poble a l’altre venent els seus productes. I’ ///////////// ////////////// // //////////// /////////// ////////, //////// // //////// ///////////// ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// I/IIIIIIIIIIIIIIIIII/III/I II/IIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIII I ACTIVIT ATS DE VOCABULARI 1. Escriu el significat de les paraules següents: • Ofici ...... .. ... ........ ...... ... .... . . • Salari .. . . ... . . . . . . .. . .. ... .. • Pedrera . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. . . • Argila . .... .. .. .. ......... ............ ...... ...... ....... . illlllllll l/ lllllllllll/1/ I IIIIIIII//////IIII//////IIIIII/////IIIIII ///IIIIII/ I/IIIIIII/I/// ///lllllllllll///llllll/lllil/1/1/IIIIIIIII/IIIIIIII /lllllllll/1/IIIIIIIII/IIIIIIIII/ 1 // llllllllll/////lllllllllll/!IIIIIIII//////IIII / //llllllll //llllll /1/l ’ 100 L’ofici de canterer • Fa alguns anys els canterers de Petrer, amb les seues mans, argila i un torn, feien botijons i canters. Aquests i altres ob jectes pareguts els pots fer de la forma següent: 1. Arreplegar l’argila. Busca una zona on la terra siga argilosa i amb una paleta agarra argila sense pedres en una bossa. 2. Garbellar-la. Desfés l’argila en les teues mans i separa’n les pedres xi cotetes; després, amb una garbella damunt d’un paper gran sobre la taula, garbella-la i en trauras fina pols d’argi la. 3. Pastar. Posa l’argila en un poal i afegeix aigua apoca poc remo vent la mescla amb les mans. Així es formara una massa pareguda a la plastilina. 4. Modelar. Quan la massa estiga preparada, dóna-li la forma que vul gues (un cendrer, una figura, etc.) 5. Eixugar i pintar. Deixa la figura en un lloc ombrer i airejat alguns dies i la pintes amb pintura plastica. 101 102 Tema 6 Ens comuniquem 103 104 Vies de Comunicació Mit·ans d’informació Mit·ans de comunicació ¡. o I ~ ~ (¡ ~ } c., ~ 8 -~ - / 105 Vies de comunicació de la nostra localitat ~-. Les carreteres • Les carreteres són les vies que utilit zem per traslladar-nos d’una ciutat a una altra. Estan asfaltades, i així els vehicles hi circulen sense dificultat. A) Classes de carreteres. • Les podem classificar en: 106 Nacionals. Són molt amples i unei xen les ciutats més importants. Comarcals. Són les que uneixen els pobles més importants de la comarca. Locals. Són les que uneixen els po bles ve·i’ns. - NAC.l Ot-JAL.. • e:) C.O~ARC.Á.. (=:) I-OC.AL . . . ·-~’’. ~ Castalia ,· --, Casa Castalia --,, . _, Caprala -O .i:: (.) o E 4. ’ ::..- ’ Q) -o Xorret . del Calalat Caml Be nissa 107 Agost Cabanya 6 del oq Forestal,’~ -..._ :;_ 1 ,(:0 , / , r0.St ,_ ,/ ’-..... q/ ,_ ’-T. V. El Sit 1 f j Els camins • A voltes també trobem altres vies de comunicació sense as faltar; els diem camins. Són més estrets, estan fets de terra i pedres. Per revolts i costeres ens condueixen a llocs tran quils i apartats de la població. 1 ~ ///////////////////11// // / / /////////11// / //////////// / //////////// / //////////////////////////////// / // ///////////////////// I///I///IIIIII//II//IIIIIII//I I IIIIIIIIIIII/III I IIIIIIIIIIIIIIIIII I I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII I I I IIIIIIIIIIIIII ll/lllllll/lll//lllll~I ACTIVITATS 1. INFORMA’T I RESPON • Passa per Petrer alguna carretera nacional? • És la nacional número . . .. . . . . . . . • A quina ciutat important condueix l’esmentada carretera? 2. OBSERVA I RESPON • De quin color estan pintad es en els mapes ... • Les carreteres nacionals . . .. . . . .. . .... . . • Les carreteres comarcals . .. .. .. .. ... . . . .... .. • Les carreteres locals ...... . 3. COMPLETA • Observa el croquis deis camins de Petrer i escriu-ne el nom de tres. 4. PENSA I COMPLETA • Per anar al Sit agarrarem el camí de . . .. . . .. • Per anar a !’arenal de l’Almorxó agarrarem el camí de • Per anar a Caprala agarrarem el camí de ........ . • Per anar a Castalia agarrarem el camí de ..... . lll//ll//ll//llll//lllllll/l/lllll//l/l/ll//llllllll/lllllllllllll/l/l/llllllllllllllll/lllllllll//lllllllll/l/llllllllllll//l///l/lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/llllllllllllllllllllllllllllllllllll/lllllllllllll/ll l 108 TREN TUlfA IIIPORTE CLASE onoo OD.935~ UPIBOS, amm ’ IITOI. e::: , E. .L C/~ NO ES ’VALIDO SIN IM’’RESION a’ ’’1.AOU?NA E.J 1tsé ~~ a la l!CQdda n’.lUIO,. , SO V t I VA FE CH A IIIUSTI: llº 13JU;,87 9 3 4 C Vocabulari MONOVED.. i f • El F errocarril Via Vigilant Locomotora Vagó Maquinista Andana Cotxe-llit Cotxe-restau rant Tren de mercaderies Inspector ... • AGOST • Fa molt anys va ser inventada una cosa molt important, tant, que va canviar la forma de viure deis homes; ac;o va ser el tren. Des d ’aleshores malta gent va comenc;ar a viatjar i a transportar moltes mercaderies amb una sola maquina . 109 SALA D’ESPERA. Lloc on els viatgers esperen el tren. CONSIGNA. Recinte de l’estació on es dipositen les mercaderies per a ser transportades. DESPATX DE BITLLETS. On es venen els bitllets. ANDANA. Vorera que hi ha al llarg de la via. ESTACIÓ DE FERROCARRIL. Lloc on paren els trens i pugen o baixen els viat gers i carreguen o descarreguen mercaderies. 11 O LA NOSTRA ESTACIÓ DE FERROCARRIL • L’estació d’ELDA-PETRER és la nostra estació de ferroca rril. Es traba situada a I ’altre marge del riu Vinalopó, a uns sis quilometres de Petrer. • Per arribar-hi creuarem Elda, passarem un deis ponts del Vinalopó i rapidament ens trobarem a l’estació. Estació de ferrocarril Elda-Petrer. ’ J/1//lf l lf l/l/l/1/ / / / //11/ /lll///1/ / ////// / ll//111lll/11111 I ll lf lf l/1 /1/1 /11/I /ll//l/1//IIII 1111 / / // /ll///1llll/11111 l/lll/11/ lf lllllll/1/1 I I ll//ll//l l/1//lll/f l lllllll/1/f /f lf /f lf /lf lf lll/lllf /lf l/f ll/f /f ///f l / /ll/f lllf ///1111 / / /lll//llllf l lllllllll//1 1 ACTIVIT A TS 1 VA EL CROQUIS e l’estació de ferrocarril d’Elda-Petrer, a quines ciudem anar amb tren? a i dibuixa un bitllet de tren. No t’oblides de posar la ió, !’hora d’eixida, la data, el preu ... 3. RELACIONA 1. Dóna l’ordre d’eixida als trens. A. Consigna. 2. On esperen els viatgers. B. Cap d’estació. 3. Es dipositen les mercaderies. C. Sala d’espera. 4. Vorera que hi ha al costat de la via. D. Andana. 4. PENSA I RESPON • lmagina’t que has de fer un viatge en tren. Explica el que faries des de ta casa fins que t’assegueres en el vagó. 1 ..... ........ ..... .. . 2 .. . . . 3 4 1 l,,,111,,,,1111,,,,,,,,,,,,11,11,,,,,,,,,,,,,,,11,,,,,,,,,1111,,,,, ,,,,, 111,1111,,,,,,,,,11,11,,,,,,,,,, ,,,,,,,,,,,,,,,,,1111,,,,,,1111,,,,,11,111,,,,,,,111,,,,,,,,11,,,,,,,,,11,,,,,,,,,,,,,,,,11,,,,,,,,,11,1111,,,,,,,,,,,,,,,,, 11,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,J 111 lfJI Transport • Transportar és dur d’un lloc a un altre persones o mercaderies. • Hi ha dues classes de transport. Transport urba • És el transport que es fa dins de la ciutat, anant d’un carrer a un altre, d’un barri a un altre. • Per a aquest transport utilitzem la bicicleta, la motocicleta o el cotxe. Jom’kc~ lot • També podem utilitzar els transports públics, com són !’autobús o el taxi. El taxi ens du a qualsevol carrer de la ciutat, en canvi !’autobús sempre circula pels mateixos carrers i només en llocs determinats. • A Petrer tenim dues parades de taxi, l’una al carrer Canovas del Castillo (pla ga del Derrocat}, i l’altra, a l’avda. de Madrid. 112 •c,oooe o ’.) o e () e, e, .., ’’ ~ o~ () ,::, ~ ’ • ~ ~ .. o~ ~ ~ e, Q ’ ,, , SEJ J ’ ·. · ... · · ···.·· -~;e l - IJI Transport interurba • Quan les persones ens translladem d’una ciutat a una altra, o d’un poble a un altre, estem utilitzant el transport interurba. • Per a ac;ó, s’han organitzat les línies d’autobusos, de ferrocarril i empreses de transport de mercaderies. 11 3 A) LÍNIES D’AUTOBUSOS , • Són els recorreguts que fan els autobusos per anar d’un lloc a un altre. Si cir culen només dins de la ciutat es diuen autobusos urbans. Quan van d’una ciutat a una altra, es diuen autobusos interurbans. • De Petrer a Alacant anira un autobús interurba, i del barri de Cabe9arroba (Sant Rafael) al barri de la Foia, un autobús urba. B) LÍNIES DE FERROCARRIL • Són els recorreguts que fa el tren. Per a aixo, s’estenen les vies que uneixen unes ciutats amb altres. • A les estacions paren els trens perqué pugen o baixen els viatgers i carre guen o descarreguen les mercaderies. N.ADRD VALENCIA • PLA;A DEL DERROCAT / • VILLENA e 1,ARRl DE T GUIRNEI B. SANT RAFAEL ( CABE~ARR06A) I BARRI DE PICASSO ( ,;ALINETES) LINIE:5 DE -======----• ALACANT EL.)( C) LES EMPRESES DE TRANSPORTS • Són les encarregades de dur i portar d’un barri a un altre o d’una ciutat a una altra les mercaderies, utilitzant-hi camions o furgonetes. • Al costat de la carretera que va a Alacant es traba l’agéncia de transports més important de Petrer. 114 r////////////////lll/////ll//lllll/////1/11///////IIII ll/111/lllllf f f f f f f ff f llllllf 1111 f f f f f f /llf llf lllllf I f f f f f f /11/llllllllllf f f f f f f f f f llf f f f lllllf I ff f f f llf f fllf f f llllf 111 f f ff f fff f f f llf ff f lllllllf llff /!//111 /f f ff llf f llff /f f f f f llf llllllff f f 1 /f f f /1//’ ACTIVIT A TS 1 1. COMPLETA • Quin mitja de transport utilitzaries per dur d’un lloc a un altre ... Tres persones? Una caixa? Una persona? Moltes caixes i persones? 2. PENSA I RESPON • Quins tres mitjans de transport públics podries utilitzar si volgueres anar de Petrer a Alacant? 3. INFORMA’T I RESPON Respon: sí o no Petrer té... Autobús urba . . Avió Tren ......... ....... ... . Taxi ..... ....... ..... ... . 4. RELACIONA 1. Transport urba A. Dins de la ciutat. 2. Transport interurba B. D’una ciutat a una altra. 1111111111fll/111111111 :/ /1/1/1// 111ml I IN’’ 11fmt1111111111111111:/111 f fff fff fff fff m111111111//IN//111111fff1111111111111111111111111’ 1111111’111111ffff11111111111111111111111111111111111’1111111111111111111111111111111’11111111111111 J 115 1111 Uitjans d’informació • Són els mitjans que utilitzem per assabentar-nos de les notícies que es produeixen. • La informació pot ser escrita o audio-v isual. ELCARRER t..1.. ~~IV ’!’-~U!~’tn ~1t.::1:-c:· ~.’’~. _,., ,. 1111 o,.i~••l,! , ,, ..... , • .1 .. n. -.. ..., .. ~ a., ’ .. ~- ’’’ ’EN LA MARROQU INERÍA NO HAY CRISIS’ ll!c ~-’’;il-i.l ,: 1,.: .. -,11•::,;w1’llr’l:o eA r11.1t-.,~•;1: :;.,:,’~ .,;,,, ,;,!1.~é,:o , Ao tl~ ~ .. ,. 1’ ~-1:u .. ,. ,....,.,-~rtot , ,i; t-. ltfu !’’ Mt n:li’ ’;oh/it’-J-lc ,~ .. ,,eé •~ ~t-,1 -:a,,;:J’,.i_l, l:W ,.,,..,~ Y’Jt ¡¡na dt¡1:1,a1 :;,,;.,•,;¡, :11r.i- .. 1~,to’tl;,1,1ac.1 -.w .S ·, ’’’•~•;p ,, .. . ,,. !-it..!~ r•~,11 rn.:, ’(4 r :i:t.’nt ..c ,11;-’ •· ·••,fff~’lJ~-ntt :t!:U# ,·, .. ;, m,Hl’ll .. ,,.,~, ,l;i,,)◊¡.:Cf ¡::.,n11:.’’·li. t..~- r,,i,uu ,cJ • JOSÉ POVEOA ’Vermell ct’ • llB ERT AO 8 RO TÓNS l!:n ·• -t• bOHtUn •p•r•ct-. ., ~Qhli.Cfonabta N ... 7 d•* $0-Qú ild’O toi-no da Bl’’fR IR. ·.1 p4rttocJn.od:o por J• C,A~ -A OE CJlé Ol·TO --- Informació escrita • Són aquells mitjans d ’informació que utilitzen l’escriptura, com periodics, revistes, etc. • La informació escrita sobre la nostra localitat la podem trabar en la p remsa provincial. E ls periodics diaris de la nostra província són: Información i La Verdad. • També tenim un butlletí informatiu mensual editat per l’Ajuntament: El Ca rrer, on trobem les notícies més impor tants sobre el nost re poble. • Cada any es publiquen dues revistes sobre les nostres testes de la Mare de Déu i de Moros i Cristians. Hi contenen art icles i poesies que parlen de les fes tes i del poble. l f j Informa ció audio-v isu al • Són els mitjans d’informació que utilitzen el so (radio), o la imatge i e l so al hora (televisió). I Vl510 $0 116 • Radio Petrer és la nostra emissora local. Des de l’any 1986 ens informa espe cialment de les notícies que acorren al nostre poble. Observa com ens arriba el so i la imatge per televisió CENTQE E.Ml5SOR TV AITANA □ ODODG □ o o o..b o ( l ( (_ ~~~~IDOíl ?-~9’ 117 ’ 1111 /f llf llll/ll ll//1/ lf lf f f llf llll llllf 11 ///// 1/f f /f f lf llllf llf ll llll /llf ll/f f /f f f /llf llf f l///1111ffll//1111111111111 f f f f ll f f llllf llf f f f f f lllf /1111111 /f f f llf llf llllf f lllflf f f f f flf flf lll flf I f f f f flflfllllflflf I f f f f fl flflf flf III f f f f f flfl 111111111111111111 1 ACTIVITATS 1. OBSERVA I RESPON • Visita un quiosc o una llibreria i anota el nom de tres dia ris, tres revistes i tres cantes. 2. PREGUNTA I ESCRIU • En ta casa es llig ... • la revista • el diar i ...... . 3. LLIG I ANOTA • El Carrer és el nostre periodic local. Copia el titular d’alguna notícia .. . esportiva ...... .. ... .... . ..... ... .. ....... .. .. ... . ... ..... ...... .... ....... .. ... ..... ..... ..... ........ ..... .. .. ... .. ...... ... .. . . cultural .......... ..... .. ... ..... ..... ............ .... . . ......... ..... .. .. ......... ... .. .. ... .. ... ..... .. .. .... ..... ..... . sobre l’Ajuntament sobre l’escola .. .. .... ..... ..... ... .... .... ..... .... .......... ..... . .... .... ...... ..... .. ... ..... .. .. .. .......... .... .... ..... .. ..... . 4. VERTADER O FALS • El butlletí informatiu El Carrer ix tots els dies. • El diari Información el fa l’Ajuntament de Petrer. • Cada any es publiquen a Petrer dues revistes sobre les testes. 1 • El butlletí informatiu El Carrer es publica cada mes. 1 ~/111111111111111111111 /f f/f f/11111111111111fllllll/111111111111111111 //1/lllf 1111111111 f f/f f/11111111111111111111 f f/f f/11111111111/////1111111111111111111111//1111111//111111111l//111//1111111111111111111//1111111111111111111ll/11111111111/111111 /f l/1 l i 118 I Jl//////ll/llll///1/////////// /////////////////////////////////l//ll////////lllll//lll///ll/////////llll/////ll//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ll/////lf //////////////llf l//1/////////lf ////// 1111~1 ACTIVITATS 5. OBSERVA I CONTESTA • Explica el camí que recorre la imatge de televisió. 6. COMPLETA EL QUADRE PROGRAMES DE TELEVISIÓ Tema que tracta Esport ·· ··· ·· ••OO ••··• •oo• •· ··· ··· Nom del programa Salut ...... .... ..... .............. . Infantil ..... ... ....... ....... .... . Notícies ......... .. ..... ....... . Musical ................. ..... .. . 7. ENCREUAT 1. Butlletí informatiu local. 2. Mitja d’informació escrita. 3. Mitja d’informació que es veu i s’escolta. 4. Mitja d’informació que utilitza el so. © CD @ l----+------1--+----+-----+--+----+----+-- ® ~~~-~~---+--+-----’-----’--’ 1111111 lll ll ll llllllll ll ll llllllllllll/1/ 1111111111111111111 lll lll l lllll /1111111111111111 / II///////////// I// I// I// I//////////////////// I// I// I////////////// I// I//////////////II/ I//I////////////////////IIIIIII///// I/////////////////////////////////////I ; 119 1111 Mitjans decomunicació • Per a comunicar-nos a distancia amb els nostres familiars, am1cs o altres persones, podem utilitzar la carta, el telegrama o el telefon. s ~- ~ ~ ~,ic/d, AVDA. J_¿ 1?.ia, 23, 2’ 40-oo GANO IA ( VALl:N(I ~) 1{ Nf.1(~ J3w,wl~ Joi’eli e¡ i; T e~, 1 0 03G 10 PE TRER . (ALA(A ,n) 1 f j El telegr ama La ca rta • Quan volem comunicar-nos amb una altra persona , li escrivim allo que vo lem dir-li en un paper i el fiquem en un sobre. Per una part, escrivim l’adre9a i hi posem el segell , és l’adre9a ; i per l’altra, la nostra adre9a, que és el re mitent. • Després, ia d ipos item en una bústia de correus o a !’oficina de correus, la qual s’encarregara de dur-la a la seua des tinació. • Si vols que la notícia arribe amb més rapidesa , pots enviar un telegrama. No hi podem escriure tant com en una carta , perqué cada paraula costa diners. El (lf’(0100R OEeE Rlllt’- 4’’ f!fl IMPlf t :,,1 t •rtt•rv l ~s l,l( (u .o.Of’ O’ IN TINÍ A ROJ A INS~~sl:R1AL MARCACIO N 1 LINEA PILOTO N: Pal T ELEGRAMA d,a 1 Plas lNDI CAC IO Nl S TRA NSMIS IO N 11, 0l(AC IO N( S or~TINA T Afill) - ----- . :,lN~, _ ______ . lll l f ()N() ___ _ Tf L f’.:( Tl.w;r o - ------- ~--- -------- --- ·-----···-----·-· - l~N u ____ _ POHL.:.(.JON A} UN! 1011 ,¡1 6’ ., 210¡ 120 1 f j, El telefon • És el mitja més rapid i comode per a comunicar-nos. Podem parlar amb la persona que ens interesse directament sense moure’ns de casa, ja que la nostra veu es transmet per un senyal que viatja a través deis cables. M~ oc , / i, tu. ? /. ~~ / / . . -’ . . . : ’ ’, .. . ·, ·’ ·, ,_· -, . . , ... . _;,. . .: .. · .. · .• .. . · ’. . ’ .’-’. _: ’ - ~ : . ~ . .. l fjll/ll///////////////////////////////////////////////////////////////l/í/////////////////////////l/////////////////////////////////////////l////////////////ll/l//////////////////////////////////l///////////////////lllllllll//////////////llllllllllil 11 1 SOPA DE LLETRES 111 • Busca en la sopa de lletres el tres mitjans de comunicació i 1 rodeja’ls amb el llapis. e R o o N y w A z L A u s F 1 A 1 N o s R H 1 M u M L y o N p 1 T A R A T R A e R j o L p R s p 1 s u K s p E G u T L o X M T E L E F o N H H o N R E L F N M o 1 L 1 L T E o L A z j L 1 L T T o L A z j L Q s s A M p T V I////////////////////I///////////////////////////I//IIIIIII/IIIIIII///I/III//IIIIIIIIIIII//IIIIIIIIII//IIIIII//IIIIIIIIIIIIIIIIIII//IIIIIII//I//I/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII T E L p R w A T T s 1 2 1 1. OBSERVA I RESPON • Prop de ta casa hi ha una bústia de correus? • Al carrer • Qui arreplega les cartes? ..... .... ... .. . ....... ... . A on les du? • En quin carrer de Petrer es troba !’oficina de correus? . . .. .. . . . .. .. .. . . .. .. .. .. . . . .. . . .. .. .. . . ..... . . 2. DIBUIXA I COMPLETA • Dibuixa aquest sobre en la teua !libreta i escriu l’adrec;a i el remitent. lmagina’t que li l’envies a un amic o a un fami liar. o 3. VISITA • Visiteu Correus i Telegrafs. Entrevisteu el cap de !’oficina: Quin és el seu nom? Des de quan treballa a Petrer? Quantes persones treballen a !’oficina? Fins a quina hora arrepleguen l,, 11 I I IIIIIIIIIIII /// 111 I I I I I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 11/// I I lllllllllllllll/11/ I IIIIIIIIIIIIIII I I IIIIIIIIIIIIIIII 1111 I I llllllllllllllllllll/11 I I I l//ll//l/llllll/lll/1//f l I I llllll/1/1/f I I I I lll/1//l/f //lllllllf I f f f f /f /f /f f f /f /1111////f /f f llf lllf llf 1 122 I IIIIIIIII/I I llll/lllll/lllllll/llf /f ll///f llllll//111111111111111111 lllllllllf /111ll/llllllllllllllll//lll//111111 lll/11//IIIIII//III//IIIII 11 lllllllllllll/ll//llllllllllllll//lllllllllllllllllllllll/l/ll/l/lllllllllllllllllllll/llllllllllllll/lllll/l/~1 1 ACTIVIT A TS 4. INVENTA I ESCRIU • lmagina’t que ets una carta. Descriu el viatge que faries si t’enviaren des de Petrera la ciutat que tu elegires. Abans de fer l’exercici, llig la lectura d’aquest tema. T’aju dara a ser més creatiu. 5. ESCRIU • Pregunta al teu professor sobre com s’escriu un telegrama. • Inventa i escriu el text d’un telegrama adrec;at a un amic teu. 6. JOC DEL TELEFON • Després d’haver format una fila, el primer passara un mis satge al segon, el segon al tercer, i així fins a arribar a l’úl tim. Finalment es contrastara el missatge inicial amb el final. 7. OBSERVA I CONTESTA • Prop de ta casa hi ha una cabina telefonica? • En quin carrer? ............. ..... ... ... ... ..... .. .. ...... ..... .... ..... ..... .. ... .. ..... ......... ... ..... .... .... .... ... ......... ... .. . . • Explica en frases curtes el que faries per poder parlar amb una amic des d’una cab ina telefonica. 1 ··············· ········· ····· ·· ···· ··········· ···· ·· ···· ····· ·· ·············· ····· ·•···· ····· ···· ··· ····· ··· ················· ·····• •··· •··· •··· ·· ···· ····· ···· ·•· 2 .. .. .. . . ·· · ··· ·· .. .. .... ..... ·· ·· ···· ·· · ... ... .. .. . ) 1 1 l//l///l//l//l//l////l//l////l//ll////1////////I//I////////I////I//I////I//////I////I//////II//I//I//I//////////I//I////I//II//I////I////I//////II//II////I//////I//I//I//////III////I//I////I//I//II//I//I//I//I//////I//I//I//I////I//I////I//I////////I/ 1 123 El Educació vial • Nosaltres vivim a Petrer i, sempre que circulem a peu o en vehicle pels carrers, ens trobem amb senyals, altres vehicles, persones, semafors, etc. ¿ T’has preguntat que ocorreria si cadascú circulara per on li vinguera de gust? Segurament hi hauria molts accidents i seria perillós eixir a fer un pass eig. Per tot aixo, cal tenir una certa educació vial. • Hi ha persones que caminen. Són els via nants. Com a vianant has de respectar unes normes: - En carretera has de circular per !’esquerra. - A la ciutat cal respectar els semafors. - Caminar per les voreres. - Creuar pels passos de vianants. - Ans de creuar el carrer, cal mirar als dos costats i passar quan no vinga cap vehicle. • Altres vegades som conductors, ja que por tem un vehicle. Com a conductors també hi ha unes normes que hem de respectar: - Els vehicles en carretera han de circular per la dreta. També a la ciutat. - Feu senyals quan gireu a la dreta o a !’es querra. - No sobrepasseu la velocitat que indiquen els senyals de transit. A la ciutat aneu a poc a poc. - Obe·,u les indicacions deis agents de transit. 124 • Si tots respectem les normes i els senyals de transit, podrem passejar a peu o en vehicle sense perill i gaudir del nostre poble. 125 l ; IIII/IIIIII/IIIIIIIIIIIIIIII/IIIIIIIIIIIIII III/IIIIIIIIIIII/IIIIIIII/IIIIII/IIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIIIIIII/IIIIIIIIII ll/lll/ll//llll/l//lllillll////ll/ll//lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllillll/lllllllllllllllll ACTIVITATS 1. OBSERVA I DIBUIXA • Dibuixa en el teu quadern els senyals de transit que hi ha al teu carrer. 2. INVENTA I ESCRIU • Inventa un eslogan que parle del respecte als senyals i normes de circulació i decora’! amb algun dibuix. 3. TRIA LA FRASE CORRECTA • Un vianant és una persona que ... ... condueix un vehicle . ... és transportada per un vehicle . . . . circula a peu per la vorera. 4. OBSERVA I RESPON • Qué has de fer si davant de tu es traben aquests senyals? 126 1. LLIG I PINTA • Dóna color al semafor d’acord amb les ordres. A. Vianants, passeu. B. Vianants, espereu. 6. PINTA Busca el número 1 i acaba en el 45 ~ ’,l ~,.,, j A o o o B o o o o -·1.1- • 1g • 1( 1///1 // //////////// l/11/////II /11111l/11/11/l///1111111/1//III 11111111/11111/////11/11/ II/I/II/IIIIIII III /11111 / l/lllllllllll/1/// III 11111llll/1/1/II///III111l/lll/11/1///I:/11111ll/11/1/IIIIIIIII/////I11111111/111/1/IIII/I /1111 llllll/1/III /1/11 l/11/II 127 R.esu1n • Les vies de comunicació són terrestres, marítimes i aeries. • L’estació de ferrocarril de Petrer es traba a sis quilometres del centre de la població. • Transportar és dur persones o mercaderies d’un lloc a l’altre. • El transport urba es fa dins de la ciutat, i l’interurba, entre ciutats distintes. • La informació pot ser escrita o audio-visual. • El Carrer és el butlletí informatiu de Petrer i es publica tots els mesas. • Els mitjans de comunicació són la carta, el telefon i el telegrama. • La nostra oficina de correus es traba al carrer de la Constitució, prop de l’Ajuntament. Vocabulari • ARTICLE PERIODÍSTIC. Escrit que apareix en un periodic. • CARRETERA ASFALTADA. Carretera recoberta amb qualsevol material, · generalment quitra. • MARGE DEL RIU VINALOPÓ. Banda del riu. • MERCADERIA. Qualsevol producte que és objecte de comen;. • PREMSA JUVENIL. Publicacions periodiques adrec;ades als joves. 128 [ Oficina de correus )J e D ins d’una vella bústia que , si no fóra perqué era bústia, hauria portat monyo i pinta al cap , les cartes i les targetes postals xarraven entre elles animadament , mentre espera ven que arribara la furgoneta de Correus. La majoria es trobaven molt excitades, ja que eren a punt de partir a un llarg viatge . Ben cert és que una de les postals només anava de Zieselwitz de Dalt a Zieselwitz de Baix. Pero també hi havia cartes que anirien fins a Berlín o Frankfurt en el tren rapid. A més a més, hi havia una postal , la foto de la qual mostrava la posada de Ziesel , adre9ada a Birmingham , Alabama , una ciutat que es traba a América , i que no sois utilitzaria el cotxe de Correus i el tren rapid, sinó també l’avió i, potser , fins i tot un avió de propulsió per reacció. Cap d’aquelles car tes podia imaginar com seria tot allo, exceptuant-ne una postal de resposta pagada que feia ja el seu camí de regrés. 1 les postals de resposta pagada si que s’ho passen bé: poden fer dos viatges! En el primer van enganxades a una altra que du escrita una pregunta , per exemple: ’¿És veritat que al Pirineu hi ha esquirols? ’ Ambdues postals , la de la pregunta i la de la res posta , viatgen juntes fins a arribar a casa d’un professor que llig la primera , es rasca darrere de l’orella, i escriu en la segona : ’Sí, és de veres que hi ha esquirols al Pirineu. Viuen als pins negres ’. Tot seguit , el professor separa una targeta de l’altra i envia la de la resposta a qui li va fer la pregunta. Aquest és el seu segon viatge. Cree que les cartes i postals que , juntament amb la targeta de resposta pagada, estaven esperant la furgoneta , no deixaren córrer l’ oportunitat d ’interrogar-la , ja que ella havia estat en una autentica oficina de Correus. Una carta escrita per un periodista li pregunta : -Quina ha sigut !’experiencia més interessant del seu primer viatge? -Les escales mecaniques- respongué la targeta de resposta pagada-. A les grans oficines de correus hi ha escales mecaniques, com als grans magatzems. És ciar que no hi són perqué les usen els xiquets, sinó solament les cartes, les targetes i els paquets grans i me nuts . Cada una condueix a un sac postal , l’una al sac destinat a Zieselwitz , l’altra al sac destinat a Anglaterra, segons els casos. Si has fet amistat amb una targeta , convé que pro cures acomiadar-te’n a temps . Si no ho fas, gires el cap i, nyas! , et trabes que la targeta ha encetat ja el tram de descens . ¡Pero, de tata manera, és meravellós aixo d ’anar en una es cala mecanica , li ho assegure! 129 Te xt tradu’i’t pels aut ors de: El lleó Leopold Reiner Kunze Juvenil Alfaguara 130 Tema 7 Ens organitzem 131 El Govern de la localitat Fai;:ana de l’Ajuntament Ple Municipa l 132 L’ .AJunta .. men.t • Com tots els pobles i ciutats, Petrer té el seu Ajuntament. • L’alcalde i els regidors que for men la corporació municipal són els qui governen el municipi. • El nostre Ajuntament es traba situat a la plac;a de Baix, en front de l’església. • A més de !’alcalde i els regidors, a l’Ajuntament treballen els fun cionaris municipals (secretari, policies, jardiner, etc.) • Les reunions de la corporació municipal són públiques, i podem assistir-hi tots els ve·1ns que ho desitgem, per escoltar les deci sions que !’alcalde i els regidors prenen sobre el poble. A aques tes reunions se’ls diu plens mu nicipals. BAN EN VICENT MAESTRE I JUAN ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE PETRER FA SABER: A petició de la Unió de Festejos de Sant Bonil aci, Mártir, i amb la finalitat de regular el funcionament deis locals denominats ’CUARTELILLOS ’ que duran! les Festes de Moros i Cristians, aquesta Alcaldia ve en dictar , pera enguany , una série de NORMES de car8cter obligatori , a les qua Is auran d ’atenir-se, i previament acceptar, els responsables deis esmen tats ’CUARTELILLOS ’, advertint , que el seu incompliment , será sanciona! amb el má xim rigor , procedint-se , ai xí matei x, a la seua immediata clausura. Per tot aixó, !’obertura deis CUARTELILLOS queda rá subjecta a les següents NORMES: 1 .· Terminantment prohibit pera menors de 18 anys. 2 .- En la relació deis components de cada cuartelillo , ha de figurar: Nom i cognoms , D.N.I. , domicili i edat, aixi com domicili del cuarte lillo. 3.· Tot cuartelillo, ha de reunir le s condicions mi nimes d’higiene que s’indiquen: Ser veis d ’urinaris i wáter, aigua , llum i poal de fe m. Obligació de neteja diaria. 4.- Aixi mateix, queda prohibit tot tipus de decoració, distribució i ús , que no estig uen en consona ncia am b la finalitat !estera a q ue es desti nen aquests locals. 5.- Durant els actes oficials de Festa , romandran tancats els cuartel illos. Aquel ls que incomplesquen aquesta norma , queda ran clausurats en l’acte. 6.- L’edilici o local on s ’instal.le el cuartelil lo, haura de gaudir de pólissa de segur que cobresca el rlsc d’incendis i responsabilitat civil, durant els dies que siga obert. Haura d’acompanyar -se fotocopia de dita pólissa de segur en la sol.l icitut. 7.- Les sol.licituts , degudament complimentades , seran lliurades, pels Presidents deis Comparses , en la Secretaria de la Unió de Festejos , abans del dia 4 de maig del l’any en cu rs. 8.- Tot cuartelillo posat en funcionament sense ésser auto ritzat, responsabilitzara als components del mateix, i al propietari del local que l ’haja llogat, podent ser sancionades ambdues parts. 9.· Queda totalment prohibit, circular per !’interior de la població, portant envasses de begudes de qualsevol ti pus , en evitació de la brutor que en aquestos dies s’hi observa i del peril l que comporta la tre ncadu ra deis objectes de vid re peral personal deis serveis de neteja. 10.· To t cuartel illo aura de tenir el full d’a utorit zació i el present ban, en lloc v isi ble del local , pe r a la seua comprovació en qualsevol revisió pertinent. 11.· Els cuartelillos posaran fi a la seua activitat durant els déu dies següents a la Festa; en aquests dies sois podran romandre ober ts fins les 24 hores. 12.· En evitació de majors perjudicis, queda prohibit , durant les Feste s, depósitar objec tes de vid re en bosses o envasses de fem, per la possib le utili tzac ió deis mateixos , com objectes tallants, en cas de bregues o desordres que pogueren produir-se. 13.· No podran servir-se begudes alcohóliques, de conformitat amb la legislació vigent, a menors de 16 anys. El cuartelil lo , o persona inf ractora, s ’a tend ra a les conseqüéncies le gals que per tal infracció li co rre sponga. El que es fa públic per a general coneixement i exacte compliment. Petrer , abril 1.992 L’ALCALDE ’Excma. ’il11unlamienla de i’ell’BI’ AÑO / ANY ’Cl CJ.F . P·0310400·G PEA IOOO PEAIOOE N •AECIBO N ’AEBUT ::e·-, CONC EPTO TA tBUTARIO / CO NCEPTE TRIBUT ARI Lc,c- .t,~:r.~ :.:. ~..:.:1 4 ~’ ~’ ..• ~io~: L e~tu :r-~ !·1.ctun. l ’ / o- CONTRIBUYENTE CONTAIBUENT IMPORTE / IMPORT 1’1·o - • • • L’Ajuntament informa d’al guns deis acords adoptats en els plens municipals i que afecten la comunitat, en uns escrits denominats bans. Alguns deis serveis que la dóna l’Ajuntament són: recollida de brossa , la il·lu minació del poble, la pavi mentació deis carrers, la regulació de la circulació, la construcció públics, etc. de pares Per poder realitzar aquests serveis l’Ajuntament re capta diners per mitja deis impostos municipals, que tots els ve·1ns hem de pa gar per millorar el funcio nament del nostre poble. OBJETO TRIBUTARIO / OBJECTE TAIBUTARI FECHA. FIRMA Y SELLO DATA. SIGNATURA I SEGELL Import cOD Gllrl fl Ci..c..’l.On ri!ah te ni!J ’:1 t I ,; ~., • . ’i.. • G ; ·; . 3 1+ Üo-2:. - NOMBR E Y DOM ICILIO / NOM I DOMICIU TOT AL A PAGAR / TOTA L A PAGAR 375.- 133 Gnlinet ~~ ~; Bui:-r,~ s, p ar -f:;id:.1 109 p·--~ 1~ (Llri~;:~: ·l +;) ACTIVITATS 1. RESPON • Quines persones formen la corporació municipal? • Com es diu el carrer o la plac;a on es traba el teu Ajunta ment? 2. ESCRIU VERTADER O FALS • Les reunions que fa la corporació municipal es diuen plens • A les reunions de l’Ajuntament pot anar qualsevol veí .............. ........ . • L’Ajuntament esta situat a la plac;a de Dalt ................. ... . ............ ........... ........ . • Els serveis que dóna I’ Ajuntament es diuen bans 3. VISITA L’AJUNTAMENT • Anota en el teu quadern el nom d’algunes dependencies, els retols de les sales. • Anota quants empleats atenen el públic. • Que fan els oficinistes? • Quin horari té !’alcalde per a rebre visites? 4. PENSA ! INVENTA • Escriu una frase amb cada un d’aquests serveis: Arreplegador de brossa (o escombraire). Policia. Jardiner. 1 1 1 11 f f f /f f f f llllllf f llf 1111111 f f f f f f f llf lll//ll f f f f f f f f f 111 f f f f /f f f /f f f f f f f //llllf I f f f f f f f f f f llllllf llllf 11 f f f f f f f llf f f llllf llf llllllf 11111 f f f f f f f f f f f f f llllf llllf ll llf llf f f f f f f f f llllll f l/f f f f llllllllllllf f f llf llf /llf llllf f llf f f lll/f f f /llf f /f l/f f f f f f /l/ll/, I 134 l ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////1 ACTIVITATS 1 5. LLIG I RESPON • Per qué es paguen els impostas municipals? 6. INFORMA’T I RESPON • Pregunta al teu Ajuntament i completa el següent quadre amb els noms i cognoms. Alcalde. Regidor d’Educació. Regidor d’Urbanisme. Regidor de Mercats. Regidor de Sanitat. Regidor de Cultura. Regidor d’Esports. Regidor de Joventut. Regidor d’Ecologia i Medi Ambient. 1/IIIIIIIII I II IIIIIIIIIIII IIIIIIIIII II IIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIII IIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIIIII/II /IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 135 1111- EJeccions municipals • Cada quatre anys tenen lloc les eleccions municipals. En aquestes eleccions, els ciutadans de Petrer que han complit els divuit anys, poden elegir lliure fvoTAl ~ VOTA PE.DET 1 DE.RE 136 ment els regidors municipals del seu Ajuntament, votant les perso nes que consideren millors per go vernar el municip i. • Després, els regidors municipals elegiran !’alcalde d’entre ells. • Petrer té un alcalde i vint regidors municipals que pertanyen als diver sos partits polítics. ’ lll/llll/1/I/ /l/1/II/II/II/I //1/111 ////////llllllll/11 l/1 /III 111ll/1/IIII//III/III//11 //II//II/IIIIIIII/III/ ///II/IIII/IIII/ 1 //II//II//IIIIII/II/II/I/I/1///////I//I//IIII/IIIIII/111 l/1/III/IIIIII/IIIII//IIII/IIII/IIIIII///II//IIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIIIII 1 ACTIVIT A TS 1. LLIG I RESPON • Cada quants anys tenen lloc les eleccions municipals? • Des de quina edat es pot votar en les eleccions? 2. INFORMA’T I RESPON • A quin partit pertany !’alcalde de Petrer? • Quan tingueren lloc les últimes eleccions? 3. RELACIONEU • Relaciona els serveis amb les seues regidories. 1. Decorar els carrers. A. Educació. 1 .... ..... .. .... .... . . 2. Ordenar la circulació. B. Transit. 2 .. .. . 3. Conservar la natura. C. Urbanisme. 3 4. Cuidar les escales. D. Sanitat. 4 5. Vetlar perla salut. E. Ecologia 5 4. INVENTA • Escriu el nom de cinc regidories i inventa un símbol per a cada una. Exemple: Regidoria d’Ecologia i Medi Ambient, un pi. 5. ENTREVISTA • Prepara i realitza una entrevista a !’alcalde i a algun regi- 1 1 dor municipal. W wl//llllllllllllllll//llllllllllllllllllllll/////////////ll//////llllll///lllllllllll////////////////////ll///////////////llll//////////////!IIII//////////////I//////////////////II//IIIIII///////////////////////////II//////III//////////////////////////I i 137 D Serveis Públics • Els ve·1ns de Petrer necessitem diversos serveis públics, com són: escoles per a estudiar, centres culturals per a ampliar els nostres coneixements, mercat munici.pal per a comprar i vendre aliments, instal·lacions esporti ves per a practicar esports, centre de salut per a atendre els malalts, pares i places per a passejar, descansar i jugar. ~=--~~ ~-¡ . .,.~: -~ ·: ~ ’ :·’~ ·, . t:~ .. ~~~-: )· -~ -flt;il~ - • ~. ·:,: ~ ’ -. . · , ~.-. T-’· . . . • .... ·~L:? :.:r: ·t ~ --’;’ :;¡•· --¡::::;--;::=:;-:;==--===----r.~ 138 11a Escales i lnstitut lnstitut de BUP Azorín -·-······ Centre de Salut • Al nostre poble hi ha molts cen tres d’EGB que cobreixen l’edu cació basica deis xiquets. A més a més, tenim un institut on els jo ves poden acudir per a continuar la seua educació quan acaben l’EGB. Aquest institut es troba a l’avinguda de Madrid i el seu nom és Azorín. Hi acudeixen xics de Petrer i de la ve·1na localitat d’Elda. • Els metges són persones que es preocupen de curar-nos quan estem ma lalts. • A Petrer passen consulta diariament uns quants metges que vetlen per la nostra salut. • Hi ha, a més a més, un ambulatori de la Seguretat Social, situat al carrer del Rector Jesús Zaragoza. En aquest centre, a més deis metges, infermeres i ATS, hi ha altres persones que col-laboren amb ells per cuidar els malalts. • També a la nostra localitat hi ha moltes farmacies on ens venen els medica ments que els metges ens recepten. 139 11111 Centres Culturals • La vida cultural de Petrer és cada vegada més activa. L’Ajuntament i altres organismes públics (Diputació, Conselleria) i privats (bancs, caixes d’estal vis, etc.) organitzen actes molt interessants (conferencies, exposicions, cine ma, teatre, etc.), contribuint d’aquesta forma al desenrotllament cultural. Biblioteca Pública (pla9a de Baix) BIBLIOTECA PÚBLICA • La biblioteca esta situada a la plac;a de Baix. Hi acudeixen escolars i ciuta dans de la nostra localitat a estudiar i llegir. CASAL DE LA JOVENTUT • Per als més joves tenim un Casal de la Joventut situat al carrer de l’Esplana da. S’hi organitzen diverses activitats i actes culturals. 140 1111111 Instal·lacions esportives • Per a practicar l’esport a la nostra localitat tenim diverses instal·lacions. El polisportiu municipal, la ciutat esportiva i el camp de futbol són els més im portants. Polisportiu Municipal CIUTAT ESPORTIVA POLISPORTIU • Es traba situat al final del carrer d’Azorín. • Les piscines i el pavelló cobert constitueixen el principal atrac tiu. A les instal·lacions, pots practicar tennis, basquet, gim nastica, handbol, etc. • Es traba al barri del Guirnei. La ciutat esportiva té menys instal·lacions que el polisportiu. En l’actualitat s’esta construint una piscina coberta. CAMP DE FUTBOL • També el camp de futbol és al barri del Guirnei, prop de la carretera nacional. • És una instal·lació municipal on poden practicar aquest esport els equips lo cals de les distintes categories. 141 111111 Pares I places Plac;:a de Dalt Plac;:a d’Espanya 142 • A Petrer hi ha pares i places on els xiquets poden jugar sense els perills del transit, i els grans poden passejar i descansar quan te nen temps lliure. • El pare de l’Esplanada, la plac;a d’Azorín, la plac;a d’ Espanya, la plac;a de Sant Crispí i les places de Baix i de Dalt, situades a la part vella de la nostra localitat, són algunes de les més sig nificatives. Plac;:a d ’América 1///III I/IIIIIIIIIIII I/I/IIII/I I /IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII I IIIIIIIIIIIIII I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/III/IIIIII/IIII/IIIIIIIIIIIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII///IIIII//////IIIII/IIIII////IIIIII ACTIVITATS 1 1. INFORMA’T I RESPON • Quants col·legis d’EGB hi ha a Petrer? 2. COMPLETA • L’institut de Petrer és I’ ... . ... .... .... ... ... ..... . • Es troba a l’avinguda de . .. .. . . . . . .. . . . .. . . . .. 3. PREGUNTA • Al teu metge de cap9alera li diuen . . . . . . . . .. ... . . • El seu horari de visita és ... ..... ... ..... ... ..... . . 4. LLIG I COMPLETA • El centre de salut es troba al carrer . . ... . • En aquest centre, a més de metges, treballen . . . . • A les farmacies venen • La farmacia que és més a prop de ma casa és la de .. . 5. Visita el centre de salut per conéixer-ne les dependencies. 6. PREGUNTA I ESCRIU • Conta en una redacció com es curava abans alguna ma laltia. 143 ; lllllllllllllllllll/llll /1/ II / / /lllll//1/ II II / l/l/llll/11/ I I I I // IIIIIIIII IIIIIII//IIIIII///I/II I/I/ I/I I I I ll/l/l/1//I/III 11/// I I I lllllllllllllll lll lllllllllllllll/ lllllllllllllllllll/1/IIIII/I I //// ///1/1/II I lll/1/11/II 11111111111/I I // ll /1/11/ II I /// l/////1 ACTIVITATS 7. LLIG 1 • Els joves poden organitza • La biblioteca munici • Hi pode 8. REL • 1. Polis 2. Ciutat es 9. INFORM • Com es diu l’equip d • En quina categ 10. INFORM • En quins esports com • En quines 11. SOPA DE LLETRES. • Busca vuit esports en la sopa de lletres. A. Barri del Guirnei B. Carrer d’Azorín F R 1 p R o u 1 B u o L T H A N D B R 1 s o A o A L Q s 1 p o D u J R s s E E 1 E M Q R T V s A u e e F u T s o L M N A 1 2 .... . w A T E s 1 1 s 1 M A o L R s L s o T 1 e 1 L o T A N X w E R E T A L p T V N T 1 B o L A X T A e 1 o A L V o s X w y N L A ll lll /1//I /II IIIIIIIII/IIII/I IIIIIIII III II/I/II/I/III//I /I IIIII/I/II/II I ll lll /l/l/ll/ll/ll/l/l//1/I/ I/ I/ III I/ I/ III III I l/l/l/l/l/l/!II II 11/ I IIIIIIIIII/IIIIII III IIIIIIIIIIII II II/ I/II I/III II/I//I/ I/III/IIIIIIIII II IIII II II/ I II/ II II/ II/ II II/ II/I II/ II 111 ///11 144 Resum • L’alcalde (o batlle) i els vint regidors (o consellers municipals) formen la cor poració municipal del nostre Ajuntament. • Els plens municipals són les reunions públiques que fa a l’Ajuntament la nos tra corporació municipal. • Els ve·1ns paguen uns diners a l’Ajuntament, són els impostas municipals. • Cada quatre anys els ciutadans majors de divuit anys elegeixen els regidors en les eleccions municipals. • Les escales, els centres culturals, les places, les instal·lacions esportives, etc. són els serveis públics. • La biblioteca pública i el casal de la joventut són centres culturals de la nos tra localitat. • Les instal·lacions esportives de Petrer són el polisportiu, la ciutat esportiva i el camp de futbol. • Les places d’Azorín, de Sant Crispí, d’Espanya, de Baix i de Dalt són algunes de les que tenim a Petrer. 145 i Vo-cabulari • AMBULATORI. Lloc on es dóna l’atenció medica als malalts que no han de ser internats a !’hospital. • ATS. Ajudant tecnic sanitari. Practicant. • REGIDOR. Conseller municipal. Membre de la Junta de Govern d’un ajuntament. • CONFERENCIA. Explicació oral sobre un tema determinat. • EGB. Educació General Basica. • EXPOSICIÓ. Lloc on es mostren al públic obres d’art o altres objectes. • RECEPTA. Escrit que ens dóna el metge on s’indica el medicament que cal que prenguem. • SIGNIFICATIU. Que sobre·,x d’entre els altres. • CONSULTA MEDICA. Lloc on ens atén el metge per aconsellar-nos sobre la nostra salut. 146 El somni de Maria Llu:isa Maria Llu1sa al seu pupitre somia que les coses canvien, i l’aula, tan xicoteta, com un plegable s’eixampla. Tanca els ulls i veu com es multiplica l’espai: sala de música i jocs, cuina, tallers; després ... la finestra permet de veure, gran com una pantalla, una granja amb la seua quadra, i ferramentes preparades. En l’abstracció del somni sobre el seu pupitre recolzada, }’adormen els murmuris. Maria Llu1sa! No t’adormes! Escriu-nos una lletra de fantasies i somnis! Somnis no!, no seran somnis ! que quan jo siga gran tots em votareu i arribaré a regidora, i potser siga alcaldessa. Em posaré el vestit de somnis, el traduiré en paraules que esdevinguen fets, i no hi haura més xiquets murris, ni amuntegats ni estrets. María Dolores Gil 147 í’ 148 Temas Coneguem la nostra histOria 149 Coneguem la nostra histOria UIJ 110D’D º- .e __ _p_ t .. -;;;.~~~ - A Paqui Planelles 150 Priniers pobla.dors de Petrer • Per les restes ceramiques trobades al n~stre terme municipal es dedueix que els primers pobladors de Petrer foren els ibers. AVE C ESAR 1 EL MOSAC ESTA ACABAT 151 • Els romans van viure al lloc que ocupa actualment Petrer, i una bona mostra del seu pas pel nostre poble són els mosaics trobats al ca rrer de la Constitució, prop de l’Ajuntament. • Pero, potser pel gran període de temps que estigueren amb nosal tres, són deis musulmans de qui conservem un majar record historie. Bona prava d’a;o és el castell que fa poc ha estat restaurat. IE!I Origen del nom de Petrer 1 o 0001 o -· ,;, [ • Durant l’espai de temps que els ro mans estigueren al nostre poble, pro bablement Petrer fóra conegut amb el nom de Villa Petraria. o LLJ Q:- • És deis musulmans de qui tenim el primer tes timoni escrit referit al nom del nostre poble. Bide • Ells l’anomenaren trir, que tradu·1t l’arab vol dir Petrer. LA CORA DE TUDMIR (MURCIA) ( Fragment) 1 52 1 /ll/1/1////I lllllllllll//l/llllllll//llllllllll/l//llll//ll///lllllllll///ll//lllllllllll/1/IIIIII llllllllllllllllll//llllllllllllll////lllllllllllllll////llllll////////llll///llllllll////l//llllll/lllll/1//l//llllll/lllll///l//llllllll////l//llllllllil ACTIVITATS ONTESTA el nom de tots els pobles que han passat per Petrer. tament la primera pregunta a ’Primers pobladors’. ESCRIU ectura final d’aquest tema titulada ’Mosaics romans’ la resposta a les preguntes. any foren trobats els mosaics romans de Petrer? ben exposats en l’actualitat? CIONA 1. Romans A. Bitrir 1 .. lmans B. Villa Petraria 2 .. i llllll/1111// ///llllllll////l//llllll ll l l l l ll//1/111 I IIIII////I I I I I III//IIIIIII II I II II IIIIIIIIIIIIIIIIII//I I I I I I/II II// IIIIIIIIIII// II/I I IIIIIIIIIIIIII I II I II IIIIIIIIII/ //llll l lllllllllllll/////l/f //f /l/ll//ll//f lllll//l///f l llllllll/ll/11//II/I/IIIIII ; 153 IEII L’escut de Petrer 1. COMPLETA • El nostre escut d’armes té més de dos-cents anys d’antiguitat. • Esta format per un castell amb tres torres dos bra9os als cos tats, l’un porta una espasa, i l’a l tre, una bandera. A l’entorn hi ha dos dracs i dalt una corona. Escut de Petrer (fa9ana de l’Ajuntament) • Col·loca els noms que falten. TORRE,DRAC ,CORONA,CASTELL. E S P A S A 2. PINTEU • Pinta amb els colors corresponents l’escut de Petrer que hi ha al final del llibre. 3. VISITA • Visita l’Ajuntament i observa l’escut que hi ha a la fa9ana. 4. Invita algun personatge de la localitat per parlar-vos sobre la 1 historia de Petrer. IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/I/IIIIIIIIII/II/IIIII IIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII lllllllll/illlililllillllllilllillilillilllllllillllilil/lillll/llilil/illlilll//il//il///////ilil///il//il/ilill 154 Edifieis amb historia • Coneixer els nostres edificis histories és una bona forma de comenc;ar a esti mar-los i respectar-los. L’església de Sant Bertomeu, el castell i les ermites constitueixen una part important de la nostra historia. Església de Sant Bertomeu ESGLÉSIA DE SANT BERTOMEU • L’actual església parroquial va ser refor mada i ampliada per última vegada l’any 1783. • Es traba situada a la plac;a de Baix, en front de I ’Ajuntament. • Dalt la porta principal, en la fac;ana, hi ha un escut esculpit en pedra amb una corona. Entre les dues torres hi ha una escultura que representa Sant Bertomeu. • A l’altar majar podem veure la patrona de Petrer, la Mare de Déu del Remei. Escut de la fa9ana de l’església de Sant Bertomeu 155 LES ERMITES • Les ermites són esglésies més xicotetes situades normalment als afores de la població. • L’ermita de Catí esta situada en plena serra de Petrer, les del Santíssim Crist i Sant Bonifaci dins la zona urbana. Ermita de Catí Ermita de Sant Bonifac i Ermita del Santíssim Crist ERMITA DE SANT BONIFACI • Esta situada en un vessant de la muntanyeta del calvari, des d’on es veu tota la vall. • Fou constru’i’da l’any 1634, encara que ha sofert diversos canvis des d’aleshores. • Dins es traba la imatge de sant Boni faci, que és el patró de Petrer. 156 Vista del Castell Interior del Castell EL CASTELL • És l’edifici més antic deis que tením a Petrer. Va ser constru·i’t fa més de 800 anys pels musulmans. • Esta situat a la part més alta del barrí antíc, i des deis seus merlets es pot veure tota la vall. • Jofré de Loaisa fou senyor del castel! durant la segona meitat del segle XIII. • Des de l’any 1985, en que acabaren les obres de restauració, és vísítat í utí lítzat com a lloc d’exposícíons. 157 AQÜEDUCTE • Molt prop del barrí de Sant Rafael, a la rambla de Puc;a, hi ha les restes d’un aqüe ducte amb uns 400 anys d’antíguítat, que va ser utílít zat en altres temps per a la conduccíó d’aígua. Aqüeducte ~111/llf llllllllllf llllf l/lf l/lf /lllf lf lllf lf lllllf l/lllllf lf lf lf lllll// llf lf lf llf llf lllllllll//1/llllllllllf lf lf lf lf llllll 1/1//I lllllllllf llf lllf llf l llf lf llllf lf llf lf llf llf llllllf lf llf lf lf lllf lf llf ll/l/l/ll/l/l/llf ////1/lll/llf llllf lllllf lf l//lf llllllll~I ACTIVITATS 1. OBSERVA I RESPON • Observa el planol de la localitat i anota els carrers pels quals has de passar per anar de ta casa: -al castell -a l’església de Sant Bertomeu -a l’ermita de Sant Bonifaci 2. LLIG I CONTESTA • En quin any fou inaugurada l’actual església de Sant Boni faci? • Quin sant esta a la part superior de la fac;ana de l’església? • Que hi ha damunt la porta principal? 3. SUBRATLLA • L’ermita de Sant Bonifaci fou constru·1da l’any ... 1500 1634 1700 1986 4. ESCRIU • Escriu el nom de les tres ermites que hi ha a Petrer. 5. VISITA 1 • Visita el castell, l’església i les ermites. llllf l///lllllll/lll/lllf lf lf lf /f lf lf lf lf lf lf lf lf lllf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf lf /f lf lf lf lf lf lf lf lf lf ll//111/lf lf lf lllf lllf lllllf lf llllllllllllllllllllll//lllf llllllll 1/1/IIIIIIIIJ 158 ~11//II/I/IIIIIIII/I/II/IIIIIIIIIIIIII/III lllllllllll/1 f f /f l/f l/1 f f f f /l/l//fff f f f f f f f /l/f /f l/111 f ff f ff f f f /l/f f ff /f l/f /f l/11 f f f f f f f /fl/l//f l/f I f f ff f f f /f l/l//ff f /fl/f f ff f f f/f l/f f f f /l/l/l//ff fff f /l/fl/l//ff /f f /l/f l/f l/l/l//f ffff f f fl/l/l//f/flf ll/fllll/lll/l~I ACTIVITATS 6. COMPLETA • L’edifici més antic de la localitat és . . . .. . . . .. . • Va ser constru’1t pels . .. . .. .. .. . . . . .. .. .. .. . . . ..... . • Esta situat al barri . . .. .. . . . . . .. .. .. . .. .. . . .. . . ... . . • Al segle XIII hi va viure ... ... ... ... .. .... ... . . 7. DIBUIXA • Pinta en la teua !libreta el dibuix que hi ha al principi del tema. 8. BUSCA I SITUA • Situa els números que porta al costat cada un deis noms escrits a continuació sobre un mapa de Petrer i en el lloc corresponent. 1 . CASTELL. 2. ERMITA DE SANT BONIFACI. 3. ERMITA DEL SANT CRIST. 4. ESGLÉSIA DE SANT BERTOMEU. 9. Busca fotografies, dibuixos , postals , etc. de Petrer i en grups redu’1ts confecciona un mural. Esc riu davall de cada fotografia el nom de l’edifici que repre- 1 senta, i e l lloc on es troba. 1 11/1111111111111111/111111111111111 lff lff f/111111/11111/11111111//ff 11111111111111111 lff /11111111111111 lff /111111111/111 lff /111111111111111/111/11111111111111 lff /111 lff l//111111111111111111111111111111111 /ff lff //1/111111111 //////11111111111111 lllllllll ~ 159 B Personistges c81ebreS • Tates les persones que viuen o han viscut a la nostra localitat han contribuH amb el seu esforc; a fer que Petrer siga hui com tu el veus. N’hi ha algunes que han destacat entre la resta: escriptors, pintors, religiosos, músics, mili tars, etc. • Bartolomé Poveda, Miguel Amat i Paco Molla en són alguns. Personatges histories BARTOLOMÉ POVEDA CORTES, religiós. • Va naixer l’any 1678. Aquest sacerdot de gran talent fou vicari general de l’arquebisbat de Valencia, ministre del Sant Ofici, i exercí el carrec de virrei o capita general de Valencia de forma accidental. VICENTE POVEDA JUAN, pintor. • Va naixer en 1865, estudia pintura a Madrid i va continuar els seus estudis a Roma. Fou pintor de temes histories i retrats. Va morir l’any 1935 a Roma. 160 MIGUEL AMAT MAESTRE, advocat. • Va ser advocat, periodista, poeta i polític. Va naixer a Valencia en 1837 i va viure molts anys a Petrer d’on eren els seus pares. Fou dipu tat provincial, va escriure nombro sos articles al diari Las Provincias. Entre les seues obres poetiques destaca Cantos y rimas dedicada al seu fill. Va morir en 1896 a Petrer. Personatges actuals D. Francisco Mollá Montesinos D. Hipólito Navarro Villaplana PACO MOLLA, poeta. • Francisco Mollá Montesinos, va na1xer l’any 1902 a Petrer i morí en 1989. • Fou autor de nombrosos poemes, la majar part deis quals han estat reco llits als llibres: Orto, Alma y otros poemas, Luz en la senda, i, última ment, Canciones del valle, Mi tierra i Canciones del camino. HIPÓLITO NAVARRO, cronista local. • Hipólito Navarro Villaplana, va naixer a Petrer l’any 1909. És autor del llibre La fiesta de Moros y Cristianos de Petrer i dos sainets amb tematica testera. • Pero principalment és un investiga dor de la historia i personatges de Petrer. 161 1 ///////// / / / / //////1/1/1//1//////// //1 ll//1/ I lllff ff lff ff lff lff f/ff l/l l/llf//ff ff ff ff l I I lllllff ff l // l/l /1/ I I I llllff lff /// /1/ I I llff l/1 //11 I I llff l /1 lllff l I I llff lf//1/ I ll ff lf/ll/l/1/1//I //liiff ff ff illl i i ilff llff llllll/1/ i // ///1/ i i i i i /lllff l//1/ i ill//1/1/ ~1 ACTIVITATS 1. RELACIONEU 1. Bartolomé Poveda 2. Hipólito Navarro 3. Paco Mollá 4. Vicente Poveda 5. Miguel Amat 2. INVESTIGA A. Pintor B. Advocat C. Poeta D. Cronista local E. Religiós 1 2 3 4 5 • Pregunta als teus pares o germans majors, si coneixen el nom d’algun altre personatge de Petrer i escriu-lo en el teu quadern. 3. OBSERVA I COPIA • Busca en alguna revista de testes de Petrer una poesia de Paco Mollá i copia-la al teu quadern. 162 Resum • Els primers pobladors de Petrer foren els ibers. • Altres pobles com els romans i musulmans han deixat restes historiques del seu pas per la nostra localitat. • Petrer és d’origen roma; les restes trobades al nostre poble així ho demos tren. • El nom de Vílla Petraria va ser posat pels romans. Els musulmans l’anomena ren Bítrír que tradu’it de l’arab vol dir Petrer. • L’escut de Petrer té més de 200 anys d’antiguitat. • Edificis histories del nostre poble són: el castell, l’església de Sant Bertomeu, les ermites i l’aqüeducte. • Alguns deis personatges importants del nostre poble són: Bartolomé Poveda Cortés (religiós), Vicente Poveda Juan (pintor}, Miguel Amat Maestre (advocat, periodista, poeta i polític), Francisco Molla Montesi nos (poeta), Hipólito Navarro Villaplana (cronista local). 163 Vocabulari • MERLETS. Parts més altes d’un castell o fortificació. • AVANTPASSAT. Els que van viure abans que nosaltres. • CRONISTA LOCAL. Persona que investiga sobre la historia de la nostra loca-litat. • ESCUT D’ARMES. Símbol que representa una comunitat o poble. • ESCULPIT. Tallat en pedra fet a ma. • ESCULTURA. Art de representar figures amb distints materials (marbre, pedra, etc.). • MOSAIC. Obra teta amb bocins de pedres, vidres, etc., de diferents colors. • RESTAURAR. Reparar una obra que estava en mal estat o desteta. • TRADUIR. Passar un text d’un idioma a un altre. • VICARI. Jutge de l’església. 164 Mosaics romans • El dia 11 de setembre de 1975 va ser un dia assenyalat peral nostre poble, ja que en unes obres realitzades prop de l’Ajuntament es trabaren dos paviments molt antics, fets amb bocins de pedra (tessel·les), que resultaren ser dos mosaics catalogats entre els segles II i 111 de la nostra era. Per ells po dem saber hui que Petrer és d’origen roma. • En l’actualitat es traben exposats a !’interior del nostre Ajun tament, adornant les seues parets i donant fe de !’origen de Petrer. Mosaic Roma (Excm. Ajuntament) 165 166 Tema9 Petrer, fes tes i costums 167 Petrer, fes tes i costums ~ i ., ~ 1 !· . r-1- • • 1 . ’l J _L-1---,----+-=--~ 7- .. -1=----- -- ..:-----,,----,---- . ~ . 1 ¡ . 1 • . - ¡ ;1--_ 1 ~ _¡ . . I ---;,· ’ 1 • [ • -- -r-- . -- - . ::-r -,-- · ·- --’ ’( 1 ~º[ -- r ~1___ ’ !__ . ) ,-.. . ( _j - __ [ __ ·j_ ¡, -- 1 ., 1 ’ ’ ..3illlF- - Paqui Planelles 168 Festes 1111111 Classes de festes • Tots els pobles i ciutats tenen les seues testes populars en les quals es commemoren es deveniments religiosos, histo ries, polítics o relacionats amb el treball del camp. • Pero les persones, a més de la propia celebració, sempre busquem en elles el descans, la diversió i oblidar-nos de les . preocupacions diaries. • Segons els llocs on se celebren les testes, les podem classificar en tres grups: A) Locals. Són les que se celebren al nostre pob le. Els moros i cristians són les més conegudes tora de la nostra localitat, i en les quals hi ha major par ticipació popular. B) Autonómiques. Són les que se cele bren en la nostra comunitat autónoma. El 9 d’octubre és el dia del País Valen cia. C) Nacionals. Aquelles que es comme moren en tots els pobles d’Espanya. Algunes en són: el dia de la Hispanitat, la festa del treball i el dia de la Consti tució. 169 llllf Festes de Petrer • Si hagueres d’anomenar les testes més significatives de Petrer ordenades segons el calendari, ho faries de la forma següent: MARC - ABRIL • La Setmana Santa i el Diumenge de Pasqua són testes religioses. El Diumen ge de Pasqua se celebra eixint al camp a menjar la tradicional mona de Pas qua. L’Arenal de l’Almorxó és el lloc més visitat per tots. Fa alguns anys també eren llocs de reunió els camps de l’Horteta i Ferrussa, i en tornar es can taven can~ons. Arenal (temps de mona) • El diumenge següent de Pasqua se celebra el «dia de les banderes». Pregó, desfilades d’abanderades i arcabusseria són els actes principals que anun cien les testes de Moros i Cristians. 170 MAIG • Són les testes de Moros i Cristians, sens dubte, les més esperades per tots els petrerins. S’hi commemora la rendició deis musulmans al rei En Jaume l. Del 14al 18deMayo 1.987 Dec la radas de •Inte rés ’;f.uristico MOROS Y CRISTIANOS Desfilada Guerrilla 171 • Per recordar aquest esdeve niment, les cinc comparses mores, i les cinc cristianes desfilen lentament pels ca rrers de Petrer, amb luxases vestimentes de l’epoca, tot formant filades al campas de pas-dobles i marxes mores. • Les guerrilles i ambaixades representen la lluita entre els moros i cristians per la con questa del castel!. Falla escolar 172 JUNY • El dia 12 de juny, vespra de Sant Antoni, es tan moltes fogueres en que tradicionalment es cre men tates les coses que moles ten o són inservibles. • És costum saltar la foguera dient: «Per Sant Antoni, oli, oli» • La nit de Sant Joan, que marca el principi de l’estiu, aquí és coneguda com la nit del rotllo. • Fa alguns anys era costum, a la matinada del dijous de Corpus, eixir al carrer per veure ballar els nans i gegants, al so de la dol c;aina i el tabalet, la següent can gó: «N anos i gegants ’xiquetets’ i graos van pel carrer saltant i brincant». ’Nanos ’ i gegants OCTUBRE • Del 5 al 7 d’octubre celebrem les festivitats en honor de la nostra patrona la Mare de Déu del Remei. • Molts petrerins participen en actes com l’ofrena de flors, la processó o la sal ve. Als barris es commemora aquesta festivitat adornant el carrer i organit zant activitats diverses en qué participen tots els ve ·i’ns. Doli;;aina i tabalet (testes d’octubre) • Durant tots els diumenges i festius del mes d’octubre, després del dia de la Mare de Déu, se celebren les carasses. Aquesta festa tan particular consis teix en un joc d’endevinalla, que es du a terme al carrer i en el qual participen la carassa que va vestida amb roba vella i la cara tapada, i !’espectador, que sera qui intente descobrir-la al mateix temps que ella li pregunte: «Em conei xes?». L’acte finalitza quan es reuneixen a la plac;a per ballar la dansa acom panyats de la música de dolc;aina i tabalet. 173 ’ lllllllllllllllllllllll/lllll/1lllllllllll/111llllllllllll/11 lllllllllllff f/1 lllllllff ff f/f//ff ff f/ff /ff /ff / 1 /l/lff /ff ff /ff lllf lf lllllllff lff ff lf/lf/111 /lllff lf/ff ff lllf lf llf lllllllllff ff ff lff llff ll llllllff ff ff ff ff llllllllf lllllllllllllllllll//11111111/~ 1 ACTIVIT A TS 1 1. ESCRIU VERITABLE O FALS • Llig les següents frases i escriu en el teu quadern veritable o fals, segons corresponga. Les testes autonomiques són les que se celebren en tots els pobles d’Espanya al mateix temps ..... ..... . . El 9 d’octubre és una festa local .. .............. .......... ..... ..... ..... ..... ..... ...... .... ... . Les testes locals són les que se celebren al nostre poble . 2. RELACIONAR 1. Ofrena de flors A. Mare de Déu del Remei 1 2. Carasses B. Sant Joan 3. Nit del Rotllo C. Em coneixes? 4. Diumenge de Pasqua D. Excursió a l’Arenal 3. PENSA I DIBUIXA • Inventa un cartel! per anunciar les testes de: -Moros i Cristians. -Mare de Déu del Remei. -Carasses. -Fogueres de Sant Antoni. 4. DRAMATITZACIÓ 2 ........ .... . . 3 ........ ......... . 4 ............. .... . • Escenifiqueu algun acte de les testes més importants de la localitat. 1 1 -Ambaixada o desfilada de Moros i Cristians. 1 -Carasses. ~ l11111ttlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/llllllllllllll/lllll/llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/ll//llll/llllllllll/ll/llllllllllllllllllllll l 174 1 ///////// / // /////////////////1/////1///////1/1///II11 llll/1/1//I lllllll/1/11/I I lllllllll/11/1/ /lll//l///l/l/lll/111/////III I l/llll//11/1///I/I/IIIll//llll//l/111111 llll/l/lllll/11/1/IIIlll/lllll/111111llll/lllll/1/1///lllll/1/ll/1//I/IIIIIIII/II//III111 ACTIVITATS 5. CONFERENCIA • Convideu alguna persona que conega les testes i els cos tums de la localitat per parlar-ne. 6. MURAL • Observa el dibuix de la primera pagina d’aquest tema. • Arreplega fotografies, postals, dibuixos, retalls de revis tes, fotocopies, etc. • Ordena-les i apega-les procurant que cada fotografia co rresponga a una festa distinta. Mural: 11LES NOSTRES FESTES’ 1/1111 //lllf llll// l///l////////f l/l/l/l///////// l/ l/l/l/l///// l/l/l/l/l///////// l/l/l/l/l/l/////////// l/l/l/l///////// l/ l/l/l/l///////l///f l//////////////////f l/l/l/////////////////llllll//1/f l/l///////////l/f l/l/l/////lllll ////////////////llllllllf lf / 1 175 EII Costums • En les canc;ons, jocs, refranys, menjars, etc., es traben les tradicions, cos tums i part de la cultura d’un poble, per aixo és important que conegues algu nes de les que tenim a Petrer. Can~ons • «De l’horteta venim» és una canc;ó de Petrer que es canta en les testes de Pas qua. De I ·hor te ta veni m J. = 56 De l·h or- te - ta ve- nim, ham b e- gut to t el vi la mo-na mos ham men-Jat , mos ham em -bo- rra t-xat. ( P etrerl mo.s Xe-q ue-r re- quc Xe-q ue -r re- quc- ti I Ji Ji ; 1 J Jsff~Jr J-fi ·I 1==JJJ½IEJ@J;™ ..__,, ~ -xcc no· m t o-qu es la pin- ra, xeq ue-r re -q ue--xec ni· I m0- nyo ta m- poc. -xec la p in -ta,_, es de pla - ta, xe -que-rr e-qu e-xec i.5 1 rro-nyo ,.,,e s de o r . • En estiu, quan en les eres els llauradors batien el blat solien cantar estrofes com aquestes: «Matine un dia de juny i com aquell que s’espanta tenia la fal~ al puny i vaig córrer a buscar la manta» . 176 «Jo no cante per cantar que cante per alegria i el que no vulga sentir-me que es quede amb sa tia». • La lletra de la canc;ó de les danses, que ballen les carasses els diumenges d’octubre a la plac;a de Baix, acompanyades perla dolc;aina i el tabalet, és la següent: Luís el d ol c;;ain er Le s carasses en o ctubre 177 A ballar les danses al carrer major eixira Lluiseta amb el mocador. Sabatetes roges, vestit de crespó i un plat de tomaques pel senyor retor. J a tinc el morros lluents de tocar i no cobrar, fadrinetes de Petrer, no eixireu més a ballar si no em paguen al corrent. Mes que s ’em penyen tots els currutacos de Petrer, no eixireu més a ballar si no em pagueu al corrent. • El pas-doble «PETREL» és part important de la nostra festa de Moros i Cris tians. La música va ser composta pel mestre M. Villa i la lletra per Hipólito Navarro. Ambaixada cristiana Desfilant «PASODOBLE PETREL» Nuestro Petrel hermoso de campos, donde sus aguas, sus aires y su sol fertilizan nuestras huertas. Nuestro Petrel hermoso de sierras, desde el valle de Catí y el Almorchó con sus bosques y su arena Nuestro Petrel es un canto vivo del trabajo, y su gran fertilidad con sus almendros y olivos. Su hospitalidad, el amor de sus mujeres y su fe, sus encantos y bellezas sin igual, es uri canto de hermandad. Nuestro Castillo y San Bonifacio son dos tesoros de un largo ayer. Allá, en la Ermita van las plegarias de nuestro pueblo llenas de fe. Las aguas de la Almadrava, Avaiol, Caprala y Pu~a, los llanos de Salinetas, son nostalgias de un ayer. ¡Canto de amor, cantos de alegrías! Mi amor va siempre en ti con el afán de sentirte siempre en mí. Mi fe, mi gran pasión, vibra en mi alma al quererte y al amarte así. Petrel, mi gran Petrel, mi frenesí no te puede cantar más, porque mi voz no sabrá expresar con más pasión lo que mi alma te dirá. 178 Jocs • Els jocs també formen part de les nos tres tradicions i costums, alguns d’ells com la pilota de carrer (!largues), el trin quet o el calitx són propis del nostre país. Fa alguns anys a Petrer, els xiquets com tu jugaven a la trompa, píndola, rest, amagats, etc. Pilota de carrer A L’AMAGAT • Aquest joc és conegut a Petrer amb el nom d’«Alga la molla». • Poden participar tants xiquets com vulguen. Abans de comengar, heu de de cidir qui ha de buscar els companys. Tots els xiquets es posen en cercle i un canta: Un, dos, tres, carabas carabasseta bullideta en un cabas. • D’aquesta forma podeu eliminar els que s’amaguen. L’últim que es queda tanca els ulls i compta vint-i-cinc en veu alta, després diu: «Conillets, ja esteu ben amagadets?» • Mentrestant els seus companys de joc s’amaguen. Després eixira a buscar los fins que els trabe tots. Aquell que descobresca primer sera qui pague la próxima volta. 1 així continua el joc. 179 Gastronomia • Hi ha alguns menjars que són propis del poble i les localitats ve·,nes. La ga chamíga, la barreta, les farinetes o la mona de pasqua, són alguns deis més tí pies del nostre poble. MONA DE PASQUA • La paraula mona ve de l’arab, i es refe reix a un pa dol9 que els moriscos rega laven als amos de les terres que treballa ven. Aquí en teniu la recepta. INGREDIENTS 125 g. de farina Mig got de sucre Un got d’aigua Un ou frese Un ou dur Llevat 1 r. Desfeu el llevat en aigua. 2n. Separeu el rovell de l’ou. 3r. Mescleu aigua, farina, sucre, rovell, i llevat. 4t. Remeneu bé la pasta. 5é. Modeleu la figura que vulgueu. 6é. Fiqueu l’ou duren la figura modelada. 7é. Unteu-la amb el rovell de l’ou. 8é. Tapeu-la amb un drap gros. 9é. Fiqueu-la dins del forn per coure-la. 180 Refranys • Alguns deis refranys propis de la nostra localitat estan relacionats amb el clima i !’agricultura. • A setembre qui tinga gra que sembre. • En abril no furgueu l’ arrel. • Nuvolat dalt del Sit, aigua davall el llit. • Al setembre o s’assequen les fonts o s’emporten els ponts. • Aire de ponent aigua fresca i vi calent. • Les aigües de Sant J oan furten vi i no donen gra. • A Sant J oan la bacora clevillant. 181 1 1 ITATS 1. VERITABLE O FALS • La canc;ó ’De l’horteta venim’ es canta en les festes de Nadal . .................. ..... ...... ..... ...... ....... ... .... .. .... .... .. .. ...... ..... ..... ..... .. ... ..... .... ....... ..... ..... ............ ........ ..... ....... . • Les eres són llocs on es batia el blat i altres cereals • La «gachamiga» és un menjar de la nostra localitat i comarca .................. .... ... .... ..... .. . .... .... ..... ..... ..... ..... .. ... ..... ..... ..... ..... ..... .. .... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... .. .... ..... ..... . . • Al calitx es juga amb un pilota de cuiro 2. Dibuixa una mona de pasqua i copia’n la recepta. 3. LLI G I CONTESTA • Escriu el nom de tres menjars propis de Petrer. 4. INFORMA’T I E X PLIC A • lnforma ’t d’algun joc i escriu el seu nom. Explica’! en pe ques paraules. 5 . R ELACI ONA 1. Carasses A. Trinquet 1 ............ ... . . . 2. Gachamiga B. Mona 2 ......... ........ . 3. Diumenge de Pasqua C. Menjar típic 3 ........ ..... . . 4. Joc D. A ballar les danses 4 ........ ...... ... . 1 ~fl/flllllllllll/l/llll//l///l/lll/ll/l/lll/l/ll/l/ll/l/llllllllllllllllllfllllllllllllllllll//ll///lll/l/lll/l/ll//lllllllllllllllllllll/l/lllll/l/ll/ll/1111111 llll/lll/l/l/l/l/ll/1111/IIIII lllll/11/1/lllll/l/llflllfllflfllllflflllflflfllll/fl//flfllfll i 182 I ’//1111 f f f / f //111 f f f f f f llf f llf///1111111111111111111111111111111111 f llf f f llfffllllllll//111111111111//11111 f llll f ll //////111111111111111 //// 1111111 f f f f f f llf f llf f f lllllllf llf 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 ’’I ACTIVITATS 1 1 6. INTERPRETA I MEMORITZA • Memoritzeu i reciteu alguns refranys. • Canteu can9ons del folklore local. 7. EXPLIC A • Llig atentament els refranys i intenta explicar-los en po ques paraules. • A setembre, o s’assequen les fonts o s’emporten els ponts. • Cel emborregat , als tres dies banyat. 8. COMPLETA ELS REFRANYS • En ab ril no ... ..... ........ .... ........... ..... .... la • A setembre qui ....... que • A .... la baco ra clevillant. • Nuvolat dalt del Sit 1 1 1111111111//111111 f llf llf lf f lf lf f 1111111111//f l//f 111111/1/1/f1111/11111111111111111111111/1111111111111111111/1ff//1//11111111 f f/f f//1/f 11111111111111111111111/1/1/1//1111111111111111111111/11111111111111/1/1//11111111111 f f/1//lllf 11111111111111111111 I ~ 183 Resum • En les testes es commemoren esdeveniments religiosos, histories, polítics o relacionats amb els treballs del camp. • Hi ha testes locals, autonomiques i nacionals. • Les testes més significatives de Petrer són les de Moros i Cristians. • Altres testes són les de la Mare de Déu, les Carasses, les Fogueres de Sant Antoni i la Nit del Rotllo. • Els costums o folklore d’un poble el trobem en les seues can9ons, jocs, re franys, menjars i llegendes. • Can9ons de Petrer conegudes per tots són: De l’horteta venim, i el Pas-doble de ’Petrel’. • La gachamiga, la barreta, les farinetes, són menjars propis del nostre poble. • Al nostre poble es practiquen jocs propis del nostre país com el trinquet, les !largues i el calitx. 184 Vocabulari • DESA FIAR. Provocar una lluita. • ERA (ag ricul tu ra). Espai de ter ra pla o n se separa el gra de la palla. • LLEGENDA. Relat fantastic parcialment historie, que s’ha anat transmetent al llarg deis anys. • BATRE. El fet de separar el grade la palla. • REFRANY. Frase popular que expressa una ensenyanc;a. • VESPRA . Dia anterior a un altre. 11r//////////////////////////// IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIII/I/IIIII IIIIIII/II/I/IIIIII IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIII/IIII/IIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII /IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII ll/////11 ACTIVITATS 1. Escriu el significat de les paraules següents: T rad1c 10 ... .. .. ........ .... .. .. .. .. .. ... .... ... .. . Costum .. .. . .. . . . . . .. . . . ... . .. .. ..... . Dolc;a ina . . . . . . . . . ..... .. . T ab ale t . . . . . . ... .... . Rend1c 10 . . . . .. .. . . . . . . . . ... . lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll//lllllllllllllll//lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll/l//l///lllllllllll/ll/llllllllllllllllllllllllll/llllllllllllllllllllllllllllllllll/lllllllllllllllllllllll/1 185 Llegenda del Cid Aixo era que ... En una de les serres més altes de Petrer tenia un campament el Cid, que després d’un desafiament presenta batalla als moros. Conten que eren més de cinc mil musulmans contra uns quans cavallers que formaven l ’exercit del Cid, quan a la matinada d’aquell dia del mes de juliol comern;a la lluita. En plena batalla i quan tot ho va veure perdut, va llarn;ar el crit de «¡Santiago y cierra España!» Al moment, se li aparegué un cavaller que portava a lama dreta una espasa i a !’esquerra un estandard blanc amb una creu vermella, muntat sobre un cavall blanc. El Cid muntat en Babieca va emprendre la lluita contra els moros, ajudat per aquell cavaller. Els moros , encegats perla Hum que llan~a va l’espasa i per la seua for~a, comen~aten a fugir deixant el Cid com a amo i senyor d’aquestes terres. Rapidament, com un llamp i dei xant darrere d’ell un senyal lluminós, el cavall de sant Jaume, que així li deien al cavaller, va fer un gran salt cap a la serra d’enfront, desapareixent a l ’instant. Va donar el Cid gracies al cel per la intercessió de sant J aume, i des d’aleshores la muntanya on tingué lloc la batalla es coneix per la serra del Sit, i a la que va saltar sant J aume amb el seu cavall com la serra del Cavall. NOT A.-A pesar del que diu la llegenda, e l toponim SIT té una e xplicaci ó mes apropiada i científica : -Sit, el : Serra . De l’arab SAYYID, senyor. Bé per la serra del senyor o, e n sentit figurat, la serra que senyoreja la Vall del Vinalopó . Aprofitem per referir-nos a la forma cilla de Cilla del Sit : pot ser una feminització de cill, el qua! comparteix amb cingle (tallat d e roca que forma prec ipi ci) el mateix origen llatí , CINGULU, cenyit o limitat . (Brotons, V. i Navarro , J.S. , Una apor tació a l’estudi de la toponímia de Petrer , Revista FESTA-90, Ajuntament de P etrer , 1990). 186 Tema 10 L’escola 187 IIJ L’educació en la constitució 188 1 / ///1///11/ 11111 /f ///1 /I II 1 /f f llf //11/IIII1111/1/IIII ll /11//11111 f //1 / //1 /I IIII I llf f f f ll llf ll ll ll ll 111111fllf/111111111111111111111111111111111111111111 f ll ll f l/1/lllllf f f f f llllf ll f ll f f ll lllll lll/111 llf ll ll f f f f lll ll l/ 1111111111111111111/llll f f lllll lll llli ACTIVITATS ~ 1. ESCRIU VERITABLE O FALS • Els xiquets no tenen obligació d’anar a l’escola • Tots els xiquets podem rebre educació gratu·i’ta • L’escola ha de respectar els principis demacra.tics • Els alumnes no podem participar en el control del col·legi a través del Consell Escolar • L’ensenyan9a de la religió és obligatoria per a tots els alumnes 2. ENQUESTA • Elegiu un tema relacionat amb l’escola i feu una enquesta per passar-la als alumnes del centre. 3. ENTREVISTA • Confeccioneu una entrevista amb preguntes tetes entre tots per a entrevistar ... regidor d’Educació, director, cap d’estudis, etc. 4. DEBAT • Establiu un debat entre els alumnes amb el tema ’Com parti cipeu els alumnes en el control del col·legi’. 11111111111111111111111/f//1111//1/1//lf111111111111/1/1/11111111111111lll/1/fff1111111111 //1/1/f / /f f /1/1/ I 1111I//11111111111I111111II111111//1/ lff/ 111111I1111//1/111111111111I1111111111111 llll /l /f lll /1/11111111 I //f l/f l/1/11111111111 I /111 /f /f /f /11111111 189 IEII El me’U col·legi es tr()ba a Petrer • A Petrer hi ha molts col·legis, aquests són els seus noms: • CID CAMPEADOR • LA FOIA • MIGUEL AMAT • PRIMO DE RIVERA • RAMBLA DELS MOLINS • REIS CATÓLICS • VIRREI POVEDA • REINA SOFIA • SANTO DOMINGO SAVIO • Veient el planol de Petrer que hi ha en el primer tema pots saber on és el teu col·legi i tots els altres. • Com deus saber, tots els xiquets que són companys teus viuen a prop del col·legi, fins i tot alguns són els teus ve·i’ns, per tant és el col·legi del barri. 190 1. INFORMA’T I CONTESTA • Com es diu el carrer on esta situat el teu col·legi? • Quin número de telefon té? • De quin color esta pintat? ... .. • És prop o lluny de ta casa? . • Quants xiquets i xiquetes van al teu col·legi? ..... .. . 2. PREGUNTA I ESCRIU • Escriu el nom de tres amics teus que no vinguen a aquest col·legi i al costat el nom del col·legi on estudien. 3. INFORMA’T I ESCRIU • En quin any es va fundar el teu col·legi? . . . . . . ... . . .. . . . . . . . . . . . . • Quants anys fa que el teu col·legi existeix? . . ..... . • Quin és el col·legi més antic de Petrer? . . . . . . . .. . Q . , 1 , d ? • u1n es e mes mo ern. .. ... . . . . . . . . . . .. ... ... . l /1////// ///////// 11 llll/1////////// I/////////////I/ //////////I//I//////////////////// 11 /////////////////// 1111//////////////I///////////////111 ////////////// 11111 /////////////////////I/ II l//////l/1! 11111111 l/1///////////// ll/////1// 111111/II/////I///I ; 191 IEII Organs directius del col·legi DIRECTOR SECRETARI COL·LEGI TrebaU de director, dir igir i organitzar representant el col ·legi davant la comunitat. El secretari molt serió s recull punt per punt els acords que es prenen en tates les reunions . L’escola és la societat, tots al co l-legi anem i junts treballem perqué persones formem. Dibu ixos: Esteb an Moreno Fernández. 3r. -,,ive ll ( man ;: 1987) . 192 CAP D’ESTUDIS Ací está el cap d’estudis coordinant el treball, perqué ajuntant esfori;:os millorem els resultats. CLAUSTRE DE PROFESSORS Al claustre reunits tots els mestres estem contrastant op inions de l’e ducació que fem. CONSELL ESCOLAR Pares, alumnes i mestres en el Consell Escolar tractaran els assumptes de la nostra Comunitat. ’ lf lf lf lllf ill/111 lf illf lf lf lf ll ll/lf lllf ll/lf ll/lf l/ 1/ lf /1/lf lf lf lf l! ll/l ll/lf lllf llllll/ll/llf lllf llf /lll/ ll/ll/l/lllf llf lf llll/l/lll/l/ll/11/llf lllf lf /f lf ll/JJl/lf ll/Jlllf lf llllf llll/lf llllllf lf llf lllf lf lf lllllf lf llf lf lf ll/lf ll/ff ff ///ff / ff ff ff ff /ll/~ 1 ACTIVITATS ~ ~ 1 1 . ~O ~:::~: :~nom de: . ·····•···· ··· ·· ·· ·· ·· · .... ······ ··· ~ 1 ~ Cap d’Estudis Secretari Tutor .. . Alumnes del Consell Escolar: Delegat de curs 2. MURAL • Dibuixa la fac;ana del teu col·legi. Nivell Nivell Dibuixa el director , el cap d’estudis i el teu mestre. Forma un mural amb tots els dibuixos. 1 l/l////l//ll/ll//l///ll//ll/////l//l//ll/ll/ll/////l/l////11/11////// II/II/II///// I//I/I//I/III/II/I l llll/1/lf llllf ll/ll ll/lll/ll/ll/l lllllllllllllf lf lf lll/11/III/Jlll/lll/lf lf l/JIIIII/II/II/Jllf lf lf lf lllll/lf ll/lf lllliliill/lJIIJJIII II/II/I III/III/II/I 193 D Assoclaci6 de pares d’alamnes • Cada col·legi del nostre poble té una associació de pares d’alumnes. Aques tes associacions tenen uns estatuts o normes que tots els associats han de respectar. • Ajuden el col·legi organitzant actes culturals, excursions, festes, etc., i col-la boren amb els professors en algunes activitats extraescolars. ~ 11/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 111 /ll/ l lll/ l/lllll llllll//111111//IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIII IIIIIIIIII llllll llllllllllll llllll llllll lll llll ll llllll/ 111111 /111/ lflllllllll lll lll lll llllll ll lllll llllllllll lll /1 lll lllllll/1/llllll lll lll li ACTIVIT ATS w 1. COMPLETA L’ENCREUAT • Escriu la paraula que apareix en la vertical de l’encreuat. 1. Dirigeix el col ·legi. 2. Anota els acords de les reunions. 3. És necessari per a dibuixar a la pissarra. 4. És necessari per a esborrar a la pissarra. 5. Té moltes pagines i podem llegir-lo. 6. Lloc del col ·legi on estudiem i treballem. 1. 2. 3 . 4. 5. 6. . . ■■■■■■■■■ . ■■■■■■■■■ . &111E.11i1Dr.l · ■■■■■■■■■■ . . . ■■■■■■ ■■■■■■ . ~lllllllllllllllllllll/llllllllllllllllllllllllllllllll/llllllllllllllllllllllllllllllllll!IIIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIIII/II/III/IIIIII/IIIIIIII/IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII/IIII/III/IIIIIIII/IIIIIIIII/IIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIJ 194 Resum • L’article 27 de la Constitució diu ... -Tots tenim dret a rebre educació. -L’educació sera obligatoria i gratu’i’ta per a tots els alumnes deis nivells basics. • A Petrer hi ha nou col·legis. • A cada col·legi hi ha una associació de pares que col-labora amb els profes sors en les activitats extraescolars. • L’escola és la societat , tots al col-legi anem, i junts treballarem perqué persones formem. Vocabulari • CONSTITUCIÓ. Llei fonamental d’un estat , on s’estableixen els drets i obli gacions deis ciutadans, i el funcionament de les institucions. • PRINCIPIS DEMOCRATICS. Conjunt de normes de respecte i tolerancia per les quals es regeix un estat modern. 195 1 Dret a la igualtat sense dis tinció de ra,;:a, creen,;:a o nacionalitat. V ’· ·· . ?: .) 1 · ,¡ ~ 2 Dret a una protecció espe cial per al seu desenvolupa ment físic, mental i social. 5 Dret a una educació i pro tecció especials per al xi quet físicament o mental ment disminu’it. 8 Dret a ser el primer a rebre ajuda en cas de desastre. Drets deis xiquets • Declaració deis drets del xiquet aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1959. r - -----= 3 Dret a un nom i a una nacio nalitat. 6 Dret a comprensió i amor per part deis pares i la so cietat. ’ -1 ,,- 9 Dret a ser protegit davant de l’abandó i l’explotació en el treball. 196 4 Dret a una alimentació, ha bitatge i atenció medica adequats per al xiquet i la mare. 7 Dret a rebre educació gra tu’ita i a gaudir deis jocs. 1 O Dret a formar-se en un es perit de solidar itat, com prensió, amistat i justícia entre els pobles. Petrer i els termes municipals que el rodegen r --+ )’ / ,, ,. / i 197 ’ .. ’ .., ’ ’ ,,,,,,. ..,. -~ - - .,. .- -’T .., ’ ’ )( ’ N s ~~r11eimw ~ ~*udo.’m °’ CJ.Ji d01t - Qo 1 / / Valls 1 ~ Muntanyes ’ ,I’ X / ,,, ) . .... --. I I ’ + / ’ - I xi/ :x-,’’ f ’’ . r ~ I I / I ,, -.. / ’ ’,,, 1 ’ ’ / ✓ ., __ ,,,,,. . _/’.. ( / ,,~ ~ ~ , / l( ’ ~ 1 ’-- ’ I’’’-. 1 -;. ’ I ..,. 1 )( ’ -t 1 + 1 ){ , , ’--........ ~ I / , ,,,.,,,,,,. .... -- .or_. -’’’ -- ,,, , __ ___ , / I y .i,-,,, .,.. 198 . I ’- 1 / , , ---:e, .. , ..,_ ______ 1 ,, I ,. • - • , ~ , , L------ ,· 1 1: ----~-/ .1( / _ ..... - ,,, , I .._ -- - ’’ K ’ .,. f. I , .,. / I / X 1 / , ~ - ,, / , . -- . -, X ,,, ,,,. - ’’K, _., ,,,✓ _, N s ., 199 Aquest llibre ha estat informat favorablement per la Inspecció Educativa del Servei Terri torial d’Educació d’Alacant , coma document de suport pera l’estudi del medi , dins l’Area de Coneixement del Medi. 200 ~ GENERALITAT VALENCIANA ~ CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIENCIA M. l. AJUNTAMENT DE PETRER (ALACANT)

Vivim a Petrer

Más documentos

La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII

Mi manera de pensar

Petrer: Los años decisivos 1923-1936

Petrer Arqueología y MuseoMuseos municipales en el MARQ

Vicente Poveda y Juan

Análisis urbano de Petrer

Alma y otros poemas

Últimos Poemas

Bloqueador de anuncios detectado