Guia del Castell de Petrer

GQJD8 8C3[1 Gfü0UC3[1[1 8[3 [])[31][D[3[D CONCEPCIÓ NAVARRO POVEDA GUIA DEL CASTELL DE PETRER REGIDORIA DE CULTURA AJUNTAMENT DE PETRER Autora: CONCEPCIÓ NAVARRO POVEDA Col.labor ació de : PAU NAVARRO AMAT RAQUELSÁNCHEZREYES Traducció: SERVEI TÉCNIC DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA UNIVERSITAT D ’ALACANT Ed ita : REGIDORIA DE CULTUR A AJUNTAMENT DE PETRER lmprimei x: GRÁFIQUES TORTOSA. S.L. - L’Horta. 116 - PETRER (Alacant) 2 La conservació del nostre patrimoni histórico -artística nivell local me reix un estudien profunditat de les restes arqueológiques i deis vesti gis que han arribat fins als nostres dies des d’époques remates. Així s’explica l ’impuls que s’ha donat a les excavacions arqueológiques que , durant els darrers anys , han recuperat una part important de la nostra histórica medieval i de la cultura islamica que durant molts anys va romandre assentada en la nostra població. El castell , recentment restaurat , junta les muralles que l ’envolten , és el símbol més representa tiu del nostre passat historie baix -medieval , i el reflex fidel de la importancia que la nostra població tingué en l ’es deven ir h istor ie d ’unes altres époques no gaire llunyanes . Peró , tan impo rtant com conservar el nostre patrimoni i recuperar-lo a través d ’excavacions arqueológiques , és donar-lo a conéixer i , pre cisament , en aquest aspecte , cobra sentit aquesta publicació , que té coma finalitat divulgar entre tots els escolars de la població la impor tancia i el valor de les restes arqueológ iques conservades , i de la nos tra historia , a través de la lectura d ’aquesta guia didactica i divulgati va que recorre el nucli vell i el castell , com si d ’un itinerari histórico artístic es tractara . 3 JOAN CONEJERO SANCHEZ REGIDOR DE CULTUR A l. SITUACIÓ Assentat sobre un petit tossalet rocós a 640 metres d’ altitud sobre el nivell del mar, el castel! de Petrer domina una població que, situada en la vessant sud , ha anat estenent progressivament la seua a.rea de dispersió cap a la vall. Esta situat al nord-oest de l’anomenada vall d ’Elda . Des del castell es domina , gracies a la seua altitud, gran part de la comarca del Vi nalopó Mitja i s’hi veuen els castells de Saix, Elda, Monóver i la Mo la (Novelda), per aixó controla, des d’epoca antiga, la via natural de comunicació del litoral alacantí amb la.Meseta . 2. RESSENYA HISTÓRICA 2.1. Període Musulma Les darreres dades arqueológiques situen la construcció del castell de Petrer en el segle XI, en els últims anys del califat cordovés i el naixement deis regnes de Taifes. Els primers contactes del món musulma amb aquestes terres meri dionals de la província d’Alacant daten de l’any 713, en aquella data un ric propietari visigot, Teodomir, firma un pacte amb Abd al-Aziz ibn Musa, pe! qua! reconeix la sobirania del califa de Damasc. Ales hores Teodomir queda coma representant civil i económic de set ciu tats , entre les quals figuren: Oriola, Llorca, Elx, Alacant, Villena i Ello (probablement la primitiva Elda). És també el responsable de cobrar els impostas en especies , que passaran a les arques musulmanes, com l’oli, la mel, el forment, la civada, etc . a una població no molt nom brosa i que continuava sent hispanovisigoda. Aixó dona lloc al nai xement d’una kora o governació provincial musulmana (la cora de Tudmir), encara que la islamització, ésa dir, la conversió a !’islam i ! ’ arribada de la població musulmana, no es produeix fins la consti tució de l’emirat amb Abderrahman II en el segle (VIII). 5 Tornant novament a Petrer, correspon segurament al període califal i taifal una petita torre ubicada en la zona més elevada del puig. Aques ta torre formaria part d’una línia de fortaleses que arrenglen el Vina lopó . Tenien coma funció el control i domini del territori davant d’un possible atac fatimí amb tropes nord-africanes . Am la formació de la taifa de Dénia (1030-1076) i la desaparició de la cara de Tudmir, el territori de Petrer queda circumscrit a aquella taifa. Davant l ’absencia de fonts escrites arabs , és l’arqueologia la que ens aproxima a les primeres comunitats islamiques de Petrer. Només als relats del geograf Yaqut (segles XII-XIII) i Al-Himyari (segles XIII XIV) trobem referencies al hisn Bitrir o castell de Petrer. A través deis fragments ceramics que s’han trobat en les excavacions del castell , com són les gerres , gerretes, ataifors, cresols, olles, etc ., coneixem part de l’aixovar que diariament usava la població i el pe ríode cultural al qual hem d’adscriure’l, segles XI-XII. -·,_ Cora de Tudmir. Segle X 6 ·- ~- -- ~:, i r .,. Regnes taifes a al -Andalus cap a l ’any 1060 1 1 lmperi almoravit . Primera meitat del segle XII 7 L’ arribada i l’ assentament deis almoravits en la península ha deixat pagues empremtes en aquestes valls del Vinalopó, pér on passa el Cid Campeador en el transcurs de les seues famoses incursions per terres alacantines i murcianes. Pero seran els almohades, tribus nord africanes a !’igual que els almoravits, els qui deixaran una marcada petja tant en el paisatge urba com en el rural de l’antiga Bitrir. Després de la conquesta del Sharq al-Ándalus pels almohades i la mort d’Ibn Mardanix, els exercits almohades sota el comandament del ca lifa Yusuf llaneen una forta: ofensiva contra les terres cristianes del nord de Canea. Quan van ser derrotats en la batalla de Huete (1172), tornen al regne musulma de Múrcia i passen per aquestes valls del Vinalopó, terres d’escassa població i d’escassa defensa davant la pe netració deis regnes cristians de Castella i Aragó, tal i com podem observar en les croniques arabs . Segons els relats, en arribar Yusuf a Múrcia va ordenar reorganitzar i fortificar la via del Vinalopó, per a la qua! cosa hagué de llicenciar part del seu exercit i facilitar !’arri bada de nova població nord-africana. Així, a finals del segle XII s’ amplíen i es construeixen nous castells, i es forma una línia de defensa, possible frontera amb els regnes cristians. A aquesta epoca correspon la construcció de la torre quadrada de !’in terior del castell de Petrer i el llene;: de la muralla amb un cub qua drangular en ixent, en fabrica de tapia, així com l’ oc u pació per a zo na d’habitat de l’espai comprés entre la fortalesa i la línia de muralla situada en la vessant sud del tossal. L’ estructura de les habitacions, més de dotze trobades en el trans curs de l’excavació de l’espai conegut tradicionalment com l’espla nada del castell, ens permet parlar d’un recinte d’habitat fortificat d’ epoca almohade i que per les seus restes cera.migues, ataifors vi dríades en verd i melat, fioles, gerres, gerretes pintades i esgrafia des, cassoles, tenalles estampades amb motius epigrafics i zoomorfs, cresols, etc. ens proporcionen una cronología de finals del segle XII i primera meitat del XIII. En línies generals l’ economía d’ al-Andalus tenia un suport en el de senvolupament de les ciutats o centres urbans, amb una consolidada indústria textil, del cuiro, metalls, cera.mica, etc. El comerc;: es pro dui’a no sois entre les ciutats peninsulars sinó també entre orient i 8 occident, pero tot aixo sen,se oblidar el desenvolupament de l’ agri cultura, base economica fonamental de les árees rurals, com seria el cas de Bitrir. Amb els musulmans es va difondre el regadiu amb sénies, assuts i séquies, tecniques que permeten aprofitar així les zones de seca. A més van introduir productes d’horta com l’albergínia i la figuera en tre al tres . Era també important la producció de ra1m, l’olivera, els · cereals, etc. La comunitat de Petrer, que ocuparia el castell i part de la vessant oest (nucli antic de l’actual població), junt amb l’alqueria de PU;:a, tindria una base economica agropecuaria, ésa dir, la gent cultivaria els cereals, la vinya, l’olivera, la figuera, a més de productes hortíco les, sense faltar la recol.lecció de plantes aroma.tiques tan abundants per aquestes muntanyes com la farigola, la camamilla i el romer. L’ es part s’utilitzava pera confeccionar estores, cordes, cabassos i sabates. Atesa l’ abundancia de bones terres argiloses, sens dubte no faltaria l ’artesa terrisser, ofici que ha perdurat en la nostra població fins ben entrat el segle XX. A més de la població aristocratica (el Qa’id del castell), llauradors i ar tesans , no hi faltaven els homes religiosos com el Qadí o l’ Alfaquí, ni persones amants de les lletres i de la música. Tots formaven la comuni tat isla.mica de Petrer, consolidada a finals del segle XII i que perdura fins a mitjan del segle XIII, quan fou conquerida perles hosts castella nes sota el comandament de l’infant Alfons, futur rei Alfons X el Savi. lmperi almohade l’any 1171 9 / ( I / ALBACETE I • I e / / CHINCHI LLA R E IN O / (/~ AI. O.ZO Tl L ~ ’ 1 HE LLIN oo • CARAJfCA e MULA o IIU kLAS • MAR MEDITERRANEO t V’l:ILJ: ... ....CO ’ . REINO MUSULMAN DE MURCIA KACIA 2’l5 E....-.,.-.. • CA,..,U,, • PA!NC • .... ,ts c, uOAD tS - -- ll’’ il ES rno,. tH1lOS o.PA O ~• ... .O.OOS Regne musulma de Múrcia l’any 1245 2. 2. Conquesta cristiana En l’ últim quart del segle XH, els regnes cristians de Castella i Aragó havien firmat el pacte de Ca;:ola ( 1179) que fixava el repartiment de les terres a conquerir als musulmans i la frontera entre aquests reg nes. Aquest acord, unit a la desfeta dels almohades a Las Navas de Tolosa (1212) perles trapes castellanes del rei Alfons VIII, provoquen un cert malestar i lluites internes entre els governadors dels regnes 10 musulmans. Arran d’aquests conflictes, pactaren amb els regnes cristians pera defensar-se de l’agressió dels propis ve1ns musulmans o per a evitar un atac de les trapes cristianes . En aquesta situació, el governador del regne musulma de Múrcia, de marcació a la qual pertanyia Petrer, va firmar junt amb l’infant al fons de Castella el pacte d’Alcaraz (1243), on lbn Hud es reconeix i declara vassall del rei castella Ferran 111, a qui havia de pagar la meitat de les seues rendes. Un any més tard, es firma el tractat d’Almirra (1244) entre Jaume 1 d’ Aragó i Ferran 111 de Castella, on es fixa les fronteres entre els dos regnes. La línia que afectava aquestes valls passava entre Biar, Castalla, Xixona i Calp, límit de la frontera aragonesa i del futur reg ne de Valencia i, per tant, Villena, Saix, Petrer, Novelda i Oriola, pas sen a pertanyer a la corona de Castella. Exactament no coneixem la data d’ entrada de les trapes castellanes en el castell de Petrer, pero hi ha constancia documental de la conce sió de la tinenc;:a del castell a Jofré de Lloaixa en agost de 1258, tam bé alcaid del castell de la Mola i senyor de Banyeres, Serrelles i Ju mella. Per a la població sarra·ina, la conquesta cristiana suposa la perdua dels seus poders polítics i, encara que poc avaluat fins ara, un canvi en !’estructura económica. Tot i aixó, se’ls reconeixia el respecte a les seues tradicions, als seus costums i a la seua llengua. Pero el malestar entre les aljames de l’ antic regne de Múrcia era ca da dia més evident, i per tant se sublevaren el 1261 amb l’ajuda del rei granadí. Davant la impotencia d’ Alfons X per a sufocar aquest alc;:ament, de manara ajuda al seu sogre, el rei Jaume I d’ Aragó, qui, malgrat no comptar amb el suport de tota la noblesa, inicia des de Biar la pacificació del regne . És així, segons narren les cróniques, que el 19 de novembre de 1265, el rei Jaume I pren possessió del castell de Petrer, amb la rendició deis sarra·ins, que sol.licitaran quedar sota la seua sobirania i no sota el vassallatge de Jofré de Lloaixa, senyor que no havia respectat el pacte de donar-los bon tracte i de respectar les seues tradicions i els seus costums. 11 Un any més tard es va pacificar tot el regne i, segons els acords del tractat d’Almirra, se li torna al rei castella tot el territori. Pero, sera a finals del segle XIII quan Jaume II d’ Aragó reclama a la corona cas tellana la sobirania d’ aquestes terres meridionals alacantines fins a ! ’harta de Múrcia, aprofitant !’ ocasió deis successius enfrontaments entre Sane;: IV i els infants de la Cerda. Perla sentencia de Torrelles (1304) i el posterior pacte d’Elx (1305) , tata aquesta area passa definitivament a la corona aragonesa. Queda fixada així la frontera en les terres d ’Oriola, terres que a partir d ’ales hores entren dins del r e gim jurídic deis furs del Regne de Valencia. NM O S 1l 15 K,.._ - Governació d’Oriola en el segle XIV-XV 12 . VllLENA * se:undana • Cu11llo ,mportant• s•cuodario - Cam,no pr1oc,pal Governació d’Oriola en el segle XIV-XV 2.3. La baixa edat mitjana En les primeres decades del segle XIV, Jaume II confirma en la tie nern ;:a del castell a Joan Garcia de Lloaixa . Aquest renuncia tempo ralment a part de les seues rendes perque es pogueren efectuar repa- 13 racions i reformes en la fortalesa. A aquest període correspon el se gon nivell cultural de les estructures aparegudes en el procés d’exca vació en l ’esplanada del castell, el refon;: en la carreuada del cub qua drangular de la muralla , junt amb algunes reformes en !’interior de la fortalesa. La població en l’ a.rea fortificada del castell ésa partir d’ ara cristiana, mentre !’ aljama, o comunitat musulmana, s’assenta ara a la zona baixa , ésa dir , el que hui és el nucli antic de la població . Aquesta comuni tat musulmana continuara dedicant-se basicament a ! ’agricultura i a les ocupacions artesanals. Fins al 1431 , la família Lloaixa manté la tinenc;:a del castell de Pe trer , malgrat els avatars i els conflictes que hagueren de suportar la gent qu e vivia en aquestes terres frontereres entre els regnes cris tians de Castella i Aragó: la guerra deis dos Peres i la conseqüent per dua de collites , l’aparició d’epidemies (la Pesta Negra del 1348), la fam i els morts , cosa que ens conlleva a una forta despoblació . En aquest procés de crisi es produí l ’abandonament de !’a.rea fortificada del castel!. Pere Pérez de Corella compra, en greu estat de penúria, Petrer i el seu castell a Ramon de Rocafull. A més aconseguí del rei Alfons el Magnanim franquícies i immunitat , i la renúncia temporal a tot dret sobre censos, perque així la família Corella, futurs comtes de Cocen taina , compraren eines de conreu, bestiar de caprí i lanar facilitant així l ’assentament d ’una nova població . A partir del segle XV , el castell sera ocupat per l’alcaid, la seua famí lia i una petita guarnició com a vassalls del comte , que , a poc a poc , va ampliant les seues prerrogatives, en aconseguir el dret al delme i les primícies. El rei Católic Ji concedeix per quinze anys el dret de cises sobre el pa , el vi , l’oli, la carn i el peix. Privilegis aconseguits perque el comte de Cocentaina era una de les famílies nobles més importants del Regne de Valencia. El 1513 , Petrer, Elda i les Salines són venudes pel comte de Cocentai na a Joan Coloma, i esdevingué comtat per privilegi de Felip II en la segona meitat del segle XVI. A partir d’ aquestes dates, els cas tells situats en l ’antiga línia de frontera perden la seua primitiva funció de control del territori , i a partir d ’ara només queden , sota 14 la protecció d’un alcaid, com a residencia temporal dels senyors feudals. La població assentada a les vessants del castell era majoritariament morisca, dedicada a !’agricultura de seca, veia reduir-se cada dia més les seues liibertats en comprovar que no podia despla;:ar-se d’un lloc a un altre sense salvocondui’t, havia de batejar-se i deixar de parlar la seua llengua , entre altres prohibicions. Coma conseqüencia de l’expulsió deis moriscos el 1609, a Petrer sois quedaren l’alcaid del castell i set famílies de cristians vells. Els nous repobladors arribaren l’agost de 1611 quan Antonio Coloma dona la carta de població . Durant la guerra de Successió, els ja fets malbé murs de la fortalesa hagueren d’allotjar una companyia de Dragons de l’exercit francés. Als pocs anys abandonaren el castell i a partir d’ aleshores s’inicia un lent pero progressiu deteriorament. Després de l’ abolició de les senyories perles corts de Cadis a princi pis del segle XIX, el castell deixa de pertanyer al patrimoni del com te de Cervellón. En les primeres decades del segle XX s’ excaven en les muralles del castell pera construir una serie de coves que foren habitades fins a mitjan dels anys seixanta , moment en que la fortale sa, que era de propietat eclesiastica, passa per donació del bisbat d’Oriola al’ Ajuntament de Petrer. Aquesta donació augmenta el pa trimoni historie de la població. A partir d e 197 4 s ’ inicien les obres de reconstrucció del castel! i la muralla , que finalitzaran el 1982 després d’haver estat declarat Mo nument Historie Artístic d’Interés Nacional el mar;: de 1981. Pero , cal dir que durant el procés de restauració no es desenvolupa cap actuació arqueológica, i és sois a partir de l’any 1987 quan s’em prén un projecte d ’excavació en l’esplanada del castell, que trau a la llum les antigues estructures d’habitació corresponents a la pobla ció isla.mica , concretament almohade, amb un segon horitzó cultural baix-medieval cristia superposat a les primitives construccions . Aques ta deseo berta amplia el registre cronológic del’ origen i l’ evolució his tórica de la fortalesa . 15 Excavació a l’esplanada del castell 16 UN DIA EN UN CASTELL MEDIEVAL 17 18 -¡Hola amics, si ens acompanyeu al castell de Petrer , segur que ho passa rem molt bé! -Has passat per l ’anomenat are del castell. Probablement aquest era una de les primitives eixides del castell cap als carrers estrets i tortuosos de l’antic Petrer musulma del segle XII. L ’arc de mig punt esta tan malament restaurat que no et permet comprovar l ’antiguitat del su origen, més bé te l ’ has d’imaginar . Probablement esta ria decorat amb motius fiarais i epigra fics isla.mies . -Ja et trobes als peus de la muralla , que té cinquanta metres de longitud. El llen9 de ta pia s ’assenta sobre una gran base de ma90- neria . La muralla té una altura de nou metres . En la part central hi ha un eixint o cub rectan gular que té una base de ma9oneria i els can tons estan refor9ats amb carreus. 19 TECNIQUES DE CONSTRUCCIÓ ·6’} ·· -.:: ·;f. ·-~ - Tapia Carreus Mac,oner ia -Si et fixes bé, aquestos carreus tenen unes mar ques : V Z .1 - , són les marques del picapedrer . Els treballadors de la pedra tenien una marca que gravaven en la pedra pera poder comptabilitzar el seu treball. Les trobem també en els carreus de la porta d ’entrada a la fortale sa i en general en tots els carreus utilitzats en la construcció del castel l . Per tant , si et fixes quan veges una catedral o altres castel Is, o cases senyorials construides en l ’edat mitjana, també hi trobaras moltes senyals . També et cridara l’atenció uns forats que veus en la muralla , són els forats de la bastida produrts en desfer-se la fusta que originalment es col.loca per a fer l’encofrat de la muralla. 20 -Ara puges per unes escales de construcció re cent. En el seu origen la muralla cont inuava perla vessant est i oest del pujol, amb uns cubs en ixent que deixaven un espai entre la muralla i la fortale sa . En aquesta area , els musulmans primer i els cris tians després , la utilitzaren per a construir-hi les seues cases , de les quals encara podem veure les restes descobertes durant les excavacions que es realitzaren en la zona que coneixem per l ’esplana da del castel l. L ’esplanada és un repla de terra for mada amb les restes de les construccions i la terra que s ’ha anat depositant al llarg del temps. -Durant el procés d’excavació hi han aparegut moltes habitacions , amb murs fets de tapia o de ma9oneria , en general d ’escassa qualitat i per aixó el seu deteriorament. Algunes habita cions estan perfectament delimitades ambles seues portes d ’accés , els corredors i les arees obertes que segu rament serien corrals . També hi ha un aljub , una habitació amb fun cions d ’estable i una altra que té un fogar . Són estructures d ’época 21 baix-medieval cristiana del seg le XIV-XV. La resta de construcció isla. mica és en un nivell inferior, assentada sobre la roca mare. Algunes d’aquestes estructures estan aprofitades i altres es traben prou des tetes, jaque sembla que hi hagué una certa destrucció en produir-se la conquesta cristiana a mitjan del segle XIII. 1. Estanc;:a per a animals (brocal) -2. Fogar -3. Aljub I I 22 --Les restes de ceramica trobades corresponen a la població musulmana i són gerres, pitxers pintats , olles , fogons , cresols i plats . Eren eines d ’emmagat zenar blat , ra’fm, oli, aigua o bé d ’ús quotidia pera cuinar o parar taula . També hi han aparegut sivelles de cinturó, agulles , daus de joc , etc . cosa que ens indica tant les acti vitats quotidianes com les lúdiques de la gent que vivia en aquest recinte . -Abans d ’entrar al castell , mira al teu voltant i fixa ’t com als peus del recinte emmurallat , s’han construH les cases de la gent que viu a Petrer , població que antigament era molt més redu’ida . Aquesta zo na arribava fins a la plac;:a de Baix i la plac;:a de Dalt aproximadament . Peró hi veus molt més, contemples tota la vall del Vinalopó , la ciutat d ’Elda , Monóver , la torre deis cas tel! de Saix i el castell de la Mola de Novelda. Du rant l ’edat mitjana la comunicació entre els castell .s s ’efectuava per mitja de senyals de fum o amb re flexos d ’espills . -Com pots comprovar, la situació del castell de Petrer permet una funció eminentment estratégica , jaque controla el pas deis exercits o caravanes que des de la Meseta castellana baixaven cap al litoral mediterrani o viceversa , cosa que suposava un ef ectiu control i domi ni del territori . 23 -No volem que et canses molt, peró de nou fixa l’atenció en la forta lesa. Aquesta té forma poligonal, de fabrica de ma9oneria i carreus en les arestes deis seus costats, esta emmerletada i recorre ! ’interior un andador. La porta d ’entrada es troba situada en altura , és arquejada de mig punt i esta constu’ida amb carreus. Hi ha un mataca emmerletat que prote geix !’entrada. El eme nts defe nsiu s Me rlet EM MERLETA T Exteri or SA GAl ERA In terior En l’angle est de la primitiva fortalesa hi havia un altre mataca per a de fensar l’accés per aquest costat, pe ró no l’han restau rat i sois es pot veure un fragment d’un deis seus su ports. Les escales d’épo ca medieval eren de fusta , per aixó no ens n’ha arribat cap, ja que és un element de facil combustió. En entrar al castel 1, la primera cosa que potser cridara la teua atenc ió siga la gran torre quadra da. Fou constru’ida MA TA CA rnº’’’A en época almohade (finals del seg le XII) en fabrica de tapia , técnica constructiva introdu’ida a la península pels musulmans . Té dos pisos , encara que en el seu ori gen segurament n’hi haur ien tres, i un soterrani que era un aljub en época isla.mica . Totes les torres d ’aquesta época tenien aljub, jaque es tractava de torres amb funcions estratégiques de control i de refu- 24 gi en moments de setge. Posteriorment , quan els senyors teudals ocu pen la tortalesa en el segle XV , s’utilitzava com a presó . Alc;at de l a to rre Planta del castel! 1 . Po rt a d’entrada - 2 . T orre quadrada - 3. Sala principal -4. Espitll era -5. Aljub 6 . Primera planta -7. Segona planta -Com pots comprovar , !’ interior del castell és tot un espai obert a excepc ió d ’una gran sala voltada amb dues grans espitlleres amb tunció d ’il.lumina ció i defensa . Aquesta seria una de les sales nobles del castell on celebraría el senyor feudal les testes , després d’una cacera , per exemple , amenitzades amb jocs i músi ca , jaque no sempre estaven ocupats en la guerra . 25 -Segurament sabras que el primer tinent del castel!, després d’haver lo conquistat el rei castel la, fou Jofré de Lloaixa. Contra aquestos es revoltaren els sarra’fns, els qual deposaren la seua actitud davant la presencia del rei Jaume l. A mitjan del segle XV, aquesta família va vendre el castel! de Petrer i les seues terres a la família Corella, comtes de Cocentaina. Els comtes de Cocentaina efectuaren una reforma en el castel!. D’aquesta reforma sois ens queden ara unes columnes de pedra es culpides amb motius gotics i les restes d’un paviment de mosaic de formes florals realitzat amb codols i fragments cera.mies , conjunt que li dóna una certa policromía. -Una altra curiositat de la torre quadrada, erroniament anomenada torre de l ’homenatge , és que té el seu accés fins al primer pis per !’ex terior, característica que ens fa pensar en una major altura deis seus murs. Sembla que origina riament la porta es taría a l ’al9ada de ! ’andador on s’acce dia per una passa rel.la de fusta. -Si entres en el primer pis de la torre, trobaras en la sala tres vitrines que contenen restes ceramiques, ésa dir, plats, olles, gerretes, gerres , daus, monedes, etc. Entre les ceramiques exposades observaras dife rents técniques de decoració, hi ha fragments de cera.mica estampi llades , gerretes pintades amb 6xid de ferro, entre altres peces d’épo ca isla.mica. Hi ha plats i escudelles vidriades i decorades amb verd i manganés , i en blau cobalt , procedents deis terrissers valencians de Paterna i Manises deis segles XIV i XVI. · 26 ) :i7////,·Z,./////h½’///ü’/////////////7. -~ ,•.•,•.•,•,•?.ra.r,.rrrr.rr,..rrn.r.r,,. ,.,n·.r,,L.. ·.rz r , .. ,,,,,,,,,,,_, ,,.;,,,,,,,,,,,,,,,,, . . ---._./’- Cerami ca estampillada islamica Plat de cora! en blau r eflex metal. líe. Segle XV -En el pis superior veuras unes vitrines amb botijons , gerres , canters d ’argila blanca , amb o·sense decoració , pintada amb colors roig i verd. Són peces que procedeixen deis antics terrissers de Petrer , ofici que ha perdurat en aquest poble fins els anys sei xanta d’aquest segle. -Bai xa al recinte central del castel!. -Aquí et podras preguntar : ¿On era la cuina , el forn de pa i l ’aljub? . Molt facil de contestar es trobaven en tot aquest espai que ara és buit , jaque quan s’efectua els treballs de restauració se suprimiren tots els vestigis que restaven en aquestes i altres estades . -Per últim , cal dir que els musulmans solien complir fidelment els preceptes coranics , per aixó segurament prop del castel! estarien si tuades la mesquita , els banys i el cementeri . Aquest darrer ubicat en la zona que hui ocupa el Col.legi Públic La Foia , ésa dir fara del nucli de la població . La mesquita podría estar situada en part on hui es traba l ’església de Sant Bartolomé . 1 els banys se situarien en el comenc;:ament de !’ac tual carrer de la Constitució . Després de la conquesta cristiana , tenim not ícia d ’una petita capella ded icada a Santa Caterina , situada damunt de la sala principal del cas tel! i que fou constru·ida pels comtes de Cocentaina . 27 -Ja hem acabat la visita, esperem que t ’haja agradat i al mateix temps hages aprés moltes coses i les pugues contar als teus amics , als teus pares i als familiars , perqué en definitiva , tot alió que sabem del castell és part de nosaltres i del nostre poble i hem de conéixer-lo i estimar-lo. 28 VOCABULARI 29 VOCABULAPU ABBASSIDES: Dinastia fundada l’any 750 per Abul-Abbas i que s’ins tal.la a Bagdad . ALCORA: Llibre sagrat on es traben les revelacions de Déu a Mahoma. ALMOHADES: Dinastia fundada al sud del Marroc per Abdal Mumín cap al 1162. Religiosament és més purista que els almoravits. ALMORAVITS: Dinastia magrebí fundada per Yusuf lbn Rasufan cap al 1055 . Entren a al-Andalus l ’any 1076. ARAB: Natural de la península d’Arabia. CALIFA: Vicari del profeta i alhora senyor temporal deis territoris so ta domini musulma . CARREU: Pedra treballada quadrangularment que s ’usa en construcció . CARREUADA: Murada constru·1da amb carreus . DELME: lmpost sobre el producte de les collites . Equivalia a la dese na part del que es recollia. EMIR: Príncep . En l ’edat mitjana delegat del califa amb poder polític . EMMERLETAT: Buit entre els dos acabaments dentats de la part su perior d ’un mur . Aquestes dents o parts ixents s ’anomenen merlets. Habitualment a tot el guarniment del mur s ’anomena també merlets. ESPITLLERA: Obertura rectangular llarga i estreta teta en un mur o en una porta perqué hi passe la llum i pera mirar i disparar des de dins cap a tora . FABRICA: Construcció, obra teta amb maons , pedra i argamassa. FATIMITES: Dinastia fundada a Tunis . Predica la successió en el cali fat deis descendents de Fatima , tilla del Profeta . FEUDALISME: Sistema jurídic, economic i social de gran part deis paI sos de l ’Occident europeu durant l ’época medieval. 30 HEGIRA: Era deis musulmans que comen9a el 15 de juliol de l’any 622 , dia de la fugida de Mahoma de la Meca a Medina. ISLAM: Conjunt de pobles musulmans que segueixen l’islamisme , tant des del punt de vista socio -cultural i polític com en el religiós . LLENQ: Fragment de muralla que corre en línia recta . MAQONERIA: Fabrica de pedra sense treballar, que es disposa de ma nera irregular . MATACA: Parapet espitllerat en voladís d ’un castell , sostingut per mensules . MENSULES: Element que sobresurt d ’un pla vertical i que serveix per sostenir alguna cosa . MESQUITA: Lloc on es reuneixen els musulmans per a resar . MUSULMA: Seguidor de l’islamisme . OMEIES: Dinastia oriental, fundada l ’any 660 i que va tenir per capital Damasc . QADÍ: Jutge o magistrat de caracter religiós. QA’ID: Cap militar . TAPIA: Paret, otros de paret, feta de terra pastada i cal9, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l’aire . TORRE: Edificio cos d’edifici més alt que ample i normalment de planta quadrada o circular . TORRE DE L’HOMENATGE: Torre del castel!, sempre la més gran , on els vassalls retien jurament al senyor feudal . TRONERA: Obertura practicada en la muralla per on disparen els ca nons. VASSALL: Home de condició noble que contreia amb un altre noble o amb el rei una relació de vassallatge , amb el compromís de servir-lo , generalment en la guerra , a canvi de rebre ’n protección o concessió de béns. 3 1 ·f

Guia del Castell de Petrer

Más documentos

Bitrir 1suplemento

Del barro al cacharroLa artesanía alfarera de Petrer

Cuadernos Didácticos 01El inicio de la sociedad contemporánea en Petrer

Cuadernos Didácticos 02Petrer bajo la dictadura franquista. La autarquía (1939-1959).

Villa Petraria

Contalles del Laberint

Recetario de cocina de la madre de Azorín. 1898.

100 petrerenses con huella

Bloqueador de anuncios detectado