domingo, 28 de noviembre de 2021

A menjar-nos la mona

Mª Carmen Rico Navarro
13 mayo 2020
1.216
A menjar-nos la mona

Després de l'austeritat de la Setmana Santa i del Dissabte de Glòria, començava la Pasqua, i l'alegria que acompanyava als tres dies de mona, una manifestació festiva molt vinculada a Petrer i als pobles veïns. Encara que s'incorporava un dia més perquè era inclòs el dia de Sant Vicent que corresponia al dilluns següent.

A Petrer, tres eren els llocs més concorreguts per a anar a menjar-se la mona: l'Arenal de l´Almorxó, l’Horteta i Ferrussa. Allí, els més xicotets, juntament amb les seues famílies al complet i amics, i també els joves, jugaven a jocs típics com la corretja, saltar la corda, el mocador i d'altres.

En el sòl o damunt d'unes pedres s'estenien els mantelets i a disfrutar d'unes bones viandes íntimament relacionades amb aquests dies. La gastronomia pròpia dels dies de mona eren les fritades de conill, la truita de creïlles o de faves, la llonganissa seca, l'ensalada d'ou, tonyina i tomaca i, no podien faltar, les saboroses i refrescants faves, tot això regat amb bon vi. Els aliments es depositaven ben ordenats en les seues corresponents fiambreres d'alumini, més tard van ser de plàstic. Després del berenar, es menjaven les típiques mones amb el seu ou al centre i les tonyes que s'elaboraven estos dies en les pròpies cases i s'emportaven a coure als forns del poble en taulers. L'ou dur s'havia de trencar en el front d'algun amic o conegut provocant riures i algun enuig si el colp havia sigut una miqueta fort. Encara que el berenar era a càrrec de les xiques, la cistella fins al camp on es menjava la mona la portaven els xics.

Com bé saben els joves d'estos anys, l'època de la Pasqua es caracteritzava pel sorgiment de nombroses relacions de parella. A manera de ritual, els xics demanaven la mona a les xiques que els agradaven i estes, a canvi, els convidaven, preparant-los el berenar, perquè s'assumia que un bon berenar podia enamorar al xic. Després del berenar i una vegada de retorn a Petrer, se solia anar a prendre café als bars del poble que s'omplien de parelles moneres.

La indumentària de Pasqua també era molt pròpia i les xiques solien estrenar la bata monera d'alegres colors, les típiques espardenyes de lona i els mocadors. També se solien cantar cançons tradicionals que acompanyaven tots estos divertiments, com per exemple “De l’Horteta venim” una de les cançons més famoses i que més s'han cantat a Petrer, entre algunes altres.

La tradició d'anar al camp s'ha vist reduïda amb el pas del temps, substituint-se en molts casos pels viatges aprofitant estos dies. Però en la majoria de les cases de Petrer hui, com sempre, es continuen menjant les mones a més de freqüentar les cases de camp o anar a disfrutar de l'increïble entorn que tenim a Petrer.

Recordar i mantindre les nostres tradicions, hui més que mai, ens fa sentir la unió i la comunitat de tot el nostre poble, el nostre “gran Petrer” com diu la lletra del nostre estimat pasdoble. Així que esta vesprada, ens menjarem la mona, això sí, a casa, i amb la certesa i esperança que astò passarà prompte.

Mª Carmen Rico Navarro
Mª Carmen Rico Navarro
Acerca de la autora

M.ª Carmen Rico Navarro cursó estudios de Geografía e Historia en la Universidad de Alicante, licenciándose con Grado con la presentación del estudio sobre la tradición alfarera de Petrer, obtuvo la calificación de sobresaliente por unanimidad (1996).

Desde 1983 es Técnico de Archivos y Bibliotecas del Excelentísimo Ayuntamiento de Petrer. Estudiosa de la historia y los temas de Petrer, su localidad natal, de la que es cronista oficial desde 1994.

Es autora de varios libros y trabajos de investigación entre los que destacan: Del barro al cacharro: La artesanía alfarera de Petrer (1996), Azorín y Petrer (1998), Catálogo del pintor Vicente Poveda y Juan (1998), Apuntes para la historia de Petrer: Vida y obra del presbítero Conrado Poveda (2000), Las calles de Petrer (2002), La lectura en Petrer (2005), Historia de la sanidad en Petrer (en colaboración) (2006), Un siglo de música, publicación que obtuvo el Premio Euterpe (2006), Petrer 1935: Un pueblo en blanco y negro (2007) y El marquesado de Noguera: Un señorío nobiliario en Petrer (en colaboración) (2014). Además ha escrito numerosos artículos en periódicos y revistas especializadas.

Ha dirigido la revista cultural Festa en distintos periodos (1988-1994, 1997-1998 y 2001) y las colecciones de monografías “Vila de Petrer” y “L’Almorxó”.

Además fue la primera pregonera de las fiestas de la Virgen del Remedio en 2015 y es buena conocedora y una apasionada de las fiestas de San Bonifacio colaborando siempre con todas las directivas.

M.ª Carmen se ha dedicado durante muchos años a investigar y divulgar el patrimonio local. Por todo lo expuesto y porque siempre ha sido una amiga y estrecha colaboradoras de Valle de Elda le damos la bienvenida y os invitamos, a partir de hoy, a leer y a disfrutar de sus Crónicas de Petrer.

Leer más

Bloqueador de anuncios detectado

Por favor, desactiva el bloqueador de anuncios o añade www.valledeelda.com a la lista de autorizados para seguir navegando por nuestra web.

Volver a cargar

Las cookies son importantes para ti, influyen en tu experiencia de navegación. Usamos cookies técnicas y analíticas. Puedes consultar nuestra Política de cookies. Al hacer click en "Aceptar", consientes que todas las cookies se guarden en tu dispositivo o puedes configurarlas o rechazar su uso pulsando en "Configurar".

Aceptar Configurar