sábado, 29 de enero de 2022

L’última cantereria de Petrer

Mª Carmen Rico Navarro
27 noviembre 2021
530
L’última cantereria de Petrer
Cantereria Antonio Beltrán Payá, Tonet el de la Foia. Destaquen diverses botiges, botelles i pitxers. Any 1893.

L'inici dels anys setanta del passat segle i pel que fa a l’àmbit econòmic, va començar amb una trista notícia. L'última fàbrica de cantereria existent a Petrer, propietat de Miguel Román Aracil, situada a Quatre Vents, va tancar les portes el 28 de novembre, amb la qual cosa va desaparéixer una indústria artesanal que es remuntava almenys fins al segle XVII.

Tal dia com hui de fa 51 anys desapareixia la indústria canterera a Petrer, de la qual tenim constància documental des de l'any 1655, i podem seguir la pista d'esta activitat artesanal fins a 1970, data en què tanca les portes l'última fàbrica.

A Petrer a principis del segle XVIII hi ha un destacat nucli de cantereries, concentrat, amb el suficient significat com per a donar nom a una zona amb referències documentals al carrer que puja a les cantereries i a les costes de les cantereries. En 1722 hi ha tres forns dedicats al treball canterer i a mitjan segle XIX hi ha cinc fàbriques. Les cantereries estaven situades en la mateixa zona i molt pròximes les unes de les altres. El lloc on es trobaven situades es constituïx com una zona artesanal, extramurs, al S-SE de la població, que ocupa una xicoteta lloma ben ventilada, amb recursos hídrics, pròxima al camí d'Agost, als afloraments d’argila i a les zones boscoses.

Després d'uns anys de gran activitat productiva esta activitat va anar decaient al final dels anys cinquanta del segle XX, anys en què s’inicia l'última fase d’esta tradicional indústria artesanal que va anar desapareixent progressivament. Hui dia, la cantereria de Petrer és tan sols un record i un passatge més de la nostra història. Queda el record d’esta activitat als carrers, pròxims a la Foia, on els nostres majors van poder tenir contacte amb esta activitat, i també en carrers del nostre viari com les Cantereries, el Canterer, Tio Tonet el de la Foia, Juan Millá, Ceràmica i el monument al canterer en els Jardins del Canterer Vulorum.

Cantereria de José Román Maestre, Pepos. Les dones broden botiges denominades angleses. Any 1899.

Amb el tancament de les fàbriques de cantereria que no havia d'haver ocorregut mai, li déiem adeu per sempre a una tradició artesanal que ens permetia gaudir de recipients elaborats amb gran cura per a contenir, transportar i beure aigua;  també a un senyal d’identitat que va fer que el nostre poble fora un referent pel que fa a la fabricació de peces d'ús domèstic, la més típica la botija, que va convertir el nostre poble en un dels fabricants de pisa sense esmaltar més importants de la Comunitat Valenciana, i, per descomptat, li déiem també adeu al fet que els nostres carrerons d'antany feren olor de tomello i de pi quan s’alimentaven els forns i desapareixia el costum d'estampar contra terra els tests quan Crist ressuscitava el Dissabte de Glòria.

Esta indústria artesanal va tenir temps arrere gran puixança en la nostra vila i el seu record hauria de formar part de la memòria col·lectiva. Tant de bo generacions com la meua i altres més jóvens haguérem pogut conéixer l’activitat diària dels nostres tallers de cantereria. També des d'esta crònica vull rendir un homenatge i reconeixement a totes aquelles persones que van fer de la cantereria, a més d'un mitjà de vida, un senyal d'identitat de Petrer.

Hui la memòria del fang s'ha perdut a Petrer però d'alguna manera continua viva gràcies al llibre Del barro al cacharro: La artesanía alfarera en Petrer siglos XVII-XX. Vos convide a entrar en bibliopetrer.petrer.es, consultar-lo i disfrutar-lo.

Encunys que marcaven les peces de fang de Petrer.

Mª Carmen Rico Navarro
Mª Carmen Rico Navarro
Acerca de la autora

M.ª Carmen Rico Navarro cursó estudios de Geografía e Historia en la Universidad de Alicante, licenciándose con Grado con la presentación del estudio sobre la tradición alfarera de Petrer, obtuvo la calificación de sobresaliente por unanimidad (1996).

Desde 1983 es Técnico de Archivos y Bibliotecas del Excelentísimo Ayuntamiento de Petrer. Estudiosa de la historia y los temas de Petrer, su localidad natal, de la que es cronista oficial desde 1994.

Es autora de varios libros y trabajos de investigación entre los que destacan: Del barro al cacharro: La artesanía alfarera de Petrer (1996), Azorín y Petrer (1998), Catálogo del pintor Vicente Poveda y Juan (1998), Apuntes para la historia de Petrer: Vida y obra del presbítero Conrado Poveda (2000), Las calles de Petrer (2002), La lectura en Petrer (2005), Historia de la sanidad en Petrer (en colaboración) (2006), Un siglo de música, publicación que obtuvo el Premio Euterpe (2006), Petrer 1935: Un pueblo en blanco y negro (2007) y El marquesado de Noguera: Un señorío nobiliario en Petrer (en colaboración) (2014). Además ha escrito numerosos artículos en periódicos y revistas especializadas.

Ha dirigido la revista cultural Festa en distintos periodos (1988-1994, 1997-1998 y 2001) y las colecciones de monografías “Vila de Petrer” y “L’Almorxó”.

Además fue la primera pregonera de las fiestas de la Virgen del Remedio en 2015 y es buena conocedora y una apasionada de las fiestas de San Bonifacio colaborando siempre con todas las directivas.

M.ª Carmen se ha dedicado durante muchos años a investigar y divulgar el patrimonio local. Por todo lo expuesto y porque siempre ha sido una amiga y estrecha colaboradoras de Valle de Elda le damos la bienvenida y os invitamos, a partir de hoy, a leer y a disfrutar de sus Crónicas de Petrer.

Leer más

Bloqueador de anuncios detectado

Por favor, desactiva el bloqueador de anuncios o añade www.valledeelda.com a la lista de autorizados para seguir navegando por nuestra web.

Volver a cargar

Las cookies son importantes para ti, influyen en tu experiencia de navegación. Usamos cookies técnicas y analíticas. Puedes consultar nuestra Política de cookies. Al hacer click en "Aceptar", consientes que todas las cookies se guarden en tu dispositivo o puedes configurarlas o rechazar su uso pulsando en "Configurar".

Aceptar Configurar