Abans que s'instal·lara l'aigua corrent en els domicilis de Petrer, a la fi de la dècada dels anys 50 del segle passat, els seus habitants, com els de la majoria dels pobles d'Espanya, havien d'agafar l'aigua de les fonts públiques per a portar-la fins a les seues cases.

Existien a Petrer nombrosos punts de proveïment d'aigua, on poder omplir els cànters i els botijons, i estos estaven situats en diferents zones del nucli urbà. 

Generalment eren les dones, com recorden les cançons, les coples i els refranys, les que solien anar per aigua a la font; la majoria de vegades calia guardar cua i les dones, mentrestant, parlaven i comentaven esperant el seu torn, raó per la qual les fonts públiques es convertiren en un punt essencial de la convivència i relació femenina.

Per a transportar els cànters i els botijons des de la font se solia fer recolzant el cànter en la cintura, sostenint-lo amb el braç esquerre, i en l'altra mà el botijó penjant. Una vegada plens els cànters, en arribar a casa eren abocats en la gerra fins que esta es completara.

En esta ocasió ens referirem a la font  del carrer Sant Rafael.  No fou fins a 1947 i, a causa de la insistència del veïnat del carrer Sant Rafael i adjacents, quan es va instal·lar una font en el carrer San Rafael, concretament, en la seua intersecció amb el carrer Castell. Va ser en la sessió plenària de 3 de febrer d'eixe any, amb Nicolás Andreu Maestre com a alcalde, quan este va exposar la necessitat i conveniència d'instal·lar fonts de caràcter públic als carrers de Sant Rafael i Cervantes que serviren per a ús i consum d'aigües i per a cobrir les necessitats domèstiques d'aquelles zones, els veïns de les quals venien reclamant amb freqüència l'esmentat servici.

La font més pròxima al carrer San Rafael estava en la que coneixem popularment com la placeta de Vera (carrer Gabriel Brotons) i, en 1950, esta font es va traslladar a la plaça de Dalt.

La comissió gestora encarregada de donar el vistiplau a esta iniciativa va considerar que era beneficiós per als interessos generals de la localitat i en general per al veïnat, i acordà per unanimitat l'emplaçament de fonts públiques en estos dos carrers, facultant a l'alcalde perquè disposara el necessari i fixara el seu lloc d'instal·lació. Pel que respecta a la font del carrer Cervantes finalment es va instal·lar enfront del que poc després seria la plaça Espanya, concretament en la intersecció dels carrers Leopoldo Pardines i Rafael Duyos.