A la font per aigua

Mª Carmen Rico Navarro

1 octubre 2020

1.517

A la font per aigua — Josefina Navarro Brotons, veïna del carrer Agost cantó amb Sant Rafael, omplint el botijó i el cànter. Mitjan anys cinquanta.

Abans que s'instal·lara l'aigua corrent en els domicilis de Petrer, a la fi de la dècada dels anys 50 del segle passat, els seus habitants, com els de la majoria dels pobles d'Espanya, havien d'agafar l'aigua de les fonts públiques per a portar-la fins a les seues cases.

Existien a Petrer nombrosos punts de proveïment d'aigua, on poder omplir els cànters i els botijons, i estos estaven situats en diferents zones del nucli urbà.

Generalment eren les dones, com recorden les cançons, les coples i els refranys, les que solien anar per aigua a la font; la majoria de vegades calia guardar cua i les dones, mentrestant, parlaven i comentaven esperant el seu torn, raó per la qual les fonts públiques es convertiren en un punt essencial de la convivència i relació femenina.

Per a transportar els cànters i els botijons des de la font se solia fer recolzant el cànter en la cintura, sostenint-lo amb el braç esquerre, i en l'altra mà el botijó penjant. Una vegada plens els cànters, en arribar a casa eren abocats en la gerra fins que esta es completara.

*Omplint els recipients en la desapareguda font del carrer Sant Rafael. |* Vicente Villaplana.

En esta ocasió ens referirem a la font del carrer Sant Rafael. No fou fins a 1947 i, a causa de la insistència del veïnat del carrer Sant Rafael i adjacents, quan es va instal·lar una font en el carrer San Rafael, concretament, en la seua intersecció amb el carrer Castell. Va ser en la sessió plenària de 3 de febrer d'eixe any, amb Nicolás Andreu Maestre com a alcalde, quan este va exposar la necessitat i conveniència d'instal·lar fonts de caràcter públic als carrers de Sant Rafael i Cervantes que serviren per a ús i consum d'aigües i per a cobrir les necessitats domèstiques d'aquelles zones, els veïns de les quals venien reclamant amb freqüència l'esmentat servici.

La font més pròxima al carrer San Rafael estava en la que coneixem popularment com la placeta de Vera (carrer Gabriel Brotons) i, en 1950, esta font es va traslladar a la plaça de Dalt.

La comissió gestora encarregada de donar el vistiplau a esta iniciativa va considerar que era beneficiós per als interessos generals de la localitat i en general per al veïnat, i acordà per unanimitat l'emplaçament de fonts públiques en estos dos carrers, facultant a l'alcalde perquè disposara el necessari i fixara el seu lloc d'instal·lació. Pel que respecta a la font del carrer Cervantes finalment es va instal·lar enfront del que poc després seria la plaça Espanya, concretament en la intersecció dels carrers Leopoldo Pardines i Rafael Duyos.

*Eusebio “l’estanyaó” en la confluència dels carrers sant Rafael amb el carrer Castell. Es posava al costat de la font per a comprovar que la peça estava arreglada.* | Vicente Villaplana.

Mª Carmen Rico Navarro

Acerca de la autora

M.ª Carmen Rico Navarro cursó estudios de Geografía e Historia en la Universidad de Alicante, licenciándose con Grado con la presentación del estudio sobre la tradición alfarera de Petrer, obtuvo la calificación de sobresaliente por unanimidad (1996).

Desde 1983 es Técnico de Archivos y Bibliotecas del Excelentísimo Ayuntamiento de Petrer. Estudiosa de la historia y los temas de Petrer, su localidad natal, de la que es cronista oficial desde 1994.

Es autora de varios libros y trabajos de investigación entre los que destacan: Del barro al cacharro: La artesanía alfarera de Petrer (1996), Azorín y Petrer (1998), Catálogo del pintor Vicente Poveda y Juan (1998), Apuntes para la historia de Petrer: Vida y obra del presbítero Conrado Poveda (2000), Las calles de Petrer (2002), La lectura en Petrer (2005), Historia de la sanidad en Petrer (en colaboración) (2006), Un siglo de música, publicación que obtuvo el Premio Euterpe (2006), Petrer 1935: Un pueblo en blanco y negro (2007) y El marquesado de Noguera: Un señorío nobiliario en Petrer (en colaboración) (2014). Además ha escrito numerosos artículos en periódicos y revistas especializadas.

Ha dirigido la revista cultural Festa en distintos periodos (1988-1994, 1997-1998 y 2001) y las colecciones de monografías “Vila de Petrer” y “L’Almorxó”.

Además fue la primera pregonera de las fiestas de la Virgen del Remedio en 2015 y es buena conocedora y una apasionada de las fiestas de San Bonifacio colaborando siempre con todas las directivas.

M.ª Carmen se ha dedicado durante muchos años a investigar y divulgar el patrimonio local. Por todo lo expuesto y porque siempre ha sido una amiga y estrecha colaboradoras de Valle de Elda le damos la bienvenida y os invitamos, a partir de hoy, a leer y a disfrutar de sus Crónicas de Petrer.